Ara fa deu anys, vaig descobrir un bloc d’una parella de viatgers titulat Algo que recordar. Fins i tot em van deixar un comentari agraint haver compartit el seu bloc. Actualment, la seva web ha crescut, és molt més interessant i la família ha augmentat: són Lucía i Rubén, i ara també Koke i Tindaya, els seus fills. Ells han aconseguit, i porten tota una dècada, viure de comptar els seus viatges. I fins i tot han filmat un documental, amb la veu d’Alejandro Sanz com a principal convidat.

Ells es presenten així: “Som Lucía i Rubén i ‘Alguna cosa que recordar’ és el lloc on expliquem com ‘ho deixem tot’ per llançar-nos a viatjar pel món (…) Com ens decidim, com els ho vam dir a la família , el dia després, com van ser tots els preparatius”. Perquè, és clar, aquesta parella “tenia una bona feina al món de la publicitat (exdirectora de comptes ella i exdirector creatiu ell) i un pis molt xulo al centre del barri de La Latina de Madrid”.

A diferència de col·legues periodistes que viatgen a un país, entrevisten persones i narren allò viscut d’una manera ordenada en un llibre o en un reportatge, com el meu amic Xavier Moret o el mort Javier Reverte, aquesta parella bolca a la xarxa les seves experiències de una manera més senzilla (que no vol dir menys treballada), on ells mateixos són els protagonistes.

I crec que han aconseguit viure de la seva passió, perquè els veig feliços a casa seva a Fuerteventura i narrant els viatges realitzats a una quinzena de països d’Àsia, onze d’Amèrica, quatre d’Àfrica, Austràlia, Nova Zelanda, Europa i Espanya, bé a través dels seus vídeos a YouTube o els seus podcasts ‘Hola Mundo‘ i ‘Overlanders’. M’ha fet especial gràcia el que han dedicat a Venècia.

Ells segueixen a la bretxa. Aquests dies s’han marcat un viatge al Marroc d’un parell de mesos amb els nens: “Ens hem vingut dos mesos a recórrer el país. La nit de Nadal la passem a Fes, Cap d’Any al desert de Merzouga i aquest 6 de gener ens despertem a Essaouira”. A més, “l’avi Santi s’ha agafat un avió i s’ha unit al viatge durant una setmana. Un ‘abu’ amb què passar el dia d’avui i el proper compleix de Lucy”.