Katharine Hepburn al costat de MacDonald Parke i Jane Rose.

A la primera part de les entrades que he volgut dedicar a ‘Bogeries d’estiu‘, havia deixat Katharine Hepburn a bord d’un atestat vaporetto, camí de la Pensione Fiorini. Era un ‘motoscaf’ marcat amb el número 127, que navega en direcció al centre de Venècia. Curiosament no ho fa pel Gran Canal, com l’actual número 1, sinó pel Rio Novo, per on antigament transitaven algunes línies com a drecera cap a San Marco.

Ja a bord, la Jane parla amb uns compatriotes, un matrimoni de turistes d’Illinois, interpretat per MacDonald Parke i Jane Rose. Acabats de jubilar, la parella està recorrent tota Europa… en només tres mesos! Mentre parla amb ells, la càmera mostra els Giardini Papadopoli, la barcassa passa per sota dels Tre Ponti i llisca davant de les façanes dels edificis d’aquesta part de la ciutat, menys elegants que els palaus del Gran Canal.

Però la imatge de vaporetti, motores, barques, barcasses i gòndoles, més alguns semàfors suspesos sobre els canals per organitzar l’intens trànsit aquàtic, mostren una Venècia no tan allunyada de l’actualitat. De fet, segueix havent-hi un semàfor a la cruïlla del Rio Novo amb el Rio de Santa Margherita, i un altre, just al davant, amb el Rio del Malcanton, a la cantonada del qual encara hi ha un quiosc de fusta, més modern, però com el de la pel·lícula.

El vaporetto segueix el seu trajecte fins al Campo San Pantalon per arribar a l’alçada de creuar-se amb un parell de llanxes de bombers que sorgeixen de la caserna situada al costat del Ponte Foscari, al carrer Llarga Foscari, tocant a la Universitat. El lector pot comprovar actualment que l’edifici de la pel·lícula és el mateix que l’inaugurat el 1938, l’activitat del qual es veu fidelment reflectida al documental ‘La nuova caserma dei vigili del fuoco di Venezia‘ d’aquell any.

La càmera mostra una preciosa panoràmica del vaporetto sortint al gran canal, mantenint en primer terme el fanal forjat que encara penja just a la cantonada de la façana de la Universitat Ca’ Foscari. I aquí és on la pel·lícula juga a ensenyar el que no toca, perquè en lloc d’acostar-nos a l’Accadèmia, el film opta per passejar els personatges sota el Ponte de Rialto, en un trajecte a la inversa, cap a la Ferròvia, un altre cop .

Jane i el maleter, al Campo Santo Stefano.

Finalment, els tres personatges arriben a la parada, i mentre els jubilats van a comprar, Jane es dirigeix ​​cap a la Pensione Fiorini. En un trajecte que no segueix més lògica que la ficció, Jane travessa el Campo Santo Stefano precedida per un maleter que porta les seves pesades maletes. Travessa diversos carrers i carrerons estrets, on hi ha roba estesa entre les cases, i el Sotoportego de l’Acque i la Merceria del Capitell, des d’on arriba al Ponte dei Bareteri.

Jane, al Ponte dei Bareteri.

A la pel·lícula, Jane s’atura en aquest petit pont i mira cap al següent, que deixa entreveure l’edifici de l’Albergo Caneva al fons. Un cartell a la dreta de la protagonista indica el nom de la Pensione Fiorini, un hotelet que milers d?aficionats al cinema han buscat als carrers de Venècia. En la realitat, mai no hi ha hagut aquesta pensió a la ciutat dels canals. Al lloc on penja aquest rètol de ficció hi ha la Trattoria Sempione, un restaurant de cuina típica veneciana.

Jane i San Giorgio Maggiore al fons.

Quan Jane entra a la pensió, la rep la senyora Fiorini, personatge interpretat per la bella actriu Isa Miranda (va rebre el sobrenom de la Marlene Dietrich italiana), que li ensenya la seva habitació, la número 4. En obrir les persianes, treu el cap a un balcó i apareix… Sant Giorgio Maggiore al fons! Una mica només possible a la ficció, atès que segons abans hem vist l’entrada de la pensió al centre, a poc més de 300 metres al nord de la Piazza San Marco.

Les actrius amb la part trasera de la Basílica della Salute.

I quan les dues dones travessen l’estada i obren una segona finestra, es veu la part del darrere de la cúpula de la Basílica de Santa Maria della Salute. És evident que, per poder tenir aquestes vistes, entre el Gran Canal i el de la Giudecca, el director de fotografia Jack Hildyard va haver d’utilitzar un edifici mitjanament alt, situat a la Fondamenta Zattere Ai Saloni, al costat del pont de l’Umiltá, molt a prop de la Punta della Dogana di Mare.

Bé, la propera setmana us explico més coses d’aquesta meravellosa pel·lícula.