El Consell de Ministres va aprovar ahir l’anomenada Llei d’Economia Sostenible, que inclou un apartat que permet el tancament de pàgines web en quatre dies.
Com va passar al desembre, un grapat de blocs han tornat a publicar un manifest conjunt, en el que es diuen, entre altres coses, el següent:

1. Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva ia la llibertat d’expressió.
2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que estableix l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial-un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol …

Si bé estic d’acord amb els punts 1 i 2 (sobre tot el que destaco en negreta), a partir del tercer comencen les meves reticències.

És inseguretat jurídica tancar pàgines web que propicien o promouen un delicte? Jo crec que no ho és.
A tots ens agrada la barra lliure a internet, consumir música i cinema de forma gratuïta, però qui genera continguts ha de poder cobrar pels mateixos. I això ho dic des del punt de vista que utilitzo en aquest bloc: no tinc publicitat ni guanyo un euro amb aquests articles, que tenen una llicència Creative Commons i únicament fer menció de la font utilitzada.
Però que el manifest utilitzi aquest escut no em sembla bé:

«Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure».

Cada un és molt amo d’utilitzar el model de negoci que li doni la gana, sense que vingui un llest que es lucre a costa.