Com us deia l’altre dia, per poder escriure el capítol sobre ‘The Italian Job’ al meu llibre ‘Venecia de cine’ vaig haver d’armar-me de paciència i veure, una vegada i una altra, la seqüència del robatori de l’or i la posterior fugida de la llanxa que condueix Jason Statham, acompanyat de Seth Green.
Recordareu que aquesta era la barca on també hi havia Mos Def i que s’acostava a un moll per recollir Mark Wahlberg i Donald Sutherland. Els cinc homes es dirigien per un canal relativament estret fins arribar a l’alçada de garatge aquàtic, on atraquen la motora.
En aquesta captura de pantalla es veu la reixa que s’obre a l’esquerra. Al fons apareix el Gran Canal i, a l’altra riba, un palazzo amb un jardí a la dreta. No hi ha gaires edificis així a Venècia. La confirmació ve quan, comès el robatori, la motora surt xiulant de sota el palauet i entra a la major via aquàtica de la ciutat.
Després d’haver viatjat allà diverses vegades i haver recorregut el Gran Canal al vaporetto número 1, un passeig que recomano sempre als que visitin Venècia, a més de fer una ullada a les estupendes imatges gravades per Google Street View aviat em van confirmar que l’edifici a qüestió era el Palazzo Malipiero i el seu jardí annex.
Només em quedava veure què hi havia davant aquest darrer. El plànol en què apareixen els bombers i la policia veneciana per veure què ha passat al pàrquing aquàtic em van ratificar la sensació inicial: el lloc del robatori de l’or és el Palazzetto Stern, un bonic hotelet del barri de Dorsoduro, situat al costat de la parada de Ca’ Rezzonico.
Si bé la seva estructura original véneto-bizantina de dos pisos és d’inicis del segle XV, el temps es va encarregar de deteriorar-la. Comprat per la família del banquer francès Louis Stern (1840-1900), que va reparar l’edifici, el seu aspecte neogòtic data d’inicis del segle XX. Després d’una restauració nova i cuidada, la que fos residència privada dels Stern va passar a ser l’hotel de luxe actual.
Per veure l’hotel des de l’exterior, el Camp San Samuele davant, a l’altra riba del canal, ofereix un pla panoràmic molt bonic. A més, teniu al costat mateix el Palazzo Grassi, el darrer dels edificis monumentals de la República de Venècia abans de la seva caiguda.
Projectat pel famós arquitecte Giorgio Massari i aixecat entre el 1748 i el 1772, ara és un lloc emblemàtic d’exposicions, ja que acull la col·lecció d’art modern i contemporani de François-Henri Pinault, famós empresari francès de firmes de luxe i marit de l’actriu mexicana Salma Hayek.
Tornant al palauet Stern, si el lector vol veure’l de prop, el millor és baixar a la parada de Ca’ Rezzonico de la línia 1 del vaporetto i arribar fins a l’entrada de l’hotel pel carrer del Traghetto Vecchio.
Normalment l’entrada lateral és oberta i ningú impedeix que doneu una ullada a la bonica terrassa de l’hotel ia la façana, on destaca una petita escultura situada en un extrem. La mateixa figura que es pot veure en aquesta captura de pantalla.
Veure l’estret canal per on es mou la motora, el Rio di Malpaga, és una mica més difícil, però ho podeu aconseguir des d’una miqueta més lluny, a qualsevol dels dos petits ponts que el creuen.
Recordeu que, després d’aconseguir el botí, una part del grup efectua una maniobra de distracció mentre la resta, amb vestits de submarinistes, espera per carregar l’or i fugir tranquil·lament.
La motora, amb només dos tripulants a bord (Statham al volant, com acostuma, i Green), surt de l’embarcador i entra al Gran Canal, deixant que els mafiosos vegin des de la finestra (de l’hotel), que porten una caixa de cabals a bord.
Un dels delinqüents salta a la seva llanxa i inicia la persecució a tota velocitat –que no va ser tanta, perquè la policia veneciana no els va deixar passar de la ratlla–. La cursa prossegueix: la primera motora salta pels aires i envolta una gòndola al costat del Rio de l’Ognissanti, mentre que els dolents destrossen una altra gòndola per la meitat al costat del famós Squero di San Trovaso, la drassana allà situada.
La fugida amb llanxa és trepidant i conclou amb uns canals que passen sota les vies del tren i el Ponte della Libertà, en una zona portuària a l’entrada de la ciutat. Els dolents queden encallats en un munt de sorra, mentre els bons aconsegueixen escapar el seu camí. Finalment, la càmera s’alça de nou sobre el Gran Canal i la Basílica de la Salute per acomiadar-se de Venècia.
Un aclariment, que potser no cal: els responsables de la pel·lícula no es van carregar el terra del Palazzo Stern, naturalment. L’edifici venecià va ser recreat en uns estudis de la ciutat californiana de Downey, a una zona que havia estat propietat de la companyia d’aviació Boeing.
I un parell de curiositats per acabar aquesta entrada. La primera: Donald Sutherland tornava a Venècia després de 30 anys, ja que havia protagonitzat el seu turmentat personatge a la mítica ‘Amenaça a l’ombra’, de Nicolas Roeg, el 1973. D’ella també en parlarem a ‘Venècia de cine’.
I l’altra: ‘The Italian Job’ va ser la segona vegada i última, per ara, en què van compartir protagonisme Mark Wahlberg i Charlize Theron, que ja havien actuat junts al film ‘L’altra cara del crim‘ (2000), tres anys abans. La imatge del final feliç amb la parella a Venècia es va rodar al mateix temps que l’inici de la pel·lícula per aprofitar la presència de l’equip a la ciutat.
Deixa un comentari