El blog del periodista Txerra Cirbian

Categoría: solidaritat (Página 1 de 3)

No hunger

La nueva campaña de la ONG Acción contra el Hambre: Generacion no hunger
Hemos de ser capaces de evitarlo…

«En un mundo que produce suficientes alimentos para todos, 7.000 niños mueren cada día por desnutrición. El hambre tiene solución. Tenemos el conocimiento y los medios, no hay excusas.»

… porque el hambre, el paro, la crisis no hacen vacaciones.

És la nova campanya de l’ONG Acción contra el Hambre: Generacion no hunger
Hem de ser capaços d’evitar-ho…

«En un món que produeix suficients aliments per a tots, 7.000 nens moren cada dia per desnutrició. La fam té solució. Tenim el coneixement i els mitjans, no hi ha excuses.»

… porque el hambre, el paro, la crisis no hacen vacaciones.

Solidaritat i impostos

Aquest diumenge, per raons professionals, vaig estar immers en l’emissió televisiva de La Marató solidària de TV-3, en favor dels malalts amb lesions medul·lars adquirides. El resultat ha estat una impressionant recaptació, que parla molt de com és el poble català.
Curiosament, fins ahir mateix no vaig llegir una molt interessant carta sobre el tema que fa referència el titular.
Es titula «La cadena de la solidaritat» i la signa Aritz Cirbián (és el meu fill, però aquesta dada no és l’important en aquest cas).
Us la deixo aquí tal qual, perquè és una qüestió que m’havia passat desapercebuda i que ell ha sabut encaixar en aquests moments en que se’ns omple la boca de la paraula solidaritat.
S’ha publicat en un diari català i també al seu propi web .

Aquest darrer diumenge, la cadena Intereconomía va fer la seva pròpia marató solidària contra l’atur amb una recaptació d’uns 700.000 €, i això els va omplir d’orgull solidari.
El mateix dia els catalans vam donar més de deu vegades la xifra d’Intereconomía (més de 7 milions d’euros) per a que la Fundació de la Marató de TV3, la televisió pública de Catalunya, els invertís en investigar les malalties i lesions medulars i cerebrals. I això ens va omplir d’orgull solidari.
Fins aquest any 2010, perquè és possible que el nou parlament la derogui, gràcies a l’Impost de Successions, a Catalunya es recaptaven almenys 100 vegades més del que va recaptar la Marató de TV3. Sí, ho han entès bé: 700 milions d’euros.
I jo em pregunto on és l’orgull solidari d’aquest 5% més ric de la nostra societat, que des d’aquest any 2010 són els únics que paguen aquest impost, i que tantes ganes tenen de fer-lo desaparèixer.
Se n’adonen de quantes polítiques socials, quanta investigació i desenvolupament, quanta cultura, quanta inversió podríem mantenir si cada any recaptéssim 100 vegades el que va recaptar la Marató de TV3?
Jo me n’he adonat, i no vull veure com desapareix.

Per què ho faig

Si no fos per milers de persones que cada dia es mouen de manera altruista, aquest i molts altres països no funcionarien tan bé com ho fan.
La frase «No és el que faig. És per què ho faig«, que encapçala el web que encabeza el web Fer voluntariat i el vídeo que acompanya aquestes línies és una breu manera d’informar de tot això.
(via Bi0[x]iD’s WaY oF LiFe, el bloc de RaveN, un tipus genial a l’hora de difondre el WordPress)
Per cert: recordeu que demà és la festa Posa’t la gorra, l’Associació de Nens amb Càncer, al Zoo de Barcelona.

Apostes segures

M’ha arribat una nota de premsa, que us reprodueixo, de l’organització Ashoka Emprendedores Sociales, de la qual ja us he parlat en alguna altra ocasió.
Explica la posada en marxa de la web BetinLife.com «per difondre el concepte d’emprenedor social i el valor associat a la seva feina» a través d’Internet i les xarxes socials.

«El web inclou un vídeo inicial en què es llancen impactants xifres sobre problemàtiques que afecten la societat espanyola i acaba proposant tres qüestions sobre les quals apostar: Quantes mares aniran risc de mort durant el part? Quantes espècies animals s’extingiran en Espanya aquest any? Deixarà l’atur actual una generació perduda entre els nostres joves? Amb una estètica similar a la d’una web d’apostes pretenem despertar l’interès de la gent, ja que l’enfocament contrasta amb la importància dels problemes tractats «, comenta Maria Calvo, directora d’Ashoka a Espanya. «Punxant en cadascuna de les caselles podem conèixer les històries d’Emprenedors Socials que han apostat seva vida per donar solució a diferents problemàtiques socials.»

