Categoria: Viatges (Pàgina 1 de 4)
Fa uns dies que es van complir els deu anys de la mort de Gabriel García Márquez (1927-2014), efemèride a què la seva família ha afegit el regal de la publicació de la seva novel·la pòstuma ‘En agosto nos vemos‘. Tot plegat m’ha donat peu a recordar un moment de la meva vida en què vaig conèixer el gran escriptor colombià.
Va ser el 1987, cinc anys després que Gabo fos guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. Una breu trobada que es va produir a l’Escola Internacional de Cinema i Televisió de Sant Antoni dels Banys, a Cuba, presidida pel mateix escriptor i dirigida pel cineasta argentí Fernando Birri (1925-2017).
Continua llegint
Com a lector assidu de Donna Leon i de les peripècies del seu personatge estrella, el comissari venecià Guido Brunetti, no he pogut deixar de llegir el seu darrer llibre, ‘La meva pròpia història’, editat per Edicions 62 en català. Un títol que em sembla més apropiat en anglès: ‘Wandering through life’ (Vagant per la vida).
I dic això (això de ‘vagabundejar’) perquè, en realitat, no estem davant d’un llibre de memòries ni una autobiografia a l’ús, sinó relats breus relacionats amb la seva vida de professora d’anglès al llarg de més de 40 anys, fins que es va establir a Venècia als anys 80. Una ciutat on ha viscut fins fa relativament pocs anys: va decidir instal·lar-se en un poble de la propera Suïssa.
Continua llegint
Remenant entre els meus articles d’arxiu, he descobert un dels meus primers escrits viatgers, aquest que vaig dedicar a Puerto Rico i que va sortir el maig de l’any 1984 en una publicació mèdica, ‘Jano’, i no en una revista de viatges, gràcies a la generositat del seu director, Carles Esteban, a qui coneixia de l’època Tele/eXpres, un diari vespertí que va ser el meu primer treball professional.
Estem parlant de fa 40 anys, quan, entre moltes altres coses, Apple va presentar el seu primer Mac, Michael Jackson va llançar la seva famosa ‘Thriller‘; ‘Amadeus‘ va arrasar als Oscars i l’Athletic Club va guanyar 1-0 al Barça a la Final de la Copa del Rei. I jo, que acabava d’entrar en plantilla al meu diari, vaig guanyar per xiripa un viatge pagat a Puerto Rico, Estat Lliure Associat als Estats Units.
Continua llegint
Durant un temps, al diari El Periódico, on vaig estar treballant més de tres dècades, vaig poder escriure també de viatges. Aquest reportatge sobre Noruega, en concret, va ocupar una pàgina sencera de l’agost del 2006. Vist ara, em sembla que el text va ser molt petit per a l’esforç (també econòmic) que em va suposar: ho vaig escriure durant les vacances i no durant les meves jornades laborals .
El vam titular ‘Noruega, la ruta dels fiords’, amb un antetítol molt descriptiu: ‘Una meravella de la natura’. És la pàgina que veieu més avall, el text del qual he transcrit per a una millor lectura.
Continua llegint
Ara fa deu anys, vaig descobrir un bloc d’una parella de viatgers titulat Algo que recordar. Fins i tot em van deixar un comentari agraint haver compartit el seu bloc. Actualment, la seva web ha crescut, és molt més interessant i la família ha augmentat: són Lucía i Rubén, i ara també Koke i Tindaya, els seus fills. Ells han aconseguit, i porten tota una dècada, viure de comptar els seus viatges. I fins i tot han filmat un documental, amb la veu d’Alejandro Sanz com a principal convidat.
Continua llegint
En una petita sortida d’aquest estiu, vaig visitar un lloc que s’està convertint en destinació mítica per als amants del subgènere de l”spaghetti western’ i de Sergio Leone, un dels seus grans directors: Sad Hill, el cementiri construït molt a prop de Santo Domingo de Silos, a la província de Burgos, per rodar l’escena final de la pel·lícula ‘El bo, el lleig i el dolent’ (1966).
Com que no us enganyaré ni em posaré a escriure aquí i ara una crònica sobre la pel·lícula, us deixo uns paràgrafs extrets directament de l’entrada del film a la Wikipedia per situar-vos en la trama i alguns detalls de la producció, perquè l’interessant , per a mi, va ser visitar el lloc.
Continua llegintLa idea era viatjar fins a Lleó per a una trobada familiar, però amb una parada pel camí. I quin millor lloc que Santo Domingo de Silos, on vam passar un parell de dies, vam visitar el monestir i vam sentir el cant gregorià dels monjos.
A més, vam anar al convent de Sant Francesc, a un quilòmetre del poble. Fa un any, per aquestes dates, un incendi brutal va arribar a les portes d’aquest monestir, ara reconvertit en hostatgeria.
