És dilluns a la nit, 14 de juliol. A les 8 de la tarda, la foscor és gairebé total a l’hotel on estem allotjats, en Tortuguero. Diverses embarcacions ens recullen amb destí al poble. Vestim de fosc i portem calçat adequat per caminar un bon estona.
Una vegada hem desembarcat en el poble de Tortuguero, el guia Ray ens reparteix en diversos petits subgrups, encapçalats cadascun d’ells per guies locals que s’encarreguen de 8 o 10 persones cadascun. Seguint a aquests últims, ens dispersamos al llarg d’un camí paral·lel a la platja.
Seguir leyendo
Categoría: General (Página 1 de 40)
En la bogeria d’abans de les vacances, quan preparava el material d’un viatge, anava al Fotoprix del costat per a comprar 6, 10 o 20 rotllos de negatiu fotogràfic o de diapositives. Ara faig el mateix, però a la botiga d’informàtica més pròxima i en format de targeta digital.
Així que he comprat una SD de 2 gb per a la cambra del telèfon i una de 8 gb per a la rèflex digital, no vagi a ser que després em penedeixi.
Tot això ve perquè el meu amic Lo Vilot m’envia avui unes imatges d’Albert Puntí Culla, un fotògraf osonenc (Torelló, Barcelona, 1953), autor del que ell denomina paisatges ciber-romàntics, que m’han recordat el final de la pel·lícula El planeta dels simis. Visitin el seu web, que es diu Idolatria.net, i ho comprovaran.
M’arriba una informació de Gonzalo Nadal, nom que correspon -crec- al responsable del gestor de biblioteques per a windows GBwin32 i del web Calidad Precio.net, pertanyent a l’empresa Biblioteca Online SLU.
Anuncia un nou web, Artistas 21. Subtitulat com «Algún día seran famosos«, Nadal el descriu com «el primer portal a Espanya de descobriment de joves artistes de pintura. Les joves promeses podran exposar gratuïtament, ser valorats i vendre les seves obres a través d’internet. Cada artista podrà exposar un màxim de sis de les seves millors obres i per cadascuna que en vengui en podrà exposar tres més, de tal manera que seran els compradors els qui facin el rànquing dels més valorats».
I afegeix: «El portal pretén donar una oportunitat a nous artistes, mostrar les noves tendències i oferir art al millor preu apostant per un famós artista».
Fins aquí, perfecte. Per això ho anuncio…
Però, home, posar com exemples inicials, falsos o de prova, a Sorolla, Goya i a un tal Juan Antonio Abad amb cara de Picasso…
Clar que, tal com està el món de l’art i el preu de les subhastes, qui aposta avui per joves valors?
I una mica més enllà, la inmensitat d’una platja solitària…
Ja se sap que la gent del cinema està una mica boja. No deixen de rodar ni sota la pluja.
Avui al matí, quan hem sortit a esmorçar, ens hem trobat amb un equip de joves estudiants de cinema de l’escola La Salle. Estàven filmant un curtmetratge.
De fet, el meu fill també estava de rodatge, avui, a una altra part de la ciutat de Barcelona.
L’equip, sota els paraïgues, protegia la càmara amb uns plàstics.
Una actriu joveneta trucava els timbres d’un portal, tot cridant la seva mare per l’intèrfon, mentre un rodamón li demanava almoïna.
Jo he aprofitat per a parlar de cinema amb la Lourdes, de la productora Happy Troll, i amb l’actor més veterà, l’Oli Miró.
Quan hem acabat de xerrar, amb promesa de citar la seva feina, l’Oli ha afegit: «I d’aquí a una estona tinc un altre rodatge».
I tot, sota la pluja.
Be. Ja se sap que en Pep Guardiola serà el nou entrenador del Barça.
Seguirà la línia de pagar desmesures a fitxatges de resultat incert o potser aposti finalment pel planter?
Bueno. Ya se sabe que Pep Guardiola será el nuevo entrenador del Barça.
¿Seguirá la línea de pagar desmesuras a fichajes de resultado incierto o quizá apueste finalmente por la cantera?
Vaja, vaja… una petita bassa plena de joncs, amb el sol reflectint-se a l’aigua. Perfecta per la foto.
Hum…. A veure… Un camp de flors silvestres.
Només fa falta ajupir-se fins al terra, veure i disparar.
Llegeixo a les notícies d’Abcguionistas que l’Albert Espinosa està a punt de dirigir Planta 5ª, una continuació d’aquèlla Planta 4ª dirigida per l’Antonio Mercero amb guió del propi Espinosa.
Temps haurà de parlar d’ella.
Ara volia incidir en el tema del qual tracten les dues pel·lícules: els nens amb càncer, els pelones, dit amb tot carinyo.
L’altre dia, passejant per l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, vaig descobrir uns quants que semblaven trets de la pel·lícula.
Però eren reals: amb els seus caparrons rapades, amb un braç embenat perquè porten el porta catèter incrustrado i jugant a futbol pels passadissos. I els seus familiars? Hi ha pares, mares, avis que passen setmanes o mesos en les habitacions dels noiets o en les sales d’espera. I quines llargues són les esperes al costat d’un malalt, sobretot si és un nen!