D’entrada m’ha semblat inadequada la forma de la web que Ashoka ha posat en marxa: em tirava cap enrere aquesta opció imitadora d’una màquina escurabutxaques amb música eixordadora, així com el nom, similar a la casa d’apostes Bwin.com, la de la samarreta del Real Madrid.
Després, quan he entrat en matèria, i he llegit les històries d’Andrés Martínez, Jordi Pietx i José Manuel Pérez Pèricles, m’ha semblat que l’important era el fons de la qüestió, i no tant la forma, encara que aquesta s’ha de tenir cura , i més en aquests temes.

«Andrés Martínez, per exemple, ha posat en marxa la seva estratègia de telemedicina en més de 170 centres i llocs de salut a Perú, Equador, Colòmbia i Cuba, de manera que la qualitat de l’atenció mèdica ha millorat dràsticament per més de 150.000 persones . José Manuel Pérez Pèricles ha aconseguit que gairebé 200.000 alumnes a Astúries i més de 100.000 en altres regions, passen per la seva Cadena de formació d’emprenedors, incloent l’educació emprenedora en el currículum educatiu obligatori de diverses comunitats autònomes. Per la seva banda Jordi Pietx ha promogut la signatura de més de 1.300 acords de custòdia del territori a Espanya que involucren a unes 130 organitzacions socials i de conservació de la natura. «

I vosaltres? Com ho veieu?

Drets més humans

Com potser ja sabreu, avui es celebra el Dia Internacional dels Drets Humans, que commemora i ens recorda els nostres drets bàsics.
Com us comentava ahir via Twitter, l’Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Navi Pillay, no es va tallar ni un pèl davant un tema tan delicat com les filtracions d’Wikileaks i va declarar el següent:

«Si Wikileaks va cometre actes il·legals identificables, l’assumpte s’ha de solucionar mitjançant el sistema legal i no per mitjà de pressions i intimidacions al lloc i a tercers».

I també va fer aquesta declaració institucional (podeu veure el vídeo subtitulat aquí) en ocasió de la jornada d’avui:

«Quan es tracta dels drets humans, de vegades oblidem quant devem a altres centenars de milers d’herois desconeguts, que anomenem col·lectivament com a defensors dels drets humans.
Ells han canviat la història, fent front a la injustícia i la discriminació on sigui que les han trobat.
Alguns dels seus noms són coneguts: Emmeline Pankhurst, Mahatma Ghandi, Martin Luther King, Nelson Mandela, Rigoberta Menchú.
Però la gran majoria passen inadvertits per al món en general.
Van des de princeses a polítics, dones i homes de tots els sectors de la societat. Alguns rics, d’altres pobres. Uns són intel·lectuals, altres amb prou feines saben llegir i escriure.
No cal ser un especialista graduat. Tots podem ser defensors dels drets humans i hauríem de ser-ho.
Només cal compromís i valentia.
Cada any, milers de defensors dels drets humans són objecte d’assetjament, maltractaments, empresonaments injustificats i fins i tot són assassinats. Les seves famílies en solen ser víctimes també.
Per aquesta raó, aquest any el Dia dels Drets Humans va dedicat als defensors dels drets humans i a la seva inefable batalla per posar fi a la discriminació.
Hem de defensar els seus drets perquè puguin seguir defensant els nostres.»

Regals útils

M’acaba d’arribar la revista d’Intermón-Oxfam d’aquest mes.
Entre moltes altres coses, que podeu llegir en línia al seu web, el butlletí s’acompanya d’un petit gran catàleg de regals de Nadal.
No està gens malament.
De vegades penses en un detall, en una tonteria que et sents obligat a regalar durant aquestes dates, i no se’t ocorre el què.
Mirant aquests regals, que podeu veure en aquesta direcció d’Intermón, t’adones que comprar un d’aquests objectes pot ser doblement útil: fas feliç a algú proper i l’artesà que l’ha fabricat.
Ja sabeu: comerç just.

Nens amb càncer

Deixem la política de banda, encara que sigui per unes hores, i pensem en una cita important, el proper 18 de desembre, al Zoo de Barcelona: la festa Posa’t la Gorra, que organitza l’associació de familiars de nens amb càncer, la Afanoc.
En aquesta ocasió, a més, volen donar-nos a conèixer una gran notícia: està a punt d’acabar la construcció de la casa dels Xuklis, un edifici pensat per allotjar els familiars de nens malalts, que arriben a Barcelona, procedents d’altres parts de Catalunya, d’Espanya i fins i tot d’altres països, i que han de romandre a la ciutat durant setmanes i, en algunes ocasions, molts mesos.
Com sempre, personatges coneguts, com els actors del Crackòvia o dels Lunnis, músics, cantants i fins el Mag Lari, donen suport a aquesta iniciativa, que es concreta en la festa de dissabte 18, però en la que podeu col·laborar ja a distància, a través del seu web (www.afanoc.org), on podeu comprar ia una o diverses gorres, que també podeu regalar a membres de la família i als amics.

