Ahora que ha desaparecido la revista Altaïr, nos quedan pocas revistas de viajes puras. Lástima.
A mi me sigue gustando El mundo de los Pirineos, una publicación de Sua Edizioak, editorial que dirige Javier Pascual Otalora, con Argiñe Areitio como directora de la revista.
Suelo leerles, porque me gusta la temática montañera, el senderismo, caminar por los montes, sin llegar a la escalada, que a mí me resulta demasiado compleja y, bueno, que ya no estoy para ciertos trotes.
En el número 93º (5,60 euros), de mayo y junio, publicaron un excelente monográfico sobre los valles del Baztán y Xareta, completados con reportajes sobre Elizondo, Sara y Zugarramundi, sus brujas y sus cuevas.
Y en el especial de verano, el número 12º (9 euros), que acaba de salir en junio, ofrecen un montón de travesías pirenaicas que harán las delicias de los amantes de la naturaleza: Cavalls del vent, la de Irati a Belagua, la ruta de los contrabandistas, el Camí de l’Ossa, los Carros de Foc…
Buenas guías y fotos espléndidas.
Ara que ha desaparegut la revista Altaïr, ens queden poques revistes de viatges pures. Llàstima.
A mi em segueix agradant El mundo de los Pirineos, una publicació de Sua Edizioak, editorial que dirigeix Javier Pascual Otalora, amb Argiñe Areitio com a directora de la revista.
Acostumo a llegir-los, perquè m’agrada la temàtica muntanyenca, el senderisme, caminar per les muntanyes, sense arribar a l’escalada, que a mi em resulta massa complexa i, bé, que ja no estic per a certes aventures.
Al número 93º (5,60 euros), de maig i juny, van publicar un excel · lent monogràfic sobre les valls del Baztán i Xareta, completats amb reportatges sobre Elizondo, Sara i Zugarramundi, les seves bruixes i les seves coves.
I en l’especial d’estiu, el nombre 12 º (9 euros), que acaba de sortir al juny, ofereixen un munt de travesses pirinenques que faran les delícies dels amants de la natura: Cavalls del vent, la d’Irati a Belagua, la ruta dels contrabandistes, al Camí de l’Ossa, els Carros de Foc …
Bones guies i fotos esplèndides.
He de confessar que m’entusiama i em repel·leix alhora 
Era el diumenge 11 de juliol –raó per la qual aquest relat apareix amb aquesta data–, estava de vacances i no volia veure la final del Mundial de Futbol de Sud-àfrica…
