Ja se sap que els costums gastronòmics són molt diferents segons el país on es visqui.
Nosaltres considerem una delícia les ostres, que mengem vives… Per què ens ha d’estranyar que molts pobles africans i orientals degustin larves, cucs i insectes i els protagonistes d’aquest vídeo de National Geographic mengin el que mengen?
Bé … jo no crec que ho faci, la veritat.
Categoría: consum (Página 2 de 2)
Per pèls, no s’em va escapar una riellada.
Els pocavergonyes que envien correus-brossa ja no saben que inventar, però el que em va escriure ahir (i suposo que a uns quants milions de persones més) signava la seva carta com «Parker Stein».
Un bon nom i cognom, sí senyor.
Seguir leyendo
Fa uns dies, el meu company Juan Fernández, en un article d’El Periódico, deia enyorar la publicitat, però de la bona.
Ahir mateix, el meu amic Jordi em passava aquest enllaç de Pelfusion, un blog excel·lent (en anglès) on es poden veure unes quantes obres d’art transformades en missatge publicitari.
Personalment em quedo amb les dues que hi reprodueixo, però hi ha molta més creativitat circulant per la xarxa. Únicament cal cercar una miqueta.
Acaba l’agost i finalitza la flexibilitat de l’ajuntament a l’hora de cobrar els aparcaments als carrers de la gran ciutat.
És clar que sempre hi ha qui està a l’aguaït i ofereix econòmiques solucions, com els senyors de NN, que han incorporat fins a les bicicletes en les seves ofertes: cotxes, des de 114,50 euros; motos, des de 40 euros i bicicletes, des de 13 euros .
Amb aquests preus, en menys d’un any gairebé et pots pagar una bici nova (130), una motoreta de segona mà (400 euros) i si voleu, casi ben bé un utilitari, molt usat, això sí.
Fa molts anys que sóc usuari de Vodafone, la companyia telefònica de telefonia mòbil.
No he tingut grans queixes, encara que em desagrada el seu servei d’atenció al client, lent i dissuasiu. Gens original, d’altra banda, perquè és la política seguida per la major part de les operadores.
Precisament perquè sóc un client antic, he volgut alliberar (o desbloquejar) de forma «legal» un vell terminal telefònic que tinc associat a Vodafone des de fa uns anys, un Nokia 6234.
Seguir leyendo
Aquesta ampolleta no és d’un perfum, no, sinó d’un oli d’oliva verge.
Es tracta d’una producció reduïda, elaborada amb les millors olives del Château d’Estoublon, un productor de la regió francesa de la Provença, que el comercialitza a 39 euros l’ampolla de tres quarts de litre (48 euros en algunes botigues de Barcelona i Madrid ).
Vaig conèixer la notícia de la seva arribada a Espanya al Magazine dominical del diari El Mundo, però es pot llegir també en webs com ara Good2b i Neo2..
Estic segur que hi haurà qui el compri, com qui compra caviar, foie i altres delicatessen. Però em passa com amb les aigües minerals d’importació, que el que impressiona és l’ampolla, el disseny de l’embolcall on va el líquid, que pota arribar de Noruega o Austràlia. No cal anar tan lluny: a casa nostra hi ha excel·lents aigües i olis.
Un bon oli d’oliva verge es pot trobar a cooperatives d’artesans per uns 5 euros el litre.
I si volen un oli extra, el de L’Olivera, amb les millors olives arbequines, pot sortir per uns 15 euros. I els famosos olis Dauro de l’Empordà i Aubocassa de Mallorca, que produeixen les Bodegas Roda, ronden els 12 euros el mig litre.
Encara que els francesos saben fer un excel·lent màrqueting dels seus productes, els nostres no tenen res a envejar als dels nostres veïns.
L
M’ha arribat a casa un albarà urgent, de l’empresa Netcourier (Logística y Transporte Urgente).
A «Observacions» hi escriuen:
Espera recogida el artículo de regalo promocional remitido a su nombre sin cargo alguno (esto, en mayúsculas) para usted por gentileza de Ibertours. Avisamos para su recogida antes de 48 horas, llamando urgentemente al teléfono indicado.
A «Contingut de l’enviament» hi diuen:
Una bicicleta mountain bike cuadro de acero frenos v/break llantas de aluminio. Regalo promocional. Adjudicado ante notario. Distribución y entrega gratuita.
I el telèfon de la central de lliuraments, al qual cal trucar urgentment: 902.636.388.
