En una petita sortida d’aquest estiu, vaig visitar un lloc que s’està convertint en destinació mítica per als amants del subgènere de l”spaghetti western’ i de Sergio Leone, un dels seus grans directors: Sad Hill, el cementiri construït molt a prop de Santo Domingo de Silos, a la província de Burgos, per rodar l’escena final de la pel·lícula ‘El bo, el lleig i el dolent’ (1966).
Com que no us enganyaré ni em posaré a escriure aquí i ara una crònica sobre la pel·lícula, us deixo uns paràgrafs extrets directament de l’entrada del film a la Wikipedia per situar-vos en la trama i alguns detalls de la producció, perquè l’interessant , per a mi, va ser visitar el lloc.
Coproduïda entre Itàlia, Espanya i Alemanya, la pel·lícula va ser dirigida per Sergio Leone i va comptar amb les actuacions de Clint Eastwood, Lee Van Cleef i Eli Wallach en els papers del bo, el dolent i el lleig, respectivament. Tonino Delli Colli va dirigir la fotografia i Ennio Morricone, la música, sensacional.
Va ser la tercera i última pel·lícula de l’anomenada ‘Trilogia del dòlar’, després de ‘Per un grapat de dòlars’ (1964) i ‘La mort tenia un preu’ (1965). La trama gira al voltant d’un cazarrecompenses, un sergent antic i un lladre que lluiten entre si per trobar un tresor de monedes d’or amagat durant la guerra de secessió nord-americana en una tomba d’un cementiri inhòspit i llunyà.
Doncs bé, aquest cementiri va ser ‘fabricat’ en una vall situada a pocs quilòmetres al sud de la localitat de Contreras, al municipi de la qual pertany, si bé jo vaig accedir al lloc a través de la polsegosa pista forestal d’uns quatre quilòmetres, procedent de Santo Domingo de Silos.
Segons s’explica, un grup de 250 soldats dels quals feien la mili van construir un cementiri en cercles concèntrics i més de 5.000 tombes en només tres dies. La placeta central, d’uns 30 metres de diàmetre, serviria per acollir el duel final entre els tres personatges principals.
Segons Wikipedia, el lloc va romandre abandonat durant 49 anys fins que, a l’octubre del 2015, van començar els treballs de recuperació del cementiri a mans de voluntaris de l’Associació Cultural Sad Hill. L´entrada als escenaris és gratuïta i està oberta les 24 hores del dia tot l´any.
L’empedrat central cobert per una capa vegetal va ser desenterrat durant mesos i mitjançant una campanya de micromecenatge es va finançar la col·locació de les 5.000 creus en la posició original. Del procés de reconstrucció en dóna fe l’interessant documental ‘Desenterrant Sad Hill’, de Guillem d’Oliveira, candidat als Goya 2019. No deixeu de visitar la pàgina web de l’associació, que actualment és aquesta: https://asociacionculturalsadhill.wordpress.com
La visita, que es pot allargar tant com l’aficionat vulgui, en realitat és curteta. En una hora, com a màxim, es recorre la zona de tombes, algunes amb rètols curiosos i altres, amb noms d’actors coneguts, així com el cercle central empedrat, on algun fan llueix ponxo i barret texà.
Deixa un comentari