Amb aquest títol he volgut resumir l’esforç emprat per planificar, viatjar, visitar, caminar i fotografiar Venècia, ara fa dos anys, per a la segona guia que vaig escriure sobre la famosa ciutat dels canals.
Tot va començar amb una petició dels meus editors, els responsables de la petita editorial Ecos Travel Books, que ja m’havien publicat ‘Venècia de cine’ i el meu llibre sobre les Illes Fèroe. No volien una cosa tan especialitzada i cinèfila com la primera, sinó una guia de viatges més tradicional, com la segona, més de cara a la seva utilització pràctica.
La idea inicial de l’editorial, donat els seus escanyolits pressupostos, era més un treball recopilatori dels meus viatges anteriors i els meus coneixements per a la seva aplicació en una “posada”al dia d’una guia senzilla prèvia que ells tenien al seu fons.
Però si hi ha alguna cosa que no pots demanar a un periodista és que no vagi al lloc dels fets a investigar el que calgui. I això que el repte era enorme: escriure una guia sobre la bella ciutat italiana quan ja n’hi ha centenars al mercat.
Guies de viatge tradicionals n’hi ha un munt, com les de Lonely Planet, National Geographic i les Michelin verdes, sempre excel·lents. També hi ha les Rodamón (o Routard); les Horitzons de Salvat; les Blaves d’Anaya i les més senzilletes de Berlitz i Top 10, per sortir del pas un cap de setmana.
Una cosa diferent és la ‘Venècia insòlita i secreta’ de Jonglez, que intenta sortir del comú, i la meravellosa ‘Venècia’ d’Acento-Gallimard, profusament il·lustrada, esgotada i sense reeditar. Finalment, hi ha petites joies per a públics més específics, com la molt recomanable i envejable ‘La Venècia secreta de Corto Maltés’, de Guido Fuga i Lele Vaniello, reeditada l’any passat per Norma Editorial.
I després hi ha alguns llibres de viatges tan necessaris com els de Joseph Brodsky i Jan Morris, dels quals tinc ganes de parlar-vos-en, i ho faré, no us preocupeu. I la magnífica ‘Història de Venècia’, de John Julius Norwich.
I entre els autors espanyols, cal recordar l’assaig de Félix de Azúa sobre la ‘Venècia de Casanova’ (és de fa tres dècades, però s’ha reeditat el 2021) i el recent ‘Cinco horas a Venècia’, del col·lega de ‘ La Vanguardia’ Miquel Molina, un passeig molt personal, molt ben escrit.
I tot això venia a tomb que, per poder competir una miqueta amb tot aquest fantàstic material, vaig viatjar el gener del 2020 per estar diversos dies a Venècia i les altres illes i zones de la llacuna veneciana. Com diu el titular, vaig recórrer a peu uns 100 quilòmetres aquells deu dies i vaig fer unes 1.000 fotografies. Tot això, per intentar aportar alguna cosa nova i pròpia a una guia que té nombroses i molt bones competidores.
Com a curiositat, us podeu fixar que aquest gener va ser molt poc abans de que al nord d’Itàlia apareguessin els primers casos de covid, l’epidèmia que ens assola des de llavors. I van ser els mateixos dies en què el temporal Glòria fuetejava les costes del Mediterrani espanyol, mentre que jo, a la ciutat italiana, amb prou feines vaig notar els seus efectes, excepte un dia especialment plujós. Una jornada que vaig aprofitar per recórrer museus.
Deu dies, cent quilòmetres, mil fotos més tard, ja a casa, a Barcelona, i aprofitant el confinament de la primavera del 2020, vaig poder redactar l’original de la meva guia veneciana, que Ecos va publicar al juny. Era la meva visió de la ciutat, les meves rutes pels seus carrers, campi, sestieri, les illes de la llacuna i, fins i tot, Chioggia, la petita Venècia. I tota la informació possible, que després, per raons editorials, vaig haver de reduir: 272 pàgines a la versió impresa i més de 300 a la versió digital, una mica més prolixa.
Això sí: amb la pandèmia arrasant tota la indústria turística, pocs exemplars de Venècia 2020 es van vendre. Així que, el 2021 vaig decidir actualitzar la part d’informació pràctica en un ‘Venecia 2021’, que teniu aquí al costat. Ja llavors, el mes de juny passat, avisava als meus lectors que portessin amb si el passaport covid. Un document que, com sabeu, ha esdevingut el requisit bàsic per viatjar a qualsevol país del nostre entorn.
Deixa un comentari