El blog del periodista Txerra Cirbian

Mes: junio 2010 (Página 3 de 3)

Los premios de la Academia de la TV

Anoche me quedé en el trabajo escribiendo el texto de una noticia sobre los premios de la Academia de las Ciencias y las Artes de Televisión, que publico hoy en el diario El Periódico, donde se puede leer si os apetece. Y si queréis conocer la lista completa de premiados, la misma ATV la publica hoy.
Ninguna de las grandes cadenas ofrecía el acto, que intenté seguir mediante Veo 7, el único canal de ámbito estatal donde se podía ver la ceremonia.
Al cabo de un rato, lo dejé y opté por ver el acto a través de internet: la señal ofrecida de forma gratuita por la propia Academia de Televisión me permitía ver de forma íntegra toda la retransmisión, mientras la gente de Veo 7 cortaba indiscriminadamente la entrega de los premios a las telas autonómicas para hacer entrevistilla del tres al cuarto.
La única duda que tengo es que la misma señal de internet, que ya nos llegaba con algo de retraso con respecto a la de la tele, era aún un poco más tardía, incluso, si la veía en la misma web de la Academia que, por ejemplo, en Vertele.com.

Els premis de la Acadèmia de la TV

Ahir a la nit em vaig quedar a la feina escribint el texte d’una notícia sobre els premis de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió, que publico  avui al diari El Periódico, on es pot llegir-hi si us ve de gust. I si voleu conèixer la llista sencera de premiats, la mateixa ATV la publica avui.
Cap de les grans cadenes oferia l’acte, que vaig intentar seguir mitjançant Veo 7, l’únic canal d’àmbit estatal on es podia veure la cerimònia.
Al cap d’una estona, vaig plegar i vaig optar per veure l’acte a través d’internet: la senyal oferida de forma gratuïta per la pròpia Acadèmia de Televisió em va permitir veure de forma íntegra tota la retransmissió, mentre la gent de Veo 7 tallava indiscriminadament l’entrega dels premis a les teles autonòmiques per fer entrevistetes del tres al quart.
L’únic dubte que tinc és que la mateixa senyal d’internet, que ja ens arribava amb una mica de retràs respecte de la de la televisió, era una mica més retardada, encara, si la veies a la mateixa web de l’Acadèmia que, per exemple, a Vertele.com.

Discutiendo la Divina Comedia con Dante

No recuerdo quién me envío un enlace a esta imagen, titulada Discutiendo la Divina Comedia con Dante, pero probablemente fue mi amigo Jordi.
Se trata de un enorme óleo sobre tela, de 13 por 6 metros, pintado en el 2006 por los artistas chinos Dai Dudu, Li Tiezi, y Zhang An con 103 figuras históricas del mundo de la cultura, la ciencia y la política internacional.
Cuando fue trasladado a internet incorporó, además, nombres y enlaces a la Wikipedia. Eso fue el año pasado y ya fue objeto de atención por parte de webs y blogs.
Yo he encontrado referencias a esta obra en el Dailymail, Home page daily, Cliptank, Taringa, el blog de Jahsonic y Art and popular culture, pero seguro que hay muchas más

Discutint la Divina Comèdia amb Dante

No recordo qui em va enviar un enllaç a aquesta imatge, titulada Discutint la Divina Comèdia amb Dante, però probablement va ser el meu amic Jordi.
Es tracta d’un enorme oli sobre tela, de 13 per 6 metres, pintat el 2006 pels artistes xinesos Dai Dudu, Li Tiezi, i Zhang An amb 103 figures històriques del món de la cultura, la ciència i la política internacional.
Quan va ser traslladat a internet, va incorporar, a més, noms i enllaços a la Viquipèdia. Això va ser l’any passat i ja va ser objecte d’atenció per part de webs i blocs.
Jo he trobat referències a aquesta obra al Dailymail, Home page daily, Cliptank, Taringa, el bloc de Jahsonic i Art and popular culture, però segur que hi ha moltes més

Al revister…

Us deia fa uns dies que el meu revister és un lloc on trobo insospitats articles perduts que acudeixen a la meva memòria en determinats moments…
Per exemple, ara que es parla tant de la propietat intel·lectual, dels internautes, de la transferència d’arxius entre particulars (el famós P2P) i tota la resta, m’ha vingut al cap Y los robos presentes, un text de Javier Marías de fa uns mesos.

