Feia dies que no us parlava de Venècia però aprofitant que Eva García Sáenz de Urturi acaba de publicar un nou llibre, titulat ‘El ángel de la ciudad‘ (Editorial Planeta) i ambientat a la ciutat dels canals, us dono de nou la pallissa amb alguns escenaris venecians, en aquest cas no tant cinèfils com literaris.
Però segur que us sona el nom d’aquesta escriptora basca, tot un fenomen literari gràcies en bona part a la seva trilogia de la Ciutat Blanca, unes novel·les policíaques molt entretingudes i ambientades a la seva Vitòria natal i protagonitzades per l’inspector Unai López d’Ayala, àlies ‘Kraken’.
També, naturalment, recordareu que va guanyar el Premi Planeta el 2020 amb ‘Aquitania‘, novel·la històrica i d’intriga centrada en Leonor d’Aquitania, una noble francesa del segle XII. El col·lega Carles Geli va escriure aquest text sobre ella a El País, que us situarà molt millor que no pas jo. En tot cas, a mi m’agraden les novel·les, l’enorme documentació que maneja i els nombrosos agraïments que cita a les pàgines finals, que semblen sincers.
Tornem a ‘El ángel de la ciudad‘, novel·la que ja s’ha situat entre els títols més venuts a Amazon i que segurament serà un dels ‘top ten’ de la propera Diada de Sant Jordi. Us aviso que no vull pas desvelar la seva trama.
Però sí que he volgut situar-vos en quatre punts de la ciutat dels canals presents a l’obra i que la mateixa escriptora citava a la seva entrevista amb Berna González Harbour per a El País Semanal, fa uns dies, amb fotos de Caterina Barjau. La majoria són visitables, però l’últim no el coneixia i no és fàcilment accessible.
El primer lloc que podeu visitar no està descrit a l’entrevista, sinó que apareix reflectit, sense esmentar-ho, en un peu de foto. Però curiosament, aquest punt el va descobrir la mateixa editorial en una piulada: el Campo San Vidal, als peus del Pont de l’Acadèmia, on hi ha el taller d’Ítaca, la mare d’Unai. “Allà, començarà la vida a la ciutat, en un jardí inexpugnable que serà la seva llar i el seu refugi. Des d’aquest lloc, radiant de llum, donarà l’esquena al món mentre pinta”.
Molt a prop també d’aquest pont hi ha el segon escenari: el museu que acull la Col·lecció Peggy Guggenheim, a la terrassa del qual hi ha l’escultura que dóna nom al nou llibre de l’autora basca: ‘L’àngel de la ciutat’, de Marino Marini, un genet nu sobre un cavall que, des del 1948, mostra el seu penis erecte a tots els que naveguen per davant del palauet al Gran Canal.
El tercer punt és el famós Pont de Rialto, el més bell dels quatre que permeten travessar el Gran Canal. I a través d’aquest s’arriba al Mercat de Rialto, on el personatge d’Ítaca hi va sovint per parlar amb en Nicola, un amic peixater. Passejar per aquest colorit mercat és gairebé obligat per als visitants. Escenari de nombroses pel·lícules, ”The Tourist” va saber treure-li força partit.
El quart escenari és l’illa de Santa Cristina, on l’autora situa el misteriós incendi d’un palau a l’inici de la seva novel·la. Com que no conec ni he pogut visitar aquest lloc, he decidit localitzar-lo a través de Google Maps. Així he pogut veure que es tracta d’un petit illot de la llacuna veneciana, situat al nord-est de l’Aeroport Marco Polo, més enllà de Burano i Torcello.
És una illa privada, només accessible mitjançant una embarcació, l’edificació principal de la qual és una vila amb piscina que es lloga sencera a preus prohibitius: a partir de 25.000 euros el lloguer d’una setmana, segons l’època de l’any. Podeu trobar més detalls a la web que la publicita.
En tot cas, envoltat d’aigua i un ampli jardí amb arbres fruiters, el casalot consta d’un interior luxós i modern amb sala d’estar, un ampli menjador per a 15 persones i nou habitacions (set dobles i dues individuals) amb bany privat cadascuna , a més de cuina equipada per si et portes un xef amb tu.
Ignoro si Eva García Sáenz d’Urturi va visitar l’illa i s’hi va allotjar per ambientar-se. Potser sí. A vegades no és necessari i la imaginació supleix allò que la nostra economia no pot. Aquest és el meu cas.
Perdoneu-me una nota final sobre la paraula Kraken: a més de ser el sobrenom juvenil pel qual es coneix el policia protagonista i ser un ésser mitològic (probablement un calamar gegant) de les profunditats marines, els amants de la historieta solem associar aquest nom a la estupenda sèrie de còmics escrits per Antonio Segura i dibuixats per Jordi Bernet.
Deixa un comentari