Fa escassament mes i mig va morir Agustí Villaronga (1953-2023), que hauria complert 70 anys el proper 21 d’abril. A punt d’estrenar-se la seva pel·lícula pòstuma, ‘Loli tormenta‘, no volia fer aquí una necrològica a l’ús, sinó recordar el moment en què vaig conèixer aquest director de cinema mallorquí fa més de 36 anys.

Era el mes de juliol de l’any 1986, quan la seva primera pel·lícula com a realitzador, ‘Tras el cristal (Darrere el vidre)‘, va ser premiada a la 28a Setmana Internacional de Cinema de Barcelona en una arriscada decisió del jurat, que pretenia ajudar a estrenar aquella ‘òpera prima’ llastrada per problemes financers.

Produïda per Teresa Enrich, ‘Tras el cristal’ es va rodar el 1985, va patir dos embargaments i una hipoteca però es va poder presentar al Festival de Berlín del 1986, passar per diversos certàmens més, a més del de Barcelona, i es va poder veure també fora de concurs al Festival de Sant Sebastià.

I de què va aquest polèmic i dur debut de Villaronga, que a mi em va deixar admirat per una banda i aterrit per l’altra? D’un tema que aleshores no es tocava gaire i ara està de trista actualitat: els abusos sexuals a menors.

El personatge protagonista és Klaus, un metge nazi que va intervenir en experiments amb nens en un camp de concentració, petits als quals torturava i dels que abusava. Aquest pederasta assassí (molt ben interpretat per l?actor alemany Günter Meisner) fuig d’Alemanya després de la guerra però, després de caure des de dalt d?una torre, queda tetraplègic i confinat en un pulmó d?acer.

Necessitat de cures contínues, Klaus viu amb la seva dona Griselda (Marisa Paredes), la seva filla Rena (Gisela Echevarría) i una criada (Inma Colomer) en una casa de camp apartada (de Mallorca, probablement). Allà hi apareix un dia Ángelo (David Sust), un estrany noi que s’ofereix per cuidar Klaus com a infermer. Tot i la seva mirada gens tranquil·litzadora, Klaus accepta contractar-lo. I no us destripo més el film, que finalment es va estrenar el dimarts 17 de març de 1987.

Com ja havia fet a la presentació del juliol del 1986, el matí d’aquell dimarts vaig anar a la roda de premsa de l’equip, amb Villaronga i Enrich al capdavant. Allà van estar els actors Marisa Paredes, Gisela Echevarría i David Sust, així com el gran Jaume Peracaula, director de l’excel·lent fotografia de ‘Després del vidre’.

Parets em va dir llavors: “És un film que permet tocar coses de l?ésser humà que no solen ser tocades, que de vegades són obscenes, brutals o massa fortes. És una pel·lícula que no deixarà ningú indiferent”.

I quan vaig preguntar a Villaronga per l’elecció de Meisner, va assenyalar: “Cap actor espanyol no em donava el físic necessari per fixar d?un cop la imatge d’un nazi, amb aquest aspecte maligne que té el personatge”. No és estrany. L’intèrpret alemany va encarnar al cinema diverses vegades Hitler, la maldat feta carn.