El blog del periodista Txerra Cirbian

Categoria: Venècia de cinema (Pàgina 2 de 4)

Projecte que hi inclou tots els textes relacionades amb la ciutat de Venècia i amb les pel·lícules allí filmades

La Venècia de Miquel Molina

Una góndola al Bacino di San Marco, amb la Dogana i la Salute al fons.

No és habitual trobar un llibre de viatges sobre la ciutat dels canals escrit per un autor espanyol. El periodista i escriptor català Miquel Molina, director adjunt del diari ‘La Vanguardia‘, es va atrevir a fer-ho ja fa dos anys amb ‘Cinc hores a Venècia’ i ha sortit airós de l’intent. D’aquest llibre, el seu origen i el pla mutu de passejar per llocs venecians us escric en aquesta ocasió.

A finals del mes de juliol vam estar conversant sobre diferents aficions compartides, a més de sobre periodisme i literatura. Va ser una xerrada distesa que es va convertir en una entrevista, publicada inicialment a Nosolocine.net i també, en castellà i català, a aquest mateix bloc. La part més veneciana de la mateixa us la descobreixo aquí, ara que Molina està presentant el seu segon llibre de viatges, ‘Set dies a la Riviera‘, editat també per Catedral i Univers.

Continua llegint

Casino Royale (i tercera part)

Filmació d’una escena de ‘Casino Royale’.

L’altre dia us vaig deixar amb la Vesper arribant al palauet on es desenvolupa l’escena culminant de ‘Casino Royale’. Atents, que hi ha detalls que fan ‘spoiler’ de la pel·lícula. L’exterior d’aquest edifici té una semblança raonable amb la façana del Palazzo Pisani, seu del Conservatori Estatal de Música Benedetto Marcello.

Aquest casalot, aixecat el 1876 en honor d’aquest compositor venecià, està situat al costat del Camp Santo Stefano i molt a prop del Pont de l’Acadèmia, i ha comptat amb alumnes tan diferents com la soprano Katia Ricciarelli i els cantants Pino Donaggio i Patty Pravo. També s’hi van rodar escenes de ‘One Chance‘ (‘La meva gran oportunitat: la veritable història de Paul Potts’. 2013).

Continua llegint

Sophia Loren i l’Hotel Danieli

Sophia Loren e Ibrahima Gueye, en ‘La vida por delante’.

Com segurament sabeu, des del 2010 Sophia Loren (1934) havia deixat d’actuar al cinema i la televisió, fins que el seu fill Edoardo Ponti la va recuperar a la pel·lícula ‘La vida por delante‘ (2020). Jo l’he volguda rescatar més jove, quan estava a punt de fer uns esplèndids 39 anys, l’estiu del 1973.

De la mà del seu marit, el famós productor italià Carlo Ponti, es va embarcar a la pel·lícula ‘El viatge‘, l’últim treball del gran Vittorio de Sica (1901-1974), un dels directors clau del neorealisme italià, i ni més ni menys que amb Richard Burton al seu costat. A més, i per això apareix aquest film a ‘Venècia de cine’, va ser filmada parcialment (en el seu tram final) a la ciutat dels canals.

Continua llegint

Dones a Venècia

Estrenada a Espanya amb el títol de ‘Dones a Venècia’ i a França amb el més potent ‘Guêpier pour trois abeilles’ (avisper per a tres abelles), el film anglès ‘The money pot’ (el pot dels diners) va ser l’última pel·lícula de Joseph L. Mankiewicz, famós guionista i director de pel·lícules tan notables com ‘Eva al desnudo’, ‘La comtessa descalza’, ‘Cleopatra’ i ‘La huella’.

El realitzador nord-americà va decidir adaptar l’obra teatral ‘Il Volpone’, de Ben Jonson, en una comèdia amb elements d’intriga i humor negre, protagonitzada pel veterà Rex Harrison, al paper del milionari senyor Fox, i Cliff Robertson, com McFly, un actor que contracta per ajudar-lo a fer una broma macabra a tres de les seves antigues amants.

Continua llegint

Bogeries d’estiu (i quarta part)

Katharine Hepburn i Rosanno Brazzi.

Com us vaig prometre al capítol anterior, aquest que ara llegiu està centrat en la localització de la botiga de l’antiquari interpretat per Rosanno Brazzi i algunes escenes més. Això sí, serà la darrera entrada de les quatre que he dedicat a la meravellosa ‘Bogeries d’estiu, de David Lean.

Ah… I al final del text afegiré un breu apunt personal que us farà entendre el perquè m’agrada tant aquesta pel·lícula, perquè Katharine Hepburn i Brazzi són portada del meu llibre i, en definitiva, perquè segueixo enamorat de Venècia.

