A la seva gira de fa uns mesos per diferents països, Carles Puigdemont va intervenir en una conferència internacional a les Illes Fèroe per a parlar de l’autodeterminació i del Procés, essent rebut per diverses autoritats feroeses que li van fer causa comuna. Potser per això, l’expresident va pensar en l’existència de certes similituds entre Catalunya i aquella Ítaca del nord, que també visitarà la selecció espanyola de futbol dins d’un mes. Aquest text va ser publicat originalment al diari digital Catalunya Plural.
L’octubre passat, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va visitar les Illes Fèroe, un arxipèlag perdut a l’oceà Atlàntic nord, a mig camí entre Noruega i Islàndia, que s’ha començat a posar de moda com a destinació turística. Es tracta d’un petit paradís verd format per 18 illes muntanyoses, amb molta herba però sense un arbre, on gaudeixen tant els senderistes com els amants de la natura i dels ocells marins. És un país autònom dins del Regne de Dinamarca.
D’aquestes ‘illes de les ovelles’ (traducció del seu nom, Føroyar o Færøerne, en danès), on gairebé hi ha més ovelles que persones, poc sabíem a Espanya fins fa poc, excepte per les golejades que els sol fer la selecció de futbol de tant en tant, i això que han tingut tècnics tan destacables com Allan Simonsen, a finals dels anys 90 i, actualment, Lars Olsen, un jugador que va guanyar l’Eurocopa 92 amb Dinamarca.
El combinat de Luis Enrique, que torna a visitar l’arxipèlag on va ser autor del primer gol de la Roja en un xoc jugat el setembre de 1996 i en què els espanyols els van endossar un 2-6 als feroesos, té una cita el proper dia 7 de juny a partit classificatori per a l’Eurocopa 2020. Un bon moment per viatjar a aquestes illes, que tenen poc més de 50.000 habitants, dels quals gairebé un 40% resideix a l’àrea urbana de la capital, Tórshavn.
Encara bastant verge per al turisme de masses (com altres països nòrdics, no són gens barates i fan servir la corona danesa com a moneda), hi ha molt poques agències de viatges especialitzades en elles, com ara Boreal Travel i Tierras Polares, que acostumen a incloure-la al costat de Islàndia, Groenlàndia i Noruega, més de moda. Tampoc hi ha guies específiques en castellà, que les solen incloure dins de les dedicades als països nòrdics, dins l’apartat danès.
Doncs bé: aquest escenari una mica salvatge, ple de penya-segats i on el vent i la pluja campen al seu aire durant la major part de l’any, va ser l’escollit per Puigdemont per a la seva conferència, el passat mes d’octubre.
Hi havia estat convidat pel Partit Republicà (Tjóðveldi), una formació d’esquerres independentista que és la tercera força política del país, amb un 18.9% i 6 escons obtinguts en les eleccions generals de 2015. Forma part del Govern tripartit de coalició, juntament amb el Partit Socialdemòcrata (Javnaðarflokkurin, majoritari amb un 25.1% dels vots i 8 escons) i el partit Progressista (Framsókn, minoritari, amb un 7% i 2 diputats).
Això sí, Puigdemont va ser rebut pel viceprimer ministre de les illes, Høgni Hoydal, el titular d’Exteriors, Poul Michelsen, i el president del Parlament, Páll á Reynatúgvu, com mostra aquest tuit d’en Josep Lluís Alay.
Conversa llarga i en profunditat a Tórshavn sobre els processos independentistes a Catalunya i les Illes Fèroe del President Puigdemont @KRLS amb el seu vice primer ministre, Høgni Hoydal, i el ministre d’afers exteriors, Poul Michelsen #RepúblicaCatalana pic.twitter.com/kFKrQAizED
— Josep Lluís Alay 🎗 (@josepalay) 11 de octubre de 2018
Però, ¿és comparable la situació feroesa amb la de Catalunya? Aparentment no. El grau d’autonomia és enorme, però també hi ha una part de la població que pensa en la idea de ser independents de la mateixa manera que un ampli percentatge de catalans volen sortir d’Espanya. Ah!, i les Fèroe no pertanyen a la Unió Europea per desig propi: “Van decidir no entrar-hi, al contrari que Dinamarca, el 1973”, recorden. Cal no oblidar que la seva política pesquera, base de la seva economia, causa polèmica a causa, sobretot, a les periòdiques matances de balenes pilot que passen per les seves aigües. Una tradició que els feroesos es neguen a abandonar.
