Estava fent jo una mica d’esport al gimnàs, per allò de rebaixar els quilets de més que a un se li posen al voltant del cinturó, quan em vaig fixar en una de les pantalles de televisió que ens han col.locat a la sala.
Era una retransmissió del triatló femení del passat dia 11 a Sydney, que oferia el canal Teledeporte de TVE.
Em va impressionar veure a aquelles joves nedant, en bici i corrent … però em va meravellar la progressió d’una dona chiquita que en l’últim tram aconseguia avançar unes competidores un cap més altes que ella.
Quan va travessar la i la van enfocar, vaig veure que es deia Bárbara Riveros Díaz i que era xilena.
Vaig buscar a internet fins arribar a la pàgina de la organització dels Campionats del Món de Triatló , i a l’article sobre el triomf de la corredora i al seu perfil, tot en anglès.
I després vaig descobrir que l’atleta té la seva pròpia pàgina web, i en ella, un relat de la prova que fa la mateixa noia fa i que titula d’aquesta manera: «Oh, merda, quina batalla! Disculpin-me per l’expressió. Això sí que va ser un rock and roll en una festa de por «.
Al llegir aquesta frase, no vaig poder deixar de llegir fins al final. Val la pena.
Us resumeixo i cito algunes frases:

«Els pèls se’m van posar de punta del emocionada que em sentia. Vermell aquí plasmada a la portada de la pàgina d’ITU vencent a les dues, a Andrea Hewitt i Moffatt, la invencible Moffatt de l’any passat i medallista de bronze a Beijing. Les emocions que em emanats en aquest moment mai les tornaré a oblidar (…) emergia de les aigües en la posició 40 ª, però a 46 segons de les líders. Vaig saber que no estava en la meva millor posició, però tan poc tan malament. Vaig saltar ràpidament a la meva bicicleta i vaig emprendre l’arrencada a la recerca d’elles (…) Anem, campiona, creu en tu … Vaig baixar, deixant fluir els meus braços, tancant els meus ulls per moments … La rotonda hi era, el pla i l’últim revolt prèvia a la meta. sobrepassi la rotonda i en la meva ment va renéixer prèvies sessions d’entrenaments en les quals m’havia posat en aquest escenari. Noia, demuéstrate si has fet bé la feina … Una tancada corba i últims metres. Només escoltava el comentarista que deia: «Esteu aquí, Hewitt, Moffatt … Però, mirin a la xilena. Sembla que l’hi portarà per primera vegada en la història «. I vaig mirar per sobre de la meva espatlla i vaig saber que era meu … I amb força de guerrera vaig estrènyer fortament els meus punys, tallant la cinta en primera posició (… ) Sis mesos enrere encreuament la meta en la posició 36 ª i ara era la primera.»