Així, amb aquest breu sobrenom (senzillament “per Pep”) es presenta Josep Lluís Penadès (Barcelona, 1972), un home de ràdio, tele, documentals i, ara, viatges i menjar, que ha aconseguit reconvertir-se malgrat la crisi, la pandèmia i totes les dificultats daquests temps. Un viatge que arriba ara a YouTube i TikTok, ni més ni menys.
Vaig conèixer el Pep a través de les xarxes. Crec recordar que mitjançant Facebook, aquest lloc que, diuen, acabarà abandonant Europa i les nostres vides –vinga, marxi’s, senyor Zuckerberg, marxi’s! I no insisteixi–, cap a l’any 2015. Però la nostra primera trobada física es va deure a ‘El tercer ull‘, el famós llibre de Lobsang Rampa, en plena pandèmia.
En efecte. tots dos ens havíem intercanviat missatges a través de la xarxa. Jo encara treballava a El Periódico i ell em donava a conèixer alguns dels molt interessants documentals que anava gravant per aquests mons i que podeu veure en el seu canal de YouTube.
I és que Pep Penadès té darrere una llarga trajectòria de corredor de fons, que es va iniciar quan tenia 13 anys i es va presentar a Ràdio Palafrugell perquè el deixessin posar davant d’un micro. Durant diversos anys va passar per diferents ràdios de la Costa Brava, la Cadena SER i Radio 4, però també la televisió.
Així, al circuit català de TVE, i bàsicament a La 2, va ser director i presentador del programa musical ‘Mix d’avui’; guionista i presentador del concurs musical ‘Gamarock’, coordinador musical i presentador de la secció de notícies curioses al magazín estiuenc de tarda ‘La Gamba’ i coordinador musical del programa juvenil ‘Hyakutake’.
Però a partir del 2005, les seves inquietuds el van portar cap al gènere documental, com a reporter per lliure que va compaginar amb feines de guionista i locutor de ràdio i televisió. Fruit de la seva gran afició són treballs com ‘RASD, justícia sense guerra?’ (2013), ‘Desplazados’ (2013), ‘Perdem i seguim perdent’ (2013)’, ‘Fins quan, Bribri?’ (2013), ‘La missió Tseltal’ (2015), ‘Milton, el nét de l’àvia’ (2018) i molts més,
Vam seguir en contacte ia través de Facebook i Instagram vaig saber que el Pep començava a reconvertir la seva tasca de documentalista per la de reporter de viatges. El vídeo de ‘La frontera entre Corea del Nord i la Xina’ (2018) marca aquesta nova direcció, que no eludeix els aspectes etnogràfics, però incideix una mica més en els turístics i paisatgístics.
Amb posterioritat a la meva marxa del diari, el Pep em va seguir enviant nous vídeos, ja més enfocats als viatges culturals. Especialment interessants són els que va gravar al Japó. Ja hi apareixen elements quotidians i gastronòmics molt atractius.
Un dia de maig del 2020, en plena pandèmia, finalment ens vam conèixer en persona. Jo havia escrit una entrada a Nosolocine.net sobre l’inefable Lobsang Rampa i el seu primer gran best-seller, ‘El tercer ull’, on el suposat monjo budista afirmava ser un lama reencarnat.
Pep també va comentar al Facebook la seva afinitat pel tema i, quan li vaig dir que tenia dos exemplars a la meva biblioteca, el seu entusiasme va propiciar que decidís regalar-ne un. Va ser una trobada agradable i que ha portat a seguir de prop les peripècies. Una reconversió periodística que ara mateix l’ha portat a la plataforma TikTok amb ByPep de Viaje.
Però el més saborós de tot és el recorregut per tota mena de restaurants i cuines de diferents països, tant de Barcelona com d’altres indrets de Catalunya i, en un proper futur, d’altres zones d’Espanya. Els podeu veure a ‘Un Delicioso Mundo’, tant a YouTube com també a TikTok.
Deixa un comentari