Un ‘ocell’ venecià

Hi ha pel·lícules sobre Venècia que costa de trobar-les, sobretot si el títol és el mateix d’una altra cinta o si ostenta diferents versions segons el país on s’ha estrenat. Una d’elles és de la que us escric avui, aquest ‘Venetian bird‘ (ocell venecià) que es va titular ‘Intriga a Venècia‘ en la traducció al castellà.

El film en qüestió és del 1952 i coincideix amb un altre títol idèntic posterior de l’any 1967, del qual ja us escriuré més endavant, perquè té coses molt xules. Del que us parlo avui és un film en blanc i negre de 95 minuts, del realitzador anglès s Ralph Thomas, que des del 1954 va dirigir una reeixida sèrie de comèdies iniciada amb ‘Un médico en la familia‘ i que donaria una gran popularitat al seu protagonista, un jove Dirk Bogarde, anys abans de la seva ‘Mort a Venècia‘.

Aquest ‘Venetian bird‘ va comptar amb un guió de Victor Canning (1911-1986), a partir de la seva pròpia novel·la homònima. De notable èxit en les dècades de 1950, 1960 i 1970, aquest prolífic escriptor britànic es va allistar a l’Exèrcit el 1940 i després d’uns anys com a expert en bateries antiaèries al sud d’Anglaterra, va ser enviat al nord d’Àfrica el 1943 i va participar a la invasió aliada de Sicília i Itàlia. En acabar la Segona Guerra Mundial es va llicenciar amb el grau de major, el 1946.

Tant la seva novel·la veneciana com el guió de la pel·lícula parteixen de la seva experiència a la campanya italiana. Richard Todd, Eva Bartok i John Gregson van encapçalar el repartiment del film, que als EUA es titularia ‘The Assassin‘ (nom amb què he pogut localitzar una còpia a YouTube). Obra de la famosa productora britànica Rank, la que començava els seus films amb un gong enorme, va ser rodat en un preciós blanc i negre pel director de fotografia Ernest Steward.

Todd, un actor que havia estat descobert per Alfred Hitchcock dos anys abans a ‘Pànic a l’escena‘ (1950), és el protagonista. Interpreta Edward Mercer, un detectiu privat britànic que és contractat per viatjar a Venècia i localitzar un italià, Renzo Uccello (Gregson), que havia ajudat aviadors aliats durant la guerra. Quan comença a investigar, Mercer descobreix que Uccello no és el que sembla i que està involucrat en un complot per assassinar un líder polític.

Gràcies a Thomas i al seu operador, Steward, descobrim una Venècia poques vegades vista al cinema: la dels seus terrats i teulades. Així, l’inici de la pel·lícula, ja durant els títols de crèdit, en un pla en picat, la càmera mostra un dels moros de bronze de la Torre del Rellotge de la Piazza San Marco colpejant la campana en primer terme i la Piazzeta , les dues columnes, el canal i San Giorgio de lluny.

Un pla molt similar, però pres des d’un altre angle, el reproduiria un quart de segle més tard el director de fotografia Jean Tournier, a ‘Moonraker‘ (1979), pel·lícula de la qual ja us havia parlat a ‘Roger Moore viatja en góndola‘ .

Amb la sempre meravellosa música de Nino Rota de fondo, la càmera de Steward efectua una panoràmica cap a la dreta per mostrar la plaça de San Marcos des de dalt, amb el nom de Thomas sobreimpressionat als crèdits.

Després d’aquest començament, veiem el detectiu que baixa d’un ferri a la parada de San Zaccaria, entre desenes de persones que baixen del vaixell, però per descomptat no aparenta ser un turista ni un venecià més: va vestit, fa servir barret, porta una pipa a la boca i una bossa de viatge a la mà.

Es dirigeix a través de la Riva degli Schiavoni cap a la Piazza San Marco. Un quartet de corda en primer terme interpreta la banda sonora de Rota, mentre que Mercer s’acosta a la cambra, amb el Palau Ducal i la plaça en segon terme. Després de preguntar a un fotògraf de carrer per una direcció, sonen les campanes de la Torre i centenars de coloms alcen el vol.

I a continuació d’aquesta escena, amb una localització tòpica i típica, veurem al detectiu buscar un hotel on allotjar-se i iniciar les seves perquisicions, els escenaris de les quals passen per llocs com la Fondamenta San Giorgio Schiavoni i el Campo della Maddalena, on li esperarà més d’una sorpresa, és clar.

També hi ha llocs ficticis, com la galeria d’art del Palazzo Borian, on Mercer coneix la noia de la pel·lícula, Adrianna Medova, personatge interpretat per la bella actriu hongaresa Eva Bartok, que acabava d’intervenir a la popular cinta ‘El temible burlón‘, juntament a Burt Lancaster.

Cap al final de la pel·lícula, quan Mercer, copejat i retingut pels mals de torn en un palau amb vistes al Gran Canal, on es desenvolupa la desfilada de gòndoles i embarcacions de la famosa Regata Storica veneciana, filmada segurament des de la terrassa de l’Hotel Bauer il Palazzo.

El nostre heroi haurà d’alliberar-se per intentar detenir el franctirador que pretén atemptar contra un polític i el perseguirà per les teulades i terrasses dels edificis que envolten la gran Piazza. Fi.