Categoria: Venècia de cinema (Pàgina 3 de 4)

Projecte que hi inclou tots els textes relacionades amb la ciutat de Venècia i amb les pel·lícules allí filmades

Intriga a Venècia

abril 3, 2022 / TC / 0 Comentaris

L’altre dia us parlava de ‘Venetian bird‘ (1952), film britànic que en castellà es va anomenar ‘Intriga a Venècia’. Només 15 anys després de la seva estrena, es va rodar una nova pel·lícula d’espionatge ambientada a la ciutat dels canals, tan enrevessada com l’anterior i amb el mateix títol en la seva versió espanyola, però lleugerament diferent en el seu original anglès: ‘The Venetian Affair‘ (1967)

I com a tal ‘sumpte venecià’ era una producció nord-americana, o sigui, que hi havia pasta pel mig, probablement van intentar emular l’èxit dels 007 de Sean Connery rodant en color, a exteriors de Venècia i amb un ampli repartiment internacional, encapçalat per Robert Vaughn, molt popular llavors gràcies al seu paper d’espia a la sèrie ‘L’agent de CIPOL‘.

Continua llegint

Jardins venecians

març 31, 2022 / TC / 0 Comentaris

No només hi ha pedres, monuments i estàtues a la ciutat dels canals. Un dels meus plaers quan viatjo a Venècia és passejar pels seus jardins, gaudir dels verds que esclaten a la primavera, aixoplugar-me sota les copes dels seus arbres a l’estiu i trepitjar el mantell de fulles grogues a la tardor.

Com que no hi ha jardins a Venècia? Li vaig respondre així a un amic amant dels museus i de l’art amagat a les esglésies venecianes, però molt despistat pel que fa a flors, plantes i arbres. Per fer-li veure que la cosa no venia d’una moda actual, li vaig ensenyar aquest paràgraf de l’extraordinària guia escrita als anys 60 del segle passat per Jan Morris, de qui ja en vaig parlar aquí.

Continua llegint

Un ‘ocell’ venecià

març 27, 2022 / TC / 1 comentari

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es cartel_Venetian_bird01.jpg

Hi ha pel·lícules sobre Venècia que costa de trobar-les, sobretot si el títol és el mateix d’una altra cinta o si ostenta diferents versions segons el país on s’ha estrenat. Una d’elles és de la que us escric avui, aquest ‘Venetian bird‘ (ocell venecià) que es va titular ‘Intriga a Venècia‘ en la traducció al castellà.

El film en qüestió és del 1952 i coincideix amb un altre títol idèntic posterior de l’any 1967, del qual ja us escriuré més endavant, perquè té coses molt xules. Del que us parlo avui és un film en blanc i negre de 95 minuts, del realitzador anglès s Ralph Thomas, que des del 1954 va dirigir una reeixida sèrie de comèdies iniciada amb ‘Un médico en la familia‘ i que donaria una gran popularitat al seu protagonista, un jove Dirk Bogarde, anys abans de la seva ‘Mort a Venècia‘.

Continua llegint

Cees Nooteboom, Menorca i Venècia

març 23, 2022 / TC / 0 Comentaris

L’estrany nom de Cees Nooteboom correspon al poeta, novel·lista, assagista, traductor i hispanista holandès Cornelis Johannes Jacobus Maria Nooteboom (1933), Premi de les Lletres Neerlandeses i un dels escriptors de viatges més interessants que he pogut llegir, al qual, a més d’admirar i envejar, m’uneixen dues coses especialment: el seu amor per Menorca i per Venècia.

De l’illa balear, que tots dos portem visitant més de 40 anys, ha escrit ‘Lluvia roja‘ (2012), i sobre la ciutat dels canals, té el fantàstic llibre ‘Venecia. El león, la ciudad y el agua‘ (2020), tots dos publicats per Ediciones Siruela, editorial que també té altres interessants títols seus.

