El blog del periodista Txerra Cirbian

Categoría: Publicacions

Altaïr

Me llega vía Pep Bernadas la noticia del cierre temporal de la revista Altaïr, todo un referente en las publicaciones viajeras, de una calidad incuestionable.
La librería Altaïr sigue abierta en su emplazamiento de la Gran Via de Barcelona.
La crisis actual, que se está cebando de manera especial en la prensa de papel, y saturación del tema viajes a través de internet, parecen las causas evidentes. Una lástima.
Bernadas nos ha dirigido la siguiente carta:

«Me duele teneros que comunicar que, después de 22 años en los quioscos y librerías, las circunstancias económicas nos obligan a suspender temporalmente la publicación de la Revista Altaïr. Continuaremos más adelante, quizá con una periodicidad diferente, en otro formato o en un soporte digital. Todavía no lo sabemos.
Contamos con vuestra ayuda para informar de esta circunstancia de manera precisa. Para comunicar, sobre todo, que esto no es una despedida definitiva. No decimos «adiós», sino un comprometido «hasta pronto».

Pep añade en su nota que el próximo monográfico, el número 83, dedicado a los Parques Nacionales de Estados Unidos, será el último con su formato actual. Esperemos volverles a leer pronto, en el formato que sea.

M’ha arribat via Pep Bernadas la notícia del tancament temporal de la la revista Altaïr, tot un referent en les publicacions viatgeres, d’una qualitat inqüestionable.
La llibreria Altaïr continua oberta en el seu emplaçament de la Gran Via de Barcelona.
La crisi actual, que s’està acarnissant de manera especial en la premsa de paper, i saturació del tema viatges a través d’internet, semblen les causes evidents. Una llàstima.
Bernadas ens ha dirigit la següent carta:

«Em dol haver-vos de comunicar que, després de vint-i-dos anys als quioscs i llibreries, les circumstàncies econòmiques ens obliguen a suspendre temporalment la publicació de la Revista Altaïr. Continuarem més endavant, potser amb una periodicitat diferent, en un altre format o en un suport digital. Encara no ho sabem.
Comptem amb la vostra ajuda per informar d’aquesta circumstància d’una manera precisa. Per comunicar, sobretot, que això no és un comiat definitiu. No diem “adéu”, sinó un compromès “fins aviat”.

En Pep hi afegeix una nota, en la qual parla de que el pròxim monogràfic, el 83, dedicat als parcs nacionals dels Estats Units, serà l’últim amb el seu format actual l’últim. Esperem tornar a llegir-les aviat en qualsevol format.

Portabilitat a la barberia

Aquest matí he anat al barber a tallar-me els cabells. És una perruqueria del barri, de les d’abans, on els clients esperem el nostre torn asseguts a les cadires d’escai mentre mirem una revista o llegim un diari.
En aquesta ocasió, hi havia un conegut diari generalista i un altre esportiu. Està vist que els bars i les perruqueries són la salvació dels diaris de paper …
He mirat l’esportiu i llegit part de l’altre, fins que m’ha tocat el torn. És tan difícil fer callar a un barber com a un taxista, així que hem estat xerrant una mica de tot.
Per pur interès personal li he preguntat al perruquer per què comprava aquells dos diaris i no els de la competència. Si li agradava la línia editorial, la seva opció culer en els esports o la forma d’enfocar l’actualitat.
La seva resposta m’ha descol·locat: «A mi tant em fa aquest o un altre diari. Hi estic subscrit perquè així els clients es poden entretenir mentre esperen. Però jo faig com amb els mòbils: cada any, portabilitat »
Davant la meva cara de sorpresa, ha afegit: «Quan acabo la subscripció anual, em canvio a l’altra empresa. Em fan un descompte important. En canvi, si segueixo amb aquests dos diaris, no em fan cap rebaixa. »
Encara segueixo amb la boca oberta.

Passejades pels boscos

A Catalunya, des de demà és el pont de la Diada de l’Onze de Setembre, data que ens recorda un recent fet tràgic, els atemptats del 2001 a Nova York.
A la Viquipèdia parlen d’una altra pèrdua:

Es commemora la caiguda de Barcelona després de mesos de setge el 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (amb el seu candidat, el futur Felip Vè) i els Àustries (amb l’arxiduc Carles) lluiten per tota Europa per la corona d’Espanya, va tenir caràcter de guerra civil perquè hi havia partidaris dels dos candidats en tot el territori, encara que majorment concentrats els del Borbó al Regne de Castella i els de l’austríac a la Corona d’Aragó. Amb la victòria del Borbó, s’implanta un sistema polític uniforme, derogant-se els privilegis nobiliaris i els sistemes legals provinents dels diferents Regnes medievals que formaven Espanya. Per això, l’11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.

Seguir leyendo

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