El blog del periodista Txerra Cirbian

Categoría: General (Página 1 de 41)

Viajes / Viatges

En este apartado del blog encontraréis artículos o relatos de alguno de los viajes que he llevado a cabo.
La idea es explicar aquello que yo he vivido y que las guías no suelen contar… o sí, vete a saber.
Lugares como Costa Rica, de cuyo recorrido tenéis un relato en las páginas de este blog, y de otros que he ido escribiendo y publicando en El Periódico, iré dando buena cuenta aquí.

  1. Barcelona, España
  2. Venecia, Italia
  3. Bergen, Noruega
  4. Parque Nacional Manuel Antonio, Costa Rica
  5. Edimburgo, UK
  6. La Habana, Cuba
  7. Cork, Irlanda
  8. Puerto Rico, Caribe
  9. Lisboa, Portugal

En aquest apartat del bloc trobareu articles o relats d’algun dels viatges que he dut a terme.
La idea és explicar allò que jo he viscut i que les guies no solen comptar … o sí, ves a saber.
Llocs com Costa Rica, del recorregut del qual en teniu un relat en les pàgines d’aquest bloc, i d’altres que he anat escrivint i publicant a El Periódico, i que us hi aniré explicant.

Alguns dels meus twitter fins el 16 d’octubre

  • Qué cosas: resulta que Llongueras había despedido a la familia antes de que le 'pelaran' a él. http://goo.gl/y9wa #
  • Mañana se celebra en todo el mundo el 10/10/10, el Día Internacional de Soluciones Climáticas: http://www.youtube.com/watch?v=ivz4qoLImU0 #
  • El amigo Emilio Pérez de Rozas: "Lorenzo conquista el título mundial de MotoGP" http://goo.gl/EMRG #
  • Ens adonem que facebook, twitter, gmail… són gratuïts? Per què? Les nostres dades son molt importants per aquestes empreses #bandaampla #
  • Mañana es el Blog Action Day, dedicado al tema del agua. Apuntaros: más información, en http://actuable.es/blogactionday #
  • Los candidatos a las elecciones autonómicas catalanas se someten el 18 a entrevistas via twitter (organiza http://www.stic.cat) http://goo.gl/tWRl #

Powered by Twitter Tools

Las tortugas verdes

Playa de Tortuguero

Es la noche del lunes, 14 de julio . A las 8 de la tarde, la oscuridad es casi total en el hotel donde estamos alojados, en Tortuguero. Varias embarcaciones nos recogen con destino al pueblo. Vestimos de oscuro y llevamos calzado adecuado para andar un buen rato.
Una vez hemos desembarcado en el pueblo de Tortuguero, el guía Ray nos reparte en varios pequeños subgrupos, encabezados cada uno de ellos por guías locales que se encargan de 8 o 10 personas cada uno. Siguiendo a estos últimos, nos dispersamos a lo largo de un camino paralelo a la playa.
Seguir leyendo

Les tortugues verdes

Playa de Tortuguero

És dilluns a la nit, 14 de juliol. A les 8 de la tarda, la foscor és gairebé total a l’hotel on estem allotjats, en Tortuguero. Diverses embarcacions ens recullen amb destí al poble. Vestim de fosc i portem calçat adequat per caminar un bon estona.
Una vegada hem desembarcat en el poble de Tortuguero, el guia Ray ens reparteix en diversos petits subgrups, encapçalats cadascun d’ells per guies locals que s’encarreguen de 8 o 10 persones cadascun. Seguint a aquests últims, ens dispersamos al llarg d’un camí paral·lel a la platja.
Seguir leyendo

Fotos, fotos, fotos…

Albert PuntíEn la bogeria d’abans de les vacances, quan preparava el material d’un viatge, anava al Fotoprix del costat per a comprar 6, 10 o 20 rotllos de negatiu fotogràfic o de diapositives. Ara faig el mateix, però a la botiga d’informàtica més pròxima i en format de targeta digital.
Així que he comprat una SD de 2 gb per a la cambra del telèfon i una de 8 gb per a la rèflex digital, no vagi a ser que després em penedeixi.
Tot això ve perquè el meu amic Lo Vilot m’envia avui unes imatges d’Albert Puntí Culla, un fotògraf osonenc (Torelló, Barcelona, 1953), autor del que ell denomina paisatges ciber-romàntics, que m’han recordat el final de la pel·lícula El planeta dels simis. Visitin el seu web, que es diu Idolatria.net, i ho comprovaran.

Joves artistes

M’arriba una informació de Gonzalo Nadal, nom que correspon -crec- al responsable del gestor de biblioteques per a windows GBwin32 i del web Calidad Precio.net, pertanyent a l’empresa Biblioteca Online SLU.
Anuncia un nou web, Artistas 21. Subtitulat com «Algún día seran famosos«, Nadal el descriu com «el primer portal a Espanya de descobriment de joves artistes de pintura. Les joves promeses podran exposar gratuïtament, ser valorats i vendre les seves obres a través d’internet. Cada artista podrà exposar un màxim de sis de les seves millors obres i per cadascuna que en vengui en podrà exposar tres més, de tal manera que seran els compradors els qui facin el rànquing dels més valorats».
I afegeix: «El portal pretén donar una oportunitat a nous artistes, mostrar les noves tendències i oferir art al millor preu apostant per un famós artista».
Fins aquí, perfecte. Per això ho anuncio…
Però, home, posar com exemples inicials, falsos o de prova, a Sorolla, Goya i a un tal Juan Antonio Abad amb cara de Picasso…
Clar que, tal com està el món de l’art i el preu de les subhastes, qui aposta avui per joves valors?