Continua llegint

Bogeries d’estiu (primera part)

Poques pel·lícules van fer tant per convertir Venècia en la destinació turística que és avui dia com ‘Bogeries d’estiu‘, deliciosa comèdia dirigida el 1955 per David Lean, un gran enamorat de la ciutat dels canals, i interpretada per la meravellosa Katharine Hepburn, una de les millors actrius de tots els temps.

Com és un film que mostra tant i tant bé la capital veneciana i altres punts de la llacuna, i que va ajudar a consolidar-la com una de les ciutats més romàntiques del món, especialment a l’imaginari femení, he preferit dividir aquest relat en diverses entrades. Això sí, coincidint amb l’inici de l’estiu astronòmic. L’estiu i la calor van començar ja fa dies. Naturally, is ‘Summertime.

Continua llegint

Italià per a principiants

Els estudiants danesos d’italià, a Venècia.

Nooo. Estigueu tranquils, que no us faré classes d’italià. Encara que, ves per on, us deixaré algunes frases i paraules en aquest idioma al final d’aquest text. Em refereixo avui a la pel·lícula danesa ‘Italiano para principiantes‘, una deliciosa comèdia dramàtica i romàntica, dirigida amb sensibilitat i suau ironia per la realitzadora Lone Scherfig, i que també es va filmar parcialment a Venècia.

Continua llegint

Barcelona és Venècia a la sèrie ‘Us’

Fa uns mesos vaig escriure a Nosolocine un article sobre la sèrie ‘Us‘ (‘Nosaltres‘) coproduïda i protagonitzada per un notable Tom Hollander, actor britànic de teatre, cinema i televisió, ben conegut pels seus papers (generalment de secundari) en films com ‘Gosford Park’ (2001), ‘Orgull i prejudici’ (2005) i la saga de ‘Pirates del Carib‘, on encarna el malvat lord Cuttler Becket.

Basada en la novel·la homònima de David Nicholls (1966), Us podia haver estat una pel·lícula de durada raonable. Suposo que per raons de mercat –ara es ven millor una sèrie que un llargmetratge– s’ha convertit en una producció seriada de sis episodis de 45 minuts cadascun. Avui em centraré en un parell de capítols en què apareix Venècia i en què han colat places de Barcelona i Vic com a escenaris venecians, així com sona.

Continua llegint

Assassinats dins la boira

Ja us he parlat un parell de vegades de ‘Veneciafrenia’, el ‘giallo’ (pel·lícula de por a la italiana) o ‘slasher’ (film de terror a l’americana) d’Álex de la Iglésia. Avui he volgut recuperar la primera –crec– cinta d’aquest gènere rodada en escenaris naturals venecians. Com sempre, deixo al marge aquelles part filmades en interiors, generalment platós construïts a l’efecte lluny de Venècia.

Em refereixo a ‘Qui l’ha vist morir?‘ (1972), dirigida pel realitzador italià Aldo Lado i amb un altre James Bond com a protagonista. Si Sean Connery només va visitar Venècia de forma virtual a ‘Desde Rússia amb amor’ (1963); Roger Moore ho va fer de veritat a ‘Moonraker’ (1979) i, ja més tard també Daniel Craig a ‘Casino Royal’ (2006). Però abans que aquests dos, va ser George Lazenby, el 007 més fugaç de la història de la saga, qui va trepitjar la ciutat dels canals.

Continua llegint

Futbol als canals

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 1_Portadas-1024x723.jpg

Acabo de veure que el el diari El País acaba d’incorporar a la seva botiga una de les sagues literàries juvenils més populars entre la xavaleria: ‘Los Futbolísimos‘, de Roberto Santiago, que porta venuts la barbaritat de quatre milions d’exemplars! El que potser no sabreu és que el penúltim llibre de la sèrie, ‘Los Futbolísimos y el misterio de la máscara de oro‘, està ambientat a Venècia.

Pakete, un dels protagonistes, ho explica així al primer capítol: “He vingut amb els meus companys a participar al Campionat d’Europa de Futbol Infantil (…) Il Bambinísimo. Se celebra durant els famosos carnestoltes de Venècia. Aquesta tarda anirem a la inauguració del campionat (…) Però això serà més tard. Ara estem jugant un partit de futbol góndola”. Així com sona.

Continua llegint

On es va rodar ‘Veneciafrenia’?

Álex de la Iglesia i el seu equip a la teulada de la Biblioteca Marciana.

