En nuestro viaje por Bretaña encontramos estas divertidas postales, creadas por la empresa Och Och.
Categoría: Arte (Página 1 de 2)
En el nostre viatge per la Bretanya ens vam trobar aquestes divertides postals, creades per l’empresa Och Och.
Barcelona ofereix avui l’oportunitat de veure els originals de les 400 millors vinyetes publicades l’any passat a la premsa mundial, que exhibeix el Palau Robert, al passeig de Gràcia, i 120 dibuixos més de humoristes gràfics espanyols per la llibertat de premsa, a una mostra apadrinada per Reporters sense Fronteres, que s’exposa a El Corte Inglés del Portal de l’Àngel.
A vegades un anunci supera la pròpia marca, la pròpia agència, que logra crear un producte artístic per si mateix.
Refugi en moltes ocasions d’excel·lents cineastes que no aconsegueixen finançament suficient per a les seves pròpies obres artístiques, la publicitat es converteix sovint en art, com aquest emotiu espot, titulat Crisàlida, que m’arriba via Lo Vilot (gràcies!).
És de la marca Pantene i ha estat realitzat (explica Hannah-leah Rebekah Samson, autora del bloc Fashion-o-lic) per la divisió tailandesa de l’agència Grey Worldwide, guardonada aquest any en un Festival de Nova York, en la categoria de curts.
Hay veces que un anuncio supera a la propia marca, a la propia agencia, que logra crear un producto artístico en sí mismo.
Refugio en muchas ocasiones de excelentes cineastas que no logran financiación suficiente para sus propios trabajos artísticos, la publicidad se convierte a veces en arte, como este emotivo espot, titulado Crisálida, que me llega vía Lo Vilot (¡gracias!). Es de la firma Pantene y ha sido realizado (explica Hannah-leah Rebekah Samson, autora del blog Fashion-o-lic) por la división tailandesa de la agencia Grey Worldwide, premiada este mismo año en el Festival de Nueva York del ramo, en categoría de cortos.
D’aquí a una setmaneta comença el Saló del Còmic de Barcelona, que aquest any, entre d’altres moltes coses, dedica una exposició als 20 anys d’autor professional d’en Cels Piñol, potser l’únic dibuixant que ha aconseguit seguir sent un fan (o potser un fancaçador) i viure’n.
I no tans sol això, sinò que ha estat capaç d’escriure una novel·leta semi-autobiogràfica i fer-me somriure amb les seves aventures d’aprenent de pare.
Dentro de una semanita empieza el Salón del Cómic de Barcelona, que este año, entre otras muchas cosas, dedica una exposición a los 20 años de autor profesional de Cels Piñol, quizá el único dibujante que ha conseguido seguir siendo un fan (o tal vez un fancazador) y vivir de ello.
Y no tan solo eso, sino que hasido capaz de escribir una novelita semiautobiográfica y hacerme sonreír con sus aventuras de aprendiz de padre.
Clara Mas és una jove a la que he vist créixer com a dissenyadora.
En aquests temps econòmicament moguts va tenir la valentia de deixar una petita empresa per establir-se pel seu compte. Tota una emprenedora. Ho tenia molt clar, Claríssim, com el seu propi nom, com la seva decisió, com el nom del seu web.
Això va ser fa només un parell d’anys i, de mica en mica, ara ens sorprèn amb un premi, el primer d’altres que segur que arribaran.
Ha estat amb aquest cartell, el de les festes del popular barri de Gràcia de Barcelona.
En moltes ocasions, treballant durant anys a l’àrea cultural del meu diari, es va creuar al meu camí el nom de Bill Viola.
El tipus en qüestió apareixia de tant en tant en un museu, en alguna exposició. I jo, que em considerava un cinèfil de pro, no acabava d’entendre què feia el tal Viola amb els seus vídeos, això que s’anomena videoart.
En numerosas ocasiones, trabajando durante años en el área cultural de mi diario, se cruzó en mi camino el nombre de Bill Viola.
El tipo en cuestión aparecía de tanto en tanto en un museo, en alguna exposición. Y yo, que me consideraba un cinéfilo de pro, no terminaba de entender qué hacía el tal Viola con sus vídeos, eso que se llama videoarte.
L’escriptora i poeta Marta Pérez Sierra s’ha unit a l’il·lustrador Pere Borrell, també conegut com Pere Cabaret, en la realització d’un conte titulat El senyor de la clenxa.
Marta, a més, m’ha fet descobrir una altra faceta d’aquest dibuixant: la de director del Tràgic Ballet de Paper, la primera companyia de dansa clàssica formada per diversos intèrprets de paper.
És un coreògraf capaç d’adaptar obres com Mujeres enamoradas i El extraño baile de Míster Bombo a unes peces de videoanimació realment minimalistes, que es poden gaudir en el ja inevitable YouTube.
