Hi ha moments en que t’arriba una notícia que et deixa parat…
En aquest cas, la mort d’una persona propera, però a la que no veia des de feia molts i molts anys.
He fet una recerca d’imatges i m’he adonat que no tenia gaires fotografies d’ella…
Però en la cerca, n’he trobat aquesta imatge.
L’he titulat així, potser pensant que res s’atura, que seguim en moviment.
Categoría: Fotoblog (Página 2 de 15)
Com us avançava l’inici d’aquest relat, la nostra idea era donar una volta a Irlanda, gaudint, sobretot, del nord i oest de l’illa. La part sud i la zona est, així com Dublín, que ja coneixíem d’altres estades, quedaven excloses en aquest viatge.
Així que la idea era conduir des Cork cap a Belfast (uns 420 quilòmetres), a Irlanda del Nord, però fent un alt en un dels enclavaments més bonics de l’illa: Glendalough, situat a mig camí, a 255 quilòmetres, encara que desviant-me de la carretera principal.
Como os avanzaba al inicio de este relato, nuestra idea era dar una vuelta a Irlanda, disfrutando, sobre todo, del norte y oeste de la isla. La parte sur y la zona este, así como Dublín, que ya conocíamos de otras estancias, quedaban excluidas en este viaje.
Así que la idea era conducir desde Cork hacia Belfast (unos 420 kilómetros), en Irlanda del Norte, pero haciendo un alto en uno de los enclaves más bonitos de la isla: Glendalough, situado a medio camino, a 255 kilómetros, aunque desviándome de la carretera principal.
Abans d’iniciar el nostre recorregut irlandès, us deixo un detallet fotogràfic.
Perquè, quan comences a veure rètols en anglès, amb detalls com el d’aquesta bici (sense cap tipus de cadenat!) al costat del cafè tancat, la temptació de fer-li una foto és forta…
Per cert: els muffins són una mena de magdalenes, si bé la Viquipèdia indica que és un aliment diferent.
Antes de iniciar nuestro recorrido irlandés, os dejo un detallito fotográfico.
Porque, cuando empiezas a ver letreros en inglés, con detalles como el de esta bici (¡sin ningún tipo de candado!) junto al café cerrado, la tentación era fuerte…
Por cierto: los muffins son una especie de magdalenas, si bien la Wikipedia indica que es un alimento distinto.
Aquest matí ens hem anat a descobrir el Delta del Llobregat.
La seva proximitat a Barcelona i l’aeroport del Prat de Llobregat, fan que moltes vegades ens oblidem d’aquest atractiu racó, del qual podeu trobar informació a la web de Consorci del Delta y La porta del Delta.
Pel que fa als avions, veure’ls passar a pocs metres sobre el teu cap i aterrar després és una experiència que ens retorna a la infància.
La meva vella moto, una Yamaha SR 250, la rotonda al costat de les pistes, el senyal de cedeix el pas i el mateix aeroplà que es disposava a aterrar eren una temptació… i un titular lògic, oi?
Esta mañana nos hemos ido a descubrir el Delta del Llobregat.
Su cercanía a Barcelona y al aeropuerto de El Prat de Llobregat, hacen que muchas veces nos olvidemos de este atractivo rincón, del que podéis encontrar información en la web de Consorcio del Delta y La puerta del Delta.
En cuanto a los aviones, verlos pasar a pocos metros sobre tu cabeza y aterrizar luego es una experiencia que nos devuelve a la infancia.
Mi vieja moto, una Yamaha SR 250, la rotonda junto a las pistas, la señal de ceda al paso y el propio aeroplano que se disponía a aterrizar eran una tentación… y un titular lógico, ¿no?
Fa 30 anys, quan vaig arribar a Barcelona, en aquesta cantonada del carrer de les Tàpies havia velles prostitutes que intentaven pescar algun client. Ara hi ha aquest edifici del Conservatori del Liceu, molt a prop de la delegació dels diaris Avui i El Punt.
Hace 30 años, cuando llegué a Barcelona, en esta esquina de la calle de las Tàpies había viejas prostitutas que intentaban pescar algún cliente. Ahora alberga este edificio del Conservatorio del Liceu, muy cerquita de la delegación de los diarios Avui y El Punt.
Mientras sigo escribiendo, aunque sin tiempo para publicar, la ruta por Irlanda, os dejo alguna foto que voy tomando por las calles de Barcelona, como esta, de una esquina, al inicio de la avenida del Bogatell.
Mentre segueixo escrivint la meva ruta per Irlanda, encara que sense temps per publicar-la, us deixo alguna foto que vaig prenent pels carrers de Barcelona, com aquesta, d’una cantonada, a l’inici de l’avinguda del Bogatell.
Y ya puestos con el fotoblog, ahora que hace calor, aquí tenéis el camino de acceso a Punta Nati, en Menorca, que abre otra serie de mis fotos.
I ja posats amb el fotobloc, ara que fa calor, aquí teniu el camí d’accés a Punta Nati, a Menorca, que obre una altra sèrie de les meves fotografies.
La vaca ens mirava amb cara de pocs amics…
Y un poco más lejos, caballos negro-carbón.
I una miqueta més lluny, cavalls negre-carbó,.
Un poco más cerca…
I ara, una miqueta més a prop…
En los prados de los montes del Gorbea y de Urkiola abundan los caballos, como esta yegua con su retoño.
En Barcelona hace calor, mucho calor… Así que os dejo una serie de fotos del Parque Natural del Gorbea, entre Vizcaya y Álava, donde hace algo más fresquito