El blog del periodista Txerra Cirbian

Categoria: Actors (Pàgina 1 de 3)

Percy Adlon, ‘Bagdad Cafe’ i jo

Aquest diumenge, 10 de març, ha mort Percy Adlon, director de cinema alemany amb nombrosos documentals, però conegut, bàsicament, per la trilogia de pel·lícules protagonitzades per l’actriu Marianne Sägebrecht: ‘Sugarbaby’ (1985), ‘Bagdad Cafe (1987) i Rosalie va de compres (1998). Tenia 88 anys.

M’uneix a aquest realitzador (1935-2024) ia la seva oronda intèrpret (1945) una curiosa coincidència: gràcies a l’estrena i l’èxit del seu primer llarg de ficció, aquell ‘Sugarbaby‘ (del qual ja us vaig escriure el 2020), al llegendari Cercle A (primera xarxa de cinemes d’art i assaig de Barcelona i de tot Espanya que exhibia films independents en versió original subtitulada) vaig poder exhibir el meu propi curtmetratge, ‘Potser no sigui massa tard‘. Us ho explico.

Continua llegint

El ‘tourist’ venecià

Johnny Depp, a la Piazza San Marco.

Fa uns dies, les cadenes de televisió en obert van tornar a emetre la pel·lícula The Tourist (1989), de Florian Henckel von Donnersmarck, amb Johnny Depp i Angelina Jolie al capdavant del repartiment. A molts dels meus amics crítics de cinema no els agrada gens. A mi, en canvi, no només em diverteix, sinó que la considero una de les cintes internacionals que millor va saber aprofitar els escenaris venecians. Perfectes per a passejar durant els dies de Carnaval o Sant Valentí, és clar.

És clar que no li va ser fàcil a l’alemany Florian Henckel von Donnersmarck bregar amb dues estrelles de Hollywood com Jolie i Depp, i menys en una Venècia on abundaven fans i turistes de debò filmant el rodatge (hi ha munts de vídeos del rodatge a internet). Però el director de ‘La vida dels altres’ no es va poder negar a una Angelina que l’havia trucat personalment per a aquella nova versió de la pel·lícula francesa ‘El secreto de Anthony Zimmer’ (2005).

Continua llegint

Les millors sèries de 2023

La miniserie més cinèfila del 2023.

Com en anys precedents, l’amic José López Pérez m’ha demanat elaborar per la web de Nosolocine (on he publicat inicialment aquest article) la meva llista de les millors sèries de l’any que ara finalitza. Un 2023 en què no he pogut veure tot el que desitjaria haver vist.

Per això, us citaré algunes, poques, ficcions que he pogut anar veient al llarg d’aquests mesos sense més voluntat que fer-vos-les partícip perquè les gaudiu una mica, si encara no les coneixeu, o un molt, si ja les heu tastat. Com veureu, és una selecció breu, per plataformes, en ordre alfabètic. No hi son Apple+, Rakuten ni Movistar+, que no tinc contractades

Continua llegint

Dues divertides sèries argentines

Quan un pensa en Disney+, la plataforma de streaming de la famosa companyia del ratolí, té tendència a pensar en les produccions infantils de la Walt Disney; a les meravelles animades de Pixar; a les infinites aventures dels superherois de Marvel; a les pel·lícules i sèries derivades de l’univers de la guerra de les galàxies, de Star Wars i fins i tot perles candidates als Globus d’Or com la molt divertida ‘Només assassinats a l’edifici‘, que aquesta última temporada compta amb la Meryl Streep com a actriu convidada .

Doncs bé, a l’àmplia oferta de Disney+ han aparegut darrerament algunes sèries procedents d’Amèrica Llatina amb el segell de Star+, el servei de ‘streaming’ propietat de la companyia, que va començar a funcionar l’agost del 2021. Hi ha produccions pròpies i coproduccions amb països llatinoamericans com Argentina, Brasil, Colòmbia i Mèxic, bàsicament. I argentines són dues sèries que m’han fet especialment gràcia: ‘Nada‘ y ‘El encargado‘, de las que de les quals he escrit inicialment a Nosolocine, abans de publicar l’entrada en aquest bloc.

