Una tortuga de Costa Rica (foto ‘Viajar’).

La nit del dilluns 14 de juliol de 2008 vam anar a veure desovar tortugues, una meravella de la natura que cal veure almenys una vegada a la vida. Tortuguero, a Costa Rica, és un dels millors llocs on es dóna aquest fenomen.

Eren les 8 del vespre i la foscor era gairebé total a l’hotel on estàvem allotjats. Diverses embarcacions ens van recollir per emportar-nos al poble de Tortuguero, que ja havíem visitat a l’anada. Vam haver de vestir-nos amb roba fosca i portar un calçat adequat per caminar una bona estona.

Una platja de Tortuguero.

Un cop hem desembarcat al poble de Tortuguero, el guia Ray ens reparteix en diversos petits subgrups, encapçalats cadascun per guies locals que s’encarreguen de vuit o deu persones cadascun. Seguint aquests darrers, ens dispersem al llarg d’un camí paral·lel a la platja.

Uns nois situats al llarg de diversos quilòmetres de platja i comunicant-se entre si mitjançant walkies-talkies ens indiquen en quin punt de la costa acaba de sorgir una gran tortuga i comença a fresar. Hem de caminar en paral·lel a la platja un parell de quilòmetres, fins a situar-nos al punt més proper al niu.

Després d’esperar el senyal adequat, el guia local, armat amb una llanterna amb una llum vermella, indica que entrem a la platja. A uns metres a la nostra esquerra mostra un gran bony negre que furga a la sorra i un altre, davant, que comença a sortir de l’aigua. Són dues tortugues verdes gegantines de més d’un metre de llarg. Ens mana guardar silenci fins que arribi el moment adequat: quan l’animal estigui posant els ous i quedi en una mena de trànsit.

Aquestes platges són zona de fresa de tortugues.

La tortuga que acaba de sortir de l’aigua nota una mica estrany i, després de fer l’esforç de lliscar per la sorra una desena de metres, fa un ampli gir i torna a enfilar cap a l’aigua. Veient que no farà la posada, el guia permet que ens apropem i contemplim la tortuga, sense molestar-la, en la seva lent fugida. És impressionant veure aquest animal de prop. Les petjades que va deixant a terra són gairebé de tractor. No és estrany: superen amb facilitat els 200 quilos i només quan arriben a l’aigua esdevenen tan lleugeres com un peix.

L’altra tortuga ha començat a fresar. Esperem el nostre torn –som tres grups d’unes deu persones cadascun– fins que el guia ens fa un senyal i enfoca la part del darrere de l’animal: com si defecés, va deixant caure ou rere ou en un enorme forat de més de mig metre de profunditat, que ha excavat a la sorra.

Els grups ens anem tornant en silenci, veient diverses fases del part. Per què no deixem en pau la pobra criatura?, penses. Després admets que això és preferible al que passava antigament: se les carregaven per fer sopa de tortuga ia les platges només hi quedaven closques.

Quan la tortuga comença a cobrir els ous amb sorra –encara falten un parell de mesos perquè neixin les cries– és el moment de retirar-se. No cal molestar-la a la tornada al mar. Deixarà tapats els ous, potser farà un altre petit forat per despistar els depredadors i tornarà a arrossegar-se cap al mar.

Tornem cap al poble de Tortuguero i xerrant amb el guia. De jove ell també va caçar i va menjar tortuga. Ara és un més dels molts guies del poble, que s’ha pogut reconvertir en una talaia d’observació privigeliada, encara que l’economia depengui ara només del turisme o gairebé.

A l’embarcador es troba Ray. Ni rastre dels altres dos subgrups. Pel que sembla han tingut problemes per albirar tortugues en una part i s’han hagut de desplaçar cap a l’altra punta de la barra de sorra, a quatre o cinc quilòmetres.

Així que, després de deixar un missatge a un altre guia, la nostra barca torna cap a l’hotel. Són prop de les 11 d’una nit tancada i núvols amenaçadors han començat a cobrir un cel on la lluna plena ens havia permès veure sense problemes la posada de les tortugues.

Just trepitgem l’embarcador de l’hotel quan comencen a caure els primers goterons, que es converteixen en xàfec en entrar a l’habitació, una estona més tard. Un xàfec fort i sonor que dura fins més enllà de les 6 del matí. Tot just dormirem una mica aquesta nit, pensant en l’escàs espai de terra ferma que hi ha entre els canals i el proper i rugent mar Carib.