Sóc un col·leccionista de llibres i pel·lícules de Venècia, com haureu pogut deduir i llegir en una entrada anterior: ‘El llibre, el llibreter i el convidat‘. Però, per descomptat, no estic tan boig ni sobrat de diners per gastar entre 100 i 250 euros en una guia de viatges del 2008 que algú en pretén cobrar. Aquests són els preus que acabo de veure a les webs de La Casa del Libro i d’Amazon per la titulada ‘Passejos per Venècia amb Guido Brunetti’ (2008), en castellà.
És clar que posar el famós comissari de policia de Donna Leon a la portada com a reclam per als seus seguidors pot influir perquè algun aprofitat vulgui treure profit d’un títol esgotat en castellà. Sobretot si ets aficionat a aquesta saga policial i si la novel·lista mateixa escriu el pròleg a la seva autora, Toni Sepeda.
Però anem a pams. En primer lloc, la guia. ‘Passejades per Venècia’ ofereix un detallat resum dels llocs pels quals passa Guido Brunetti en els seus diferents casos: des de la casa on viu amb la seva dona, Paola, i els seus fills, fins on va a comprar i on se situen la comissaria i els escenaris on ocorren els crims. Per això, la (més aviat pobra) literatura de Sepeda es recolza en fragments de text de les pròpies novel·les.
El llibre es divideix en una dotzena d’itineraris pels barris de la ciutat dels canals, als quals s’hi afegeix un de més, molt breu, dedicat a les illes de la llacuna. Hi inclou un mapa en color, amb una tipografia excessivament petita, i també mapes en blanc i negre dels diferents districtes a l’inici de cada ruta, amb números i lletres indicatives. Són cartografies a doble pàgina, però poc fàcils de llegir.
Les anotacions al text, mitjançant lletres, números i asteriscs, ajuden el lector a situar els carrers, places, cafès i restaurants on per on es mou el comissari i es pren un cafè o menja alguna cosa sense seure. Aquests són alguns dels millors detalls de la guia, exclusivament per a fans de Donna Leon, que va apadrinar el llibre de la seva amiga com la “única guia autoritzada” per mostrar a grups de turistes els itineraris de les seves novel·les.
Atès que l’exemplar en castellà que pretenia comprar era tan car, vaig optar per sol·licitar-ho a la Biblioteca del meu barri, l’opció més vàlida davant d’aquesta colla d’aprofitats que pretenen fer negoci així: vull assenyalar que el seu preu original era de 17€. N’hi ha versions en català, francès, anglès i alemany molt més assequibles, entre 18€ i 30€.
L’autora, Toni Sepeda, no té la culpa del despropòsit, és clar. Nascuda al sud de Califòrnia el 1942 i viatgera incansable, va residir a Itàlia i Turquia des dels anys 80. Va ser professora de Literatura i Història de l’Art a la delegació noritaliana de la Universitat de Maryland, la mateixa en què treballava Donna Leon. Allí es van conèixer i es van fer amigues. Més tard, la novel·lista va dedicar una de les seves novel·les a Sepeda i al seu marit, Craig.
Aquesta parella de nord-americans és la protagonista de l’altre llibre que he trobat escrit per Sepeda: ‘In life with a view: A turkish quest‘ (‘A la vida amb vistes: una recerca turca’), que narra com els va fascinar la costa turca del Mar Negre, al litoral del qual van decidir construir una casa amb vistes al mar.
Fent paral·lelismes amb les llegendes dels herois que van poblar aquella zona (Ulisses, Jàson, Xenofont), ella detalla amb humor les seves dificultats per instal·lar-se i superar problemes com aconseguir tenir llum i aigua per a la seva nova llar. Un procés que es va arribar a allargar deu anys, mentre que el matrimoni residia a prop de Venècia.
Segons publica l’editorial suïssa Diogenes Verlag al perfil de l’autora, Sepeda hauria mort l’any 2020, però no he trobat cap notícia que m’ho confirmi.
Deixa un comentari