Categoria: Sin categoría (Pàgina 1 de 2)

Prime Video acaba d’estrenar una de les sèries més importants de l’any: ‘Un asunto privado‘, és una sèrie d’acció i aventures adscrita al gènere policíac i ambientada a la Galícia dels anys 40 del segle passat.

Amb aroma als detectius clàssics passat pel tamís del còmic, és tan trepidant i esbojarrada com poc creïble en alguns moments. Amb Aura Garrido al capdavant de l’elenc, compta amb un planter d’actors espectaculars: Jean Reno, Gorka Otxoa, Pablo Molinero, Ángela Molina, Àlex García, Tito Valverde i Irene Montalà, entre d’altres. Aquest text el vaig publicar inicialment a Nosolocine.net

Com que no vull allargar en excés l’article dedicat a ‘Bogeries d’estiu‘ (ja us he donat la tabarra amb una primera i una segona part sobre ella) enfilaré aquest tram final amb els dos escenaris més importants de la pel·lícula i que dividiré a les dues properes entrades: la terrassa de la Pensione Fiorini i el de la botiga de l’antiquari on Katharine Hepburn descobreix la bonica copa vermella de vidre de Murano que rebria el nom de ‘summertime‘, com el film en anglés.

En la última entrada, la dedicada a Campo San Barnaba, os contaba que había tres películas parcialemente rodadas en esa plaza y su canal anexo: ‘Locuras de verano‘ (1955), ‘Indiana Jones y la última cruzada‘ (1989) y ‘The Italian Job‘ (2003). Hoy os voy a hablar de esta última.

Se trata de una nueva versión de una entretenida película de robos inglesa titulada ‘Un trabajo en Italia‘ (1969), dirigida hace 20 años por F. Gary Gray con un puñado de actores que eran unas estrellas incipientes y ahora ya consolidadas: Mark Wahlberg, Edward Norton, Charlize Theron, Seth Green, Jason Statham y Mos Def, entre otros, con el gran Donald Sutherland como jefe de la banda. Y todos estuvieron estuvieron en Venecia, claro está.

«Venècia és un peix. Comproveu-ho en un mapa. Sembla un llenguado colossal estès al fons. Com és possible que aquest animal prodigiós hagi remuntat l’Adriàtic per venir a protegir-se just aquí?»

Amb aquestes paraules s’obre un text petit i exquisit, titulat ‘Venècia és un peix. Una guia’, que he trobat avui a la Biblioteca, a la meva recerca de llibres i pel·lícules sobre la ciutat dels canals, cosa que em serveix per alimentar aquesta web.

A l’entrada anterior us deia que escriuria sobre Roger Moore (1927-2017) i la seva relació amb Venècia. Fixeu-vos que aquest actor va debutar com a 007 a ‘Viu i deixa morir‘, on hi havia una escena carnavalera, però no a la ciutat dels canals.

El seu personatge de James Bond encara trigaria una mica a visitar-la, encara que potser la seva forma de travessar la Piazza San Marco és la més divertida que s’hagi vist mai al cinema. El que potser tampoc sabeu és que teòricament va visitar Venècia abans, ficat a la pell d’un altre heroi de ficció. Seguiu llegint, que us ho explico.

Quan parlem de les festes de Carnestoltes és inevitable prendre com a referència les de Venècia, si bé aquest any tornarà a ser una mica diferent a causa de la pandèmia i les limitacions que les autoritats sanitàries italianes estan aplicant. Cap viatger ha d’oblidar el passaport còvid i la mascareta si vol accedir a l’interior de locals, restaurants, teatres i museus. Això sí: el cobreboques pot fer joc amb les disfresses.

La festa començarà aquest dissabte, 12 de febrer, i finalitzarà el dimarts 1 de març, amb presència d’artistes de carrer, pallassos, malabaristes i acròbates als carrers i places de la ciutat dels canals, però no hi haurà cita multitudinària a la Piazza San Marc. En aquesta ocasió es trobaran a faltar algunes de les activitats que més fama han donat al Carnaval venecià. Si hi aneu, reviseu el tema sanitari aquí, i si no viatgeu ara, podreu veure’l per Internet.

Sóc un col·leccionista de llibres i pel·lícules de Venècia, com haureu pogut deduir i llegir en una entrada anterior: ‘El llibre, el llibreter i el convidat‘. Però, per descomptat, no estic tan boig ni sobrat de diners per gastar entre 100 i 250 euros en una guia de viatges del 2008 que algú en pretén cobrar. Aquests són els preus que acabo de veure a les webs de La Casa del Libro i d’Amazon per la titulada ‘Passejos per Venècia amb Guido Brunetti’ (2008), en castellà.

És clar que posar el famós comissari de policia de Donna Leon a la portada com a reclam per als seus seguidors pot influir perquè algun aprofitat vulgui treure profit d’un títol esgotat en castellà. Sobretot si ets aficionat a aquesta saga policial i si la novel·lista mateixa escriu el pròleg a la seva autora, Toni Sepeda.