Un món més just

intermon_oxfam

Rebo habitualment el butlletí d’Intermón Oxfam.
La imatge i lema per a l’any que ve és tan simple com efectiu:

«Dignitat humana, coherència, justícia, solidaritat i compromís per caminar junts cap a un món més just»

Lluitadors contra la malaltia

Aquesta nit, TV-3 donarà a conèixer un anunci amb el qual pretén conscienciar sobre les malalties a les que aquest any es dedica el programa de La Marató, les lesions medul·lars i cerebrals adquirides.
En aquesta edició, l’equip de l’espai ha pres com a model la història real de la família Hoyt, l’Equip Hoyt.

«Els Hoyt són Dick, el pare, un exmilitar aficionat a les curses de resistència (maratons, triatlons), conegudes com les Iron Man, i el seu fill Rick, que degut a una manca d’oxigen en el moment de néixer (el 1962) se li va diagnosticar una tetraplegia espàstica amb paràlisi cerebral. En una ocasió, el pare es va portar al seu fill a una de les carreres per participar junts i el noi va escriure a internet que es va sentir com si la malaltia desaparegués. A partir d’aquest moment, el pare porta el seu fill, a totes les carreres, adaptant-se a les seves necessitats a través de tot tipus d’enginys.
Aquesta és una història molt coneguda als EUA. L’equip que ha dut a terme l’espot la va conèixer a través d’internet i va decidir que podia ser una bona història de solidaritat per difondre els valors de La Marató, tenint en compte que, a més, el fill Hoyt té una de les malalties que són l’objecte de l’edició d’aquest any. Així que es van demanar els drets per utilitzar-la.»

Quan he sabut de què anava el tema, he buscat a internet el nom d’aquesta família i he trobat aquest vídeo, que mostra la tasca de Dick Hoyt i la seva família. En efecte, són filmacions que han rebut centenars de milers de visites. A la Viquipèdia expliquen la seva història i els Hoyt també tenen la seva pròpia web.
Però a un nivell més pròxim hi ha molt més casos, menys coneguts, que lluiten diàriament per tirar endavant els seus familiars. Recordo amb especial afecte el del meu amic Màrius Serra i el seu fill Llullu, mort fa uns mesos.
La Marató de TV-3 pot ser un moment més per recordar que hi ha moltes persones que necessiten la nostra ajuda.

Blog Action Day: Aigua

Em segueixen sorprenent les possibilitats de la xarxa a l’hora d’unir esforços al voltant d’una idea o una iniciativa comuna. El que abans ens costava dies o setmanes, ara ho podem aconseguir en minuts o hores. Com el el Blog Action Day.
La gent d’Actuable és al darrere d’aquest Día d’Acció dels Blocs al nostre país, encara que n’hi ha moltes més organitzacions implicades.
De fet, a aquestes hores (10 del matí), ja hi havia un centenar de blocs (amb més de 300.000 lectors potencials) disposats a parlar del tema d’aquest any, que tracta sobre l’aigua, o millor, sobre l’escassetat d’aigua en moltíssimes parts del món.
Seguir leyendo

Hi ha raons per fer vaga

Els periodistes que treballem en premsa escrita diària hem dut a terme avui la vaga general que demà, el 29-S, farà tot el món.
La raó és senzilla: l’absència de diaris als quioscos fa més evident l’atur general i, a més, la possibilitat que aquests estiguin tancats faria augmentar les pèrdues dels seus editors.

Seguir leyendo

Llibres optimistes

La gent de Esto sólo lo arreglamos entre todos parlen avui de llibres optimistes.
Alguns els he llegit i estic d’acord amb ells: mouen a l’optimisme. Altres em semblen un frau, però no els citaré. Cada un és molt lliure de fer el que vulgui. En tot cas llegir un llibre interessant, que t’atrapi, i intentar ser optmista aquests dies és més que necessari.
Aquesta és la llista que inclouen al seu web.

Amb motiu del Dia del Llibre convidem a les més de 84.000 persones que s’han sumat a la web a recomanar un llibre optimista. Entre la muntanya de títols que hem rebut, també a través de Facebook, aquests són els més repetits:

  • La fuerza del optimismo, de Luis Rojas Marcos
  • L’alquimista, de Paulo Coelho
  • El secret, de Rhonda Byrne
  • La bona sort, d’Álex Rovira i Fernando Trías de Bes
  • El mundo amarillo, de Albert Espinosa
  • Qui s’ha endut el meu formatge?, de Spencer Jhonson
  • Curso de vuelo para constructores de sueños, de Marta Ligioz
  • El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry
  • Juan Salvador Gaviota, de Richard Bach
  • La bona vida, d’Álex Rovira
  • En aquesta página altres persones ofereixen els seus comentaris sobre aquests i molts altres llibres.

