Prime Video acaba d’estrenar una de les sèries més importants de l’any: ‘Un asunto privado‘, és una sèrie d’acció i aventures adscrita al gènere policíac i ambientada a la Galícia dels anys 40 del segle passat.
Amb aroma als detectius clàssics passat pel tamís del còmic, és tan trepidant i esbojarrada com poc creïble en alguns moments. Amb Aura Garrido al capdavant de l’elenc, compta amb un planter d’actors espectaculars: Jean Reno, Gorka Otxoa, Pablo Molinero, Ángela Molina, Àlex García, Tito Valverde i Irene Montalà, entre d’altres. Aquest text el vaig publicar inicialment a Nosolocine.net
Es tracta de la primera producció per a la plataforma d’Amazon que surt dels estudis de Bambú, la productora d’èxits televisius de la talla de ‘Velvet’, ‘Gran Hotel’, ‘Gran Reserva’, ‘Las Chicas del Cable’, ‘A pesar de todo’, ‘Alta Mar’, ‘Fariña’ i moltes més. Fundada el 2007 pels gallecs Ramón Campos i Teresa Fernández-Valdés, tots dos estan al capdavant d’aquesta sèrie com a productors executius, guionistes i cocreadors de la trama juntament amb Gema R. Neira.
Per a alguns col·legues, que aquesta producció pertanyi a Bambú és palanca de la seva crítica, potser perquè ens té acostumats a històries d’època, on la direcció d’art i vestuari es llueixen merescudament. Recrear el passat no és gens fàcil si no es compta amb el pressupost necessari i aquí n’hi ha. I si no, els efectes visuals poden pal·liar allò que falti.
Si cal retreure alguna cosa a la sèrie, magníficament ambientada, és que l’Espanya dels anys 40 era més de blanc i negre que de color de rosa i on hi havia més gana que vergonya. Però els seus guionistes, la Gema R. Neira, Carlos Ruano, Mikel Alvariño i Paula Fabra, no tenien l’encàrrec de recrear el franquisme de l’època sinó d’entretenir el personal en una plataforma d’àmbit mundial. I això sí que ho han aconseguit.
Els paisatges gallecs són un altre element destacadíssim de la producció: rodada principalment a Vigo, hi ha escenes trepidants al casc vell de la ciutat, el Club Nàutic i algunes drassanes, així com altres zones de Pontevedra, Combarro, Tui, Fornelos de Montes, Baiona i fins a les illes Cíes, on la ficció fa que aterri un hidroavió.
La trama se centra en la investigació d’una sèrie de crims de dones a les mans d’un assassí en sèrie, que deixa marcat al pit de les víctimes una flor de lis. La coincidència que una joveneta de classe alta, Marina Quiroga, filla, néta i germana de policies, es trobi al lloc on es produeix un assassinat despertarà l’interès d’aquesta per descobrir l’homicida.
És clar que Marina és una dona avançada al seu temps. Valent, tossuda i dotada d’una gran intel·ligència, perspicàcia i dots deductius poc habituals, ella desitjaria ser policia en una època en què això era impensable: les primeres dones a entrar a la policia municipals ho van fer a Còrdova el 1970 i fins al 1980 no hi va haver una agent femení de la policia nacional. Tot i això i les dificultats que li intenten posar els seus parents, amics i agents que van servir a les ordres del seu pare, ja mort, ella continuarà investigant, malgrat qui pesi.
Aura Garrido (‘Ángel o demonio’, ‘El día de mañana’, ‘El inocente’) s’emporta el paper de Marina al seu terreny en una combinació de bellesa, ingenuïtat, humor i picardia que li ve com a anell al dit. Hi ha qui l’ha comparat amb l’Enola Holmes de Netflix (suposada germana petita d’en Sherlock i Mycrof Holmes, inexistent a les novel·les d’Arthur Conan Doyle), però jo la veig molt més a prop de l’estupend personatge d’Amelia Folch a ‘El Ministerio del Tiempo’, la magnífica sèrie de Javier Olivares a TVE.
I com correspon a tota aventura com cal, hi ha d’haver un secundari de luxe a l’alçada de la protagonista, ja sigui Sancho Panza per al Quixot o el doctor Watson per a Sherlock Holmes. En aquesta ocasió, el fitxatge és magnífic: Jean Reno (‘El gran azul’, ‘Los visitantes’, ‘Leon, el profesional’, ‘Wasabi’, ‘El inmortal’), que interpreta Héctor, l’intel·ligent, seriós i prudent majordom de la família Quiroga, protector de la jove Marina, molt allunyat dels seus personatges durs i violents. Aquí desborda una contenció i una elegància brillants.
Jean Reno, com els lectors sabran, és un actor francès de pares espanyols, de nom real Juan Moreno. Aquí s’ha decidit a utilitzar la seva pròpia veu en castellà, que sona molt bé, amb un lleuger accent que no molesta en absolut. En canvi, proporciona al seu personatge aquest puntet de distinció que sol atribuir-se a un servent de la seva categoria. Aquí, a més, exerceix un paper gairebé paternal pel que fa a Aura Garrido, que dóna molt de joc en pantalla.
Completen el repartiment principal tres actors ben coneguts: Pablo Molinero (‘La peste’, ‘El verano que vivimos’), com el comissari Arturo Quiroga, germà gran de Marina, que intenta protegir-la evitant sigui com sigui que es fiqui en embolics; Gorka Otxoa (Pagafantas, Fe d’etarres), com l’inspector Pablo Zarco, a qui sol engalipar la nostra noia i que li portarà més d’un problema; i Álex García (‘Sin tetas no hay paraíso’, ‘Tierra de lobos’, ‘Kamikaze’, ‘Si yo fuera rico’), com l’inspector Andrés Castaño, un ambigu policia amb molts secrets, que juga a seduir la nostra heroïna.
I per completar l’elenc hi ha, a més, Ángela Molina, que compon l’histriònic personatge de Doña Asunción, l’esbojarrada mare de Marina, que ens sorprèn amb les sortides cada dos per tres; Tito Valverde, que va ser protagonista d’ ‘El comisario’ (1999), aquí encarna Ramírez, un vell amic i col·lega del pare de Marina; Irene Montalà (‘El internado’, ‘El barco’, ‘La verdad’), que encarna Margó, una possible víctima de l’homicida; l’ex ‘top model’ Andrés Velencoso, com a amic als baixos fons de Marina, en un parell d’intervencions, i Julieta Serrano com a Chusa, un paperet minúscul però magníficament interpretat.
Al marge dels actors, cal assenyalar que a l’equip tècnic hi ha tres realitzadors molt solvents encarregats de dirigir els vuit episodis de què consta la sèrie. David Pinillos (‘Gran Hotel’, ‘Velvet’, ‘Las chicas del cable’), que se’n va encarregar de quatre; la veterana Maria Ripoll (‘Guerra de Likes’, ‘Vivir dos veces’, ‘Rastres de sàndal’, ‘Tu vida en 65”, ‘Lluvia en los zapatos’), amb tres al seu càrrec, i el director de fotografia Daniel Aranyó, que a més a més del seu treball en cinc episodis va ser el realitzador d’un altre.
Finalment, encara que hauria d’anar a l’inici d’aquest text, no puc deixar de citar els dibuixos meravellosos que serveixen de fons els títols de crèdit de la sèrie. No sé qui n’és responsable, però val la pena veure’ls, tant els de l’inici com els del final, encara que només sigui una vegada. Apuntalen una mica més la sensació de còmic que desprèn la sèrie.
0 comentaris
1 retroping