Comencem per aclarir un parell de coses, abans de ficar-me en fondàries: una acció com la dels controladors (digui’s vaga encoberta, falses baixes mèdiques o abandó pur i dur del seu lloc de treball) no és acceptable de cap de les maneres.
Res, ni l’excés de feina, ni la manca de personal, ni la presumpta ineptitud del Govern a l’hora de gestionar aquest problema, abans, durant i després del seu esclat, res, en definitiva, justifica una cosa com el que hem viscut des la tarda del divendres fins avui i que ha afectat a centenars de milers de persones de forma directa ia molts milers més de retruc.
Val. Ja està dit. Era, és una acció inacceptable …
Ara, estudiem els motius.

M’he entretingut en llegir articles de l’altra part, en concret, una carta reproduïda per Rincon Hamijo i extreta, pel que sembla de Foro Coches, i una entrada de Controladores aéreos y otras hierbas, blog que signa Cristina Antón, en el qual ahir a la nit hi havia més de 5.000 comentaris, evidentment també amb insults de tot calibre cap al seu col·lectiu.
Us deixo un parell de frases seves:

«No ens deixen parlar a la tele ni sortir als diaris, perquè al Govern no li interessa que es conegui la nostra versió. Només teniu la seva (…) retallaran els vostres drets quan i com els doni la gana, nosaltres només hem estat els primers, després anireu els altres «

Es pot o no estar d’acord amb ells, però em sembla imprescindible llegir el que diuen.
També m’ha cridat l’atenció un extens, però ben escrit i documentat article de Bloguionistas, en el qual un usuari, guionista atrapat a l’aeroport de Londres-Stansted, oferia una reflexió imprescindible.

«Que a Espanya, l’any 2010, hagi empleats públics treballant 28 dies al mes, sense permisos de maternitat, amb canvis de torn arbitraris i sorprenents, fent més hores extra de les que permet la llei, havent de treballar 1.670 hores a l’any independentment del temps que estiguin de baixa … és per fer un documental»

Aquest blocaire cita també una altra bitàcola, Sinergias sin control, que conclou:

«És sorprenent que hagem arribat a una situació així d’extrema. És una mesura necessària, però és trist que aquest Govern no sàpiga prendre mesures abans que passin les coses, fins i tot sabent que van a passar».

Sembla evident que falten controladors i que Aena, l’empresa responsable d’això, no vol o no pot formar més gent o contractar-la.
Com diu el guionista:

«Fa 24 hores llargues que estic en aquest aeroport. Estic cansat, ullerós i contractures. Però quan pugi per fi en un avió, vull pensar que la persona que li dóna pista no és un tipus alienat, amenaçat, insultat a la televisió i sotmès a disciplina militar. Vull que sigui un tipus qualificat, ben pagat, ben dormit i orgullós del seu treball.»

Ara tot sembla estar ¿sota control? Militar, això sí.
I en aquest espinós punt és on em sembla que ha ficat el dit a la nafra l’editorial que Vicent Partal ha escrit a Vilaweb:

«No es pot posar un civil sota jurisdicció militar sense posar en perill la democràcia»