Ja ni me’n recordo de quan vaig començar a visitar el el Saló del Còmic de Barcelona, que aquest any arriba a la seva 41ª edició. Però jo diria que va ser des del principi, a inicis dels anys 80. En aquells primers temps vaig anar com a periodista especialitzat, enviat per l’enyorat Josep Maria Huertas Claveria, que aleshores era el meu redactor en cap a El Periódico de Catalunya.

Anys i diverses prefectures i seccions més tard, el vaig visitar anualment com a bon aficionat (més que expert) en el tema, encara que ja no tingués la responsabilitat d’informar al meu diari sobre aquesta festa dels còmics. És curiós com en certes èpoques la meva carrera professional es va allunyar (involuntàriament) de les àrees que més m’agradaven i dominava. Encara busco els culpables d’aquest destí.

Cels Piñol, amb el retrat de Carlos Pachecho de Bill Sienkiewicz.

Però tornem al present. En aquesta ocasió, com ja em va passar el 2022, m’ha facilitat gentilment l’accés al saló el meu estimat Cels Piñol. Des del canvi de direcció i personal del gabinet de premsa de l’entitat organitzadora, s’ha produït un cert oblit dels periodistes més veterans. L’èxit econòmic de la fira és tan gran que ja no ens necessita. Més aviat som un destorb que dóna guerra.

Anem al gra. A més de reconegut autor d’historietes i editor, Piñol és el comissari de dues de les exposicions, que vaig visitar divendres passat, dia 31, gràcies a la seva amable invitació. Una d’elles, ‘Punts de seny: el rol, els còmics i el cinema dÁlex de la Iglesia‘, dedicada a la faceta gràfica del conegut director de cinema basc. Dibuixos, quaderns de treball, il·lustracions, dissenys per a jocs de rol, esbossos i storyboards per a les seves pel·lícules formen part de la mostra.

L’altra exposició que compta amb l’assessorament de Piñol i de Borja Crespo, assessor de continguts del saló, és la titulada ‘Gràcies, Carlos‘, en homenatge al recentment mort Carlos Pacheco, un dels grans autors de la historieta espanyola, amb àmplia carrera als EUA. La mostra inclou obres de Bill Sienkiewicz i 16 autors més, que posteriorment van ser subhastades en benefici de l’Asociación Española de Esclerosis Lateral Amiotrófica.

L’exposició més destacada, al meu entendre, és ‘Daniel Torres: l’arquitectura de les vinyetes‘, dedicada al guanyador del Gran Premi de Comic Barcelona 2022 i comissariada per un dels grans comicòlegs del nostre país, Antoni Guiral, notable historiador i expert sobre el món de l’historieta.

La mostra està dividida en 10 apartats, des dels primers passos fins a alguns dels personatges creats per l’autor valencià al llarg dels seus 40 anys de carrera, com Claudio Cueco, Opium, Roco Vargas i el dinosaure Tom. Destaca l’apartat dedicat al seu llibre ‘Toda la verdad sobre lo ocurrido‘, que inclou 12 làmines dedicades als seus mestres i personatges més importants.

A més, el saló ha organitzat dues mostres dedicades als 75 anys de Zipi i Zape, els entremaliats bessons creats per Josep Escobar, i ‘Magas del humor‘, amb obres i biografies d’una trentena d’autores relacionades amb l’humor gràfic, tant de joves sorgides en els darrers temps gràcies a internet i les xarxes socials com algunes pioneres que van col·laborar en diferents diaris i revistes.

L’apartat d’exposicions es completa amb ‘David López, el dibuixant d20 cares‘, sobre aquest autor canari que treballa per a editorials nord-americans com Marvel i DC; ‘WOW!, fragments imaginaris de Genie Espinosa‘, dedicada a l’autora guardonada amb el Premi Autora Revelación Miguel Gallardo a Comic Barcelona el 2022; i ‘Comic Art Europe: Visions of Tomorrow‘, amb treballs de cinc artistes seleccionats per aquesta iniciativa.

Finalment la mostra Beca Carnet Jove exhibeix les tires còmiques presentades pel guanyador i finalistes de la beca promoguda per la Generalitat: Jaume David Bernabeu Volpini, amb ‘Fake News, la casa de les mentides’; Àlex Àlvarez Aranda, Arnau López Mazorriaga, Sara Aguilar Perea i Anabel Collado López..