Des del desembre del 2019, Venècia no ha patit més episodis greus d’acqua alta, habituals entre els mesos de novembre i desembre, quan els carrers i places de les zones més baixes de la ciutat dels canals quedaven inundades. El sistema de barreres MOSE, inaugurat el 3 d’octubre del 2020, s’ha anat activant periòdicament des de llavors, com fa un parell de mesos, al desembre, davant d’una marea alta extraordinària, provocada pel mal temps.
Això ve bé per parlar de la ciutat de la qual us escric avui: Chioggia, coneguda com ‘La petita Venècia’, títol que a nivell internacional va utilitzar l’excel·lent pel·lícula d’Andrea Segre estrenada el 2011. L’original ‘Io sono Li’ va ser traduït a el nostre país com ‘Shun Li i el poeta’ i usat com subtítol del film. I em ve que ni fet d’encàrrec, perquè la cinta està ambientada durant un hivern d’aigües altes.
Les famoses marees altes extraordinàries que tant perjudicaven Venècia, també afectaven Chioggia i altres zones de la llacuna. Poques vegades se supera la xifra crítica dels 120 centímetres sobre el nivell de pleamar habitual, però quan passa, com els anys 1966, 2004 i 2019, els seus efectes són catastròfics, en inundar el 80% de la capital i causant enormes danys.
La solució municipal ja tradicional per a aquest fenomen són unes passarel·les de fusta que permeten als venecians i als turistes salvar les zones inundades. Això passa a Chioggia, el mercat setmanal dels dijous és un dels més importants de la regió del Vèneto. Veure xipollejar els veïns i visitants entre les parades aquests dies d”acqua alta’ no deixa de resultar xocant.
Que jo recordi, cap dels grans títols filmats a la ciutat dels canals, des de ‘Bogeries d’estiu’ (1955) fins a ‘The tourist’ (2010), reflecteixen aquest fenomen. La raó és senzilla: la majoria de filmacions eludeixen aquests perillosos mesos. Totes, menys ‘La petita Venècia’.
La pel·lícula se centra en la peripècia de Shun Li (l’actriu Tao Zhao), una immigrant irregular xinesa sense papers, que treballa de manera il·legal en una fàbrica tèxtil d’uns compatriotes als afores de Roma. Voleu legalitzar la vostra situació i portar amb ella a Itàlia un fill de 8 anys que ha deixat a la Xina.
Com que està a disposició de l’organització que la fa servir, un dia és enviada a Chioggia per treballar com a cambrera en un bar. Allà coneix un vell pescador eslau, Bepi, el Poeta (l’actor croat Rade Serbedzija), tan solitari com ella mateixa, i amb qui entaula una relació pudorosa. Cosa que ni els seus amics italians ni els seus compatriotes xinesos veuen amb bons ulls.
La persistent pluja i l’acqua alta aporten un toc de tristesa a aquesta bella pel·lícula que aprofundeix en el drama de la immigració i en la solidaritat entre dues persones solitàries.
Chioggia és a uns 30 quilòmetres al sud de Venècia a través de les illes de la llacuna veneciana, que es converteixen en uns 50 quilòmetres si la ruta és per la carretera continental. Unida a terra ferma per un parell de ponts, el nucli antic està formada per un conjunt de quatre illetes separades per tres canals paral·lels, sent el central el més bonic, i unides entre si per diversos ponts.
Diverses esglésies, alguns casalots i monuments, així com els canals i els ponts proporcionen a Chioggia l’aire venecià del que fa gala aquesta població, la platja de la qual és ben coneguda i freqüentada pels turistes italians. El port pesquer és el més important de la zona (assurteix de peix fresc a Venècia) i acull una facultat d’estudis de biologia marina, que depèn de la Universitat de Pàdua.
Tots aquests són els escenaris on es mouen els personatges del film, que es mostren gairebé de forma documental. Per exemple, el local on es va rodar la pel·lícula és l’Osteria Paradiso, un senzill bar de poble, on els veïns es prenen un vinet blanc i una tapa a les taules i cadires de plàstic de l’entrada.
De fet, si el lector està disposat a sacrificar almenys mig dia per fer aquesta excursió, és molt recomanable fer-la per la llacuna. S’aborda primer el vaporetto número 1 des de Venècia fins al Lido i un cop allà es pren l’autobús número 11, que travessa tota l’illa del Lido.
Aquest bus, al seu extrem sud, fa un breu trajecte amb ferri des d’Alberoni a Santa Maria del Mare, a Pellestrina. L’autobús continua la ruta a través d’aquesta estreta illa, fins a l’última parada, Caroman. Aquí el passatge passa a un altre ferri, que arriba a Chioggia. En total, el viatge dura una hora i mitja d’anada i el mateix de tornada, però val la pena.
Deixa un comentari