És diumenge i crec que és el millor dia de la setmana per reprendre els meus guies de viatge, amb l’esperança que us puguin servir també a vosaltres.
Portava diverses entregues de la meva estada a Cork, però abans de seguir, vull reproduir unes línies de la guia Lonely Planet sobre la ciutat, abans de portar a alguns punts que al meu m’han interessat en particular.

«La segona ciutat en importància de la República d’Irlanda, amb els seus nombrosos focus d’interès turístic i la seva activa vida nocturna, sol sorprendre al visitant. El centre de la ciutat és en una illa, envoltada per dos canals del riu Lee. Al nord del riu es troba Shandon, una interessant zona històrica, encara que una mica descuidada en l’actualitat. Entre els llocs més suggestius de la zona sud, destaquen la catedral protestant de Sant Finbarr, el Museu de Cork, majoritàriament dedicat a la batalla nacionalista en què la ciutat va tenir un paper important, la presó de Cork, del segle XIX, i l’Ajuntament, així com nombroses esglésies, fàbriques de cervesa i capelles.

Per ser-vos sincers, nosaltres vam fer alguna d’aquestes visites, però no totes.

A més dels molts i agradables pubs que té la ciutat, Cork s’enorgulleix de la seva variada oferta cultural, que pot gaudir al Palau de l’Òpera de Cork, a la Galeria d’Art Crawford i al Firkin Crane Centre. També poden realitzar excursions al castell de Blarney, on fins i tot els visitants menys turístics es sentiran obligats a besar la Pedra de Blarney «, diu un altre paràgraf de la guia.

Excepte una ullada curta al Museu de la Mantega, per simple curiositat, ia la Crawford, on hi havia un parell de quadres que ens interessaven, nosaltres vam optar per la nostra pròpia intuïció i la caminada tranquil.

Des d’on estàvem allotjats, al costat de la Universitat, un passeig típic per Cork comprenia Western Road, Lancaster Quay (moll) i el carrer de Washington, per desembocar a Grand Parade, un dels carrers principals del centre, al costat de Saint Patrick.
En aquest carrer es pot entrar al conegut English Market, un mercat de abastiments de tota la vida, amb llocs de fruites, verdures, carns, peix … on els irlandesos van a comprar menjar fresc, i millor que en alguns supermercats oberts tot l’ dia.
Entre aquests dos carrers i el South Mall (el passeig sud), s’estenen els carrers més comercials i amb els pubs i restaurants més visitats de Cork.
Si allargueu la caminada fins a l’extrem del triangle, arribareu a una punta des d’on es pot observar la unió de canals del riu Lee. Durant la nostra estada, en aquesta zona, vam poder veure uns enormes velers, atracats allà després d’unes regates.
En el segon bed and breakfast de Cork en què dormim, Fernroyd House, millor, més acollidor i més barat (podeu veure el meu comentari a Tripadvisor) que el lamentable Achill House, els seus amos, Avril i Toni, ens van suggerir diversos restaurants per anar a sopar a la zona del carrer Oliver Plunkett i adjacents.
N’hi ha de tots els estils de cuina, així que és qüestió d’anar ben aviat i triar. Si sopeu abans de les 19.00 (inusual a Espanya, però habitual fora de les nostres fronteres), us podeu acollir als seus menús, més barats que la carta, que comença a funcionar a partir de és hora.

I després, si us ve de gust provar una cervesa artesanal de bona qualitat, no us podeu perdre la Cervesería Franciscan Well, una de les millors de tota Irlanda. Naturalment, és millor anar ben sopats i no haver de conduir després.
L’encarregat, molt amable, ens va permetre provar unes gotes de les diferents cerveses que fabriquen, abans de decidir-nos per unes pintes de les que ens van agradar més. Les taules al pati exterior (amb calefaccions de butà), on van els fumadors, estan gairebé sempre plenes, les de l’interior, per fredolics o no fumadors, solen estar més buides.