Txerrad@s

El blog del periodista Txerra Cirbian

Página 54 de 169

Premis Blocs Catalunya

Gairebé el mateix dia que es publica la nova versió de blocs WordPress, la 3.0, acaba d’obrir-se el periode de votacions per premiar el millor bloc en català de l’any per part de l’Associació Societat de Tecnologia i Coneixement. Estic segur que el meu bloc no és el millor, perquè només cal donar un cop d’ull a alguns dels excel·lents diaris d’altres persones per a sentir ‘sana’ enveja.

De totes maneres, si us agraden els articles que escric, em podeu votar en aquesta adreça: Premisblocs.cat: Txerradas. Són més de cinc anys escrivint per aquí i això també té premi, no?

Doodles de futbol

Sóc un dels molts fans dels doodles, els dibuixos que decoren des de fa anys els logos del cercador Google.
El dibuix de l’esquerra, que il.lustra avui les cerques, correspon a Julia Egido Martínez, una sevillana de 17 anys, que ha guanyat la competició espanyola del concurs Doodle for Google – M ‘agrada el futbol.
El vídeo correspon a la forma en què Dennis Hwang, webmaster de Google, un jove de 30 anys, crea aquests logotips des de ja fa 10 anys

Doodles futboleros

Soy uno de los muchos fans de los doodles, los dibujos que decoran desde hace años los logos del buscador Google.
El dibujo de la izquierda, que ilustra hoy las búsquedas, corresponde a Julia Egido Martínez, una sevillana de 17 años, que ha ganado la competición española del concurso Doodle for Google – Me gusta el fútbol.
El vídeo corresponde a la forma en que Dennis Hwang, webmaster de Google, un joven de 30 años, crea estos logos desde hace ya 10 años.

La tele, el futbol i el Barça

Que vagi per davant algunes veritats: no sóc futboler, però m’agrada el bon futbol; el meu equip és l’Athletic de Bilbao, però els dos últims anys he gaudit, i molt, amb el joc del Barça de Pep Guardiola; i en cas de dubte, prefereixo una bona pel·lícula (en el cinema, si és possible) a un bon partit de futbol.
M’ha semblat excessiu del temps que TV-3, la televisió pública catalana, li ha dedicat al tema de les eleccions del Barça, amb els seus prolegòmens, campanyes, debats i votacions, ahir. Hores i hores en antena. Com bé diu el col·lega Ferran Monegal, avui, a El Periódico.

No recordo cap desplegament semblant en matèria d’eleccions polítiques, ni en les del president de la Generalitat, que afecta la totalitat dels catalans. O sigui, que aquesta bonica excitació de la Televisió de Catalunya demostra la molta necessitat que hi ha de seguir comptant amb el Barça com a salvador de les audiències i, també, com a principalíssim ingredient monetari.

Tot al Barça és una mica excessiu. En efecte, és un club que és més que un club, però també només un club, privat, amb els seus socis i dirigents, i el millor futbol de l’Estat espanyol en aquests moments.
El futbol, en efecte, atrau milions d’espectadors de tot el món… però també hi ha molts altres milions de persones que veuen altres coses mentre es disputen aquests partits líders en audiència.
Però una cosa és la pilota que roda en el camp i una altra, els despatxos. Per això, ahir, els espectadors van fer zàping i es van anar a altres cadenes.

La tele, el fútbol y el Barça

Vayan por delante algunas verdades: no soy futbolero, pero me gusta el buen fútbol; mi equipo es el Athletic de Bilbao, pero los dos últimos años he disfrutado con el juego del Barça de Pep Guardiola; y en caso de duda, prefiero una buena película (en el cine, si es posible) a un buen partido de fútbol.
Me ha parecido excesivo la tiempo que TV-3, la televisión pública catalana, le ha dedicado al tema de las elecciones del Barça, con sus prolegómenos, campañas, debates y votaciones, ayer. Horas y horas en antena. Como bien dice el colega Ferran Monegal, hoy, en El Periódico.

No recuerdo ningún despliegue semejante en materia de elecciones políticas, ni en la del president de la Generalitat, que afecta a la totalidad de los catalanes. O sea, que esta hermosa excitación de la Televisió de Catalunya demuestra la mucha necesidad que hay de seguir contando con el Barça como salvador de las audiencias y, también, como principalísimo ingrediente monetario.

Todo en el Barça es un poco excesivo. En efecto, es un club que es más que un club, pero también sólo un club, privado, con sus socios y dirigentes, y el mejor fútbol de la Península en estos momentos.
El fútbol, en efecto, atrae a millones de espectadores de todo el mundo… pero también hay otros muchos millones de personas que ven otras cosas mientras se disputan esos partidos líderes en audiencia.
Pero una cosa es la pelota que rueda en el campo y otra, los despachos. Por eso, ayer, los espectadores hicieron zapping y se fueron a otras cadenas.

Masia abandonada

Quan fas senderisme, de tant en tant passes prop de masies abandonades que recorden un passat que, probablement, per als seus habitants, va ser millor.
El presente, desolat, es presta al misteri.

Masía abandonada

Cuando haces senderismo, de vez en cuando pasas cerca de casas abandonadas que recuerdan un pasado que, probablemente, para sus habitantes, fue mejor.
El presente, desolado, se presta al misterio.

