Fa uns dies, les cadenes de televisió en obert van tornar a emetre la pel·lícula The Tourist (1989), de Florian Henckel von Donnersmarck, amb Johnny Depp i Angelina Jolie al capdavant del repartiment. A molts dels meus amics crítics de cinema no els agrada gens. A mi, en canvi, no només em diverteix, sinó que la considero una de les cintes internacionals que millor va saber aprofitar els escenaris venecians. Perfectes per a passejar durant els dies de Carnaval o Sant Valentí, és clar.
És clar que no li va ser fàcil a l’alemany Florian Henckel von Donnersmarck bregar amb dues estrelles de Hollywood com Jolie i Depp, i menys en una Venècia on abundaven fans i turistes de debò filmant el rodatge (hi ha munts de vídeos del rodatge a internet). Però el director de ‘La vida dels altres’ no es va poder negar a una Angelina que l’havia trucat personalment per a aquella nova versió de la pel·lícula francesa ‘El secreto de Anthony Zimmer’ (2005).
La trama és més aviat ximple: Scotland Yard i els matons d’un mafiós rus busquen l’antic administrador d’aquest últim, a qui ha trepat una fortuna; uns diners, que en realitat, són del Govern anglès. Per això, tothom segueix Elise, l’antiga amant del comptable, l’única que el pot reconèixer, ja que aquest s’ha fet la cirurgia estètica. En el seu viatge amb tren cap a Venècia, la dona tria Frank, un turista, amb la idea de despistar els policies britànics i els criminals russos.
Però el que m’interessa del cas, ara que els carnavals ocupen els carrers venecians, són els llocs reals que vosaltres, lectors, podeu visitar pensant que Depp i Jolie hi van ser, començant per l’estació de tren de Santa Llúcia, la popular Ferròvia. Allà, a les andanes esperen un munt de policies italians que esperen aturar Frank, que no és (almenys en aparença) més que un despistat professor de matemàtiques nord-americà, vidu per més senyes.
Frank i Elise baixen i surten a l’exterior. I mentre el primer obre el mapa per veure on ha d’anar, amb la Ferròvia al fons, ella ja és dins una motora-taxi. El convida a pujar a bord i des d’allà surten cap a Sant Marc. Un salt d’escenari difícil de pair, perquè si estan davant de l’estació, el contraplà hauria de ser un altre.
Aquí el director va decidir marxar ni més ni menys que a l’illa de la Giudecca per poder oferir la panoràmica del Campanile de San Marco al fons. Una perspectiva similar, des dels molls de la Giudecca, mostra poc més tard als dolents, en una motora que s’acosta a la Fondamenta Zattere Allo Spirito Santo, no gaire lluny del Ponte agli Incurabili.
El taxi acosta la parella protagonista cap a l’Hotel Danieli, però no és tal: la motora s’ha endinsat al Gran Canal i els deixa davant un edifici al costat de l’aigua que és el Palazzo Pisani Moretta, una mansió del segle XV, restaurada fa pocs anys, que es lloga per a festes i rodatges com aquest.
A l’hora de sopar, Elise i Frank ho fan davant del Gran Canal. Aquí, els productors de la pel·lícula van obviar els locals de debò situats a la zona i van preferir transformar en un restaurant exterior la terrassa del museu de la Col·lecció Penny Guggenheim d’art modern. Ah… I us asseguro que no va ser la primera pel·lícula a fer aquest parany!
En una de les escenes més divertides de la pel·lícula, Frank, amb pijama de ratlles, es desperta només al sofà de la gran suite que comparteix amb Elise i es veu sorprès per dos matons enviats pel mafiós rus. Es tanca al bany i fuig per una finestra. Surt de l’edifici, que té una teulada a dues aigües, ia l’altra banda del canal s’hi veu la basílica de Santa Maria della Salute i el Guggenheim.
D’aquesta manera, l’inici de la fugida per les teulades venecianes es produeix no lluny del pont de l’Acadèmia, però, per art de birlibirloque, el nostre heroi apareix al costat del pont de Rialto, a més d’un quilòmetre de distància aigües amunt. I arrissant el ris, Frank llisca des d’una teulada a l’interior de l’edifici situat precisament sobre el mercat del peix, just a l’altra banda del Gran Canal. Quan treu el cap a una barana, veiem Frank situat sobre els tendals dels llocs de fruita, sobre els quals salta quan apareixen els mafiosos.
Detingut pels ‘carabinieri’ després d’haver llançat accidentalment a l’aigua un agent que patrullava pel mercat, Frank és traslladat a una comissaria amb l’aspecte exterior de la Biblioteca Nazionale Marciana, edifici ubicat a la Piazetta fent cantonada amb la Plaça de Sant Marc i davant del Palau Ducal.
Angelina Jolie i el director, Florian Henckel von Donnersmarck, a l’Arsenal.
Traït per l’inspector que interpreta Christian de Sica, Johnny Depp és traslladat emmanillat en una motora que s’atura al costat del petit moll situat al costat de les inconfusibles columnes del Campo di San Francesco della Vigna, al barri de Castello, on el policia lliura a Frank als mafiosos.
En aquell moment apareix Elise en una altra barca i arrossega Frank i el seu bot cap als canals que envolten la Madonna dell’Orto i la Scuola vecchia della Misericòrdia, ja al barri del Canareggio, on Elise recull de l’aigua l’empat Frank, a qui acompanya l’aeroport perquè s’allunyi del perill en què l’ha ficat.
Elise torna a Venècia i navega pel Gran Canal per entrar finalment amb la seva motora a l’Arsenal, on per primera vegada dóna les dades a l’oficial que hi ha a l’entrada i descobrim que és una agent especial encarregada de temes de rentat de diners. Mentrestant, Frank no ha agafat cap vol i ha tornat a Venècia, llueix smoking blanc i amb una cigarreta a la mà travessa la Piazza San Marco.
A la nit, Elise acudeix al ball on l’ha citat el seu antic amant, Alexander, a qui –se suposa– lliurarà a la policia. La seva motora s’acosta a un edifici il·luminat del Gran Canal, a la planta baixa del qual destaquen 10 arcs i 18 més petits més a la galeria del primer pis. Amb aquest aspecte només es pot tractar del Fondaco dei Turchi, un palau véneteo-bizantí que va ser seu dels comerciants turcs a la ciutat i que des de 1923 alberga el Museu di Storia Naturale di Venezia.
Elise entra al palauet on la sorprèn la presència de Frank, que desbarata l’operació policial. Al cap de poc, ella surt del ball perseguint un fals Alexander, despistant els agents i arribant a un ampli apartament on l’esperen els mafiosos. El palauet en qüestió és la casa coneguda com a Villa Effe a la Giudecca, amb vistes al Bacino di San Marco, on es desenvolupa la part final de la pel·lícula, que no explicarem per raons òbvies.
En tot cas, la mostra de paisatges reals venecians és molt més àmplia que les que solen oferir altres produccions cinematogràfiques internacionals. I és en aquest sentit, el que més agradarà als viatgers que busquen els llocs on es van rodar les diferents escenes d’aquest i altres films venecians, que desenvolupo al llibre ‘Venècia de cine’, que podeu trobar a baix del tot.
Deixa un comentari