El blog del periodista Txerra Cirbian

Categoria: Viatges (Pàgina 1 de 2)

La Venècia de Sáenz de Urturi

Feia dies que no us parlava de Venècia però aprofitant que Eva García Sáenz de Urturi acaba de publicar un nou llibre, titulat ‘El ángel de la ciudad‘ (Editorial Planeta) i ambientat a la ciutat dels canals, us dono de nou la pallissa amb alguns escenaris venecians, en aquest cas no tant cinèfils com literaris.

Però segur que us sona el nom d’aquesta escriptora basca, tot un fenomen literari gràcies en bona part a la seva trilogia de la Ciutat Blanca, unes novel·les policíaques molt entretingudes i ambientades a la seva Vitòria natal i protagonitzades per l’inspector Unai López d’Ayala, àlies ‘Kraken’.

Continua llegint

Chioggia, la petita Venècia

Des del desembre del 2019, Venècia no ha patit més episodis greus d’acqua alta, habituals entre els mesos de novembre i desembre, quan els carrers i places de les zones més baixes de la ciutat dels canals quedaven inundades. El sistema de barreres MOSE, inaugurat el 3 d’octubre del 2020, s’ha anat activant periòdicament des de llavors, com fa un parell de mesos, al desembre, davant d’una marea alta extraordinària, provocada pel mal temps.

Això ve bé per parlar de la ciutat de la qual us escric avui: Chioggia, coneguda com ‘La petita Venècia’, títol que a nivell internacional va utilitzar l’excel·lent pel·lícula d’Andrea Segre estrenada el 2011. L’original ‘Io sono Li’ va ser traduït a el nostre país com ‘Shun Li i el poeta’ i usat com subtítol del film. I em ve que ni fet d’encàrrec, perquè la cinta està ambientada durant un hivern d’aigües altes.

Continua llegint

Les Illes Fèroe en una setmana

El poble de Tjørnuvík està encaixat entre muntanyes.

Com que la setmana passada us vaig parlar de la sèrie ‘Trom‘, rodada a les Illes Fèroe, he pensat que potser us agradaria llegir el reportatge que vaig escriure al seu dia per a la revista Viajes National Geographic i que es va publicar a la primavera de 2018, gairebé coincidint amb l’edició del meu llibre ‘Islas Feroe: guía esencial para descubrir el país‘ a l’editorial Ecos Travel Books. Va ser la primera guia en castellà dedicada en exclusiva a aquest arxipèlag salvatge, situat a l’Atlàntic Nord.

Posteriorment, el 6 de desembre del 2020, VNG va publicar una bonica versió digital del meu text amb algunes impressionants fotos d’agències que van realçar encara més la bellesa d’aquest arxipèlag i la van titular ‘Las Islas Feroe en 14 descubrimientos‘. El text original apareix aquí sota. Si us animeu a visitar-les, millor que reserveu vol i allotjament amb temps, perquè no hi ha gaires hotels ni bed & breakfast o apartaments de lloguer. Nosaltres vam estar a l’estiu del 2017 durant una setmana i vam estar a dos hotels i tres cases perticulars, mentre recorríem l’arxipèlag de dalt a baix.

Continua llegint

Perdre’s a Venècia

Campo de Sant Francesco della Vigna.

Ahir, dissabte, van començar els actes del famós carnaval venecià, que aquest any està dedicat als signes del zodíac, com ja us vaig comentar en aquesta altra entrada. No m’estendré en el tema, l’agenda completa del qual, molt interessant, la trobareu a la pàgina web oficial del Carnevale di Venezia.

Però si ja heu decidit anar-hi, tampoc us servirà de gaire incidir en el tema, prefereixo comentar-vos una cosa tan evident com la necessitat de perdre’s pels carrers i places de la ciutat dels canals, sortir dels itineraris més coneguts i vagabundejar per racons poc transitats.

Continua llegint

Fuerteventura a l’hivern

L’autor, a Fuerteventura (foto RV).

A inicis del 2020, ja en plena pandèmia, la revista ‘Viajes National Geographic em va publicar un petit reportatge sobre Fuerteventura, que m’havien demanat uns mesos abans, atès que jo havia visitat per primera vegada l’illa canària durant uns dies de novembre del 2013, fa deu anys.