La població feroesa viu bé dins de Dinamarca i la seva autonomia és tan àmplia que únicament té uns poc límits: “Segons la Llei de Govern Local (1948) i la Llei de Transferència de Competències (2005), les autoritats de les Fèroe tenen les competències en gairebé totes les àrees que regulen el dia a dia dels ciutadans feroesos i tenen la possibilitat d’obtenir més competències progressivament quan ho desitgin, excepte en àrees com la gestió de l’Estat, ciutadania, la Cort Suprema, política exterior, de seguretat, de defensa i monetària “, expliquen des de l’ambaixada danesa a Madrid.
Com es veu això des de l’arxipèlag? Un portaveu de l’Executiu feroès, que prefereix no ser citat directament, assegura: “Per la meva coneixença de la situació a Catalunya, no crec que la nostra situació política sigui comparable“.
I cita diversos aspectes de l’actual Constitució feroesa: “Des de 1948, les Illes Fèroe han assumit la responsabilitat legislativa i administrativa d’una àmplia gamma d’àrees, incloent la conservació i gestió dels recursos marins, la protecció del medi ambient, els recursos del subsòl, les relacions comercials externes, la política financera, la regulació empresarial, els impostos i duanes, l’energia, transports i comunicacions, la preparació per a emergències, la seguretat social, la cultura, l’educació i la investigació “.
Per a l’executiu danès segueix sent molt important mantenir la seva unió amb les Illes Fèroe i Groenlàndia. El primer ministre de Dinamarca, Lars Løkke Rasmussen, ho ha dit repetides vegades: “El nostre Govern promou una col·laboració moderna i constructiva on es pugui aprofundir encara més en temes d’interès mutu, respectant sempre la diversitat en les diferents parts del regne de Dinamarca. “
Això sí, el Govern danès respecta el desig de tots dos de tenir les seves pròpies constitucions, però al mateix temps — subratllen les mateixes fonts– aquestes constitucions (inclòs el dret a una potencial independència) han de “cabre dins el marc del regne i no poden crear inseguretat sobre l’estatus constitucional de les Illes Fèroe i Groenlàndia” dins de Dinamarca.
Com es veu, la qüestió d’una possible independència també els preocupa: “És un tema que es decidiria pels pobles de les Illes Fèroe i Groenlàndia. L’Executiu danès respectaria aquesta decisió, però també la lamentaria. El nostre Govern respecta la visió de tenir un estat independent, però encara Dinamarca sigui un estat sobirà, cada vegada és més dependent del món que l’envolta i el Govern està convençut que Dinamarca, les Illes Fèroe i Groenlàndia, també en el futur, seran molt més forts junts que cadascun per separat “.
Com gairebé sempre, i en això Catalunya no és una excepció, les relacions econòmiques entre el centre de poder, a Dinamarca, i la perifèria, les Illes Fèroe i Groenlàndia, marcaran les relacions. Com més diners flueixi des de la metròpoli (les quantitats destinades semblen haver disminuït) i millor sigui la situació en aquests territoris, menys pujaran les ànsies independentistes dels seus ciutadans.
La veritat és que el referèndum constitucional que estava previst per a l’any 2018 i que havia d’incloure la possibilitat de l’autodeterminació de les Illes Fèroe està ajornat ‘sine die’. “El Govern actual ha estat en el poder durant gairebé quatre anys i és el mateix Executiu que va voler celebrar el referèndum, però aquest s’ha anat posposant diverses vegades i s’ha retirat de la taula. Està previst que hi hagi noves eleccions generals al setembre d’aquest any, com a molt tard “, assenyalen. Com en el cas català i espanyol, els comicis dibuixaran el nou panorama.