Bé… Donéu un cop d’ull a l’adreça web de l’Associació de Nens amb Càncer (Afanoc) i, si podeu, col·laboreu amb ells d’alguna forma.
Els MID, els dispositius d’internet mòbils, estan de moda.
Fa uns dies ho publicava El Mundo al seu suplemento Ariadna (Intel lanza un procesador potente y diminuto para conectarse a internet, deia la notícia) i també el Ciberpaís de El País (Llega el portátil ligero y barato).
Però el fet cert és que setmanes enrera, el meu bon amic Àngel Parra, informàtic del meu diari i fan de Linux, s’havia comprat a través d’eBay un petit EeePC de Asus per menys de 300 euros. Ara està jugant amb les seves possibilitats.
No té disc dur intern: només utiltza memòria com els llapis usb, de diverses gigues; en cas de necessitat hi ha discos durs externs per quatre xavos.
Per a què en volem més? Pots navegar per internet i consultar el teu correu (Gmail o Yahoo et permeten tenir emmagatzemat milers de missatges) amb un aparatet de la mida d’una llibreta i menys d’un quilo de pes.
I el millor: sense Windows de cap tipus. Porta Linux, un sistema operatiu lliure i gratuït, tan fàcil d’utilitzar com el XP o el Vista.
Y para acabar, la guinda…
Este chico, probablemente un joven actor o figurante, promocionaba la película Wanted, filme de acción con Angelina Jolie, que se estrenará en verano.
Si paseas por el Salón del Cómic, puedes encontrarte con dibujantes conocidos, como Max (Francesc Capdevila), que tiene una gran época en los últimos años, con varios premios y una ilustración semanal en El País.
Aquí estaba, a primera hora de la mañana, firmando ejemplares de su aportación al libro colectivo balear Cada dibujante es una isla.
Paso per una taula i veig un llibre. M’atrauen unes esses que es desplomen cap a la base de l’exemplar, allà on posa Montesinos. I a dalt, en un quadre negre, l’autor i el títol, en ocre i blanc: Georges Perec i Especies de espacios.
Algú explica a la contraportada que junt amb La vida: instruccions d’ús i La desaparició estem davant d’un dels grans llibres d’aquest famós escriptor francès, mort el 1982, quan li faltaven pocs dies per fer els 46 anys.
És un text no traduït fins ara, i això que va ser publicat originalment el 1974.
Així que obro el llibre, dóno un cop d’ull a una pàgina i una altra, i una altra.
I arribo a una frase, cap al final del pròleg: «Viure és passar d’un espai a un altre fent el possible per no colpejar-se».
Així que decideixo seguir llegint.
Encara que la nevada grossa va ser la nit de dissabte a diumenge, aquesta és l’imatge del Pla d’Aiats nevat la tarda del dissabte.
Llibreries de viatges i excursionisme n’hi ha moltes, sobretot en capitals com Barcelona, però no n’hi ha masses a les ciutats menys grans.
La muntanya de llibres del títol correspon a la llibreria homònima de Vic, Muntanya de Llibres
No només fan bé la seva feina i són amables i pacients amb el client inexpert, sinó que organitzen xerrades, taules rodones, presentacions i passis d’audiovisuals.
A final de mes, per exemple, Sandra Canudas parlarà del seu llibre Manual per a viatgeres. Més de 100 consells per recórrer el món amb èxit. Serà dissabte 29, a les 16.00 hores. Una bona forma de gaudir d’un cafè i una agradable tertúlia.
Explicaba ayer que en el 2004 decidí aparcar mi veterana Pentax ME.
El profesor de Tecnología Hugo Rodríguez explica en su web una cuantas cosas interesantes de esta cámara, que aún utiliza mi hijo.
La opción fue una cámara digital sencilla, una Exilim EX Z4 de Casio,
Els nois de Polònia van passar ahir a la nit del curt al llarg, dels gags gravats al directe.
Va ser un programa especial sobre les eleccions, irregular, amb alts i baixos i moments mancats de ritme, salvats per alguns números enllaunats.
Però, com sempre, en Toni Soler i el seu equip ens van delectar amb un parell de detalls sublims.
Un: la petició, amb samarreta i pàgina web inclosa (SaveAcebes.org) que Rajoy i el PP no defenestrin a Acebes, perquè el polític és petroli per als guionistes del programa i un dels personatges clau de l’actor Bruno Oro.
I dos: l’apoteòsic final, amb cançó i coreografia a l’estil dels Village People.
Són impagables.
He de confessar que he perdut una petita aposta amb un company de treball; una setmana de cafès, no s’espantin.
Va ser més llest que jo. Jo vaig apostar que TVE utilitzaria algun artifici per evitar que Rodolfo Chikilicuatre fos el representant espanyol a Eurovisió; i ell, que Baila el Chiki chiki seria la cançó guanyadora de dissabte a la nit. A la vista està la meva miopia sobre això.
I a més a més, TVE acabarà per fer bossa amb l’invent: està aconseguint una bona audiència i ha tornat, potser sense voler, a posar en boca de tots el nom d’un festival obsolet.