El blog del periodista Txerra Cirbian

Categoria: Llibres (Pàgina 1 de 2)

Textes referits a llibres i escriptors

Visconti, Mann i Mahler

Portada del libro y carátula del DVD de la película.

Aquesta setmana se celebren Halloween i la festivitat de Tots Sants, seguida del dia dedicat al santoral catòlic als Fidels Difunts. Unes dates que m’han portat a escriure avui d’una pel·lícula que no és de por ni de terror, sinó d’una de les més famoses rodades a la ciutat dels canals: ‘Mort a Venècia‘ (1971).

L’illa-cementiri de San Michele, aquest dissabte.

Aquests dies, en què la ciutat dels canals torna a estar plena de turistes com abans de la pandèmia, són milers les persones que s’acosten a San Michele per portar flors a les tombes dels seus éssers estimats. Atenent la tradició, l’Ajuntament venecià permet el viatge gratuït en ‘vaporetto’ des dels molls de les Fondamente Nove fins a l’illa-cementiri, des de dissabte, 29 d’octubre, fins dimarts, 1 de novembre. I us asseguro que les cues per embarcar són enormes.

Continua llegint

Els gondolers de William Goldman

Portades del llibre, en anglès i castellà.

A l’agost va ser el meu aniversari. Canícula, vacances, poques festes, menys trobades i escassos regals. Però aquest cop el meu fill, Aritz, em va sorprendre amb un llibre que compleix les expectatives d’aquest bloc: ‘Els gondolers silenciosos‘, una novel·leta de William Goldman, publicada originalment el 1983.

I he tornat a gaudir llegint aquest conte de superació d’un dels escriptors i guionistes que més admiro, l’autor de la meravellosa La princesa promesa, una faula que, a més, està ambientada a Venècia. Què més us puc demanar si uneix bona literatura, escrita per un home de cinema i situada al Gran Canal.

Continua llegint

La Venècia de Miquel Molina

Una góndola al Bacino di San Marco, amb la Dogana i la Salute al fons.

No és habitual trobar un llibre de viatges sobre la ciutat dels canals escrit per un autor espanyol. El periodista i escriptor català Miquel Molina, director adjunt del diari ‘La Vanguardia‘, es va atrevir a fer-ho ja fa dos anys amb ‘Cinc hores a Venècia’ i ha sortit airós de l’intent. D’aquest llibre, el seu origen i el pla mutu de passejar per llocs venecians us escric en aquesta ocasió.

A finals del mes de juliol vam estar conversant sobre diferents aficions compartides, a més de sobre periodisme i literatura. Va ser una xerrada distesa que es va convertir en una entrevista, publicada inicialment a Nosolocine.net i també, en castellà i català, a aquest mateix bloc. La part més veneciana de la mateixa us la descobreixo aquí, ara que Molina està presentant el seu segon llibre de viatges, ‘Set dies a la Riviera‘, editat també per Catedral i Univers.

Continua llegint

Futbol als canals

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 1_Portadas-1024x723.jpg

Acabo de veure que el el diari El País acaba d’incorporar a la seva botiga una de les sagues literàries juvenils més populars entre la xavaleria: ‘Los Futbolísimos‘, de Roberto Santiago, que porta venuts la barbaritat de quatre milions d’exemplars! El que potser no sabreu és que el penúltim llibre de la sèrie, ‘Los Futbolísimos y el misterio de la máscara de oro‘, està ambientat a Venècia.

Pakete, un dels protagonistes, ho explica així al primer capítol: “He vingut amb els meus companys a participar al Campionat d’Europa de Futbol Infantil (…) Il Bambinísimo. Se celebra durant els famosos carnestoltes de Venècia. Aquesta tarda anirem a la inauguració del campionat (…) Però això serà més tard. Ara estem jugant un partit de futbol góndola”. Així com sona.

Continua llegint

Detalls fotogràfics de Venècia 2: lleons

Los leones que custodian el Arsenal.