Seguir leyendo

En el revistero…

Os decía hace unos días que mi revistero es un lugar donde encuentro insospechados artículos perdidos que me vienen a la memoria en determinados momentos…
Por ejemplo, ahora que se habla tanto de la propiedad intelectual, de los internautas, de la transferencia de archivos entre particulares (el famoso P2P) y todo lo demás, me ha venido a la cabeza Y los robos presentes, un texto de Javier Marías de hace unos meses.
Seguir leyendo

Què fa aquí un bidó de plàstic?

llauna01 llauna02

A la imatge d’ahir, en un dels esglaons de Sant Miquel de Falgars, hi havia un d’aquests bidons d’oli per a motors de dos temps.
La meva dona i jo ens vam preguntar com era possible que aquell bidó de plàstic hagués arribat a un lloc tan allunyat de la civilització.
Era un objecte que portava temps allà, perquè d’oli no quedava rastre i l’exterior estava net per la pluja.
El vam recollir, el vam portar amb nosaltres de tornada al cotxe i el vam dipositar en un contenidor groc.
No és una heroïcitat… però ningú no se l’havia emportat abans.

¿Qué pinta ese bidón ahí?

llauna01 llauna02

En la imagen de ayer, en uno de los escalones de Sant Miquel de Falgars, había uno de esos bidones de aceite para motores de dos tiempos.
Mi mujer y yo nos preguntamos cómo era posible que aquel bidón de plástico hubiera llegado a un lugar tan alejado de la civilización.
Era un objeto que llevaba tiempo allí, porque de aceite no quedaba rastro y el exterior estaba limpio por la lluvia.
Lo recogimos, lo llevamos con nostros de vuelta al coche y lo depositamos en un contenedor amarillo.
No es una heroicidad… pero nadie se lo había llevado antes.

Sant Miquel de Falgars

sant miquel de falgars

Sant Miquel de Falgars o de Castelló és una ermita situada en un camí que uneix Hostalets d’en Bas, a la Garrotxa (Girona), amb Falgars, a la zona de les Guilleries i el Collsacabra.
Si aparquem a la zona de les cases rurals de Falgars, és un bonic passeig d’un parell de horetes, en total.
Seguir leyendo

Sant Miquel de Falgars

sant miquel de falgars

Sant Miquel de Falgars o de Castelló es una ermita situada en un sendero que une Hostalets d’en Bas, en la Garrotxa (Girona) con Falgars, en la zona de las Guilleries y el Collsacabra.

Si aparcamos en la zona de las casas rurales de Falgars, es un bonito paseo de un par de horitas, en total.

Seguir leyendo

Blocsugerències

Tenia aquests enllaços a la recambra des de fa temps; corresponen a quatre blocs que em van semblar interessants en el seu dia.
Com que sóc una mica desastre amb això d’incorporar enllaços a la barra lateral, prefereixo fer-vos alguna recomanació de tant en tant.
Avui m’ha semblat un dia perfecte per suggerir-vos que els hi doneu un cop d’ull.

Seguir leyendo

Blogsugerencias

Tenía estos enlaces en la recámara desde hace tiempo; corresponden a cuatro bitácoras que me parecieron interesantes en su día.
Como soy un poco desastre con eso de incorporar links en la barra lateral, prefiero haceros alguna recomendación de vez en cuando.
Hoy me ha parecido un día perfecto para sugeriros que os déis una vuelta por ellas.

Seguir leyendo

El ‘LipDub’ de la Universitat de Vic

Ja feia alguns dies que us volia ensenyar aquest vídeo, gravat el mes de maig a la Universitat de Vic, a partir de la cançó Hey, soul sister, dels Train. L’han dirigit Dani Feixas i Santi Hausmann,
La iniciativa ha partit de l’assignatura de creativitat dels estudiants de Publicitat i Relacions Públiques.

A més, a la Viquipèdia expliquen el següent:

Aquest LipDub ha comptat amb la participació de més de 900 persones, convertint-se així, i de moment, en el més multitudinari de Catalunya, d’Espanya i possiblement d’Europa. Des que es va penjar a internet, les visites rebudes han crescut exponencialment, obtenint 24.000 entrades durant el primer dia i 100.000 durant la primera setmana. El que realment caracteritza i diferencia aquest lipdub respecte als altres és la incorporació d’elements creatius com castellers.

El que diuen ara un Lipdub és un pla seqüència en què els personatges que apareixen en l’escena van movent els llavis al ritme d’una determinada cançó.
En aquest enllaç de la Viquipèdia i en aquest altre, en castellà, ho expliquen prou bé, i assenyalen alguns dels millors vídeos de la xarxa, com el ja clàssic LipDub realitzt per Luc-Olivier Cloutier i Marie-Ève Hébertsé amb 172 estudiants de la Universitat del Quebec a Montréal, el any passat, a partir de la cançó I gotta feeling, dels Black Eyed Peas. Té més de sis milions de visites.
A veure si amb el de Vic superem aquesta xifra … De moment ja porten més de ¡600.000 visites!