Continua llegint

El foraster de TV3

Quim Masferrer a la portada del TeleTodo del 2013, amb foto de Joan Cortadellas.

El 25 de setembre del 2013, la cadena autonòmica catalana TV-3 va estrenar un espai titulat ‘El foraster’. La idea era tan simple com efectiva: Quim Masferrer, actor i creador del grup Teatre de Guerrilla, arribava a un poblet on, en 48 hores, contactava amb diversos veïns. Xerrava amb ells i coneixia les seves històries. Més endavant, tornava a aquesta mateixa localitat, on pronunciava un monòleg davant dels seus habitants amb detalls de les trobades.

El programa va ser un èxit tan gran, que s’ha anat prolongant al llarg d’aquests deu últims anys, fins a la vuitena temporada, que està a punt de finalitzar. Tot i que es tracta de l’adaptació d’un format de la televisió danesa, titulat ‘Gintberg på kanten’ (Gintberg al límit), la veritat és que la personalitat de Masferrer és, sens dubte, la base de la seva longevitat a la tele catalana, on és líder d’audiència.

Continua llegint

El cementiri de Sad Hill

En una petita sortida d’aquest estiu, vaig visitar un lloc que s’està convertint en destinació mítica per als amants del subgènere de l”spaghetti western’ i de Sergio Leone, un dels seus grans directors: Sad Hill, el cementiri construït molt a prop de Santo Domingo de Silos, a la província de Burgos, per rodar l’escena final de la pel·lícula ‘El bo, el lleig i el dolent’ (1966).

Com que no us enganyaré ni em posaré a escriure aquí i ara una crònica sobre la pel·lícula, us deixo uns paràgrafs extrets directament de l’entrada del film a la Wikipedia per situar-vos en la trama i alguns detalls de la producció, perquè l’interessant , per a mi, va ser visitar el lloc.

Continua llegint

Viatges de pel·lícula: Venècia

Bé, amics, agost s’acaba i torno a escriure després d’un mes de calorós dolce far niente. I què millor que tornar amb la meva admirada Venècia per oferir-vos la quarta entrega dels meus viatges de pel·lícula, després de París, Londres i Roma, ara que també comença la Mostra Internazionale d’Arte Cinematografica della Biennale di Venezia, el veterà festival de cinema, que arriba aquest any a la seva 80ª edició, amb ‘La societat de la neu’, de J.A. Bayona. com a film de cloenda.

Aprofito, a més per tornar a parlar-vos dels escenaris de la tercera pel·lícula rodada per un cineasta espanyol a la ciutat dels canals, ‘Al otro lado del río y entre los árboles’, l’esperada adaptació de la novel·la de Hemingway, a càrrec de Paula Ortiz. La directora ha anunciat que la seva estrena al nostre país serà el proper 11 d’octubre, més de dos anys després d’haver finalitzat el seu rodatge.

Continua llegint

Viatges de pel·lícula: Roma

Audrey Hepburn i Gregory Peck, a ‘Vacances a Roma’, fa 70 anys.

Tercera de les ciutats europees més cinematogràfiques, la capital italiana és la que jo sento més propera (en esperit) de les tres grans, juntament amb París i Londres. Molt abans de conèixer-la una mica més gràcies als seus grans directors, curiosament va ser una pel·lícula de Hollywood la que em va fer descobrir-la: l’encantadora ‘Vacances a Roma‘ (1953), amb Audrey Hepburn i Gregory Peck, la cinta de William Wyler, de la qual aquests dies fa 70 anys.

Els meus col·legues de la crítica s’hauran emportat les mans al cap per no haver començat aquesta entrada (última de la temporada, abans de l’habitual aturada d’agost), amb ‘La dolce vita‘ (1960), de Federico Fellini, que m’agrada molt més que el seu ‘Roma'(1972). I és que el record de la immensa Anita Ekberg banyant-se a la Fontana di Trevi davant els ulls de Marcello Mastroianni és incomparable.

