El blog del periodista Txerra Cirbian

Autor: TC (Pàgina 2 de 14)

Santo Domingo de Silos

La idea era viatjar fins a Lleó per a una trobada familiar, però amb una parada pel camí. I quin millor lloc que Santo Domingo de Silos, on vam passar un parell de dies, vam visitar el monestir i vam sentir el cant gregorià dels monjos.

A més, vam anar al convent de Sant Francesc, a un quilòmetre del poble. Fa un any, per aquestes dates, un incendi brutal va arribar a les portes d’aquest monestir, ara reconvertit en hostatgeria.

D’aquell terrible desastre, un grup d’artistes i fotògrafs va voler plasmar una exposició, que es va inaugurar el 3 d’agost. Nosaltres ens vam trobar, hores abans, amb dos d’ells, l’Eva Alonso i el Fernando Mayoral, donant els últims tocs a la mostra. Les fotos, magnífiques, penjaven de les branques d’arbres cremats.

Viatges de pel·lícula: Venècia

Bé, amics, agost s’acaba i torno a escriure després d’un mes de calorós dolce far niente. I què millor que tornar amb la meva admirada Venècia per oferir-vos la quarta entrega dels meus viatges de pel·lícula, després de París, Londres i Roma, ara que també comença la Mostra Internazionale d’Arte Cinematografica della Biennale di Venezia, el veterà festival de cinema, que arriba aquest any a la seva 80ª edició, amb ‘La societat de la neu’, de J.A. Bayona. com a film de cloenda.

Aprofito, a més per tornar a parlar-vos dels escenaris de la tercera pel·lícula rodada per un cineasta espanyol a la ciutat dels canals, ‘Al otro lado del río y entre los árboles’, l’esperada adaptació de la novel·la de Hemingway, a càrrec de Paula Ortiz. La directora ha anunciat que la seva estrena al nostre país serà el proper 11 d’octubre, més de dos anys després d’haver finalitzat el seu rodatge.

Continua llegint

Viatges de pel·lícula: Roma

Audrey Hepburn i Gregory Peck, a ‘Vacances a Roma’, fa 70 anys.

Tercera de les ciutats europees més cinematogràfiques, la capital italiana és la que jo sento més propera (en esperit) de les tres grans, juntament amb París i Londres. Molt abans de conèixer-la una mica més gràcies als seus grans directors, curiosament va ser una pel·lícula de Hollywood la que em va fer descobrir-la: l’encantadora ‘Vacances a Roma‘ (1953), amb Audrey Hepburn i Gregory Peck, la cinta de William Wyler, de la qual aquests dies fa 70 anys.

Els meus col·legues de la crítica s’hauran emportat les mans al cap per no haver començat aquesta entrada (última de la temporada, abans de l’habitual aturada d’agost), amb ‘La dolce vita‘ (1960), de Federico Fellini, que m’agrada molt més que el seu ‘Roma'(1972). I és que el record de la immensa Anita Ekberg banyant-se a la Fontana di Trevi davant els ulls de Marcello Mastroianni és incomparable.

Continua llegint

A Romy, que la vam estimar tant

Romy Schneider, Alain Delon i Jane Birkin, a ‘La piscina’.

Quan l’altre dia va morir la Jane Birkin als 76 anys, molta gent va recordar una de les primeres i més famoses pel·lícules: ‘La piscina‘ (1969), aquella cinta de Jacques Deray, amb Alain Delon i Romy Schneider al capdavant del repartiment. El guapo Delon és l’únic dels tres que encara es viu, amb 87 anys. I Romy? Ai! Romy va ser la primera en marxar!

Si la mort no fos una cosa tangible, si les flors ja no cobrissin la seva tomba des de fa 41 anys, la bella Rosemarie Magdalena Albach-Retty, més coneguda com a Romy Schneider (1938-1982), potser seria una venerable anciana de gairebé 85 anys. I potser encara seguiria en actiu una de les millors actrius que ha donat a llum el cinema europeu, una de les dones més belles i de vida privada més trista.

Continua llegint

Viatges de pel·lícula: Londres

Daniel Craig com James Bond, a Londres.

Amb els escenaris londinencs de James Bond al cap o els de la trilogia anglesa de Woody Allen (‘Match Point’, ‘Scoop’ i ‘El somni de Casandra’) com a guies de capçalera, la capital britànica és la meva segona opció d’aquest mes de juliol per parlar de viatges de pel·lícula.

Naturalment, una visita a aquesta gran ciutat significa passejar pel costat del riu Tàmesi, veure el Big Ben i el Parlament, la famosa Torre de Londres, la Sínia del Mil·lenni i la Tate Gallery. Si ens acostem al centre, no deixeu de deambular per Picadilly Circus i Trafalgar Square, i potser podeu dinar a Chinatown.