Encara que jo li acabo de descobrir, el cert és que Jordi Arasa té un llarg curriculum com a il·lustrador, dibuixant i caricaturista… perquè sobretot són les seves caricatures les que demostren el precís ull que té.
I en aquests temps de crisi, Arasa ha sortit a la palestra virtual i, com qualsevol artista de carrer, ofereix les seves obres:
«Combat la crisi amb humor! No saps què regalar? Et proposo divertits i originals regals. Des caricatures per emmarcar, estampar o imprimir en targetes, fins a còmics i tires còmiques personalitzades. La història d’un particular o d’una empresa explicada amb sentit de l’humor. Preus raonables que no et van a espantar.»
Una iniciativa genial … i amb bon humor.
Aunque yo le acabo de descubrir, lo cierto es que Jordi Arasa tiene un largo curriculo como ilustrador, dibujante y caricaturista… porque sobre todo son sus caricaturas las que demuestran el certero ojo que tiene.
Y en estos tiempos de crisis, Arasa ha salido a la calle virtual y, como cualquier artista callejero, ofrece su trabajo:
«¡Combate la crisis con humor! ¿No sabes qué regalar? Te propongo divertidos y originales regalos. Desde caricaturas para enmarcar, estampar o imprimir en tarjetas, hasta cómics y tiras cómicas personalizadas. La historia de un particular o de una empresa contada con sentido del humor. Precios razonables que no te van a asustar.»
Una iniciativa genial… y con buen humor.
Bona publicitat i bona idea de l’Institut de Cultura de Barcelona a partir d’avui: tots els museus municipals ampliaran el seu horari i obriran de forma gratuïta les seves portes les tardes dels diumenges, des de les 15.00 a les 20.00 hores.
Fins ara, els museus de la ciutat ja eren gratuïts el primer diumenge de cada mes, però ara s’ampliat la mesura, que té com a objectiu captar més públic i ampliar l’oferta cultural del cap de setmana a Barcelona.
Una bona iniciativa… nomès cal que la gent hi vagi.
Buena publicidad y buena idea del Instituto de Cultura de Barcelona a partir de hoy: todos los museos municipales ampliarán su horario y abrirán sus puertas de forma gratuita las tardes de los domingos, desde las 15.00 a las 20.00 horas.
Hasta ahora, los museos de la ciudad ya eran gratis el primer domingo de cada mes, pero ahora se amplía la medida, que tiene como objetivo captar más público y ampliar la oferta cultural del fin de semana en Barcelona.
Una buena iniciativa… sólo es necesario que la gente vaya.
Es pot considerar una obra original, amb els seus corresponents drets d’autor, el ja famós cartell del president dels EUA, Barack Obama, creat per l’artista Shepard Fairey, quan es tracta d’un treball que parteix d’una foto presa dos anys abans per el fotògraf Manny García, de l’agència Associated Press??
Vostès mateixos jutgin i opinen.
¿Se puede considerar una obra original, con sus correspondientes derechos de autor, el ya famoso cartel del presidente de EEUU, Barack Obama, creado por el artista Shepard Fairey, cuando se trata de un trabajo que parte de una foto tomada dos años antes por el fotógrafo Manny García, de la agencia Associated Press?
Ustedes mismos juzguen y opinen.
M’ha arribat a través de diferents vies aquest vídeo, titulat One year in 40 seconds (Un any en 40 segons).
Ho reprodueixen en els seus blocs Mangas Verdes (via Neatorama) i en Marc Vidal, però segur que n’hi ha més que en parlen.
Por la costa, obra de Crucita Gutiérrez Segovia
En estas fechas, todas las galerías de arte ponen a la venta obras de precio asequible y tamaño adecuado para que puedan ser adquiridas por nosotros, personas normales y corrientes, y no inversores en busca de hacer dinero.
Los artistas malviven en momentos de crisis, así que es un buen momento para pensar que un dibujo, un cuadro o algún objeto de artesanía puede agradar a quien obsequiamos y, además, nos puede salvar del apuro de no saber qué regalar.
A mí siempre me ha hecho gracia, por su aparente ingenuidad, el arte naíf… Como el de las pinturas que cada año expone la Galería Roglan de Barcelona, que inaugura hoy su 27º Salón Naïf.
Por la costa, obra de Crucita Gutiérrez Segovia
En aquestes dates, totes les galeries d’art posen a la venda obres de preu assequible i mida adecuada
perquè puguin ser adquirides per nosaltres, persones normals i corrents, i no inversors a la recerca de fer diners.
Els artistes malviuen en moments de crisi, així que és un bon moment per pensar que un dibuix, un quadre o algun objecte d’artesania pot agradar a qui obsequiem i, a més a més, ens pot salvar del compromís de no saber què regalar.
A mi sempre m’ha fet gràcia, per la seva aparent ingenuïtat, l’art naïf… Com el de les pintures que cada any exposa la Galería Roglan de Barcelona, que inaugura avui el seu 27è Saló Naïf.