Continua llegint

Les localitzacions de Il Davinotti

març 17, 2022 / TC / 0 Comentaris

En la meva afició per omplir de contingut aquest bloc i una nova edició del llibre ‘Venecia de cine’ he descobert un aficionat italià que em supera tant en la cerca d’escenaris de pel·lícules que he sentit la necessitat d’entrevistar-lo i presentar-vos la seva immensa base de dades. Una versió una mica més reduïda d’aquest text la vaig publicar el passat diumenge, 13 de març, a Nosolocine.net.

Mauro D’Avino.

Es diu Mauro D’Avino, té 51 anys, és venecià i treballa com a dissenyador gràfic a Milà des que va acabar la carrera. És el creador del lloc web Il Davinotti, una meravellosa base de dades fílmiques i de localitzacions, on signa els seus articles com Zender. A més, és coautor de diversos llibres on detalla llocs d’Itàlia on s’han rodat centenars de pel·lícules.

–¿Recordes des de quan ets aficionat al cine?
–Estimo el cine des que era petit, quan obligava els meus pares a portar-me a veure dibuixos animats o pel·lícules de Bud Spencer i Terence Hill. Mentre creixia, vaig començar a escriure un comentari de cada pel·lícula que veia i no he parat des de llavors. Tant que a Il Davinotti pots trobar (a nom de Marcel MJ Davinotti Jr., que sempre era jo) els meus comentaris sobre els 9.500 films que he vist des que tenia 18 anys fins avui. I segueixo escrivint ressenyes ara, per costum, com a exercici mental i per recordar com s’escriu. Les primeres eren realment terribles i ingènues, però no les elimini perquè, bàsicament, reflecteixen el que alguna vegada vaig ser. Afortunadament, amb els anys crec que he millorat una mica…

Continua llegint

El palauet de l’or robat

març 13, 2022 / TC / 0 Comentaris

El Hotel Palazzo Stern.

Com us deia l’altre dia, per poder escriure el capítol sobre ‘The Italian Job’ al meu llibre ‘Venecia de cine’ vaig haver d’armar-me de paciència i veure, una vegada i una altra, la seqüència del robatori de l’or i la posterior fugida de la llanxa que condueix Jason Statham, acompanyat de Seth Green.

Recordareu que aquesta era la barca on també hi havia Mos Def i que s’acostava a un moll per recollir Mark Wahlberg i Donald Sutherland. Els cinc homes es dirigien per un canal relativament estret fins arribar a l’alçada de garatge aquàtic, on atraquen la motora.

Continua llegint

Un treball a Itàlia

març 9, 2022 / TC / 0 Comentaris

Mos Def y Jason Statham, en Campo San Barnaba.

A l’última entrada, la dedicada a Campo San Barnaba, us explicava que hi havia tres pel·lícules parcialment rodades en aquesta plaça i el seu canal annex: ‘Bogeries d’estiu‘ (1955), ‘Indiana Jones i l’última croada‘ (1989) i ‘The Italian Job‘ (2003). Avui us parlaré d’aquesta última.

Es tracta d´una nova versió d´una entretinguda pel·lícula de robatoris anglesa titulada ‘Un treball a Itàlia‘ (1969), dirigida fa 20 anys per F. Gary Gray amb un grapat d’actors que eren unes estrelles incipients i ara ja consolidades: Mark Wahlberg , Edward Norton, Charlize Theron, Seth Green, Jason Statham i Mos Def, entre d’altres, amb el gran Donald Sutherland com a cap de la banda. I tots van estar a Venècia, és clar.

Continua llegint

Tres pel·lícules de Campo San Barnaba

febrer 27, 2022 / TC / 1 comentari

L’església de Campo San Barnaba, al gener de 2020.

Es compleixen ara dos anys, quan el 25 de febrer del 2020 es va detectar a Barcelona un dels primers casos de covid-19, una noia italiana resident a la ciutat comtal, que havia viatjat uns dies abans a Milà i Bèrgam. Un mes abans, jo havia estat a Venècia per preparar la que seria la meva guia de la ciutat dels canals per a Ecos Travel Books, publicada aquest estiu i actualitzada el 2021.

