A l’agost passat, qui això escriu va fer 66 anys. Una xifra que m’ha fet recordar que Paco de Lucía, el geni de la guitarra, l’artista del flamenc, va morir fa 10 anys. Era un dimarts, 25 de febrer, i estava jugant a una platja mexicana amb els seus fills, quan va patir un infart, del qual no es va poder recuperar.
Tot això ve, perquè acabo de descobrir que un bon dia de juliol de 1987, ara fa una mica més de 36 anys, vaig anar a Montjuïc per cobrir el recital que Paco de Lucía, presentant el seu ‘Sirocco’, i John McLaughlin, amb ‘ Mediterrània’, van donar al Poble Espanyol. Va ser una meravella, és clar.
Francisco Sánchez Gómez, de nom artístic Paco de Lucía, va néixer a la localitat gaditana d’Algesires el 21 de desembre de 1947. Considerat l’algesirà més universal, al llarg de la seva carrera va rebre nombrosos guardons, com ara el Premi Nacional de Guitarra d’Art Flamenc, la Medalla d’Or al Mèrit a les Belles Arts (1992), la Distinció Honorífica dels Premis de la Música (2002) i el Premi Príncep d’Astúries de les Arts (2004).
Algunes de les seves obres més populars i recordades són ‘Río Ancho’ (1976), ‘Entre dos aguas’ (1981), el ‘Concert d’Aranjuez’ (1991), que es poden veure en enregistraments pujats a YouTube, per exemple, així com en algunes plataformes digitals a internet. A la web de RTVE també hi ha alguns materials audiovisuals, si bé hi poden haver caducat els drets d’emissió.
A partir del 1973, i gràcies al seu disc ‘Fuente y caudal’, on apareixia la seva famosa rumba ‘Entre dos aguas’, va aconseguir l’èxit popular, no només a Espanya, sinó a tot el món. A partir d’aquí, va evolucionar cap a sonoritats properes al jazz, arribant a tocar i col·laborar amb músics de la talla de Carles Santana, Di Meola, John McLaughlin i Chick Corea. Al flamenc més ortodox, Paco de Lucía tocava amb el seu sextet, format per Jorge Pardo, Carles Benavent, Rubén Dantas, Manolo Soler i els seus germans Pepe i Ramón.
Deixa un comentari