Avui us vull avançar alguns dels llocs on es va rodar ‘Veneciafrenia‘ i que he pogut localitzar gràcies al ‘Com es va fer‘ de la pel·lícula d’Álex de la Iglesia, que actualment ofereix Prime Video. Mentrestant, espero la seva edició en DVD o la seva propera emissió a la plataforma d’Amazon, cosa que suposo no trigarà a produir-se, donats els seus fluixos resultats a les taquilles dels cinemes.

L’equip, a la Riva degli Schiavoni.

Tornant al tema que ens ocupa, que són les localitzacions venecianes del film, he repassat a fons les imatges de ‘Sang als canals: el making of de Veneciafrenia’. Aquesta ‘promo’ documental de gairebé 12 minuts ha estat dirigida per Kiko i Javi Prada i inclou entrevistes amb el realitzador; l’actriu Carolina Bang (aquí, en qualitat de productora de Pokeepsie Films) i els actors Ingrid García-Jonsson, Silvia Alonso, Goize Blanco, Alberto Bang i Nicolás Illoro.

Continua llegint

Detalls fotogràfics de Venècia 2: lleons

Los leones que custodian el Arsenal.

Torno a recórrer al meu admirat Cees Nooteboom per parlar-vos d’una altra de les aficions venecianes que també comparteixo amb ell: admirar i, moltes vegades fotografiar, els centenars, milers de lleons que hi ha a Venècia. Diu l’escriptor al seu magnífic llibre‘Venecia. El león, la ciudad y el agua‘ (El Ojo del Tiempo. Editorial Siruela. 2020):

“Al llarg dels anys, he aconseguit fer-me amb una bona col·lecció de fotografies; les diferències entre uns lleons i altres són molt notòries. Si ens fixem bé, el de la Piazzetta fa cara de vell enutjat sobre una ampla collaret babilònic (…) El del Museo Storico Navale és de fusta daurada; a més de subjectar una espasa a la pota dreta, porta una corona al cap”.

I prossegueix: “Els meus favorits són els del mur de l’Ospedale, al costat de la Basílica dei Santi Giovanni e Paolo i els dels grans reis afligits que custodien l’Arsenale (…) El dia que Venècia se submergeixi a les aigües, tots els lleons de la ciutat alçaran el vol com un esquadró letal, giraran per última vegada al voltant del campanile emetent el rugit de cent bombarders i, a continuació, desapareixeran sobrevolant la llacuna com un poderós eclipsi solar, mentre la ciutat s’enfonsa darrere d’ells”.

San Pietro di Castello

El campanario de San Pietro

Esta es una entrada menos cinéfila y más viajera. Para ello, dejadme que vuelva a usar algunas de las frases de mi admirado Cees Nooteboom en su libro ‘Venecia. El león, la ciudad y el agua’, editado por Siruela: “No quisiera obligar a mis lectores a nada, pero les propongo que consulten el plano (…) En el laberinto veneciano pueden partir de un punto cualquiera e intentar llegar sin plano al otro extremo [de la ciudad]. El mío es el final del distrito de Castello, donde se encuentra San Pietro, la antigua catedral de Venecia”.

En efecto, estos días, que está en marcha la Bienal de Arte de Venecia, no os cuesta nada acercaros a San Pietro di Castello, una pequeña joya, escondida en un extremo de la ciudad de los canales, allí donde se acaban los jardines de los que os hablaba el otro día. Si estáis en el Arsenal, sólo podéis hacerlo a través del Ponte de la Tana. Si no, tenéis que retroceder hasta ver la laguna y tomar la Riva di San Biasio, cruzar el puente para pasar a la Riva dei Sette Martiri y seguir.

Continua llegint

Detalls fotogràfics de Venècia 1

Gòndoles del Bacino di San Marco, amb San Giorgio al fons.

Avui hauria d’estar passejant per Venècia, però per motius diversos que no us puc explicar per ara, finalment no he pogut viatjar a la ciutat dels canals. Per compensar-vos i, alhora, tenir menys nostàlgia, us vull mostrar una sèrie d’imatges venecianes que no havia publicat anteriorment.

Són detalls que he anat trobant durant les meves passejades per la ciutat italiana i que em venia de gust ensenyar-vos-les ara perquè les pugueu apreciar. Des del gondoler que ajuda una noia a pujar a la barca a la patadeta que dóna un altre col·lega seu per redreçar la góndola després d’un gir.

Continua llegint

‘Veneciafrenia’, terror a Venècia

Álex de la Iglesia, entre els seus actors, durant el rodatge a Venècia.

Aquest divendres, dia 22, s’estrena ‘Veneciafrenia’, la nova pel·lícula d’Álex de la Iglesia. Durant tota la setmana s’han anat publicant diferents entrevistes amb el director, així que no hi entraré. Podeu llegir les publicades en aquests enllaços d’El Correo, El País, ElDiario.es, la cadena SER i RTVE, per posar alguns exemples de la marató promocional a què s’ha sotmès el cineasta bilbaí.

