El blog del periodista Txerra Cirbian

Categoría: Turismo (Página 3 de 7)

Globos en el horizonte

Esta mañana, poco después de despertarnos, han aparecido tres globos en el horizonte.
Los hemos visto desde la ventana y rápidamente hemos salido al jardín de la casa donde estábamos para verlos mejor.
Son impresionantes y muy silenciosos. Sólo se les oye el gas que sueltan para subir o bajar, porque es el viento el que los dirige.
Más de una vez han aterrizado involuntariamente en los prados de esta zona del Collsacabra y el Cabrerés, cerca del Pla d’Aiats y el santuario de Cabrera.
Venían probablemente de Olot, capital de la comarca de Garrotxa, y habían sobrevolado la Vall d’en Bas, donde estos días rueda Fernando Trueba su última película, El artista y la modelo.

Supongo que hay algo en el adn de un periodista que nos impulsa inmediatamente hacia la camara de fotos (o la libreta, el micro o el vídeo) para registrar el momento y comunicarlo a todo el mundo.

En mi caso, con la Pentax analógica olvidada en un rincón y la Canon digital aparcada para los viajes, utilizo la cámara de mi iPhone y la aplicación de Instagram. Es un vicio que compartimos muchos amigos. Entre ellos el magnífico fotógrafo Pepe Encinas. Recibir un comentario elogioso de su parte hace que uno se hinche de satisfacción.

Como os decía, coloqué de inmediato la foto en internet. Era la última de una serie de más de 30, tomadas a lo largo de unos 20 minutos, el tiempo durante el que los tres globos estuvieron a tiro. Estas otras tres que os dejo aquí son las más pasables.
He aquí otro secreto de cualquier fotógrafo: has de hacer centenares de fotos para que alguna sea publicable. Y si enfocas bien, quizá una de ellas sea lo suficientemente buena.Aquest matí, poc després de despertar-nos, han aparegut tres globus a l’horitzó.
Els hem vist des de la finestra i ràpidament hem sortit al jardí de la casa on estàvem per veure’ls millor.
Són impressionants i molt silenciosos. Només se’ls sent el gas que deixen anar per pujar o baixar, perquè és el vent el que els dirigeix.
Més d’una vegada han aterrat involuntàriament en els prats d’aquesta zona del Collsacabra i el Cabrerès, prop del Pla d’Aiats i el santuari de Cabrera.
Venien probablement d’Olot, capital de la comarca de la Garrotxa, i havien sobrevolat la Vall d’en Bas, on aquests dies Fernando Trueba roda el seu últim film, L’artista i la model.

Suposo que hi ha alguna cosa en el ADN d’un periodista que ens impulsa immediatament cap a la càmera de fotos (o la llibreta, el micro o el vídeo) per registrar el moment i comunicar-ho a tothom.

En el meu cas, amb la Pentax analògica oblidada en un racó i la Canon digital aparcada per als viatges, utilitzo la càmera del meu iPhone i l’aplicació d’Instagram. És un vici que compartim molts amics. Entre ells el magnífic fotògraf Pepe Encinas. Rebre un comentari elogiós de la seva part fa que un s’infli de satisfacció.

Com us deia, he pujat immediatament la foto a internet. Era l’última d’una sèrie de més de 30, preses al llarg d’uns 20 minuts, el temps durant el qual els tres globus han estar a la vista. Aquestes tres que us deixo aquí són les més passables.
Heus aquí un altre secret de qualsevol fotògraf: cal fer-ne centenars per a que alguna foto sigui publicable. I si enfoques bé, potser una d’elles sigui prou bona.

Belfast (i 5)

Belfast catedral catòlica de Belfast

Com és l’últim dia de pont, us segueixo explicant algunes coses del meu viatge estiuenc a Irlanda. Si aneu una mica enrere, en aquest mateix bloc, fins al dia 21 de novembre, m’havia quedat en un Belfast (4), en què us parlava i us mostrava alguns murals republicans. Aquesta serà la darrera entrada sobre la capital nord-irlandesa.

Seguir leyendo

Belfast (y 5)

Belfast Belfast catedral católica

Como es el último día de puente, os sigo explicando algunas cosas de mi viaje veraniego a Irlanda. Si vais un poco hacia atrás, en este mismo blog, hasta el día 21 de noviembre, me había quedado en un Belfast (4), en el que os hablaba y os mostraba algunos murales republicanos. Esta será la última entrada sobre la capital norirlandesa.

Seguir leyendo

Irlanda: Belfast (3)

En la zona de Lower Shankill, el barrio unionista de Belfast, encontramos estos murales más modernos, en el caso de las tres primeras obras, que dejan de lado los enfrentamientos entre comunidades para centrarse en conmemorar las experiencias de los residentes durante las dos guerras mundiales. La cuarta tiene un marcado acento poético, mucho más simbolico.

Si os apetece verlas un poco más grandes, lo podéis hacer en mi fotolog: http://www.photoblog.com/txerra

Irlanda: Belfast (3)

A la zona de Lower Shankill, el barri unionista de Belfast, trobem aquests murals més moderns, en el cas de les tres primeres obres, que deixen de banda els enfrontaments entre comunitats per centrar-se en commemorar les experiències dels residents durant les dues guerres mundials. La quarta té un marcat accent poètic, molt més simbòlic.