Rodatge

Ja se sap que la gent del cinema està una mica boja. No deixen de rodar ni sota la pluja.
Avui al matí, quan hem sortit a esmorçar, ens hem trobat amb un equip de joves estudiants de cinema de l’escola La Salle. Estàven filmant un curtmetratge.
De fet, el meu fill també estava de rodatge, avui, a una altra part de la ciutat de Barcelona.
L’equip, sota els paraïgues, protegia la càmara amb uns plàstics.
Una actriu joveneta trucava els timbres d’un portal, tot cridant la seva mare per l’intèrfon, mentre un rodamón li demanava almoïna.
Jo he aprofitat per a parlar de cinema amb la Lourdes, de la productora Happy Troll, i amb l’actor més veterà, l’Oli Miró.
Quan hem acabat de xerrar, amb promesa de citar la seva feina, l’Oli ha afegit: «I d’aquí a una estona tinc un altre rodatge».
I tot, sota la pluja.

‘Pelones’

Llegeixo a les notícies d’Abcguionistas que l’Albert Espinosa està a punt de dirigir Planta 5ª, una continuació d’aquèlla Planta 4ª dirigida per l’Antonio Mercero amb guió del propi Espinosa.
Temps haurà de parlar d’ella.
Ara volia incidir en el tema del qual tracten les dues pel·lícules: els nens amb càncer, els pelones, dit amb tot carinyo.
L’altre dia, passejant per l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, vaig descobrir uns quants que semblaven trets de la pel·lícula.
Però eren reals: amb els seus caparrons rapades, amb un braç embenat perquè porten el porta catèter incrustrado i jugant a futbol pels passadissos. I els seus familiars? Hi ha pares, mares, avis que passen setmanes o mesos en les habitacions dels noiets o en les sales d’espera. I quines llargues són les esperes al costat d’un malalt, sobretot si és un nen!
Bé… Donéu un cop d’ull a l’adreça web de l’Associació de Nens amb Càncer (Afanoc) i, si podeu, col·laboreu amb ells d’alguna forma.

MID

Els MID, els dispositius d’internet mòbils, estan de moda.
Fa uns dies ho publicava El Mundo al seu suplemento Ariadna (Intel lanza un procesador potente y diminuto para conectarse a internet, deia la notícia) i també el Ciberpaís de El País (Llega el portátil ligero y barato).
Però el fet cert és que setmanes enrera, el meu bon amic Àngel Parra, informàtic del meu diari i fan de Linux, s’havia comprat a través d’eBay un petit EeePC de Asus per menys de 300 euros. Ara està jugant amb les seves possibilitats.
No té disc dur intern: només utiltza memòria com els llapis usb, de diverses gigues; en cas de necessitat hi ha discos durs externs per quatre xavos.
Per a què en volem més? Pots navegar per internet i consultar el teu correu (Gmail o Yahoo et permeten tenir emmagatzemat milers de missatges) amb un aparatet de la mida d’una llibreta i menys d’un quilo de pes.
I el millor: sense Windows de cap tipus. Porta Linux, un sistema operatiu lliure i gratuït, tan fàcil d’utilitzar com el XP o el Vista.

Salón del Cómic (2)

Si paseas por el Salón del Cómic, puedes encontrarte con dibujantes conocidos, como Max (Francesc Capdevila), que tiene una gran época en los últimos años, con varios premios y una ilustración semanal en El País.
Aquí estaba, a primera hora de la mañana, firmando ejemplares de su aportación al libro colectivo balear Cada dibujante es una isla.

Perec

Paso per una taula i veig un llibre. M’atrauen unes esses que es desplomen cap a la base de l’exemplar, allà on posa Montesinos. I a dalt, en un quadre negre, l’autor i el títol, en ocre i blanc: Georges Perec i Especies de espacios.
Algú explica a la contraportada que junt amb La vida: instruccions d’ús i La desaparició estem davant d’un dels grans llibres d’aquest famós escriptor francès, mort el 1982, quan li faltaven pocs dies per fer els 46 anys.
És un text no traduït fins ara, i això que va ser publicat originalment el 1974.
Així que obro el llibre, dóno un cop d’ull a una pàgina i una altra, i una altra.

I arribo a una frase, cap al final del pròleg: «Viure és passar d’un espai a un altre fent el possible per no colpejar-se».
Així que decideixo seguir llegint.

Muntanya de Llibres

Llibreries de viatges i excursionisme n’hi ha moltes, sobretot en capitals com Barcelona, però no n’hi ha masses a les ciutats menys grans.
La muntanya de llibres del títol correspon a la llibreria homònima de Vic, Muntanya de Llibres
No només fan bé la seva feina i són amables i pacients amb el client inexpert, sinó que organitzen xerrades, taules rodones, presentacions i passis d’audiovisuals.
A final de mes, per exemple, Sandra Canudas parlarà del seu llibre Manual per a viatgeres. Més de 100 consells per recórrer el món amb èxit. Serà dissabte 29, a les 16.00 hores. Una bona forma de gaudir d’un cafè i una agradable tertúlia.

« Entradas anteriores

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