Brie Larson interpreta la Elizabeth Zott a la sèrie.

Aquest Nadal, Apple TV+ ha tingut la genial idea d’obrir gratuïtament la seva plataforma durant uns dies per fer una ullada a la seva oferta de cinema i sèries. Feia temps que volia fer-ho, però com que ja comparteixo diverses plataformes de streaming, no trobava el moment. Durant els darrers dies, aprofitant que m’estava recuperant d’un refredat d’àlbum, ho he fet.

A més de veure la premiada sèrie ‘Ted Lasso‘, una comèdia dramàtica molt entretinguda i interessant, he picotejat diverses produccions i pel·lícules. Una ha estat la minisèrie ‘Cuina amb Química‘, adaptació del ‘best-seller’ literari ‘Lliçons de Química‘, que acabava de llegir. Per una vegada, volia experimentar lectura i visionat alhora, cosa que no us aconsello perquè, com sol ser habitual, el text original (gairebé) sempre és millor.

En aquesta ocasió, doncs, he matat dos ocells d’un tir i us parlaré tant de la novel·la ‘Lliçons de Química‘ (publicada a Editorial Salamandra) com de la seva versió audiovisual, titulada en castellà ‘Cuina amb química’, suposo que per no espantar el possible espectador. Intentaré no esbudellar en excés el seu argument, però segur que m’acomiado en algun detall. Espero que m’ho perdoneu.

L’autora de l’obra original és Bonnie Garmus, una californiana de 67 anys que va debutar a la literatura de ficció amb aquesta novel·la, després de treballar durant molts anys com a redactora i directora creativa en una agència de publicitat. Està molt ben escrita i plena de diàlegs espurnejants i fina ironia. Inclou, a més, una aferrada defensa de l’apoderament femení.

Bonnie Garmus, en una foto de Moya Nolan per a l’editorial Penguin.

No és estrany, ja que, com ella ha assegurat, la idea li va arribar després d’una reunió frustrant en què un company de feina es va atribuir el mèrit d’una de les seves idees, com passa a la trama. L’interès de l’escriptora per la Química i el seu interès pel rem també els va traslladar al seu protagonista fascinant, anomenada Elizabeth Zott.

Aquesta és una dona jove i intel·ligent, de fermes conviccions i excessivament independent per a l’època: els Estats Units dels anys 50 i primers 60. Amb un dur i complex passat a l’esquena, el seu talent el porta a estudiar Química, cosa que no li serà gens fàcil, atesa la discriminació masclista de l’època, primer a la universitat i després al seu lloc de treball, l’Institut de Recerca Hastings, on és constantment subestimada i menyspreada pels seus col·legues, malgrat el seu talent i dedicació.

Lewis Pullman, com el Calvin Evans, junt a la Brie Larson.

Només un científic, el brillant i una mica cregut Calvin Evans, un altre solitari envejat pels seus col·legues, observa i acaba rendit davant les qualitats professionals i personals d’Elizabeth, de qui –després d’uns inicis complicats– acaba enamorat. Però la vida de la parella fa un gir tràgic quan Calvin mor en un accident i ella descobreix que està embarassada.

Acomiadada de la feina, Elizabeth es reinventa i munta un laboratori a casa, on continua les seves investigacions mentre cria la seva filla Madeline, per a qui cuina de manera molt peculiar: ajusta els ingredients de les receptes de manera científica perquè siguin saboroses, saludables i nutritives. Per casualitat, un productor televisiu, Walter Pine, descobreix el seu talent culinari i ofereix presentar un programa de cuina, que ella accepta només per necessitat.

La petita Alice Halsey interpreta la Madeline Zott. Al seu costat, QuartsDeSet.

Gràcies al seu caràcter, Elizabeth imposa les seves pròpies regles al programa, barrejant de forma hàbil ciència i cuina, alhora que els seus missatges desafien els tradicionals rols de gènere i promouen la igualtat i l’emancipació de la dona. Un missatge d’alliberament limitat, ja que llavors governava el republicà Dwight D. Eisenhower amb Richard Nixon com a vicepresident.

Publicada l’abril del 2022, la novel·la ‘Lliçons de química’ es va convertir aviat en tot un èxit. Va ser nomenat llibre de l’any per part de la cadena nord-americana de llibreries Barnes & Noble i diversos mitjans de comunicació dels Estats Units, i ha estat traduït a diversos idiomes, inclosos el castellà i el català.

Brie Larson, Oscar per la pel·lícula ‘L’habitació’.

I aquí és on entra en joc l’actriu Brie Larson, activista del feminisme i ben coneguda des de fa més d’una dècada, gràcies al seu paper d’adolescent a la sèrie ‘United States of Tara‘; a la pel·lícula ‘L’habitació’ (2015), un drama que el va fer guanyadora d’un Oscar, i molt popular pels seus papers de Capitana Marvel a la cinta homònima i a ‘Avengers: Endgame‘.

Brie Larson com la Capitana Marvel.

Interessada en el personatge d’Elizabeth Zott, va proposar a la divisió televisiva d’Apple adaptar la novel·la en forma d’una minisèrie de 10 capítols, que segueix força fidelment la novel·la, encara que amb alguns girs cap a la inclusió d’actors negres per encarnar alguns personatges que a el llibre eren blancs, per incloure una subtrama reivindicativa a nivel racial. De fet, els dolents de la sèrie són homes blancs.

Al costat de Brie Larson, com Elizabeth Zott, en el repartiment de la sèrie destaquen els actors Lewis Pullman (fill del conegut actor Bill Pullman) com a Calvin Evans; Aja Naomi King com a Harriet Sloane, la reivindicativa veïna d’Elizabeth, aquí una dona negra que lluita per evitar que una autopista passi pel seu barri.

Brie Larson i Aja Naomi King, amb altres actors negres de la sèrie.

A més, Stephanie Koenig encarna Fran Frask, una envejosa companya de treball que després es redimeix i es fa amiga de la protagonista; Patrick Walker com el reverend Wakely, aquí també interpretat per un actor negre; i Kevin Sussman com Walter Pine, el productor televisiu que ofereix presentar un programa de cuina a la protagonista.

El gran Beau Bridges fa una aparició especial en un paper que no cal explicar ara, perquè desvetllaria el final de la sèrie. La petita Alice Halsey interpreta Madeline Zott, l’espavilada filla d’Elizabeth i Calvin, i el gos de la sèrie, de nom Quartsdeset (l’hora que el va trobar la propietària), protagonitza ‘amb veu pròpia’ un dels capítols més originals.

Si bé l’equip està encapçalat per Lee Eisenberg, showrunner conegut per les sèries ‘The Office’, ‘Little America’ i ‘Jury Duty’, l’aportació femenina és molt clara, amb tres dones guionistes i cinc directores, realitzadores de dos episodis cada una.

En conclusió: la producció, molt entretinguda, ben interpretada i dirigida i estupendament ambientada, es pot veure a la plataforma de streaming d’Apple TV. Les referències químiques poden resultar una mica confuses per als espectadors, però aviat s’entra al joc. Com és lògic, a la novel·la s’aprofundeix més i millor. La seva lectura no és imprescindible, però és un excel·lent complement per als que es quedin amb més ganes de ‘Cuina amb química’.

Aquest text ha estat publicat originalment a la web amiga de Nosolocine.net