Si us ve de gust veure-les una mica més grans, ho podeu fer al meu fotolog: http://www.photoblog.com/txerra

Irlanda: Belfast (2)

Una de las cosas que más me interesaba de Belfast eran los murales pintados por los republicanos en los barrios fronterizos con los unionistas. Estos también tienen algunos de notable calidad, pero ideologicamente me resultan menos interesantes que los primeros.
La idea era recorrer la capital del Ulster e irnos acercando a pie a esa zona.
De hecho, existe un mercadeo constante de taxis que realizan esa ruta de forma turística: te cogen en el centro, te depositan frente a las pintadas más famosas para que hagas las fotos de rigor y te devuelven a la civilización, si me permitís la ironía.
Nosotros optamos por recorrer el centro, incluida la gran plaza de Donegall Square, en la que destaca el enorme edificio del Ayuntamiento, e ir a pie hasta esta zona de casas pequeñas, típicamente inglesas, con sus jardincitos incluidos.
También pasamos por delante de la Corte de Justicia, acorazada desde que fue objeto de un atentado del IRA, y entramos en el mercado de Saint George y en la catedral de Santa Ana.
Fue un paseo que empezó con lluvia y que nos obligó a hacer una parada intermedia en el café de un hotel del centro, pero que tuvo su compensación cuando llegamos a la zona oeste de Belfast.
Allí estaban: un puñado de paredes llenas de murales. En la próxima entrega, os mostraré varias fotos de los mismos.

Irlanda: Belfast (1)

Des de Glendalough, el lloc del que us parlava l’altre dia, vam anar cap a Belfast, la capital d’Irlanda del Nord.
En puritat, és una ciutat anglesa, la segona més gran de l’illa després de Dublín, i això es nota pel que fa passes la línia fronterera, ara invisible: els rètols a l’autopista varien lleugerament i les milles substitueixen els quilòmetres.
Volíem anar a Belfast, perquè era el nucli de referència en l’enfrontament entre les comunitats republicana i unionista, que ens ha recordat sempre al problema del País Basc per l’existència de l’IRA, allà, i d’ETA, aquí.
La Viquipèdia us ofereix un breu relat d’aquest conflicte, del qual cito el seu inici:

El conflicte d’Irlanda del Nord va ser un conflicte violent per l’estatus polític d’Irlanda del Nord, que va provocar gran pèrdua de vides humanes durant la segona meitat del segle XX. Va enfrontar, d’una banda, als unionistes d’Irlanda del Nord (de religió protestant, majoritària a la regió), partidaris de preservar els llaços amb la Gran Bretanya, i d’altra banda als republicans irlandesos, generalment de religió catòlica i demogràficament minoritaris , partidaris de la independència o bé la integració de la província a la República d’Irlanda, país de religió catòlica. Tots dos bàndols van recórrer a les armes, i la província es va enfonsar en una espiral de violència que va durar des de finals de la dècada de 1960 del segle XX fins a la signatura de l’Acord de Divendres Sant, el 10 d’abril de 1998, que va establir les bases de un nou Govern, en el qual catòlics i protestants comparteixen el poder.

Per tot això volíem veure la capital de l’Ulster, amb algunes visites molt clares: la zona oest, on es concentren els murals pintats pels protagonistes del conflicte, el centre de la ciutat i el barri universitari, on havíem trobat un modern B & B (de fet, un petit i acollidor hotelet) que complia amb escreix l’objectiu desitjat: net, ampli, tranquil, amb wifi, no molt car i amb pàrquing.
Triem el Tara Lodge, del qual podeu llegir la meva crítica a TripAdvisor.
Només ens vam equivoquem en el preu: vam llegir-ho malament; eren de 65 a 85 lliures, xifra que en euros ascendia de 75 a 100 euros.

Irlanda: Belfast (1)

Desde Glendalough, el lugar del que os hablaba el otro día, nos fuimos hacia Belfast, la capital de Irlanda del Norte.
En puridad, es una ciudad inglesa, la segunda más grande de la isla después de Dublín, y eso se nota en cuanto pasas la línea fronteriza, ahora invisible: los letreros en la autopista varían ligeramente y las millas sustituyen a los kilómetros.
Queríamos ir a Belfast, porque era el núcleo de referencia en el enfrentamiento entre las comunidades republicana y unionista, que nos ha recordado siempre al problema del País Vasco por la existencia del IRA, allí, y de ETA, aquí.

Seguir leyendo

Irlanda: Glendalough

Com us avançava l’inici d’aquest relat, la nostra idea era donar una volta a Irlanda, gaudint, sobretot, del nord i oest de l’illa. La part sud i la zona est, així com Dublín, que ja coneixíem d’altres estades, quedaven excloses en aquest viatge.
Així que la idea era conduir des Cork cap a Belfast (uns 420 quilòmetres), a Irlanda del Nord, però fent un alt en un dels enclavaments més bonics de l’illa: Glendalough, situat a mig camí, a 255 quilòmetres, encara que desviant-me de la carretera principal.