Continua llegint

Viatges de pel·lícula: París

Com que estem al juliol i bona part de vosaltres, estimats lectors, esteu o estareu de vacances (atents… voteu per correu, si no estareu a la vostra ciutat el dia 23!), he pensat fer algunes entrades refrescants dedicades a ciutats amb clares referències cinèfiles i proposar-vos viatges de pel·lícula.

“Sempre ens quedarà PARÍS“. Segur que recordeu la frase de Humphrey Bogart a ‘Casablanca’, si bé el París de la pel·lícula era pur cartró-pedra. La capital francesa ha estat objecte de mil rodatges, com la trepidant ‘John Wick 4‘, una de les últimes i més reeixides produccions filmades a la capital del Sena.

Continua llegint

El dia que vaig conèixer Indiana Jones

Harrison Ford al rodatge d ‘Indiana Jones 3’.

El mes de maig de 1988, ara fa 35 anys, Steven Spielberg va rodar a Almeria la pel·lícula ‘Indiana Jones i l’última croada’, la tercera de les aventures protagonitzades per Harrison Ford en la qual Sean Connery encarnava el pare del famós arqueòleg (i això que només es portaven 12 anys de diferència).

Aprofitant l’estrena d”Indiana Jones i el dial del destí’, cinquena i última entrega del famós personatge, us deixo aquí un relat en el qual he convertit en ficció el dia que el vaig conèixer. I es que jo vaig anar a Almeria a escriure sobre el rodatge del film i vaig tenir al meu costat en Harrison, amb la seva dona de llavors, Melissa Mathison, la guionista d’e’‘E.T. l’extraterrestre”, i el seu fill Malcolm, que era un nadó de mesos. I a Sean Connery, els bíceps del qual eren més potents que les meves cames.

D’aquella trobada casual al Parador de Mojácar he volgut construir una ficció amb elements semi-autobiogràfics. Confesso que la meva professora d’escriptura creativa va despatxar el meu text amb una frase demolidora: “Això és una anècdota, no un relat”. En fi. Us deixo el que vaig escriure sobre aquell dia, a veure què us sembla a vosaltres.

Continua llegint

Quan Jordi Évole va deixar de ser el Follonero

Al llarg de la meva època com a responsable del suplement de televisió d’El Periódico de Catalunya vaig tenir l’oportunitat de xerrar diverses vegades amb Jordi Évole. Excel·lent professional, Jordi va passar de ser conegut com ‘El Follonero’ als ‘late shows’ d’Andreu Buenafuente a ser el director i presentador de ‘Salvados’, l’incisiu espai de la cadena de televisió La Sexta i, ja en els últims temps, l’autor de les molt personals entrevistes de ‘Lo de Évole’.

És cert que, quan va anar passant el temps, el fet de parlar amb ell de les seves coses i dels nous lliuraments dels seus programes ja no tenien per mi més interès que saber el contingut dels seus reportatges. Per això, vaig delegar les noves entrevistes amb Jordi a les meves companyes de secció, que sempre van aportar algun aspecte diferent i nou sobre el personatge i sobre els seus treballs.

Tot i així, crec que les primeres trobades que vaig tenir encara mantenen certa frescor sobre aquest gran professional que, a més de dirigir la seva productora, es guardava unes hores del seu temps per escriure articles de col·laboració amb El Periódico, al seu dia, i amb La Vanguardia, on ho fa actualment. De totes les entrevistes que vam mantenir, em quedo amb aquesta de l’estiu del 2009.

Continua llegint

Costa Rica, fa 15 anys

Aquest és el relat d’un viatge a Costa Rica, realitzat el juliol del 2008, ara fa quinze anys. Era un circuit pel país centreamericà, que vam contractar a través d’una agència d’El Corte Inglés, però el majorista, Mundicolor, era el mateix que els altres companys de trajecte, que havien acudit a altres agències.

He volgut recuperar el relat original, que vaig publicar el 2018, en diversos episodis, que he revisat i corregit ara. Eren capítols que es corresponen, excepte en algun cas, als dies que va durar el viatge i que apareixen al menú desplegable que veieu aquí a baix.

Naturalment, també us suggereixo visitar la pàgina web oficial de turisme del país centreamericà, si voleu informació més actualitzada.

  1. Preparatius del viatge
  2. Més de 12 hores d’avió
  3. Camí de Tortuguero
  4. Canals i selva
  5. Les tortugues verdes
  6. En ruta cap a Arenal
  7. El volcà Arenal
  8. Camí de Monteverde
  9. El bosc ennuvolat de Monteverde
  10. La reserva biològica de Santa Elena
  11. Els cocodrils de Tàrcoles
  12. El parc nacional de Manuel Antonio

La primera advocada italiana

Matilda De Angelis és Lidia Poët.