Aquella visita, que em va agradar molt, va coincidir a més amb la presència a la zona sud de l’equip de rodatge de la pel·lícula ‘Exodus’, en què Ridley Scott va recrear la fugida de Moisès d’Egipte. El director d’ ‘Alien’ i ‘Blade Runner’ va escollir Cofete i Punta de Jandía per convertir aquests llocs en la península del Sinaí (amb l’ajuda d’uns bons efectes visuals) i filmar així la persecució de l’exèrcit del faraó al profeta i l’arribada d’aquest i el poble jueu al Mar Roig.

Continua llegint

Carnaval a Venècia

Som a mitjans de gener, però els col·legues que s’encarreguen de difondre els actes relacionats amb el Carnestoltes d’aquest 2023 m’han passat alguns detalls dels actes d’aquest any, que ara mateix us trasllado. La festa de disfresses més famosa del món es desenvoluparà del 4 al 21 de febrer, sense les limitacions de lrs últimes dues edicions.

En aquesta ocasió han subtitulat les festes amb la frase “Pren-te el teu temps per als signes originals”, referits als del Zodíac. Dotze, segons la tradició, i tretze, si se’l vol fer cas al penúltim bulló de l’horòscop: el signe d’Ofiüc, ficat amb calçador entre Escorpió i Sagitari, del 29 de novembre al 17 de desembre.

Continua llegint

Illes de la llacuna veneciana

Torcello, vist des de Burano.

Com a regal de Nadal, us reprodueixo aquí el text d’un petit reportatge que he publicat aquest mes de desembre a l’edició espanyola de la revista ‘Viajes’ de ‘National Geographic‘ sobre les nombroses illes que poblen la llacuna veneciana, amb Murano i Burano com a visites habituals de qualsevol turista.

En realitat, el text que veieu imprès al pdf és una mica més curt, per raons d’espai, que el que vaig enviar al seu dia a la redacció d’aquesta coneguda publicació, editada per RBA. Per això, us deixo el meu original a continuació, amb algunes de les fotos que vaig fer a la meva última visita a Venècia.

Continua llegint

Xavier Moret

Xavier Moret i Roger Escapa, a la librería Altaïr (foto Txerra Cirbián).

Conec Xavier Moret (Barcelona, 1952) des de fa uns quants anys. És un dels nostres millors escriptors de viatges, autor de títols com Amèrica, Amèrica. Viatge per Califòrnia i el Far West’ (1998), ‘Islàndia. L’illa secreta’ (2002), ‘Grècia, viatge de tardor’ (2016) i ‘Històries del Japó’ (2021), a més d’autor de diverses novel·les policíaques, amb el detectiu Max Riera com a protagonista.

Primer l’admirava i envejava una mica. Havia treballat a TV-3 i al diari El País, i jo aspirava a escriure algun dia tan bé com ell, a fer viatges a països llunyans i escriure sobre ells ia imaginar-me novel·lista. Després vaig tenir el plaer de tenir-lo com a col·laborador en un suplement setmanal d’El Periódico anomenat Idees & Teletodo, que vaig coordinar durant diversos anys.

Continua llegint

La cuina del Rels de Ciutadella

Joan Bagur, xef del restaurant Rels de Ciutadella de Menorca.

Hi va haver un temps en què vaig exercir de (semiobligat) cronista gastronòmic, però la veritat és que m’agrada menjar poc, però bé. La primera cosa em va permetre conèixer bons cuiners i restaurants de qualitat. El segon ho practico de tant en tant, i em limito a un pressupost que no sigui excessiu.

Per exemple, acostumo a acudir a restaurants de prestigi que mantenen un menú de migdia a preus continguts o fins i tot un menú de degustació que no superi una certa quantitat. Però no arribo (ni vull) pagar 100, 200 o 300 euros, que és la bestial xifra que marquen alguns locals amb diverses estrelles Michelin.

Continua llegint

Detalls fotogràfics de Venècia 1

Gòndoles del Bacino di San Marco, amb San Giorgio al fons.

Avui hauria d’estar passejant per Venècia, però per motius diversos que no us puc explicar per ara, finalment no he pogut viatjar a la ciutat dels canals. Per compensar-vos i, alhora, tenir menys nostàlgia, us vull mostrar una sèrie d’imatges venecianes que no havia publicat anteriorment.

Són detalls que he anat trobant durant les meves passejades per la ciutat italiana i que em venia de gust ensenyar-vos-les ara perquè les pugueu apreciar. Des del gondoler que ajuda una noia a pujar a la barca a la patadeta que dóna un altre col·lega seu per redreçar la góndola després d’un gir.