Continua llegint

A Romy, que la vam estimar tant

Romy Schneider, Alain Delon i Jane Birkin, a ‘La piscina’.

Quan l’altre dia va morir la Jane Birkin als 76 anys, molta gent va recordar una de les primeres i més famoses pel·lícules: ‘La piscina‘ (1969), aquella cinta de Jacques Deray, amb Alain Delon i Romy Schneider al capdavant del repartiment. El guapo Delon és l’únic dels tres que encara es viu, amb 87 anys. I Romy? Ai! Romy va ser la primera en marxar!

Si la mort no fos una cosa tangible, si les flors ja no cobrissin la seva tomba des de fa 41 anys, la bella Rosemarie Magdalena Albach-Retty, més coneguda com a Romy Schneider (1938-1982), potser seria una venerable anciana de gairebé 85 anys. I potser encara seguiria en actiu una de les millors actrius que ha donat a llum el cinema europeu, una de les dones més belles i de vida privada més trista.

Continua llegint

El dia que vaig conèixer Indiana Jones

Harrison Ford al rodatge d ‘Indiana Jones 3’.

El mes de maig de 1988, ara fa 35 anys, Steven Spielberg va rodar a Almeria la pel·lícula ‘Indiana Jones i l’última croada’, la tercera de les aventures protagonitzades per Harrison Ford en la qual Sean Connery encarnava el pare del famós arqueòleg (i això que només es portaven 12 anys de diferència).

Aprofitant l’estrena d”Indiana Jones i el dial del destí’, cinquena i última entrega del famós personatge, us deixo aquí un relat en el qual he convertit en ficció el dia que el vaig conèixer. I es que jo vaig anar a Almeria a escriure sobre el rodatge del film i vaig tenir al meu costat en Harrison, amb la seva dona de llavors, Melissa Mathison, la guionista d’e’‘E.T. l’extraterrestre”, i el seu fill Malcolm, que era un nadó de mesos. I a Sean Connery, els bíceps del qual eren més potents que les meves cames.

D’aquella trobada casual al Parador de Mojácar he volgut construir una ficció amb elements semi-autobiogràfics. Confesso que la meva professora d’escriptura creativa va despatxar el meu text amb una frase demolidora: “Això és una anècdota, no un relat”. En fi. Us deixo el que vaig escriure sobre aquell dia, a veure què us sembla a vosaltres.

Continua llegint

La primera advocada italiana

Matilda De Angelis és Lidia Poët.

Fa més o menys un any, la plataforma digital Netflix va anunciar diversos projectes de la divisió italiana. Un d’ells és la sèrie ‘La llei de Lidia Poët’, entretinguda producció amb carismàtica protagonista femenina de caràcter històric, que s’ha estrenat fa relativament poc amb bona acceptació.

Amb la bella Matilda De Angelis al capdavant d’un repartiment en què també destaquen els actors Eduardo Scarpetta i Pier Luigi Pasino, aquesta ficció ofereix un missatge progressista i feminista en recrear amb força llibertat i imaginació la vida de Lidia Poët, la primera dona italiana que va exercir l’advocacia.

Continua llegint

Hilary Swank, periodista a Alaska

Aquests dies he estat veient ‘Alaska Daily‘, una sèrie basada en fets reals que ofereix la plataforma digital Disney+. Se centra en les peripècies d?una periodista novaiorquesa que es veu obligada a mudar-se a Alaska per començar des de zero en un petit diari local. Allà treballarà amb una col·lega en un reportatge sobre dones indígenes desaparegudes i assassinades.