Seguir leyendo

Irlanda: Glendalough

Como os avanzaba al inicio de este relato, nuestra idea era dar una vuelta a Irlanda, disfrutando, sobre todo, del norte y oeste de la isla. La parte sur y la zona este, así como Dublín, que ya conocíamos de otras estancias, quedaban excluidas en este viaje.
Así que la idea era conducir desde Cork hacia Belfast (unos 420 kilómetros), en Irlanda del Norte, pero haciendo un alto en uno de los enclaves más bonitos de la isla: Glendalough, situado a medio camino, a 255 kilómetros, aunque desviándome de la carretera principal.

Seguir leyendo

Hotelers contra TripAdvisor

Logo del diarioCom ja sabeu, acostumo a fer servir la base de dades de TripAdvisor, la web de viatges, amb informació d’hotels i restaurants i també comentaris dels usuaris.
Un grup d’hotelers britànics sembla que no està molt d’acord amb la possibilitat que els clients puguin queixar-se de manera pública a internet, així que han decidit atacar el missatger i amenacen amb una demanda judicial.
Almenys, així ho explica aquest article del diari britànic The independent.
Com es pot llegir en el text, darrere l’assumpte n’hi ha una empresa que es dedica a netejar la reputació dels hotelers ofesos.
I què passa amb els clients molestos?
Personalment, animo a escriure el bo i el dolent que té qualsevol establiment d’hostaleria, sigui un hotel o un restaurant. Així ho estic fent de les meves vacances a Irlanda: he escrit, per ara, ressenyes de diversos B&B, i penso seguir afegint-hi comentaris que puguin ajudar a altres viatgers.

Hoteleros contra TripAdvisor

Logo del diario Como ya sabéis, suelo utilizar la base de datos de TripAdvisor, la web de viajes, con información de hoteles y restaurantes y también comentarios de los usuarios.
Un grupo de hoteleros británicos parece que no está muy de acuerdo con la posibilidad de que los clientes puedan quejarse de manera pública en internet, así que han decidido atacar al mensajero y amenazan con una demanda judicial.
Al menos, así lo explica este artículo del diario británico The independent.
Como se puede leer en el texto, detrás del asunto hay una empresa que se dedica a limpiar la reputación de los hoteleros ofendidos.
¿Y qué pasa con los clientes agraviados?
Personalmente, animo a escribir lo bueno y lo malo que tiene cualquier establecimiento de hostelería, sea un hotel o un restaurante. Así lo estoy haciendo de mis vacaciones en Irlanda: he escrito, por ahora, reseñas de varios B&B, y pienso seguir añadiendo comentarios que puedan ayudar a otros viajeros.

Irlanda: Cork (i 5)

És diumenge i crec que és el millor dia de la setmana per reprendre els meus guies de viatge, amb l’esperança que us puguin servir també a vosaltres.
Portava diverses entregues de la meva estada a Cork, però abans de seguir, vull reproduir unes línies de la guia Lonely Planet sobre la ciutat, abans de portar a alguns punts que al meu m’han interessat en particular.

«La segona ciutat en importància de la República d’Irlanda, amb els seus nombrosos focus d’interès turístic i la seva activa vida nocturna, sol sorprendre al visitant. El centre de la ciutat és en una illa, envoltada per dos canals del riu Lee. Al nord del riu es troba Shandon, una interessant zona històrica, encara que una mica descuidada en l’actualitat. Entre els llocs més suggestius de la zona sud, destaquen la catedral protestant de Sant Finbarr, el Museu de Cork, majoritàriament dedicat a la batalla nacionalista en què la ciutat va tenir un paper important, la presó de Cork, del segle XIX, i l’Ajuntament, així com nombroses esglésies, fàbriques de cervesa i capelles.

Seguir leyendo

Irlanda: Cork (y 5)

Es domingo y creo que es el mejor día de la semana para retomar mis guías de viaje, con la esperanza de que os puedan servir también a vosotros.
Llevaba varias entregas de mi estancia en Cork, pero antes de seguir, quiero reproducir unas líneas de la guía Lonely Planet sobre la ciudad, antes de llevaros a algunos puntos que a mi me han interesado en particular.

«La segunda ciudad en importancia de la República de Irlanda, con sus numerosos focos de interés turístico y su activa vida nocturna, suele sorprender al visitante. El centro de la ciudad está situado en una isla, rodeada por dos canales del río Lee. Al norte del río se encuentra Shandon, una interesante zona histórica, aunque un poco descuidada en la actualidad. Entre los lugares más sugestivos de la zona sur, destacan la catedral protestante de San Finbarr, el Museo de Cork, en su mayoría dedicado a la batalla nacionalista en la que la ciudad desempeñó un papel importante; la prisión de Cork, del siglo XIX, y el Ayuntamiento, así como numerosas iglesias, fábricas de cerveza y capillas.

Seguir leyendo

« Entradas anteriores Entradas siguientes »

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