Continua llegint

Jardins venecians

No només hi ha pedres, monuments i estàtues a la ciutat dels canals. Un dels meus plaers quan viatjo a Venècia és passejar pels seus jardins, gaudir dels verds que esclaten a la primavera, aixoplugar-me sota les copes dels seus arbres a l’estiu i trepitjar el mantell de fulles grogues a la tardor.

Com que no hi ha jardins a Venècia? Li vaig respondre així a un amic amant dels museus i de l’art amagat a les esglésies venecianes, però molt despistat pel que fa a flors, plantes i arbres. Per fer-li veure que la cosa no venia d’una moda actual, li vaig ensenyar aquest paràgraf de l’extraordinària guia escrita als anys 60 del segle passat per Jan Morris, de qui ja en vaig parlar aquí.

Continua llegint

Cees Nooteboom, Menorca i Venècia

L’estrany nom de Cees Nooteboom correspon al poeta, novel·lista, assagista, traductor i hispanista holandès Cornelis Johannes Jacobus Maria Nooteboom (1933), Premi de les Lletres Neerlandeses i un dels escriptors de viatges més interessants que he pogut llegir, al qual, a més d’admirar i envejar, m’uneixen dues coses especialment: el seu amor per Menorca i per Venècia.

De l’illa balear, que tots dos portem visitant més de 40 anys, ha escrit ‘Lluvia roja‘ (2012), i sobre la ciutat dels canals, té el fantàstic llibre ‘Venecia. El león, la ciudad y el agua‘ (2020), tots dos publicats per Ediciones Siruela, editorial que també té altres interessants títols seus.

Continua llegint

Un thriller a les Illes Fèroe

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es Trom0-1024x433.jpg
Els impressionants penya-segats de Trælanípan, a l’illa de Vagar.

Lorenzo Mejino és un divulgador serièfil que col·labora en diferents mitjans escrivint d’una cosa tan atractiva com són les sèries que s’estrenen a les diferents pantalles (teles tradicionals i plataformes digitals). A més del bloc ‘Series para Gourmets‘ al ‘Diario Vasco‘, ofereix els seus coneixements a l’estupenda web ‘Serielistas‘, a ‘El Ágora diario’ i en el podcast ‘Travelling Series‘ dins de la sempre interessant web de ‘Serielizados‘.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es libro_p.jpg

Però és que Mejino amaga un ric passat: enginyer de Camins i atleta llançador de martell, domina vuit idiomes i xampurreja alguns més, i ha visitat gairebé tots els països del món. Jo diria que, en part, per culpa de la seva veu: durant molts anys va ser locutor olímpic i se’l va sentir sovint als altaveus de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, on va ser director de locutors dels Jocs del 1992.

No és estrany que de la ment d’aquell viatger empedreït sorgís el molt original i entretingut llibre ‘La Vuelta al Mundo en 80 series‘, coescrit amb la jove periodista Paula Hergar, una col·lega que ja fa temps que treballa a la web de referència a el sector televisiu, ‘Vertele‘, de Eldiario.es.

Continua llegint

Venècia és un peix

Fragment de la portada del llibre.

«Venècia és un peix. Comproveu-ho en un mapa. Sembla un llenguado colossal estès al fons. Com és possible que aquest animal prodigiós hagi remuntat l’Adriàtic per venir a protegir-se just aquí?»

Amb aquestes paraules s’obre un text petit i exquisit, titulat ‘Venècia és un peix. Una guia’, que he trobat avui a la Biblioteca, a la meva recerca de llibres i pel·lícules sobre la ciutat dels canals, cosa que em serveix per alimentar aquesta web.

Continua llegint

Comença el Carnaval

Quan parlem de les festes de Carnestoltes és inevitable prendre com a referència les de Venècia, si bé aquest any tornarà a ser una mica diferent a causa de la pandèmia i les limitacions que les autoritats sanitàries italianes estan aplicant. Cap viatger ha d’oblidar el passaport còvid i la mascareta si vol accedir a l’interior de locals, restaurants, teatres i museus. Això sí: el cobreboques pot fer joc amb les disfresses.

La festa començarà aquest dissabte, 12 de febrer, i finalitzarà el dimarts 1 de març, amb presència d’artistes de carrer, pallassos, malabaristes i acròbates als carrers i places de la ciutat dels canals, però no hi haurà cita multitudinària a la Piazza San Marc. En aquesta ocasió es trobaran a faltar algunes de les activitats que més fama han donat al Carnaval venecià. Si hi aneu, reviseu el tema sanitari aquí, i si no viatgeu ara, podreu veure’l per Internet.