La producció té les seves grans cartes a l’actriu Hilary Swank (1974), guanyadora de dos premis Óscar per les pel·lícules ‘Boys don’t cry’ (1999) i ‘Million dollar baby‘ (2004), i al creador de la sèrie, Tom McCarthy (1966), el director de ‘Spotlight‘ (2015), l’oscaritzada pel·lícula que recrea la investigació dels reporters del Boston Globe, el diari nord-americà que va destapar els escàndols de pederàstia de sacerdots catòlics a l’estat de Massachusetts.

Continua llegint

‘Sherwood’, una gran sèrie policíaca de la BBC

Des de fa molt pocs dies podeu veure ‘Sherwood‘ a la plataforma Filmin. Es tracta d’una de les darreres sèries policíaques britàniques, que vénen avalades amb el prestigiós segell de la BBC. Encara que estigui inspirada en un parell de crims reals, ocorreguts a inicis de la dècada dels anys 2000, les seves històries han estat convertides en una trama de ficció addictiva per James Graham.

Aquest presigiós dramaturg i guionista, autor de la sèrie ‘Quiz’ (2020) i del llibret de la pel·lícula ‘Brexit: the uncivil war’ (2019), dirigida per Toby Haynes i protagonitzada per Benedict Cumberbatch, va néixer a Mansfield, al districte de Nottinghamshire, una zona minera especialment castigada per la política conservadora i la Primera Ministra Margaret Thatcher.

Continua llegint

Keri Russell, la diplomàtica

Keri Russell és Kate Wyler a la sèerie ‘La Diplomática’ (foto d’Alex Bailey / Netflix).

Segurament als lectors els sonarà el nom de l’actriu californiana Keri Russell (47 anys). Guanyadora d’un Globus d’Or per la sèrie ‘Felicity‘ (1998-2002) i lloada pel seu treball a ‘The Americans‘ (2013-2018), on feia d’espia russa infiltrada als EUA, ara torna a fer tot un recital a ‘La Diplomática’, que en molt pocs dies s’ha convertit en una de les sèries més populars de Netflix.

Russell interpreta una diplomàtica anomenada Katherine ‘Kate’ Wyler, especialitzada en zones de conflicte com el Pròxim Orient. Poc abans de viatjar a la destinació prevista (Afganistan, ni més ni menys), rep com a missió la de ser la nova ambaixadora dels Estats Units al Regne Unit. En realitat, aquesta nova tasca no és sinó una prova que el president nord-americà i els seus col·laboradors més propers li preparen de cara a un càrrec més important.

Continua llegint

Una ‘guerra no declarada’ molt real

Fa un mes, un grup de ciberdelinqüents va bloquejar el sistema informàtic de l’Hospital Clínic de Barcelona. I aquests dies s’ha produït una filtració a internet de dades militars dels EUA relacionades amb la guerra d’Ucraïna a càrrec de hackers no identificats que està posant en perill els serveis secrets occidentals. Des de l’inici d’aquesta contesa, els atacs al ciberespai s’han incrementat tant o més que els físics als camps de batalla.

Per això resulta més que apropiat revisar la minisèrie ‘The Undeclared War‘ (2022), una de les estrenes de SkyShowtime, nova plataforma de streaming amb produccions dels estudis Universal, DreamWorks, Sky, Nickelodeon, Showtime i Paramount Pictures. Aquesta empresa de vídeo sota demanda en format digital ha entrat amb força a Espanya fa escassament un mes i mig gràcies a una oferta de subscripció per poc menys de tres euros al mes.

Continua llegint

‘Endeavour’ s’acomiada en Filmin

Shaun Evans, protagonista de la sèrie ‘Endeavour’.

A hores d’ara, dir que ‘Endeavour‘ és una de les millors sèries policíaques dels últims anys pot semblar una perogrullada, però bé és recordar-ho ara que ja s’acaba. Filmin, la plataforma espanyola que la va estrenar fa cinc anys al nostre país, oferirà des del dimarts 28 de març els tres episodis de la novena i darrera temporada d’aquesta estupenda producció britànica.

