Categoría: General (Página 1 de 40)

És dilluns a la nit, 14 de juliol. A les 8 de la tarda, la foscor és gairebé total a l’hotel on estem allotjats, en Tortuguero. Diverses embarcacions ens recullen amb destí al poble. Vestim de fosc i portem calçat adequat per caminar un bon estona.
Una vegada hem desembarcat en el poble de Tortuguero, el guia Ray ens reparteix en diversos petits subgrups, encapçalats cadascun d’ells per guies locals que s’encarreguen de 8 o 10 persones cadascun. Seguint a aquests últims, ens dispersamos al llarg d’un camí paral·lel a la platja.
Seguir leyendo

I una mica més enllà, la inmensitat d’una platja solitària…

Be. Ja se sap que en Pep Guardiola serà el nou entrenador del Barça.
Seguirà la línia de pagar desmesures a fitxatges de resultat incert o potser aposti finalment pel planter?

Vaja, vaja… una petita bassa plena de joncs, amb el sol reflectint-se a l’aigua. Perfecta per la foto.

Hum…. A veure… Un camp de flors silvestres.
Només fa falta ajupir-se fins al terra, veure i disparar.

Llegeixo a les notícies d’Abcguionistas que l’Albert Espinosa està a punt de dirigir Planta 5ª, una continuació d’aquèlla Planta 4ª dirigida per l’Antonio Mercero amb guió del propi Espinosa.
Temps haurà de parlar d’ella.
Ara volia incidir en el tema del qual tracten les dues pel·lícules: els nens amb càncer, els pelones, dit amb tot carinyo.
L’altre dia, passejant per l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, vaig descobrir uns quants que semblaven trets de la pel·lícula.
Però eren reals: amb els seus caparrons rapades, amb un braç embenat perquè porten el porta catèter incrustrado i jugant a futbol pels passadissos. I els seus familiars? Hi ha pares, mares, avis que passen setmanes o mesos en les habitacions dels noiets o en les sales d’espera. I quines llargues són les esperes al costat d’un malalt, sobretot si és un nen!
Bé… Donéu un cop d’ull a l’adreça web de l’Associació de Nens amb Càncer (Afanoc) i, si podeu, col·laboreu amb ells d’alguna forma.

Els MID, els dispositius d’internet mòbils, estan de moda.
Fa uns dies ho publicava El Mundo al seu suplemento Ariadna (Intel lanza un procesador potente y diminuto para conectarse a internet, deia la notícia) i també el Ciberpaís de El País (Llega el portátil ligero y barato).
Però el fet cert és que setmanes enrera, el meu bon amic Àngel Parra, informàtic del meu diari i fan de Linux, s’havia comprat a través d’eBay un petit EeePC de Asus per menys de 300 euros. Ara està jugant amb les seves possibilitats.
No té disc dur intern: només utiltza memòria com els llapis usb, de diverses gigues; en cas de necessitat hi ha discos durs externs per quatre xavos.
Per a què en volem més? Pots navegar per internet i consultar el teu correu (Gmail o Yahoo et permeten tenir emmagatzemat milers de missatges) amb un aparatet de la mida d’una llibreta i menys d’un quilo de pes.
I el millor: sense Windows de cap tipus. Porta Linux, un sistema operatiu lliure i gratuït, tan fàcil d’utilitzar com el XP o el Vista.

Encara que la nevada grossa va ser la nit de dissabte a diumenge, aquesta és l’imatge del Pla d’Aiats nevat la tarda del dissabte.