    Acció Senegal

    Fa temps que em graduo la vista i compro les ulleres a l’Òptica Marcos, just davant el Mercat de Sant Antoni de Barcelona. És una petita botiga de barri on el seu amo, l’Albert, intenta ajustar preus i no enganyar la gent amb l’últim model de la marca de moda, sinó aconsellant al client en funció de les seves necessitats.
    Dic que fa temps, perquè en els anys que li visito he vist créixer al seu fill Ermengol i l’he vist estudiar la mateixa carrera que el seu pare. Fa uns dies, a més, el noi em va sorprendre amb l’anunci d’un viatge: s’anava uns dies a l’Àfrica, al Senegal, amb una jove ONG per graduar la vista als nadius, entre els quals hi ha nombrosos nens albins. Tot això de forma altruista. L’entitat en qüestió es diu Acció Senegal.

    Seguir leyendo

    Qui arregla què

    Des que la gent del web Això només ho arreglem entre tots va posar en marxa la seva idea, han aparegut un fotimer de llocs més que copien part del missatge.
    Com expliquen avui els responsables a la seva web, hi ha algunes imitacions que es fan amb gràcia (com les de l’esquerra) i altres que no tant.

    Des que es va iniciar aquesta campanya, no han parat de sorgir versions, imitacions i idees variades inspirades en el seu eslògan, logotips, disseny o concepte. La creativitat original ha donat lloc a un llenguatge propi amb què juguen molts … Encara que algunes no deixen de tenir el seu sentit de l’humor, en cap cas podem admetre les que imiten o copien la nostra web per fer política, recaptar diners o sembrar discòrdies. No participem en aquest tipus d’iniciatives, ni compten amb el nostre suport, ni ens representen de cap manera.

    Puc estar d’acord amb part del que diuen, sobretot a l’apartat de «recaptar diners o sembrar discòrdies», però a mi, personalment, no em sembla gens malament (i així ho vaig escriure) la contracampanya d’un grup (segurament d’alguna esquerra alternativa, tot i que no demana el vot per a ningú) que va titular la seva web Això només ho arreglem sense ells i que inclou una d’aquelles frases lapidàries a peu de pàgina, signada per Bertolt Brecht:

    «És molt més greu fundar un banc que robar.»

    I és que els banquers (i alguns empresaris, com el cap de la patronal, per exemple) mai han tingut bona fama, però actualment, gens.

    La rosa de l’Afanoc

    Demà és Sant Jordi i es compraran i repartiran milions de roses. L’Afanoc, l’associació de familars de nens amb càncer ha llançat la iniciativa de la Rosa dels Xuklis, de manera que si t’acostes a una floristeria que col.labora amb l’entitat, part del cost de la flor anirà a parar a aquest nens i les seves famílies.
    No hi ha moltes, però podeu fer una ullada al lloc web La Casa dels Xuklis on s’explica a què es destinen aquests 50 cèntims de cada rosa.

    «Participa a la campanya La Rosa dels Xuklis i ajuda’ns a acabar La Casa dels Xuklis, una casa d’acollida pels familiars dels 350 nens i nenes malalts de càncer que cada any han de deixar els amics, l’escola i la família i desplaçar-se fins a Barcelona per rebre tractament.
    Això, a més d’una gran despesa, suposa un gran estrés, ja que a la dificultat d’encarar el diagnòstic, s’hi suma un problema econòmic i logístic. Per això és tan important poder oferir-los una casa d’acollida, on puguin oblidar-se, en la mida que els sigui possible, de l’hospital i de la malaltia.»

    Posa’t la gorra

    posatgorra

    Avui és un dia especial per a l’Associació de Familiars de Nens amb Càncer (Afanoc): organitza la seva festa anual Posa’t la gorra, amb el propòsit de sensibilitzar i donar a conèixer l’existència del càncer infantil.
    Es celebra durant tot el dia al Zoo de Barcelona i, encara que fa fred, si teniu nens, apropar-vos i hi col·laboreu. Ells ho necessiten i les seves famílies, que els recolzem.
    I encara que no hi pugueu anar, sempre hi ha maneres d’ajudar, per exemple, comprant una gorra virtual al seu web.

    « Entradas anteriores

    © 2024 Txerrad@s

    Tema por Anders NorenArriba ↑