Categoría: Fotoblog (Página 1 de 7)
Una ermita perduda... enyorança del Pirineu.
Estàvem passejant per la platja de La Rochelle quan vam veure aquest gran cococril que vigilava de prop un gosset.
Encara que, pensant-ho bé, potser fora al contrari…
Estábamos paseando por la playa de La Rochelle cuando vimos este gran cococrilo que vigilaba de cerca a un perrito.
Aunque, pensándolo bien, quizás fuera al contrario…
És diumenge i aquest ocellet s’acosta a menjar unes molles que li acaba de deixar un amic sobre una gandula del jardí. També li ha posat aigua i l’animalet no té cap por per acostar-se a beure i menjar.
Es domingo y este pajarillo se acerca a comer unas migas que le acaba de dejar un amigo sobre una tumbona del jardín. También le ha puesto agua y el animalillo no tiene miedo de acercarse a beber y comer.
Això és tot, amics. Fins d’aquí a un mes, més o menys…
Mentrestant, pensaré en tots vosaltres… però des d’aquesta platja.
Eso es todo amigos. Hasta dentro de un mes, más o menos…
Mientras tanto, pensaré en vosotros… desde esta playa.
Aquesta tarda feia molta calor a Barcelona.
Bona prova d’això és la jove de la foto que Francesc Casals publica a El Periódico; un jovenet vestit només amb un retall i una cresta punk, que hem vist a la Gran Via a l’alçada de Rocafort; i aquest senyor, que he captat amb el telèfon mòbil, al carrer de Sepúlveda, mentre anàvem a prendre’ns un granissat a la Gelateria Sirvent, una de les millors de la ciutat.
Esta tarde hacía mucho calor en Barcelona.
Buena prueba de ello es la joven de la foto que Francesc Casals publica en El Periódico; un jovencito vestido sólo con un taparrabos y una cresta punk, que hemos visto en la Gran Via a la altura de Rocafort; y este señor, al que he captado con un teléfono móvil, en la calle de Sepúlveda, mientras íbamos a tomarnos un granizado a la Heladería Sirvent, una de las mejores de la ciudad.
Mig amagat, prop de la platja, però lluny de la sorra, l’esquelet del vaixell roman avarat, solitari, abandonat …
Medio escondido, cerca de la playa, pero lejos de la arena, el esqueleto del barco permanece varado, solitario, abandonado…
És el primer dia d’estiu a Barcelona i la gent omple les platges.
Uns miren i d’altres es torren a la sorra.
Es el primer día de verano en Barcelona y la gente llena las playas.
Unos miran y otros se tuestan en la arena.
Hi ha moltes poblacions que realitzen catifes florals durant la celebració del Corpus Christi.
Una activitat que es perllonga a altres ciutats, pobles, festivitats i dates, com a Santa Coloma de Gramenet, el proper dia 24.
Aquest matí nosaltres he vist les de La Garriga, una localitat a pocs quilòmetres de Barcelona, on celebren aquesta festa d’una forma molt especial.
A més a més d’aquesta imatge, us deixo algunes fotografies més al meu Photoblog perquè les disfruteu.
Hay muchas poblaciones que realizan alfombras florales durante la celebración del Corpus Christi.
Una actividad que se prolonga a otras ciuades, pueblos, festividades y fechas, como en Santa Coloma de Gramenet, el próximo día 24.
Esta mañana he visto las de La Garriga, una localidad a pocos kilómetros de Barcelona donde celebran esta fiesta de una manera muy especial.
Además de esta imagen, os dejo algunas fotografías más en mi Photoblog para que las disfrutéis.
No estaba demasiado seguro de cómo titular la foto.
Mirando al cielo era demasiado evidente.
Tiempo de espera le da un toque más acorde con este lunes poselectoral.
No estava massa segur de com titular la foto.
Mirant el cel era massa evident.
Temps d’espera li dona un toc més acord amb aquest dilluns post-electoral.
Nada mejor para reflexionar que un paseo por la Feria Medieval de Cardona, con carne a la brasa y visita al castillo y a la montaña de sal incluidas.
Res millor per a reflexionar que una passejada per la Fira Medieval de Cardona, amb carn a la brasa i visita al castell i a la muntanya de sal incloses.