El ‘LipDub’ de la Universidad de Vic

Hacía ya algunos días que os quería enseñar este vídeo, grabado el mes de mayo en la Universidad de Vic, a partir de la canción Hey, soul sister, de los Train. Lo han dirigido Dani Feixas y Santi Hausmann,
La iniciativa ha partido de la asignatura de creatividad de los estudiantes de Publicidad y Relaciones Publicas.

Además, en la Wikipedia explican lo siguiente:

Este LipDub ha contado con la participación de más de 900 personas, convirtiéndose así, y por el momento, en el más multitudinario de Catalunya, de España y posiblemente de Europa. Desde que se colgó en internet, las visitas recibidas han crecido exponencialmente, obteniendo 24.000 entradas durante el primer día y 100.000 durante la primera semana. Lo que realmente caracteriza y diferencia este lipdub respecto a los otros es la incorporación de elementos creativos como castellers.

Lo que llaman ahora un LipDub es un plano secuencia en el que los personajes que aparecen en la escena van moviendo los labios al ritmo de una determinada canción.
En este enlace de la Wikipedia lo explican bastante bien, y señalan algunos de los mejores vídeos de la red, como el ya clásico LipDub realizado por Luc-Olivier Cloutier y Marie-Ève Hébertsé con 172 estudiantes de la Universidad del Québec en Montréal, el año pasado, a partir de la canción I gotta feeling, de los Black Eyed Peas. Tiene más de seis millones de visitas.
A ver si con el de Vic superamos esa cifra… De momento ya llevan más de ¡600.000 visitas!

Laura, Manuel, David i molts més

Ara que Laura Arau, Manuel tàpia i David Segarra tornen a casa, us vull deixar alguns llocs web de dels activistes espanyols que anaven en els vaixells massacrats per Israel, així com el vídeo gravat el tercer dia de navegació al Mavi Marmara. En aquell moment, la flota estava en aigües internacionals i en situació legal, les lleis internacionals.

  • La web de la asociación Cultura y Paz, amb informació de les activitats d’aquesta ONG.
  • Cultura i Pau, de Vic, , on viu la Laura.
  • El bloc Crónicas desde Gaza, subtitulat Marcha por la Libertad de Gaza. Visiones desde la realidad de un conflicto, ofereix interessants reflexions de Manuel Tapial sobre els preparatius de l’acció que volien portar a terme.
  • Bloc de David Segarra Soler, el periodista valencià que anava en el vaixell. El seu Twitter es Davidsegarra.

Laura, Manuel, David y muchos más

Ahora que Laura Arau, Manuel Tapial y David Segarra regresan a casa, os quiero dejar algunos sitios web de de los activistas españoles que iban en los barcos masacrados por Israel, así como el vídeo grabado el tercer dia de navegación en el Mavi Marmara. En aquel momento, la flotilla estaba en aguas internacionales y en situacion legal, las leyes internacionales.

  • La web de la asociación Cultura y Paz, con información de las actividades de esta ONG.
  • Cultura i Pau, de Vic, donde vive Laura.
  • El blog Crónicas desde Gaza, subtitulado Marcha por la Libertad de Gaza. Visiones desde la realidad de un conflicto, ofrece interesantes reflexiones de Manuel Tapial sobre los preparativos de la acción que querían llevar a cabo.
  • Blog de David Segarra Soler, el periodista valenciano que iba en el barco de los dos cooperantes españoles. Su Twitter es Davidsegarra.

Tots som tots

M’ha arribat aquesta carta que potser ja haureu llegit o sentit en alguna altra part.
És una forma de petició blanca, com el sobre que demanen enviem al Govern com a forma de protesta per la situació actual.
Ignoro l’origen d’aquesta iniciativa que, en tot cas, reprodueixo a continuació… I encara que tinc els meus dubtes sobre la seva efectivitat, veient escandaloses obscenitats com Mujeres ricas (La Sexta) i Casadas con Hollywood (Cuatro), penso que qualsevol forma d’expressar la nostra indignació és poca.

«Todos somos todos, pero parece que en tiempos de crisis TODOS somos los de siempre: los trabajadores.
Seguir leyendo

Todos somos todos

Me llega esta carta que quizá ya habréis leído u oído por alguna parte.
Es una forma de petición blanca, como el sobre que piden envíemos al Gobierno como forma de protesta por la situación actual.
Ignoro el origen de esta iniciativa que, en todo caso, reproduzco a continuación… Y aunque tengo mis dudas sobre su efectividad, viendo escandalosas obscenidades como Mujeres ricas (La Sexta) o Casadas con Hollywood (Cuatro), pienso que cualquier forma de expresar nuestra indignación es poca.

«Todos somos todos, pero parece que en tiempos de crisis TODOS somos los de siempre: los trabajadores.
Seguir leyendo

Entradas siguientes »

© 2025 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