Resulta que avui m’ho han recordat en una xarxa social (l’automatisme típic de Facebook) mitjançant un parell de fotografies d’aquell moment, corresponents al Campo San Barnaba i al seu canal annex, el Rio San Barnaba, un dels llocs més coneguts com a escenaris de diverses pel·lícules. Us cito aquí les tres més famoses.

Continua llegint

Venècia és un peix

febrer 23, 2022 / TC / 0 Comentaris

«Venècia és un peix. Comproveu-ho en un mapa. Sembla un llenguado colossal estès al fons. Com és possible que aquest animal prodigiós hagi remuntat l’Adriàtic per venir a protegir-se just aquí?»

Amb aquestes paraules s’obre un text petit i exquisit, titulat ‘Venècia és un peix. Una guia’, que he trobat avui a la Biblioteca, a la meva recerca de llibres i pel·lícules sobre la ciutat dels canals, cosa que em serveix per alimentar aquesta web.

Continua llegint

Roger Moore viatja en góndola

febrer 20, 2022 / TC / 2 comentaris

A l’entrada anterior us deia que escriuria sobre Roger Moore (1927-2017) i la seva relació amb Venècia. Fixeu-vos que aquest actor va debutar com a 007 a ‘Viu i deixa morir’, on hi havia una escena carnavalera, però no a la ciutat dels canals.

El seu personatge de James Bond encara trigaria una mica a visitar-la, encara que potser la seva forma de travessar la Piazza San Marco és la més divertida que s’hagi vist mai al cinema. El que potser tampoc sabeu és que teòricament va visitar Venècia abans, ficat a la pell d’un altre heroi de ficció. Seguiu llegint, que us ho explico.

Continua llegint

El Carnaval al cinema

febrer 14, 2022 / TC / 0 Comentaris

Ja que estem ficats en els dies de Carnaval, si mirem cap al cinema veurem que l’oferta de films més o menys ambientats en aquestes festes és àmplia: de ‘La kermesse heroica‘ (1935), de Jacques Feyder, al famós ‘Orfeo negro‘ (1959), de Marcel Camus. Partint de l’obra del gran Vinicius de Moraes, amb música d’Antonio Carlos Jobim i Luiz Bonfá, aquesta última es va emportar l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera.

I també fan servir el tema en el seu argument des de la còmica ‘Carnaval al tròpic‘ (1942), de Cantinflas, fins a la intriga de ‘Domingo de Carnaval‘ (1945), d’Edgar Neville. I d’ ‘Easy Rider‘ (1969), de Dennis Hopper, al ‘Martes de carnaval‘ (1991), de Fernando Bauluz i Pedro Carvajal, entre molts altres films.

Continua llegint

Comença el Carnaval

febrer 11, 2022 / TC / 1 comentari

Quan parlem de les festes de Carnestoltes és inevitable prendre com a referència les de Venècia, si bé aquest any tornarà a ser una mica diferent a causa de la pandèmia i les limitacions que les autoritats sanitàries italianes estan aplicant. Cap viatger ha d’oblidar el passaport còvid i la mascareta si vol accedir a l’interior de locals, restaurants, teatres i museus. Això sí: el cobreboques pot fer joc amb les disfresses.

La festa començarà aquest dissabte, 12 de febrer, i finalitzarà el dimarts 1 de març, amb presència d’artistes de carrer, pallassos, malabaristes i acròbates als carrers i places de la ciutat dels canals, però no hi haurà cita multitudinària a la Piazza San Marc. En aquesta ocasió es trobaran a faltar algunes de les activitats que més fama han donat al Carnaval venecià. Si hi aneu, reviseu el tema sanitari aquí, i si no viatgeu ara, podreu veure’l per Internet.

