El blog del periodista Txerra Cirbian

Categoría: consum (Página 1 de 2)

Regals útils

M’acaba d’arribar la revista d’Intermón-Oxfam d’aquest mes.
Entre moltes altres coses, que podeu llegir en línia al seu web, el butlletí s’acompanya d’un petit gran catàleg de regals de Nadal.
No està gens malament.
De vegades penses en un detall, en una tonteria que et sents obligat a regalar durant aquestes dates, i no se’t ocorre el què.
Mirant aquests regals, que podeu veure en aquesta direcció d’Intermón, t’adones que comprar un d’aquests objectes pot ser doblement útil: fas feliç a algú proper i l’artesà que l’ha fabricat.
Ja sabeu: comerç just.

Blog Action Day: Aigua

Em segueixen sorprenent les possibilitats de la xarxa a l’hora d’unir esforços al voltant d’una idea o una iniciativa comuna. El que abans ens costava dies o setmanes, ara ho podem aconseguir en minuts o hores. Com el el Blog Action Day.
La gent d’Actuable és al darrere d’aquest Día d’Acció dels Blocs al nostre país, encara que n’hi ha moltes més organitzacions implicades.
De fet, a aquestes hores (10 del matí), ja hi havia un centenar de blocs (amb més de 300.000 lectors potencials) disposats a parlar del tema d’aquest any, que tracta sobre l’aigua, o millor, sobre l’escassetat d’aigua en moltíssimes parts del món.
Seguir leyendo

Cotxes en crisi

Ja sabeu que portem diversos mesos en què les vendes de cotxes han caigut en picat.
De la mateixa manera, algunes cases de motos han augmentat les seves. Un venedor d’una coneguda firma taiwanesa em deia que és com un dòmino: «Molts dels urbanites que abans anaven en cotxe, ara van en moto, i els que anaven en moto, s’han passat a la bici o van caminant a la feina.»
Bé… el que us deia: en això de les vendes de cotxes, resulta que els models més venuts solen ser els més baratets, com en el cas de les motos, però si mireu bé les llistes, els que no han sofert cap crisi són els automòbils més cars (berlines, esportius i tot terrenys).
Per què serà? Potser que els únics que no pateixen la crisi són els de sempre?

Els sms ‘càstig’

No sé si us heu topat alguna vegada amb els anomenats sms premium. Són un càstig.
La Viquipèdia fa una definició curta i encertada d’ells: són missatges de text que tenen un cost més elevat del que és habitual, amb els que tens la possibilitat d’adquirir un servei o un contingut multimèdia per al teu telèfon mòbil.
Encara que el missatge no l’envies tu, sinó que el reps, el cert és que el cost d’aquest sms t’ho carreguen a tu i el benefici se’l reparteixen l’empresa que t’ofereix aquest contingut extra i la teva operadora de telefonia.

Seguir leyendo

L’audiòfon discret

Començo a tenir alguns lleugers problemes d’audició, tot i que encara no arribo a la sordesa alguns dels meus parents i d’alguns amics que conec.
Les persones de la tercera edat normalment fugen dels audiòfons perquè solen ser aparatosos o cars. Aquesta dualitat és evident: els més barats són els que tenen un aspecte voluminós i els millors, més moderns, lleugers i discrets, tenen preus prohibitius per a molts jubilats.
El resultat: bona part dels avis que necessiten aquest tipus d’aparells no els porten. Total, pensen, per al que cal escoltar…
Per això, quan aquest matí he vist aquest anunci en una telebotiga no m’ha deixat de sorprendre-me.
Aquí la publicitat la fan a la contra:

És tan discret que ningú sabrà que es tracta d’un audiòfon. MSA 9000 s’ha dissenyat perquè sembli un auricular, així ningú sabrà que es tracta d’un audiòfon.

Vaja, que no es preocupi per la mida: la qüestió és despistar al personal fent-los creure que portes un telèfon enganxat a l’orella tot el dia.
Així que no m’estranya gens que a Facebook hagi aparegut ja un grup anomenat directament així:

El MSA-9000, el audífono que… ¿nadie notará que lo llevas? ¡Venga ya!