D’aquell terrible desastre, un grup d’artistes i fotògrafs va voler plasmar una exposició, que es va inaugurar el 3 d’agost. Nosaltres ens vam trobar, hores abans, amb dos d’ells, l’Eva Alonso i el Fernando Mayoral, donant els últims tocs a la mostra. Les fotos, magnífiques, penjaven de les branques d’arbres cremats.
Bé, amics, agost s’acaba i torno a escriure després d’un mes de calorós dolce far niente. I què millor que tornar amb la meva admirada Venècia per oferir-vos la quarta entrega dels meus viatges de pel·lícula, després de París, Londres i Roma, ara que també comença la Mostra Internazionale d’Arte Cinematografica della Biennale di Venezia, el veterà festival de cinema, que arriba aquest any a la seva 80ª edició, amb ‘La societat de la neu’, de J.A. Bayona. com a film de cloenda.
Aprofito, a més per tornar a parlar-vos dels escenaris de la tercera pel·lícula rodada per un cineasta espanyol a la ciutat dels canals, ‘Al otro lado del río y entre los árboles’, l’esperada adaptació de la novel·la de Hemingway, a càrrec de Paula Ortiz. La directora ha anunciat que la seva estrena al nostre país serà el proper 11 d’octubre, més de dos anys després d’haver finalitzat el seu rodatge.
Continua llegint
Tercera de les ciutats europees més cinematogràfiques, la capital italiana és la que jo sento més propera (en esperit) de les tres grans, juntament amb París i Londres. Molt abans de conèixer-la una mica més gràcies als seus grans directors, curiosament va ser una pel·lícula de Hollywood la que em va fer descobrir-la: l’encantadora ‘Vacances a Roma‘ (1953), amb Audrey Hepburn i Gregory Peck, la cinta de William Wyler, de la qual aquests dies fa 70 anys.
Els meus col·legues de la crítica s’hauran emportat les mans al cap per no haver començat aquesta entrada (última de la temporada, abans de l’habitual aturada d’agost), amb ‘La dolce vita‘ (1960), de Federico Fellini, que m’agrada molt més que el seu ‘Roma'(1972). I és que el record de la immensa Anita Ekberg banyant-se a la Fontana di Trevi davant els ulls de Marcello Mastroianni és incomparable.
Continua llegint
Amb els escenaris londinencs de James Bond al cap o els de la trilogia anglesa de Woody Allen (‘Match Point’, ‘Scoop’ i ‘El somni de Casandra’) com a guies de capçalera, la capital britànica és la meva segona opció d’aquest mes de juliol per parlar de viatges de pel·lícula.
Naturalment, una visita a aquesta gran ciutat significa passejar pel costat del riu Tàmesi, veure el Big Ben i el Parlament, la famosa Torre de Londres, la Sínia del Mil·lenni i la Tate Gallery. Si ens acostem al centre, no deixeu de deambular per Picadilly Circus i Trafalgar Square, i potser podeu dinar a Chinatown.
Continua llegint
Com que estem al juliol i bona part de vosaltres, estimats lectors, esteu o estareu de vacances (atents… voteu per correu, si no estareu a la vostra ciutat el dia 23!), he pensat fer algunes entrades refrescants dedicades a ciutats amb clares referències cinèfiles i proposar-vos viatges de pel·lícula.
“Sempre ens quedarà PARÍS“. Segur que recordeu la frase de Humphrey Bogart a ‘Casablanca’, si bé el París de la pel·lícula era pur cartró-pedra. La capital francesa ha estat objecte de mil rodatges, com la trepidant ‘John Wick 4‘, una de les últimes i més reeixides produccions filmades a la capital del Sena.
Continua llegintAquest és el relat d’un viatge a Costa Rica, realitzat el juliol del 2008, ara fa quinze anys. Era un circuit pel país centreamericà, que vam contractar a través d’una agència d’El Corte Inglés, però el majorista, Mundicolor, era el mateix que els altres companys de trajecte, que havien acudit a altres agències.
He volgut recuperar el relat original, que vaig publicar el 2018, en diversos episodis, que he revisat i corregit ara. Eren capítols que es corresponen, excepte en algun cas, als dies que va durar el viatge i que apareixen al menú desplegable que veieu aquí a baix.
Naturalment, també us suggereixo visitar la pàgina web oficial de turisme del país centreamericà, si voleu informació més actualitzada.
Feia dies que no us parlava de Venècia però aprofitant que Eva García Sáenz de Urturi acaba de publicar un nou llibre, titulat ‘El ángel de la ciudad‘ (Editorial Planeta) i ambientat a la ciutat dels canals, us dono de nou la pallissa amb alguns escenaris venecians, en aquest cas no tant cinèfils com literaris.
Però segur que us sona el nom d’aquesta escriptora basca, tot un fenomen literari gràcies en bona part a la seva trilogia de la Ciutat Blanca, unes novel·les policíaques molt entretingudes i ambientades a la seva Vitòria natal i protagonitzades per l’inspector Unai López d’Ayala, àlies ‘Kraken’.