Continua llegint

Pot costar 250 euros una guia?

febrer 6, 2022 / TC / 0 Comentaris

Portades de les versions castellana i catalana de la guía.

Sóc un col·leccionista de llibres i pel·lícules de Venècia, com haureu pogut deduir i llegir en una entrada anterior: ‘El llibre, el llibreter i el convidat‘. Però, per descomptat, no estic tan boig ni sobrat de diners per gastar entre 100 i 250 euros en una guia de viatges del 2008 que algú en pretén cobrar. Aquests són els preus que acabo de veure a les webs de La Casa del Libro i d’Amazon per la titulada ‘Passejos per Venècia amb Guido Brunetti’ (2008), en castellà.

És clar que posar el famós comissari de policia de Donna Leon a la portada com a reclam per als seus seguidors pot influir perquè algun aprofitat vulgui treure profit d’un títol esgotat en castellà. Sobretot si ets aficionat a aquesta saga policial i si la novel·lista mateixa escriu el pròleg a la seva autora, Toni Sepeda.

Continua llegint

Quan James Bond va visitar Venècia per primer cop

gener 30, 2022 / TC / 0 Comentaris

Al llarg del 1962, ara fa 60 anys, el director britànic Terence Young (1915-1994) va filmar en diferents escenaris de tot el món ‘Des de Rússia amb amor‘ (1963), el segon lliurament de les peripècies de l’espia més famós de tots els temps: James Bond.

Amb guió de Richard Maibaum, a partir de la cinquena novel·la d’Ian Fleming sobre el personatge, Sean Connery tornava a ficar-se a la pell d’en 007, Daniela Bianchi encarnava la noia de la pel·lícula i Robert Shaw i Lotte Lenya eren els dolentíssims de torn.

La major part dels paisatges reals es van rodar a Turquia, però l’inici es situava en un campionat d’escacs dins d’un palazzo venecià i el final discorria sota el famós Pont dels Sospirs, amb la parella protagonista fent-se un petó, amb el tema ‘From Russia with love’ de Matt Monro sonant de fons. Era Venècia? Us ho explico.

Continua llegint

Deu dies, cent quilòmetres, mil fotos

gener 24, 2022 / TC / 0 Comentaris

Venecia, gener de 2020 (foto Txerra Cirbián).

Amb aquest títol he volgut resumir l’esforç emprat per planificar, viatjar, visitar, caminar i fotografiar Venècia, ara fa dos anys, per a la segona guia que vaig escriure sobre la famosa ciutat dels canals.

Tot va començar amb una petició dels meus editors, els responsables de la petita editorial Ecos Travel Books, que ja m’havien publicat ‘Venècia de cine’ i el meu llibre sobre les Illes Fèroe. No volien una cosa tan especialitzada i cinèfila com la primera, sinó una guia de viatges més tradicional, com la segona, més de cara a la seva utilització pràctica.

Continua llegint

Venècia, fa 80 anys

gener 20, 2022 / TC / 1 comentari

Si a l’anterior entrada us parlava de pel·lícules ambientades, però no rodades a Venècia, com ‘Sombrero de copa‘, avui em referiré a les primeres pel·lícules amb imatges reals de la ciutat. Naturalment, són primitius documentals.

Diuen que el pioner va ser Alexandre Promio, un operador de càmera dels germans Lumière que va filmar uns plans del Gran Canal ¡pujat a bord d’una góndola! No és estrany, perquè aquest home és considerat l’autor del primer travelling de la història del cinema. Aquí va inventar el tràveling aquàtic, i això passava cap a l’any 1896.

Però si realment us ve de gust descobrir com era aquesta ciutat abans de la Segona Guerra Mundial, no deixeu de veure ‘Venezia minore (Venècia menor’), un preciós documental que mostra com era la ciutat el 1942, abans del conflicte bèl·lic. Ara fa 80 anys.

Continua llegint

Barret de copa venecià

gener 16, 2022 / TC / 1 comentari

Ginger Rogers i Fred Astaire, a la pel·lícula (imatge del Norton Simon Museum).