Per als bojos del futbol

Cada vegada que guanya el Barça (o el Madrid, quan ho aconsegueixi, o l’Athletic, en un futur molt llunyà, tal com anem) s’arma la marimorena. Es venen més diaris, se sent més la ràdio (sobretot, ahir, que el partit el donaven codificat i de pagament) i es veu més la tele.
Però res és suficient per als bojos del futbol. Així que avui imito al meu amic Dani Troy (de No puedo creer) i us convido a descobrir la tele que acaba de llançar al mercat la companyia taiwanesa HannStar Display Corporation. És un televisor LCDde 28 polzades de la marca Hannspree, que ha obtingut, a més, el guardó Taiwan Excellence 2009 al millor disseny.
Ja són ganes, no creuen …

No sense el meu… iPhone?

La meva amiga Carme (i uns quants familiars i amics) són usuaris d’iPhone, aquest claríssim objecte del desig de qualsevol enganxat a les noves tecnologies, els telèfons mòbils i internet.
Fa uns dies, parlava amb el meu fill de la anhelada espera del nou terminal d’Apple, l’iPhone 4.0, per part de molts clients de Vodafone, ja que sembla ser que aquest estiu deixarà de ser una exclusiva de Telefónica-Movistar.
Així que aquest matí, quan buscava detalls d’aquest tema, he arribat al vídeo que acompanya aquestes línies a través de diversos enllaços (XatakaApplesfera9 to 5 MacEngadget i el propi programa d’Ellen Degeneres, coneguda actriu i presentadora, i una de les poques professionals que ha tingut la valentia d’expressar públicament la seva homosexualitat) i que mostra, amb cert humor, les dificultats d’una persona normal al enfrontar-se al aparell.
No fa molt, un comercial amb sentit comú em va vendre per un familiar d’edat avançada un mòbil que només servia per a això: trucar per telèfon. I que tenia les tecles molt grans, adequades per a dits que ja no tenen l’agilitat i la mida d’un jovenet.
Aquest familiar únicament utilitza el seu telèfon quan és necessari. I la seva economia ho agraeix, és clar.

Dia de la mare

La foto la vaig fer ahir a les paradetes del Mercat de Vic, ens recorda que avui és un dia per regalar flors i plantes.
És clar que qui va inventar això del Dia de la Mare no va pensar que algú faria un bon negoci de l’efemèride.
Per cert, Amnistía Internacional aposta per regalar «una rosa per les mares que no ho celebren» i el concreten a Soacha, una ciutat colombiana on un grup de mares s’han unit per reclamar justícia per la mort dels seus fills.
Seguir leyendo

Finalment, un telèfon 900

No tinc telèfon mòbil ni cap compte ni adsl amb l’empresa Orange. És més: no sé si funciona bé o malament, així que em tindreu que disculpar en aquest aspecte.
Però acabo de rebre una nota que indica el següent:

«Tots els clients del servei d’ADSL d’Orange comptaran, des del proper 18 de maig, amb un nombre d’atenció al client completament gratuït per a resoldre tot tipus d’incidències tècniques, fer les seves consultes, contractar nous serveis.
Els clients podran trucar al nou 900.901.300 tots els dies de l’any, durant les 24 hores del dia, de forma totalment gratuïta, tant si són trucades realitzades des d’un telèfon fix com des d’una línia mòbil, amb independència de l’operador de la mateixa ( …)
El nou servei 900 es suma al telèfon d’atenció comercial general 1414 i al nombre 470 per a les trucades d’atenció al client de mòbil, tots dos completament gratuïts.»

Fins ara, un truc era buscar un fix que no fos un 901 o un 902 per fer les trucades, perquè el ADSL inclou habitualment les trucades a telèfons fixos de numeració normal. Amb aquesta decisió, Orange s’avança a altres empreses i satisfà als milions d’usuaris de ADSL.
Em pregunto a què esperen la resta d’operadores per fer el mateix, amb la pasta gansa que guanyen?

Ídols jovenils?

M’arriba via nota de l’agència Tinkle una informació d’Habbo, la coneguda xarxa social de la Corporació Sulake, que diu així:

«Els principals icones de la moda per als joves són Lady GagaParis HiltonGisele BündchenMiley Cyrus. Lady Gaga resultar ser la número u, tant per als nois com per a les noies, en tots els països… excepte a Espanya. El número dos per als nois va ser Michael Jackson, mentre que per a les noies, la segona favorita va ser Miley Cirus.»

En aquesta excepcionalitat que és Espanya, resulta que la llista de celebritats -per Habbo, repeteixo- l’encapçala… Cristiano Ronaldo!!!