Torno a recórrer al meu admirat Cees Nooteboom per parlar-vos d’una altra de les aficions venecianes que també comparteixo amb ell: admirar i, moltes vegades fotografiar, els centenars, milers de lleons que hi ha a Venècia. Diu l’escriptor al seu magnífic llibre‘Venecia. El león, la ciudad y el agua‘ (El Ojo del Tiempo. Editorial Siruela. 2020):

“Al llarg dels anys, he aconseguit fer-me amb una bona col·lecció de fotografies; les diferències entre uns lleons i altres són molt notòries. Si ens fixem bé, el de la Piazzetta fa cara de vell enutjat sobre una ampla collaret babilònic (…) El del Museo Storico Navale és de fusta daurada; a més de subjectar una espasa a la pota dreta, porta una corona al cap”.

I prossegueix: “Els meus favorits són els del mur de l’Ospedale, al costat de la Basílica dei Santi Giovanni e Paolo i els dels grans reis afligits que custodien l’Arsenale (…) El dia que Venècia se submergeixi a les aigües, tots els lleons de la ciutat alçaran el vol com un esquadró letal, giraran per última vegada al voltant del campanile emetent el rugit de cent bombarders i, a continuació, desapareixeran sobrevolant la llacuna com un poderós eclipsi solar, mentre la ciutat s’enfonsa darrere d’ells”.

San Pietro di Castello

El campanario de San Pietro

Esta es una entrada menos cinéfila y más viajera. Para ello, dejadme que vuelva a usar algunas de las frases de mi admirado Cees Nooteboom en su libro ‘Venecia. El león, la ciudad y el agua’, editado por Siruela: “No quisiera obligar a mis lectores a nada, pero les propongo que consulten el plano (…) En el laberinto veneciano pueden partir de un punto cualquiera e intentar llegar sin plano al otro extremo [de la ciudad]. El mío es el final del distrito de Castello, donde se encuentra San Pietro, la antigua catedral de Venecia”.

En efecto, estos días, que está en marcha la Bienal de Arte de Venecia, no os cuesta nada acercaros a San Pietro di Castello, una pequeña joya, escondida en un extremo de la ciudad de los canales, allí donde se acaban los jardines de los que os hablaba el otro día. Si estáis en el Arsenal, sólo podéis hacerlo a través del Ponte de la Tana. Si no, tenéis que retroceder hasta ver la laguna y tomar la Riva di San Biasio, cruzar el puente para pasar a la Riva dei Sette Martiri y seguir.

Continua llegint

Les detectius de Rosa Ribas

Rosa Ribas, al costat del cinema Aribau, l’abril de 2019 (foto d’en Txerra Cirbián).

S’acosta Sant Jordi, festa gran a Catalunya, dia dels enamorats en aquest petit pais on no cal Sant Valentí. Aquí tothom es regala llibres i roses, i especialment les parelles. I encara que també és el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor, el millor que podem fer és llegir-ne cada dia. Avui em ve de gust parlar-vos de Rosa Ribas, a qui segueixo puntualment i a qui vaig entrevistar el 2019.

Aquella vegada ho vaig fer per al Catalunya Plural, però podeu recuperar la trobada i la conversa íntegra aquí mateix, en aquest bloc. Nascuda al Prat de Llobregat el 1963, l’escriptora va viure a Alemanya durant gairebé 30 anys, fins a la seva tornada a Barcelona, el passat mes de juliol. I és a Frankfurt on es desenvolupen les quatre novel·les policíaques d’un dels seus personatges més coneguts, la comissària Cornelia Weber-Tejedor. El seu fort són les periodistes i les detectius, dones interessants amb potents històries familiars al darrere.

Continua llegint

Cees Nooteboom, Menorca i Venècia

L’estrany nom de Cees Nooteboom correspon al poeta, novel·lista, assagista, traductor i hispanista holandès Cornelis Johannes Jacobus Maria Nooteboom (1933), Premi de les Lletres Neerlandeses i un dels escriptors de viatges més interessants que he pogut llegir, al qual, a més d’admirar i envejar, m’uneixen dues coses especialment: el seu amor per Menorca i per Venècia.

De l’illa balear, que tots dos portem visitant més de 40 anys, ha escrit ‘Lluvia roja‘ (2012), i sobre la ciutat dels canals, té el fantàstic llibre ‘Venecia. El león, la ciudad y el agua‘ (2020), tots dos publicats per Ediciones Siruela, editorial que també té altres interessants títols seus.

Continua llegint
« Entrades més antigues

© 2022 Txerrad@s

Tema de Anders NorenAmunt ↑

WordPress Cookie Plugin by Real Cookie Banner