El blog del periodista Txerra Cirbian

Categoría: Sanitat

Cosas de hospital

Cuando estás en un hospital, pasas muchas horas esperando.
Estos días un familiar directo nos dio un susto y lo he vivido de cerca.

Si eres el enfermo, existe una rutina diaria: la enfermera te despierta, te toma la tensión, te traen el desayuno, te hacen alguna prueba, te visita el médico, comes, duermes la siesta, te vuelve a despertar la enfermera, te vuelven a controlar la tensión, tienes alguna visita, charlas con el compañero de habitación, cenas, ves la tele, te duermes.

Si eres el acompañante, la rutina es agotadora, porque no haces otra cosa que atender al enfermo. Y si además este es mayor y has de ayudar a su marido o esposa, todo gira en torno a una habitación y una cama de hospital.

Las fotos que acompañan a esta entrada son fruto de las horas que he estado paseando por los pasillos, deambulando entre el personal sanitario, mientras ese familiar descansaba.

Quan estàs en un hospital, passes moltes hores esperant.
Aquests dies un familiar directe ens va donar un ensurt i l’he viscut de prop.

Si ets el malalt, hi ha una rutina diària: la infermera et desperta, et pren la tensió, et porten l’esmorzar, et fan alguna prova, et visita el metge, menges, dorms la migdiada, et torna a despertar la infermera, et tornen a controlar la tensió, tens alguna visita, xerrades amb el company d’habitació, sopars, veus la tele, et dorms.

Si ets l’acompanyant, la rutina és esgotadora, perquè no fas res més que atendre el malalt. I si a més aquest és major i has d’ajudar al seu marit o dona, tot gira al voltant d’una habitació i un llit d’hospital.

Les fotos que acompanyen aquesta entrada són fruit de les hores que he estat passejant pels passadissos, deambulant entre el personal sanitari, mentre aquest familiar descansava.

Lluitadors contra la malaltia

Aquesta nit, TV-3 donarà a conèixer un anunci amb el qual pretén conscienciar sobre les malalties a les que aquest any es dedica el programa de La Marató, les lesions medul·lars i cerebrals adquirides.
En aquesta edició, l’equip de l’espai ha pres com a model la història real de la família Hoyt, l’Equip Hoyt.

«Els Hoyt són Dick, el pare, un exmilitar aficionat a les curses de resistència (maratons, triatlons), conegudes com les Iron Man, i el seu fill Rick, que degut a una manca d’oxigen en el moment de néixer (el 1962) se li va diagnosticar una tetraplegia espàstica amb paràlisi cerebral. En una ocasió, el pare es va portar al seu fill a una de les carreres per participar junts i el noi va escriure a internet que es va sentir com si la malaltia desaparegués. A partir d’aquest moment, el pare porta el seu fill, a totes les carreres, adaptant-se a les seves necessitats a través de tot tipus d’enginys.
Aquesta és una història molt coneguda als EUA. L’equip que ha dut a terme l’espot la va conèixer a través d’internet i va decidir que podia ser una bona història de solidaritat per difondre els valors de La Marató, tenint en compte que, a més, el fill Hoyt té una de les malalties que són l’objecte de l’edició d’aquest any. Així que es van demanar els drets per utilitzar-la.»

Quan he sabut de què anava el tema, he buscat a internet el nom d’aquesta família i he trobat aquest vídeo, que mostra la tasca de Dick Hoyt i la seva família. En efecte, són filmacions que han rebut centenars de milers de visites. A la Viquipèdia expliquen la seva història i els Hoyt també tenen la seva pròpia web.
Però a un nivell més pròxim hi ha molt més casos, menys coneguts, que lluiten diàriament per tirar endavant els seus familiars. Recordo amb especial afecte el del meu amic Màrius Serra i el seu fill Llullu, mort fa uns mesos.
La Marató de TV-3 pot ser un moment més per recordar que hi ha moltes persones que necessiten la nostra ajuda.

Ella i el ventall

Una amiga em passa aquesta adreça web, Ella y el abanico.org, i afegeix la icona d’un gran somriure al seu missatge. Vaja!
Punxo sobre l’enllaç i arribo a una pàgina de tons verds que amaga sota el seu nom el primer Saló de la Menopausa… que també és el de la andropausa.
Se celebrarà el 15 i 16 d’abril a les Cotxeres de Sants (carrer de Sants, 79, a Barcelona) i els seus organitzadors el defineixen així:

«El saló vol contribuir a difondre què és la menopausa,  creant un espai anual on la dona pugui informar de tot el referent a la mateixa (símptomes, diferents i diferents tractaments que existeixen en el mercat) i on a més pugui compartir les seves experiències en un espai amè, divertit i informal.»

Elements comercials al marge, m’ha agradat i divertit la cançó que sona quant entres a la web.

Un dia per estimar

Tots els dies són bons per estimar les persones estimades… però avui, a més, és bo recordar a les nostres amigues i amics que la malaltia no ha de ser una barrera, però sí que han de prendre algunes precaucions.
Si voleu saber alguna cosa més sobre la sida, la Viquipèdia, el Ministeri de Sanitat espanyol i el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya n’informen.
Amb afecte cap als que ens van deixar: Pau, Norberto i tants d’altres …

Regala memòria

Fa uns dies em van passar aquest vídeo (gràcies, Esteve) de màrqueting de carrer destinat a conscienciar els ciutadans sobre la malaltia d’Alzhéimer.
No m’entusiasma la representació dels actors, que sembla la típica gravació de càmera oculta per a un programa d’humor, però sí la conclusió de l’actuació: el lliurament d’una tarjetita que diu:

«Així se sent una persona amb Alzheimer. Ajuda’ns a vèncer-lo.»