I seran els últims capítols sense solució de continuïtat, perquè enllaçaran d’alguna manera (a la ficció) amb les trames que va iniciar fa 36 anys la sèrie ‘Inspector Morse‘, de la qual ‘Endeavour‘ va néixer com a preqüela. Aquest text el vaig publicar originalment a Nosolocine.net.

Continua llegint

El debut d’Agustí Villaronga

Fa escassament mes i mig va morir Agustí Villaronga (1953-2023), que hauria complert 70 anys el proper 21 d’abril. A punt d’estrenar-se la seva pel·lícula pòstuma, ‘Loli tormenta‘, no volia fer aquí una necrològica a l’ús, sinó recordar el moment en què vaig conèixer aquest director de cinema mallorquí fa més de 36 anys.

Era el mes de juliol de l’any 1986, quan la seva primera pel·lícula com a realitzador, ‘Tras el cristal (Darrere el vidre)‘, va ser premiada a la 28a Setmana Internacional de Cinema de Barcelona en una arriscada decisió del jurat, que pretenia ajudar a estrenar aquella ‘òpera prima’ llastrada per problemes financers.

Continua llegint

James Norton, de psicòpata a mossèn

En els darrers mesos han coincidit en el temps, però en dues plataformes digitals de pagament diferents, l’emissió de la tercera i última temporada de la magnífica sèrie ‘Happy Valley‘ (2014-2023) i dels sis primers lliuraments de la també britànica ‘Grantchester‘ (2014), totes dues adscrites al gènere policíac, però molt diferents, i amb un notable nexe en comú: l’actor James Norton.

Però abans d’explicar-vos algunes coses més d’aquest atractiu, ros i altíssim actor (un metre i 85 centímetres d’estatura), nascut a Londres fa 37 anys, deixeu-me que us parli breument d’aquestes dues sèries, una de la BBC i una altra de la ITV, que jo he vist a Movistar+ i a Filmin, respectivament.

Continua llegint

Crims a les Illes Fèroe

Situades a mig camí entre Noruega, Islàndia i Escòcia, les Illes Fèroe són un territori autònom dependent de Dinamarca, que no s’ha volgut integrar a la Unió Europea, entre altres coses per continuar caçant balenes. Entre els seus costums ancestrals hi ha la captura (i matança) massiva de cetacis, principalment balenes pilot i també dofins de flanc blanc.

El seu paisatge verd, salvatge i sense un arbre només havia aparegut fugaçment en algunes pel·lícules (inclosa alguna de 007) i anuncis publicitaris, però no en ficcions seriades. Ara fa un any, el col·lega Lorenzo Mejino em va alertar de l’existència de ‘Trom’, la primera sèrie íntegrament feroesa. Ell, que també havia visitat les Illes Fèroe, sabia que qui això firma havia escrit una petita guia de viatges sobre aquest arxipèlag salvatge de l’Atlàntic Nord i que en gaudiria.

Continua llegint

Venècia: xarxa criminal

Vittoria Puccini i Alessandro Roia, a la sèrie.

A la meva recerca de produccions audiovisuals ambientades a Venècia, he descobert una nova sèrie. Es titula ‘Non mi lasciare‘, que ha estat traduïda al castellà amb la més atraient ‘Venècia: xarxa criminal‘. Adscrita al gènere policíac, diria que és la segona d’aquest gènere després de la més coneguda ‘Comissari Brunetti’, basada en el popular personatge literari de Donna Leon.

La sèrie, de vuit capítols, es va estrenar fa just un any al primer canal de la tele pública italiana, RAI-1, i va tenir força èxit. A Espanya ha arribat de la mà del nou canal de streaming AMC+, que es pot veure a través dels operadors de televisió de pagament Orange TV, Vodafone TV i Jazztel TV, o si tens Amazon Prime Video o Apple TV. A més de la quota que s’abonen a aquestes plataformes, cal afegir 4€ més pel propi canal.

Continua llegint
« Entrades més antigues

© 2024 Txerrad@s

Tema de Anders NorenAmunt ↑