És curiós com una empresa de repartiment pot saber el que hi ha a l’interior del paquet que manegen, inclosos els frens…
Com poden imaginar aquesta és una activitat de dubtosa legalitat, una nova entabanada, una petita estafa.
Busco a internet i n’hi ha unes quantes referències, amb diferents noms d’empreses, números de telèfons i falsos regals.
– Vuelven al ataque: Netcourier, de Soft in spain, que fa referència a un cas actual i a un altre de fa un parell d’anys, Cuidado: cronopack, transxpress….
– Nuevos tiempos, nuevos timos, al blog del Galder Segurola.
– Forum Blanes mostra un albarà idéntic al meu, amb un altre número de telèfon, i explica també el tema a l’apunt Netcourier e Ibertours grupo turístico, del passat 25 de gener.
Estiguin atents. Ningú regala duros a quatre pessetes. No deixin de denunciar-ho i evitin trucar per telèfon a aquests números: les tarifes són altes … a vegades, molt altes.
Aquesta nit és la gala dels Oscar, la festa de tot cinèfil que es preï, malgrat lo avorrides que solen ser la majoria de les cerimònies i els acudits insofribles dels seus presentadors.
Per a nosaltres, la possibilitat que guanyi Penélope Cruz un Oscar a la millor actriu secundària li dóna un punt més d’interès.
Seguir leyendo
Ja sé que avui és l’endemà del dia de Reis, el que ens torna a la realitat, a la dels EROs regalats per les empreses, però vull tornar la vista enrrere unes hores i mirar amb nostàlgia els obsequis deixats a les nostres cases pels Reis Mags d’Orient que, com tothom sap, són republicans.
En general, és en el matí del dia 6 quan els nens (i moltíssims adults) descobreixen meravellats les coses que durant la matinada els han deixat Melcior, Gaspar i Baltasar.
A casa d’uns amics la màgia s’avança al vespre del dia 5.
Sembla més lògic. Si els Mags han desfilat per pobles i ciutats i han començat a descarregar ja els seus regals, potser és millor esperar-los desperts, després del sopar, i així evitem l’estrès del demà. Els petits no necessiten aixecar-se a primera hora i els pares, tampoc.
L’emoció és la mateixa, o més gran, si és possible, i els nens (i adults) són feliços un dia més, unes hores més…
A casa nostra sabem que arriba el Nadal perquè:
1. Comencen a arribar felicitacions, a les quals responem gairebé sempre tard.
2. Els espais de caràcter solidari inunden les televisions i ràdios. És un bon moment per fer donatius: desgraven a Hisenda.
3. S’encenen milers de bombetes de colors sense que faci punyetera falta. Pur malbaratament energètic.
4. La regidora més progre de Barcelona s’entesta en comprar arbrets plens de llumetes, falsos i lletjos, però, això sí, argumentant que són més ecològics i sostenibles.
5. S’instal·len paradetes d’artesania a diferents indrets de la ciutat. Els més coneguts són a la plaça de la Catedral, on està la Fira de Santa Llúcia fins el dia abans de la Nit de Nadal, i a la Gran Via, on estarà la Fira de Reis.
El que resulta poc habitual és veure aquests llocs encara buits.
Ja saben vostès, estimats lectors, que no tinc punyeteres ganes de parlar (encara) de Nadal.
Estic fins a la gorra de la febre consumista que ens agafa en aquestes dates i la meva idea era obviar el tema per gastat.
Però, mirin, acabo de rebre la típica felicitació nadalenca d’un conegut restaurant (que no citaré explícitament, perquè ho fan tots, absolutament tots) amb estrelles Michelin i m’ho he repensat.
Seguir leyendo
No ho dic ara per la crisi, sinó que ja ho deia i escric des de fa temps (per exemple, a La trampa del Nadal): per què els nostres ajuntaments malgasten els diners públics malbaratant en decoració nadalenca i en energia lumínica quan encara no és Nadal?
Però si encara falta un mes pel 25 de desembre!
En tot cas, si les associacions de comerciants creuen que amb més llums de colors van a atreure a més clients, doncs endavant: que paguin ells.
Els puc assegurar, estimats lectors, que jo compraré tan sols el que necessiti.
En el cas de l’alimentació, abans d’aquestes dates i en forma de congelats, que surt més barat, amb borses de tela o cistell, que és una forma de consumir menys plàstics.
I en el de la roba d’hivern, després del dia 6 de gener, que ja haurà rebaixes.