I sota apareix la web de Regala memòria, una iniciativa de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzhéimer que, entre altres coses, consisteix a adquirir una polsera que inclou una memòria USB per una quantitat que es destinada a la lluita contra aquesta neuropatologia.
Demà és el Dia Internacional de l’Alzheimer. Que no se’ns oblidi.

‘Silêncio da mulher’

M’explica l’Alfons Nonell-Canals (gràcies!) que Medicus Mundi Catalunya ha produït una pel·lícula, Silêncio da mulher, dirigida per Gabriel Mondlane, un realitzador moçambiquès, centrada en la història d’una jove que viu amb el seu marit i família en una zona rural del sud de Moçambic. Quan ella queda embarassada, descobreix que és seropositiva i haurà de lluitar contra les barreres i tabús que envolten aquest tema.
La projecció és gratuïta, es fa als cinemeses Verdi Park (carrer de Torrijos, 49), de Barcelona, a les 22.15 hores.
Hi haurà una presentació i debat a càrrec del propi Mondlane, i de Cristina Álvarez, metgessa i antropòloga, coordinadora de la investigació sociosanitària de la qual ha sorgit el documental.
Una iniciativa tan interessant com necessària de solidaritat.

La samarreta de Messi

Des de ja fa algun temps, Leo Messi acostuma a aixecar la samarreta, bé per celebrar els seus gols, com espero que faci aquesta nit, contra el Chelsea, o quan surt del camp, i en deixa veure una altra, interior, blanca, en la qual es mostra una frase: Síndrome X Fràgil.
Es tracta d’un trastorn genètic que ocasiona retard mental, de lleu a sever, i que malgrat ser la primera causa de deficiència mental hereditària, és poc conegut i la seva detecció sol ser tardana.
Uns amics meus tenen un fill adolescent amb aquesta síndrome i m’han demanat que escrigui alguna cosa sobre el tema.

Seguir leyendo

Una grip mediàtica

Cada any sempre tenim un refredat o una grip, que no acostuma a degenerar en res greu.
El consell dels mèdics és llit, molts líquids i antipirètics per alleujar la febre i els seus molestos símptomes.
No acostuma a servir una altra cosa, perquè al ser una malaltia vírica, has d’esperar que el virus de torn desaparegui.
En aquest sentit, el cert és que ahir em va cridar l’atenció aquest titular: «Aquesta grip durarà el que duri en els informatius».

Seguir leyendo

De matinada…

No sé si els hi haurà passat a vostès alguna vegada aixecar-se a les 4 de la matinada amb un gran mal de cap. A aquestes hores, mentre intentes que et faci efecte un analgèsic, entre quatre galetes preses de pressa perquè l’estómac no vomiti el comprimit, enxufes la caixa tonta per passar l’estona.
És sorprenent. Les cadenes públiques aguanten el tipus amb informatius o repeticions, però les privades ofereixen tota classe de concursos a base de trucades i sms amb la promesa d’un benefici immediat. És clar que també hi ha altres canals, més petits, on el sexe a distància és el recurs per enganxar-te. Tot fals, és clar.
Però, si aquests programes existeixen, serà que en aquest país som uns ludòpates i uns obsexes i jo encara no me n’havia adonat?

La síndrome de Down

Com passa en algunes famílies, en la nostra tenim una neboda Down.
És un encant, molt carinyosa i es fa estimar.
Això ve perquè ahir es va presentar el llibre Su hijo con síndrome de Down. De la A a la Z, un manual destinat a tots els pares d’alguna persona amb aquesta alteració genètica. Ho edita la Fundació Catalana Síndrome de Down, que aquests dies compleix 25 anys.
Entre altres coses, la nota que anunciava la presentació, deia:

«La síndrome de Down es produeix per la presència d’una tercera còpia d’un cromosoma a totes les cèl·lules de l’organisme. La discapacitat intel·lectual és l’única característica comuna entre tots ells.
La persona amb discapacitat intel·lectual també té somnis, il·lusions, projectes i objectius a la seva vida, tan reals i necessaris com pugui tenir qualsevol altra persona. La diferència és que li costa més aconseguir-ho i necessita suport.»

Donem-els-hi.

Caminador i crosses

Un familiar d’edat avançada va caure fa 15 dies i es va trencar el fèmur.
La setmana passada va sortir de l’hospital i li van receptar un caminador.
Quan estigués millor, hauria d’utilitzar un parell de crosses; més tard, una sola; desprès, un bastó, i finalment, sense res.
Per a obtindre tot això, vam demanar hora al metge de capçelera, i desprès, al traumatòleg de la Seguritat Social.
Avui, l’hem visitat i, sense cap problema, ens ha receptat el caminador i les dos crosses.
Hem tornat al taulell d’atenció per gestionar el paper que ens permetrà compra-ho tot a preu reduït i, oh sorpresa: el programa informàtic de la SS ha estat incapaç d’autoritzar tres elements ortopèdics alhora.
Esperem que arribin a temps per a poder ser utilitzats.

‘Bombos’ i condons

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=CHKJ_wdz96k[/youtube]

El llenguatge, les rimes hiphoperas, la filmació… Tot sembla modernet en l’anunci Yo pongo condón que el Ministeri de Sanitat ha llançat per convèncer als joves que usin preservatiu abans de…
Però… no sona a vell tot això del polvet i el bombo?

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