Com ja us he explicat en entrades anteriors, en començar a escriure ‘Venecia de cine‘ ‘ vaig decidir obrir-lo amb ‘El ladrón de Venecia‘ (1950), el primer film que va saber aprofitar millor els escenaris naturals de la ciutat dels canals i, en especial, l’interior de Palau Ducal. I amb la María Montez com a protagonista!

Però, evidentment, hi va haver altres pel·lícules anteriors amb poques (cap o molt breus) escenes venecianes que vaig rebutjar. Una d’elles va ser ‘Barret de copa‘ (1935), malgrat que els meus editors m’havien suggerit incloure al llibre aquest clàssic de la comèdia musical. Una llàstima. Us n’explico la raó.

Continua llegint

María Montez al Palau Ducal

gener 13, 2022 / TC / 0 Comentaris

María Montez y Jon Hall, en una foto de los años 40.

Quan vaig pensar a escriure el llibre ‘Venecia de cine‘ vaig tenir certs dubtes sobre per on començar a fer-ho. Si per l’època del silent, amb diverses pel·lícules mudes ja rodades a la ciutat dels canals, o pels inicis del sonor. La llista de films era tan enorme, i els meus editors m’estrenyien per no allargar en excés el nombre de pàgines, que vaig decidir obrir-lo a partir del final de la Segona Guerra Mundial.

I llavors va aparèixer un nom mític: María Montez. A lo llarg de la seva curta però extensa carrera, va intervenir en 26 pel·lícules. Una de les últimes, ‘El lladre de Venècia’ (1951). Però abans que us expliqui coses d’aquest film, us diré que aquesta estrella, a qui en la seva època van anomenar ‘Reina del Technicolor’, va néixer a la República Dominicana i era d’ascendència canària.

Continua llegint

Un suplement de gran cinema

gener 3, 2022 / TC / 0 Comentaris

Shirley MacLaine, fotografiada por Graziano Arici.

Aquest diumenge vaig tenir la sort que arribés a les meves mans un exemplar de la mítica revista setmanal L’Europeo, que a la seva segona etapa es va publicar com a suplement del diari italià Corriere della Sera. Va ser un número especial sobre l’història de la Mostra di Venezia, publicat el setembre de 2008. Només per la seva meravellosa portada, amb una joveníssima Shirley MacLaine navegant pel Gran Canal i seguida per un munt de paparazzi, val la pena tenir-la entre les mans.

La revista la tenia Rosa A., una jove que va treballar al seu dia al Festival In-Edit (certamen internacional de cinema documental musical) i que, en un viatge a Milà, el setembre del 2008, va topar de cara amb aquesta portada en un quiosc. Es va enamorar a l’instant i fins aquest diumenge l’havia tingut al saló de casa seva.

Continua llegint

El web de ‘Venècia de cine’

gener 1, 2022 / TC / 0 Comentaris

Mi felicitación navideña en ‘Venecia de cine’.

Des de fa uns dies està en marxa la meva nova web, paral·lelament a aquesta que estàs llegint ara. Es titula ‘Venecia de cinema’ i és un bloc dedicat en exclusiva a parlar de la ciutat dels canals i tot el que l’envolta, especialment produccions del setè art allà filmades, sèries de televisió i obres de literatura.

En aquesta meva (pen)última aventura a internet us explicaré tot el que sé sobre el tema i l’acompanyaré de consells per als que viatgeu a aquesta capital italiana, des de la roba que us suggereixo per a cada època de l’any –ara, a l’hivern, per exemple, fa un fred que pela– fins a rutes poc conegudes i suggeriments gastronòmics.

NOTA: El contingut de la web ‘Venècia de cinema‘ passa a formar part d’aquest mateix bloc des del novembre del 2022.

Continua llegint

© 2024 Txerrad@s

Tema de Anders Noren — Amunt ↑