El blog del periodista Txerra Cirbián, desde 2005

Categoría: Societat (Página 1 de 3)

Més enllà de Facebook

Mark Zuckerberg, el cervell de Facebook

La recent decisió de Facebook de rectificar –els seus responsables han hagut de tirar-se enrere en el seu intent de modificar les condicions d’ús d’aquesta xarxa social per a quedar-se amb les dades dels usuaris– davant l’empenta dels usuaris és un avís a navegants: som nosaltres els que podem, si volem, obrir, potenciar, fer caure o tancar un determinat web a internet.
I ara penso, per exemple, en els habituals abusos que patim els consumidors per part de les companyies que ens subministren la telefonia, el gas o l’electricitat, i per part dels bancs i caixes que augmenten sense permís les comissions que ens cobren.
I si ampliéssim aquesta força que podem tenir al món real, a la vida quotidiana?

Seguir leyendo

Més recursos, més humans

Hi ha anuncis i n’hi ha bons anuncis.
Un d’ells ho acabo de veure en un autobús urbà de Barcelona.
Pertany a Randstad, una empresa de treball temporal que recentement va publicar un estudi realment pessimista:
Tres de cada quatre treballadors creuen que el 2009 empitjorarà la situació de l’ocupació a Espanya.
Però al marge de que sigui una firma dedicada a l’oferta i demanda de mà d’obra, cosa que en aquests temps d’EROs és absolutament necessari, el que m’ha agradat del seu màrqueting o de la seva auto-promoció és la frase i la forma gràfica d’mostrar-ho:

«RRRHHH: més recursos, més humans.»

Minimalista. Jugant només amb les sigles de RRHH i afegint-hi una R i una H més. Sensacional!
A veure si és així i les empreses prenen nota: amb menys recursos de personal seran inhumanes.

Crisis humanitàries

En aquests temps de crisi seguim sent ciutadans d’un privilegiat país del primer món. Metges Sense Fronteres ens recorda que hi ha altres móns molt diferents, en el seu informe Les deu crisis humanitàries més desateses de 2008:

«Es tracta d’una sèrie d’emergències relacionades amb conflictes i malalties que van afectar a milions de persones, les necessitats de salut més immediates van quedar sense cobrir, i en les quals els actors amb responsabilitats o capacitat d’influència demostrar poca eficàcia, quan no poca voluntat política, per posar fi al seu patiment «.

Segons aquest informe, els països i malalties més desatesos pels mitjans són els seguents: Somàlia,
Myanmar, Zimbabue, República Democràtica del Congo, Etiòpia, Pakistan, Sudan, Iraq, la desnutrició i la sida.
Quan veiem que estem malament, que els problemes econòmics ens angoixen, és aconsellable mirar cap al tercer i el quart món, on n’hi ha persones que ho estan passant molt pitjor. Donem un cop de mà.

Blocs de resistència

Una de les moltes meravelles d’internet és la difusió exponencial de les protestes dels col·lectius de treballadors. El cas més proper és el dels professionals del Grup Zeta, entre els quals es compten els periodistes dels diaris El Periódico i La Voz de Asturias, entre d’altres capçaleres.
Els primer han creat el blog La gent d’El Periódico, i els segons, el titulat No cerréis La Voz, que ja ha superat les 11.000 visites en quatre dies i ha rebut més de 500 comentaris de suport.

Periodisme de qualitat

El periodista no és, no ha de ser protagonista. Això ho tenim clar tots… fins als companys que accidentalment es converteixen en actors d’una notícia.
Transmitim l’informació el millor que poguem des del punt on s’origina fins als nostres lectors, oients i teleespectadors.
Per això em resulta estrany ser, al costat dels meus companys d’El Periódico de Catalunya i del Grup Zeta, protagonista col·lectiu i involuntari d’un ERO contra el que ahir ens vam manifestar pels carrers de Barcelona.

Seguir leyendo

Els Reis d’Orient

Ja sé que avui és l’endemà del dia de Reis, el que ens torna a la realitat, a la dels EROs regalats per les empreses, però vull tornar la vista enrrere unes hores i mirar amb nostàlgia els obsequis deixats a les nostres cases pels Reis Mags d’Orient que, com tothom sap, són republicans.
En general, és en el matí del dia 6 quan els nens (i moltíssims adults) descobreixen meravellats les coses que durant la matinada els han deixat Melcior, Gaspar i Baltasar.
A casa d’uns amics la màgia s’avança al vespre del dia 5.
Sembla més lògic. Si els Mags han desfilat per pobles i ciutats i han començat a descarregar ja els seus regals, potser és millor esperar-los desperts, després del sopar, i així evitem l’estrès del demà. Els petits no necessiten aixecar-se a primera hora i els pares, tampoc.
L’emoció és la mateixa, o més gran, si és possible, i els nens (i adults) són feliços un dia més, unes hores més…

Arriba el Nadal

A casa nostra sabem que arriba el Nadal perquè:
1. Comencen a arribar felicitacions, a les quals responem gairebé sempre tard.
2. Els espais de caràcter solidari inunden les televisions i ràdios. És un bon moment per fer donatius: desgraven a Hisenda.
3. S’encenen milers de bombetes de colors sense que faci punyetera falta. Pur malbaratament energètic.
4. La regidora més progre de Barcelona s’entesta en comprar arbrets plens de llumetes, falsos i lletjos, però, això sí, argumentant que són més ecològics i sostenibles.
5. S’instal·len paradetes d’artesania a diferents indrets de la ciutat. Els més coneguts són a la plaça de la Catedral, on està la Fira de Santa Llúcia fins el dia abans de la Nit de Nadal, i a la Gran Via, on estarà la Fira de Reis.
El que resulta poc habitual és veure aquests llocs encara buits.

‘Bombos’ i condons

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=CHKJ_wdz96k[/youtube]

El llenguatge, les rimes hiphoperas, la filmació… Tot sembla modernet en l’anunci Yo pongo condón que el Ministeri de Sanitat ha llançat per convèncer als joves que usin preservatiu abans de…
Però… no sona a vell tot això del polvet i el bombo?

« Entradas anteriores

© 2022 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑

WordPress Cookie Plugin by Real Cookie Banner