Seguir leyendo

Media Market

Una companya em passa una imatge que sembla demostrar que Media Market puja el preu d’alguns productes just el dia abans del seu famós Dia sense IVA.
Cerco a internet i pel que sembla no es tracta d’una cosa il·legal: en efecte, et descompten l’IVA del producte que compres. El que no et diuen és que mantinguin el mateix preu que tenia 24 hores abans.
En aquest vídeo de Telemadrid ho expliquen. Pel que sembla, la nostra legislació impedeix vendre per sota del preu de cost. I aquesta empresa aplica pujades «correctives» a productes el preu final dels quals és menor que el de cost.
En altres blocs, com Pilone.net o Cachondeo y más, també en parlen, encara que més emprenyats. No és extrany.
Jo també he estat un client més dels que he anat a comprar un producte, però hem de recordar, com sempre, que s’ha de cercar, comparar i comprar el que et sembli millor.
Tampoc hem d’oblidar que com a usuaris tenim uns drets, que podem reclamar, per exemple, a través de l’Agència Catalana de Consum.

El manifest

El Consell de Ministres va aprovar ahir l’anomenada Llei d’Economia Sostenible, que inclou un apartat que permet el tancament de pàgines web en quatre dies.
Com va passar al desembre, un grapat de blocs han tornat a publicar un manifest conjunt, en el que es diuen, entre altres coses, el següent:

1. Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva ia la llibertat d’expressió.
2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que estableix l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial-un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol …

Si bé estic d’acord amb els punts 1 i 2 (sobre tot el que destaco en negreta), a partir del tercer comencen les meves reticències.

Seguir leyendo

Biocumbustibles

Ja fa temps que es parla dels biocumbustibles, en el sentit de la matèria orgànica utilitzable com a font d’energia.
L’ONG Ajuda en Acció acaba de fer una advertència a l’Unió Europea sobre aquest tema:

Per arribar als objectius de consum de biocombustibles que proposa l’Unió Europea seria necessari conrear un equivalent a més de la meitat d’Itàlia, terreny que deixaria d’utilitzar-se per al cultiu d’aliments bàsics en els països pobres. Tim Rice, autor de l’informe Comida o gasolina, diu que «els miracles no creixen dels arbres, ni de qualsevol altra planta. L’ús de cultius per aconseguir combustible per a cotxes augmenta la fam i no serveix per a ajudar a aturar el canvi climàtic».

Una reflexió a tenir molt en compte.

Regalar artesania

Des de fa temps vaig deixar per després de les festes els regals de caràcter tèxtil: la roba, per a les rebaixes, senyors, i si no, que inventin alguna cosa per disminuir els preus abans del dia 6.
Però com que no és qüestió de deixar a la família i els amics sense un regalet, opto gairebé sempre pel regal cultural (un llibre, un disc, una pel lícula) o artesanal.
En diferents punts de Barcelona (com en altres ciutats) i, sobretot, a la Gran Via, entre Rocafort i Urgell, se situen les parades de l’Associació de Tallers Artesans, on es pot trobar una oferta abundant.
Després de passejar per entre les casetes diversos dies, jo he trobat molt interessants, en particular, les que us detallo ara: les joies de Peca!; les terracotes d’Iris; les lampadetes de Llums i Trons; les peces de cartró de Felip i Cristina; i les escultures de Pilar Mingorance.
És clar que, si feu un tomb, hi trobareu més coses.

Pessebres

Un amic de la família, un senyor de 90 anys que guanya en activitat a tots els seus fills, té l’afició de muntar el pessebre cada any, per aquestes dates, per a delit de tots els seus néts, des dels més petits als que ja treballen.

Seguir leyendo

Petites coses

Aquest matí, quan he anat a La Caixa a fer una gestió, he agafat un d’aquests caramelets que posen a la taula dels gestors.
Jugant amb el paper, m’he adonat que posava el que veieu a la foto: comerç just.
Un detall, tot un detall.

Nespresso… i George Clooney

George Clooney mira cap al piano de cua que està a punt de caure-li a sobre.
Un compte enrere indica que la solució ens la donaran el proper divendres..

A casa he tingut des de la típica típica cafetera italiana o moka, fins a la de filtre, tipus Melitta, passant per una senzilleta exprés. Mai m’ha semblat igual el café de casa que el del bar de la cantonada, que sempre és millor que el de la cantonada dels teus amics.
Però des de que em van regalar una cafetera Nespresso, fa uns mesos, he tornat a gaudir del fet de prendre cafè a casa.
Seguir leyendo

« Entradas anteriores

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