Fa més o menys un any, la plataforma digital Netflix va anunciar diversos projectes de la divisió italiana. Un d’ells és la sèrie ‘La llei de Lidia Poët’, entretinguda producció amb carismàtica protagonista femenina de caràcter històric, que s’ha estrenat fa relativament poc amb bona acceptació.

Amb la bella Matilda De Angelis al capdavant d’un repartiment en què també destaquen els actors Eduardo Scarpetta i Pier Luigi Pasino, aquesta ficció ofereix un missatge progressista i feminista en recrear amb força llibertat i imaginació la vida de Lidia Poët, la primera dona italiana que va exercir l’advocacia.

Continua llegint

Hilary Swank, periodista a Alaska

Aquests dies he estat veient ‘Alaska Daily‘, una sèrie basada en fets reals que ofereix la plataforma digital Disney+. Se centra en les peripècies d?una periodista novaiorquesa que es veu obligada a mudar-se a Alaska per començar des de zero en un petit diari local. Allà treballarà amb una col·lega en un reportatge sobre dones indígenes desaparegudes i assassinades.

La producció té les seves grans cartes a l’actriu Hilary Swank (1974), guanyadora de dos premis Óscar per les pel·lícules ‘Boys don’t cry’ (1999) i ‘Million dollar baby‘ (2004), i al creador de la sèrie, Tom McCarthy (1966), el director de ‘Spotlight‘ (2015), l’oscaritzada pel·lícula que recrea la investigació dels reporters del Boston Globe, el diari nord-americà que va destapar els escàndols de pederàstia de sacerdots catòlics a l’estat de Massachusetts.

Continua llegint

I si la Caputxeta fos ‘un’ espia?

Fragment del cartell de la pel·lícula ‘En companyia de llops’, de Neil Jordan.

El dia de Sant Jordi us vaig regalar el relat curt ‘Ciao amore‘, fruit del primer exercici d’un taller d’escriptura creativa on vaig acudir el darrer trimestre del 2022 i el primer del 2023. Va ser al Centre Cívic de la Casa Golferichs, impartit per la Débora Castillo (1963). Avui us vull regalar un segon relat, mentre planifico la possibilitat d’una cosa molt més difícil: escriure una novel·la.

El segon exercici plantejat per la professora era donar una volta a un conte clàssic, com ara la ‘Caputxeta Vermella, i efectuar un ‘plagi creatiu’, és a dir, “agafar una història i desgranar el seu argument principal, analitzar les funcions de cada personatge” i a partir d’aquí, construir el nostre propi relat. I així vaig transformar la nena del conte en un espía.

Continua llegint

‘Sherwood’, una gran sèrie policíaca de la BBC

Des de fa molt pocs dies podeu veure ‘Sherwood‘ a la plataforma Filmin. Es tracta d’una de les darreres sèries policíaques britàniques, que vénen avalades amb el prestigiós segell de la BBC. Encara que estigui inspirada en un parell de crims reals, ocorreguts a inicis de la dècada dels anys 2000, les seves històries han estat convertides en una trama de ficció addictiva per James Graham.

Aquest presigiós dramaturg i guionista, autor de la sèrie ‘Quiz’ (2020) i del llibret de la pel·lícula ‘Brexit: the uncivil war’ (2019), dirigida per Toby Haynes i protagonitzada per Benedict Cumberbatch, va néixer a Mansfield, al districte de Nottinghamshire, una zona minera especialment castigada per la política conservadora i la Primera Ministra Margaret Thatcher.

Continua llegint

Keri Russell, la diplomàtica

Keri Russell és Kate Wyler a la sèerie ‘La Diplomática’ (foto d’Alex Bailey / Netflix).

Segurament als lectors els sonarà el nom de l’actriu californiana Keri Russell (47 anys). Guanyadora d’un Globus d’Or per la sèrie ‘Felicity‘ (1998-2002) i lloada pel seu treball a ‘The Americans‘ (2013-2018), on feia d’espia russa infiltrada als EUA, ara torna a fer tot un recital a ‘La Diplomática’, que en molt pocs dies s’ha convertit en una de les sèries més populars de Netflix.

Russell interpreta una diplomàtica anomenada Katherine ‘Kate’ Wyler, especialitzada en zones de conflicte com el Pròxim Orient. Poc abans de viatjar a la destinació prevista (Afganistan, ni més ni menys), rep com a missió la de ser la nova ambaixadora dels Estats Units al Regne Unit. En realitat, aquesta nova tasca no és sinó una prova que el president nord-americà i els seus col·laboradors més propers li preparen de cara a un càrrec més important.