Continua llegint

Pot costar 250 euros una guia?

Portades de les versions castellana i catalana de la guía.

Sóc un col·leccionista de llibres i pel·lícules de Venècia, com haureu pogut deduir i llegir en una entrada anterior: ‘El llibre, el llibreter i el convidat‘. Però, per descomptat, no estic tan boig ni sobrat de diners per gastar entre 100 i 250 euros en una guia de viatges del 2008 que algú en pretén cobrar. Aquests són els preus que acabo de veure a les webs de La Casa del Libro i d’Amazon per la titulada ‘Passejos per Venècia amb Guido Brunetti’ (2008), en castellà.

És clar que posar el famós comissari de policia de Donna Leon a la portada com a reclam per als seus seguidors pot influir perquè algun aprofitat vulgui treure profit d’un títol esgotat en castellà. Sobretot si ets aficionat a aquesta saga policial i si la novel·lista mateixa escriu el pròleg a la seva autora, Toni Sepeda.

Continua llegint

Deu dies, cent quilòmetres, mil fotos

Venecia, gener de 2020 (foto Txerra Cirbián).

Amb aquest títol he volgut resumir l’esforç emprat per planificar, viatjar, visitar, caminar i fotografiar Venècia, ara fa dos anys, per a la segona guia que vaig escriure sobre la famosa ciutat dels canals.

Tot va començar amb una petició dels meus editors, els responsables de la petita editorial Ecos Travel Books, que ja m’havien publicat Venècia de cine i el meu llibre sobre les Illes Fèroe. No volien una cosa tan especialitzada i cinèfila com la primera, sinó una guia de viatges més tradicional, com la segona, més de cara a la seva utilització pràctica.

Continua llegint

El web de ‘Venècia de cine’

Mi felicitación navideña en ‘Venecia de cine’.

Des de fa uns dies està en marxa la meva nova web, paral·lelament a aquesta que estàs llegint ara. Es titula ‘Venecia de cinema’ i és un bloc dedicat en exclusiva a parlar de la ciutat dels canals i tot el que l’envolta, especialment produccions del setè art allà filmades, sèries de televisió i obres de literatura.

En aquesta meva (pen)última aventura a internet us explicaré tot el que sé sobre el tema i l’acompanyaré de consells per als que viatgeu a aquesta capital italiana, des de la roba que us suggereixo per a cada època de l’any –ara, a l’hivern, per exemple, fa un fred que pela– fins a rutes poc conegudes i suggeriments gastronòmics.

NOTA: El contingut de la web ‘Venècia de cinema‘ passa a formar part d’aquest mateix bloc des del novembre del 2022.

Continua llegint

Pilar García Elegido

Pilar García Elegido (foto de Cultura Joven).

Pilar García Elegido és una premiada directora, productora i guionista madrilenya, amb diversos curtmetratges, documentals i vídeos de creació a l’esquena, així com assessora de cinema a la Comunitat de Madrid. Tot i no conèixer-la personalment, és d’aquelles persones a qui segueixo amb interès a través de les xarxes socials.

Serveixi aquesta presentació per dir-vos que Pilar també és una amant dels viatges, amb petits i molt cuidats vídeos, de destinacions com L’Havana, Malta, Cracòvia, Johnaesburgo o Cadis, entre d’altres. I, naturalment, Venècia. Se suma així a altres cineastes espanyols que plasmen en imatges la seva admiració per la ciutat dels canals.

Continua llegint

Costa Rica (12): el parc de Manuel Antonio

Prossegueixo amb el relat del viatge que vam fer a Costa Rica fa deu anys. El text d’avui correspon al 20 de juliol del 2008. El dia va clarejar radiant a la nostra habitació de l’hotel Villa Teca. Aquella nit havíem dormit amb l’aire condicionat posat a causa de la xafogor nocturna.

Ens vam aixecar a les 7 del matí i ja feia una calor humida. Quan sorties a l’exterior la suor se t’enganxava al cos. Vam agafar l’esmorzar i vam pujar a l’autocar que ens portaria a la que seria l’última excursió inclosa al paquet del viatge: el petit parc nacional de Manuel Antonio.

Continua llegint
« Entrades més antigues

© 2023 Txerrad@s

Tema de Anders NorenAmunt ↑

WordPress Cookie Plugin by Real Cookie Banner