Continua llegint
Des del desembre del 2019, Venècia no ha patit més episodis greus d’acqua alta, habituals entre els mesos de novembre i desembre, quan els carrers i places de les zones més baixes de la ciutat dels canals quedaven inundades. El sistema de barreres MOSE, inaugurat el 3 d’octubre del 2020, s’ha anat activant periòdicament des de llavors, com fa un parell de mesos, al desembre, davant d’una marea alta extraordinària, provocada pel mal temps.
Això ve bé per parlar de la ciutat de la qual us escric avui: Chioggia, coneguda com ‘La petita Venècia’, títol que a nivell internacional va utilitzar l’excel·lent pel·lícula d’Andrea Segre estrenada el 2011. L’original ‘Io sono Li’ va ser traduït a el nostre país com ‘Shun Li i el poeta’ i usat com subtítol del film. I em ve que ni fet d’encàrrec, perquè la cinta està ambientada durant un hivern d’aigües altes.
Continua llegintCom que la setmana passada us vaig parlar de la sèrie ‘Trom‘, rodada a les Illes Fèroe, he pensat que potser us agradaria llegir el reportatge que vaig escriure al seu dia per a la revista Viajes National Geographic i que es va publicar a la primavera de 2018, gairebé coincidint amb l’edició del meu llibre ‘Islas Feroe: guía esencial para descubrir el país’ a l’editorial Ecos Travel Books. Va ser la primera guia en castellà dedicada en exclusiva a aquest arxipèlag salvatge, situat a l’Atlàntic Nord.
Posteriorment, el 6 de desembre del 2020, VNG va publicar una bonica versió digital del meu text amb algunes impressionants fotos d’agències que van realçar encara més la bellesa d’aquest arxipèlag i la van titular ‘Las Islas Feroe en 14 descubrimientos‘. El text original apareix aquí sota. Si us animeu a visitar-les, millor que reserveu vol i allotjament amb temps, perquè no hi ha gaires hotels ni bed & breakfast o apartaments de lloguer. Nosaltres vam estar a l’estiu del 2017 durant una setmana i vam estar a dos hotels i tres cases perticulars, mentre recorríem l’arxipèlag de dalt a baix.
Continua llegintAhir, dissabte, van començar els actes del famós carnaval venecià, que aquest any està dedicat als signes del zodíac, com ja us vaig comentar en aquesta altra entrada. No m’estendré en el tema, l’agenda completa del qual, molt interessant, la trobareu a la pàgina web oficial del Carnevale di Venezia.
Però si ja heu decidit anar-hi, tampoc us servirà de gaire incidir en el tema, prefereixo comentar-vos una cosa tan evident com la necessitat de perdre’s pels carrers i places de la ciutat dels canals, sortir dels itineraris més coneguts i vagabundejar per racons poc transitats.
Continua llegint
A inicis del 2020, ja en plena pandèmia, la revista ‘Viajes National Geographic‘ em va publicar un petit reportatge sobre Fuerteventura, que m’havien demanat uns mesos abans, atès que jo havia visitat per primera vegada l’illa canària durant uns dies de novembre del 2013, fa deu anys.
Aquella visita, que em va agradar molt, va coincidir a més amb la presència a la zona sud de l’equip de rodatge de la pel·lícula ‘Exodus’, en què Ridley Scott va recrear la fugida de Moisès d’Egipte. El director d’ ‘Alien’ i ‘Blade Runner’ va escollir Cofete i Punta de Jandía per convertir aquests llocs en la península del Sinaí (amb l’ajuda d’uns bons efectes visuals) i filmar així la persecució de l’exèrcit del faraó al profeta i l’arribada d’aquest i el poble jueu al Mar Roig.
Continua llegint
Som a mitjans de gener, però els col·legues que s’encarreguen de difondre els actes relacionats amb el Carnestoltes d’aquest 2023 m’han passat alguns detalls dels actes d’aquest any, que ara mateix us trasllado. La festa de disfresses més famosa del món es desenvoluparà del 4 al 21 de febrer, sense les limitacions de lrs últimes dues edicions.
En aquesta ocasió han subtitulat les festes amb la frase “Pren-te el teu temps per als signes originals”, referits als del Zodíac. Dotze, segons la tradició, i tretze, si se’l vol fer cas al penúltim bulló de l’horòscop: el signe d’Ofiüc, ficat amb calçador entre Escorpió i Sagitari, del 29 de novembre al 17 de desembre.
Continua llegintCom a regal de Nadal, us reprodueixo aquí el text d’un petit reportatge que he publicat aquest mes de desembre a l’edició espanyola de la revista ‘Viajes’ de ‘National Geographic‘ sobre les nombroses illes que poblen la llacuna veneciana, amb Murano i Burano com a visites habituals de qualsevol turista.
En realitat, el text que veieu imprès al pdf és una mica més curt, per raons d’espai, que el que vaig enviar al seu dia a la redacció d’aquesta coneguda publicació, editada per RBA. Per això, us deixo el meu original a continuació, amb algunes de les fotos que vaig fer a la meva última visita a Venècia.
Continua llegint