Continua llegint

Les històries de cinema de Josep Maria Bunyol

Aquest Sant Jordi hi ha hagut una infinitat de noves novel·les, còmics, assajos i poemaris. Llibres dedicats al cinema n’hi ha hagut molt menys. Jo he triat ‘Per un grapat d’històries‘, de Josep Maria Bunyol (1975), amb pròleg de Sergi Pàmies, i he volgut entrevistar el seu autor. Podeu el so de la conversa al final del text.

Són 18 relats de no ficció molt entretinguts, que recreen moments poc coneguts de la història del cinema, protagonitzats per personatges famosos, des de Marlene Dietrich i Maria Mercader fins a Sergio Leone, Stanley Kubrick, Steven Spielberg o David Fincher.

Continua llegint

‘Ciao amore’, un petit relat

Cartel del Ayuntamiento de Barcelona.

Avui, 23 d’abril, és la diada de Sant Jordi, dia del llibre i de la rosa a Catalunya. També és considerat el dia dels enamorats. Per això us vull regalar un conte, ‘Ciao amore‘. Es tracta d’un relat curt que vaig escriure com a primer exercici d’un taller d’escriptura creativa al qual he estat acudint els darrers mesos al Centre Cívic Casa Golferichs, impartit per la Débora Castillo (1963), escriptora barcelonina que té una novel·la tan divertida com el títol que ostenta: ‘Poco bebo para lo mucho que tengo que tragar‘.

Ara, al gra. Aquest primer conte havia de sorgir a partir d’un parell de paraules escollides a l’atzar i facilitada per algun dels meus companys de taller, que majoritàriament eren dones. Potser per aquest motiu, els dos mots que em van assignar van ser ‘pintallavis’ i ‘mirall’. I el text que vaig desenvolupar a partir d’ells és el següent.

Continua llegint

Una ‘guerra no declarada’ molt real

Fa un mes, un grup de ciberdelinqüents va bloquejar el sistema informàtic de l’Hospital Clínic de Barcelona. I aquests dies s’ha produït una filtració a internet de dades militars dels EUA relacionades amb la guerra d’Ucraïna a càrrec de hackers no identificats que està posant en perill els serveis secrets occidentals. Des de l’inici d’aquesta contesa, els atacs al ciberespai s’han incrementat tant o més que els físics als camps de batalla.

Per això resulta més que apropiat revisar la minisèrie ‘The Undeclared War‘ (2022), una de les estrenes de SkyShowtime, nova plataforma de streaming amb produccions dels estudis Universal, DreamWorks, Sky, Nickelodeon, Showtime i Paramount Pictures. Aquesta empresa de vídeo sota demanda en format digital ha entrat amb força a Espanya fa escassament un mes i mig gràcies a una oferta de subscripció per poc menys de tres euros al mes.

Continua llegint

La Venècia de Sáenz de Urturi

Feia dies que no us parlava de Venècia però aprofitant que Eva García Sáenz de Urturi acaba de publicar un nou llibre, titulat ‘El ángel de la ciudad‘ (Editorial Planeta) i ambientat a la ciutat dels canals, us dono de nou la pallissa amb alguns escenaris venecians, en aquest cas no tant cinèfils com literaris.

Però segur que us sona el nom d’aquesta escriptora basca, tot un fenomen literari gràcies en bona part a la seva trilogia de la Ciutat Blanca, unes novel·les policíaques molt entretingudes i ambientades a la seva Vitòria natal i protagonitzades per l’inspector Unai López d’Ayala, àlies ‘Kraken’.

Continua llegint

Saló del Còmic de Barcelona 2023

Ja ni me’n recordo de quan vaig començar a visitar el el Saló del Còmic de Barcelona, que aquest any arriba a la seva 41ª edició. Però jo diria que va ser des del principi, a inicis dels anys 80. En aquells primers temps vaig anar com a periodista especialitzat, enviat per l’enyorat Josep Maria Huertas Claveria, que aleshores era el meu redactor en cap a El Periódico de Catalunya.

Anys i diverses prefectures i seccions més tard, el vaig visitar anualment com a bon aficionat (més que expert) en el tema, encara que ja no tingués la responsabilitat d’informar al meu diari sobre aquesta festa dels còmics. És curiós com en certes èpoques la meva carrera professional es va allunyar (involuntàriament) de les àrees que més m’agradaven i dominava. Encara busco els culpables d’aquest destí.

Continua llegint
« Entrades més antigues Entrades més recents »

© 2024 Txerrad@s

Tema de Anders NorenAmunt ↑