Un virus humil

És divendres i tots necessitem un toc d’humor, de bon humor adobat amb una rumbeta catalana.
Aquests nois es diuen Rumba Tarumba i em van sorprendre fa uns dies amb aquest e-mail, enviat a tots els contactes que van poder trobar.
Amb un encapçalament com «Un virus humilde ataca youtube» no vaig poder deixar de llegir aquest missatge, i punxar en l’enllaç per veure i sentir la cançó que han parit.

Seguir leyendo

Un virus humilde

Es viernes y todos necesitamos un toque de humor, de buen humor adobado con una rumbita catalana.
Estos chicos se llaman Rumba Tarumba y me sorprendieron hace unos días con este e-mail, enviado a todos los contactos que pudieron encontrar.
Con un encabezamiento como «Un virus humilde ataca youtube» no pude dejar de leer este mensaje, y pinchar en el enlace para ver y oir la canción que han parido.

Seguir leyendo

Los premios de la Academia de la TV

Anoche me quedé en el trabajo escribiendo el texto de una noticia sobre los premios de la Academia de las Ciencias y las Artes de Televisión, que publico hoy en el diario El Periódico, donde se puede leer si os apetece. Y si queréis conocer la lista completa de premiados, la misma ATV la publica hoy.
Ninguna de las grandes cadenas ofrecía el acto, que intenté seguir mediante Veo 7, el único canal de ámbito estatal donde se podía ver la ceremonia.
Al cabo de un rato, lo dejé y opté por ver el acto a través de internet: la señal ofrecida de forma gratuita por la propia Academia de Televisión me permitía ver de forma íntegra toda la retransmisión, mientras la gente de Veo 7 cortaba indiscriminadamente la entrega de los premios a las telas autonómicas para hacer entrevistilla del tres al cuarto.
La única duda que tengo es que la misma señal de internet, que ya nos llegaba con algo de retraso con respecto a la de la tele, era aún un poco más tardía, incluso, si la veía en la misma web de la Academia que, por ejemplo, en Vertele.com.

Els premis de la Acadèmia de la TV

Ahir a la nit em vaig quedar a la feina escribint el texte d’una notícia sobre els premis de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió, que publico  avui al diari El Periódico, on es pot llegir-hi si us ve de gust. I si voleu conèixer la llista sencera de premiats, la mateixa ATV la publica avui.
Cap de les grans cadenes oferia l’acte, que vaig intentar seguir mitjançant Veo 7, l’únic canal d’àmbit estatal on es podia veure la cerimònia.
Al cap d’una estona, vaig plegar i vaig optar per veure l’acte a través d’internet: la senyal oferida de forma gratuïta per la pròpia Acadèmia de Televisió em va permitir veure de forma íntegra tota la retransmissió, mentre la gent de Veo 7 tallava indiscriminadament l’entrega dels premis a les teles autonòmiques per fer entrevistetes del tres al quart.
L’únic dubte que tinc és que la mateixa senyal d’internet, que ja ens arribava amb una mica de retràs respecte de la de la televisió, era una mica més retardada, encara, si la veies a la mateixa web de l’Acadèmia que, per exemple, a Vertele.com.

Discutiendo la Divina Comedia con Dante

No recuerdo quién me envío un enlace a esta imagen, titulada Discutiendo la Divina Comedia con Dante, pero probablemente fue mi amigo Jordi.
Se trata de un enorme óleo sobre tela, de 13 por 6 metros, pintado en el 2006 por los artistas chinos Dai Dudu, Li Tiezi, y Zhang An con 103 figuras históricas del mundo de la cultura, la ciencia y la política internacional.
Cuando fue trasladado a internet incorporó, además, nombres y enlaces a la Wikipedia. Eso fue el año pasado y ya fue objeto de atención por parte de webs y blogs.
Yo he encontrado referencias a esta obra en el Dailymail, Home page daily, Cliptank, Taringa, el blog de Jahsonic y Art and popular culture, pero seguro que hay muchas más

Discutint la Divina Comèdia amb Dante

No recordo qui em va enviar un enllaç a aquesta imatge, titulada Discutint la Divina Comèdia amb Dante, però probablement va ser el meu amic Jordi.
Es tracta d’un enorme oli sobre tela, de 13 per 6 metres, pintat el 2006 pels artistes xinesos Dai Dudu, Li Tiezi, i Zhang An amb 103 figures històriques del món de la cultura, la ciència i la política internacional.
Quan va ser traslladat a internet, va incorporar, a més, noms i enllaços a la Viquipèdia. Això va ser l’any passat i ja va ser objecte d’atenció per part de webs i blocs.
Jo he trobat referències a aquesta obra al Dailymail, Home page daily, Cliptank, Taringa, el bloc de Jahsonic i Art and popular culture, però segur que hi ha moltes més

Al revister…

Us deia fa uns dies que el meu revister és un lloc on trobo insospitats articles perduts que acudeixen a la meva memòria en determinats moments…
Per exemple, ara que es parla tant de la propietat intel·lectual, dels internautes, de la transferència d’arxius entre particulars (el famós P2P) i tota la resta, m’ha vingut al cap Y los robos presentes, un text de Javier Marías de fa uns mesos.

Seguir leyendo

« Entradas anteriores Entradas siguientes »

© 2026 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