Tampoc no desitjo fer cas de les crítiques del film que han començat a aparèixer (aquí, la d’Oskar Belategui, i aquí, la de Javier Ocaña) i que es publicaran a partir d’avui. La crítica és un gènere d’opinió, encara que pot ser laudatòria, com la de e Noel Ceballos a ‘GQ’. Que l’espectador vagi al cinema ja és un bon símptoma, i si s’ho passa bé a la sala (aquí s’ho passarà de por), doncs millor. Seguim.

Continua llegint

Bruce Willis, Michelle Pfeiffer i Venecia

Bruce Willis i Michelle Pfeiffer.

Aquests dies s’ha estat parlant molt de Bruce Willis, un actor que sempre m’ha caigut bé i el mig somriure del qual, un punt irònic, animava qualsevol de les pel·lícules en què intervenia, fins i tot les més dolentes. Llàstima que la seva vida i la seva carrera s’hagin vist truncades per la malaltia (afàsia) que pateix.

Buscant a la seva filmografia, he recordat una discreta comèdia romàntica, amb crítiques negatives, en la qual compartia protagonisme amb la meravellosa Michelle Pfeiffer. Es titula ‘Historia de lo nuestro‘ (1999), la va dirigir un Rob Reiner amb menys talent que en les seves anteriors pel·lícules: ‘Compte amb mi’, ‘La princesa promesa’, ‘Quan Harry va trobar la Sally’ i ‘Misery’, per exemple. Però bé, va incloure un parell d’escenes a Venècia, que és de les que tractarem aquí.

Continua llegint

La visita d’Indiana Jones a Venècia

La Fondamenta Gherardini, la barca de fruita i l’església de San Barnaba (foto de Txerra Cirbián).

Fa un parell de mesos, vaig escriure en una entrada d’aquest bloc que hi havia tres coneguts films, part de les trames dels quals es desenvolupen al Camp San Barnaba, un dels llocs més animats de Venècia i per on solen passar els turistes camí del pont de l’Accademia o de l’estació de tren: ‘Bogeries d’estiu‘ (1955), de David Lean; ‘Indiana Jones i l’última croada‘ (1989), de Steven Spielberg, i ‘The Italian Job‘ (2003), de F. Gary Grey.

D’aquesta darrera i entretinguda pel·lícules ja us he explicat diverses coses. Així que avui parlaré de la segona, la tercera entrega d’Indiana Jones que, per a mi té a més un interès especial: vaig estar al rodatge d’algunes de les escenes que es van filmar a les províncies d’Almeria i Granada. Va ser una grata aventura que ja us explicaré. Vegem ara la visita de Indiana Jones a Venècia.

Continua llegint

Intriga a Venècia

L’altre dia us parlava de ‘Venetian bird‘ (1952), film britànic que en castellà es va anomenar ‘Intriga a Venècia’. Només 15 anys després de la seva estrena, es va rodar una nova pel·lícula d’espionatge ambientada a la ciutat dels canals, tan enrevessada com l’anterior i amb el mateix títol en la seva versió espanyola, però lleugerament diferent en el seu original anglès: ‘The Venetian Affair‘ (1967)

I com a tal ‘sumpte venecià’ era una producció nord-americana, o sigui, que hi havia pasta pel mig, probablement van intentar emular l’èxit dels 007 de Sean Connery rodant en color, a exteriors de Venècia i amb un ampli repartiment internacional, encapçalat per Robert Vaughn, molt popular llavors gràcies al seu paper d’espia a la sèrie ‘L’agent de CIPOL‘.

Continua llegint

Jardins venecians

No només hi ha pedres, monuments i estàtues a la ciutat dels canals. Un dels meus plaers quan viatjo a Venècia és passejar pels seus jardins, gaudir dels verds que esclaten a la primavera, aixoplugar-me sota les copes dels seus arbres a l’estiu i trepitjar el mantell de fulles grogues a la tardor.

Com que no hi ha jardins a Venècia? Li vaig respondre així a un amic amant dels museus i de l’art amagat a les esglésies venecianes, però molt despistat pel que fa a flors, plantes i arbres. Per fer-li veure que la cosa no venia d’una moda actual, li vaig ensenyar aquest paràgraf de l’extraordinària guia escrita als anys 60 del segle passat per Jan Morris, de qui ja en vaig parlar aquí.

Continua llegint
« Entrades més antigues Entrades més recents »

© 2024 Txerrad@s

Tema de Anders NorenAmunt ↑