Fa més o menys un any, la plataforma digital Netflix va anunciar diversos projectes de la divisió italiana. Un d’ells és la sèrie ‘La llei de Lidia Poët’, entretinguda producció amb carismàtica protagonista femenina de caràcter històric, que s’ha estrenat fa relativament poc amb bona acceptació.
Amb la bella Matilda De Angelis al capdavant d’un repartiment en què també destaquen els actors Eduardo Scarpetta i Pier Luigi Pasino, aquesta ficció ofereix un missatge progressista i feminista en recrear amb força llibertat i imaginació la vida de Lidia Poët, la primera dona italiana que va exercir l’advocacia.
En efecte, Lidia Poët va ser un personatge real, una pionera que va lluitar per l’emancipació femenina a cavall entre els segles XIX i el XX: va néixer el 1855 al si d’una família adinerada, en un poble del Piemont italià, i va créixer a Pinerolo , un municipi proper a la capital, Torí, on el seu germà gran, Giovanni Enrico Poët, era advocat i amo d’un reputat bufet.
Educada en un col·legi de senyoretes a Suïssa, on va obtenir el títol de mestra i on va aprendre anglès, alemany i francès, va tornar a Pinerolo el 1877 per matricular-se un any després a la Facultat de Dret de la Universitat de Torí, on va aconseguir llicenciar-se com advocada el 1881, amb una tesi sobre la condició de la dona a la societat italiana i el dret femení al vot.
Amb aquesta base real, els guionistes Guido Iuculano i Davide Orsini han donat forma als sis capítols que componen la sèrie, dirigida per Letizia Lamartire (quatre episodis), una jove i destacable realitzadora, la opera prima de la qual, ‘Saremo giovani e bellissimi’ ( 2018), va ser estrenada a la Mostra di Venezia.
La sèrie compta amb un altre realitzador, Matteo Rovere (dos episodis), conegut al seu país per ser també productor executiu de films com ara ‘Ho deixo quan vulgui’ (2014) i ‘Setembre’ (2022), a més de ser guionista i director de les pel·lícules ‘Ràpid com el vent’ (2016) i ‘El primer rei’ (2019).
El repartiment, que encapçala De Angelis com Lidia, el completen el ja esmentat Pasino, en el paper del seu germà Enrico; Sara Lazzaro, com la seva cunyada, Teresa Barberis; Eduardo Scarpetta, com el germà periodista d’aquesta darrera, Jacopo Barberis; Dario Aita, com Andrea, l’amant de la protagonista, i Francesco Biscione, com el fiscal enemic de Lidia.
La sèrie manté una línia troncal, en la qual es desenvolupa la peripècia vital de Lidia Poët, des de la seva entrada a l’advocacia fins a la defensa de la seva tasca davant el tribunal que vol impedir que exerceixi, incloent les relacions amb el seu germà (inicialment tenses, perquè no creu capaç les dones de tenir una professió com la seva), cunyada i neboda (per a qui es converteix en model).
També mostra la seva relació amb almenys dos suposats amants. A la ficció Lidia exerceix una llibertat sexual molt poc habitual per a l’època. No és un secret que el personatge real va morir als 93 anys sense haver-se casat mai. La sèrie recrea també els fumadors d’opi, on artistes i burgesos anaven a drogar-se.
I juntament amb aquesta trama que es desenvolupa i recorre tota la sèrie, cada capítol inclou un cas judicial en què Lidia intervé com a investigadora que ajuda el seu germà en la preparació dels casos. Es tracta de casos relativament senzills, en què sempre hi ha un innocent que cal defensar de la policia o el fiscal que l’han enjudiciat. Per alguna raó em va recordar una mica l’Enola Holmes.
El meu bon amic José López Pérez (responsable de Nosolocine.net), més crític que jo amb aquesta sèrie italiana, hi afegeix: “Són casos força superficials, que es resolen de manera massa fàcil i ràpida”. Té raó, segurament a causa de la brevetat de cada entrega, que es consumeix en un tres i no res. A mi em va entretenir una bona estona, però al José el van avorrir.
Així, en el primer episodi, una ballarina apareix morta i acusen del crim el noi que n’estava enamorat i que, segons semblava, l’assetjava. I és la mare del sospitós la que li demana ajuda, perquè –és clar!– ella tenen una tarifa més barata que la dels advocats masculins.
Al segon episodi, Lidia accepta defensar una anarquista acusada d’assassinat. L’anarquisme i els seus perills a la Itàlia de finals del segle XIX apareixen també a l’últim capítol, el final obert del qual augura una segona temporada, encara que Netflix encara no ha confirmat aquesta possible nova entrega, que té moltes cartes a favor.
0 comentaris
1 retroping