El blog del periodista Txerra Cirbian

Categoría: cooperació (Página 1 de 2)

No hunger

La nueva campaña de la ONG Acción contra el Hambre: Generacion no hunger
Hemos de ser capaces de evitarlo…

«En un mundo que produce suficientes alimentos para todos, 7.000 niños mueren cada día por desnutrición. El hambre tiene solución. Tenemos el conocimiento y los medios, no hay excusas.»

… porque el hambre, el paro, la crisis no hacen vacaciones.

És la nova campanya de l’ONG Acción contra el Hambre: Generacion no hunger
Hem de ser capaços d’evitar-ho…

«En un món que produeix suficients aliments per a tots, 7.000 nens moren cada dia per desnutrició. La fam té solució. Tenim el coneixement i els mitjans, no hi ha excuses.»

… porque el hambre, el paro, la crisis no hacen vacaciones.

Contra la fam

Quan rebo el butlletí d’algunes ONG, com ara el d’Acció contra la Fam, un calfred em recorre el cos.
Vivim en un primer món on tones de menjar acaben a les escombraries i aquí mateix, tan a prop de l’imperi nord-americà, a Guatemala, molta gent passa fam.
A la notícia de portada, la revista ho explica així:

«El 90% de la fam no està en les emergències: es diu desnutrició crònica. És la que pateixen més de la meitat dels nens a Guatemala i la que els impedirà créixer sans i forts, hipotecant des dels primers anys la resta de les seves vides. Un nen sense suficients nutrients des de la concepció fins als dos anys d’edat tindrà danys irreversibles en el seu cervell i en el seu cos. Els nens desnodrits són més propensos a caure malalts, tenen problemes per concentrar-se en l’escola i sovint guanyen menys quan són adults. T’ho expliquen un centenar de guatemalencs en aquest vídeo amb música de El Tambor de la Tribu«.

Però tampoc ens cal allunyar-nos d’Espanya: hi tenim quatre milions d’aturats, i moltes, moltíssimes famílies no arriben a final de mes.

Viquillibre solidari

Encara que les obres de ficció col·lectives no solen -excepte comptades excepcions-donar uns resultats brillants, no per això deixa de ser interessant aquesta idea d’escriure un viquillibre solidari.
L’impulsa la gent de la web Ikeaspensado, que expliquen el següent:

«Totes les persones que col·laboren en aquest projecte literari, autoritzen i cedeixen els seus drets d’autor a Honeylife, SL, perquè editi i divulgui l’obra final, amb l’objectiu previst en www.ikeaspensado.com de destinar els beneficis íntegres de les vendes a les tres ONG’s més votades pels participants en el projecte.»

En aquest aspecte, la iniciativa és lloable.

Solidaritat i impostos

Aquest diumenge, per raons professionals, vaig estar immers en l’emissió televisiva de La Marató solidària de TV-3, en favor dels malalts amb lesions medul·lars adquirides. El resultat ha estat una impressionant recaptació, que parla molt de com és el poble català.
Curiosament, fins ahir mateix no vaig llegir una molt interessant carta sobre el tema que fa referència el titular.
Es titula «La cadena de la solidaritat» i la signa Aritz Cirbián (és el meu fill, però aquesta dada no és l’important en aquest cas).
Us la deixo aquí tal qual, perquè és una qüestió que m’havia passat desapercebuda i que ell ha sabut encaixar en aquests moments en que se’ns omple la boca de la paraula solidaritat.
S’ha publicat en un diari català i també al seu propi web .

Aquest darrer diumenge, la cadena Intereconomía va fer la seva pròpia marató solidària contra l’atur amb una recaptació d’uns 700.000 €, i això els va omplir d’orgull solidari.
El mateix dia els catalans vam donar més de deu vegades la xifra d’Intereconomía (més de 7 milions d’euros) per a que la Fundació de la Marató de TV3, la televisió pública de Catalunya, els invertís en investigar les malalties i lesions medulars i cerebrals. I això ens va omplir d’orgull solidari.
Fins aquest any 2010, perquè és possible que el nou parlament la derogui, gràcies a l’Impost de Successions, a Catalunya es recaptaven almenys 100 vegades més del que va recaptar la Marató de TV3. Sí, ho han entès bé: 700 milions d’euros.
I jo em pregunto on és l’orgull solidari d’aquest 5% més ric de la nostra societat, que des d’aquest any 2010 són els únics que paguen aquest impost, i que tantes ganes tenen de fer-lo desaparèixer.
Se n’adonen de quantes polítiques socials, quanta investigació i desenvolupament, quanta cultura, quanta inversió podríem mantenir si cada any recaptéssim 100 vegades el que va recaptar la Marató de TV3?
Jo me n’he adonat, i no vull veure com desapareix.

Nadal, versió digital

La meva amiga Mercè m’envia aquest vídeo, que també he vist al Facebook de la Trina Milán, per exemple.
La veritat és que aquesta felicitació nadalenca està corrent per la xarxa i que, com sol ser habitual, poca gent sap d’on ha sorgit.
Amb un parell de clics i una mica d’interès no és difícil esbrinar-ho.
Existeix una versió portuguesa (esquerra) i una altra anglesa (dreta), ja que qui l’ha elaborat és l’empresa portuguesa Excentric.
Una bona feina que, es de la seva publicació, el 7 de desembre, fins ara, ha aconseguit més d’un milió i escaig de visites … i continua pujant.
Al marge que sigui un exemple d’èxit publicitat viral, la veritat és que el vídeo val la pena veure: utilitza el cercador Google, l’enciclopèdia Wikipedia, Twitter i Facebook, entre d’altres eines socials i d’internet, per recrear amb bon humor la història del naixement de Jesús.
Us deixo a més un reportatge de la RTP sobre la manera com Excentric ha elaborat el vídeo.

Per què ho faig

Si no fos per milers de persones que cada dia es mouen de manera altruista, aquest i molts altres països no funcionarien tan bé com ho fan.
La frase «No és el que faig. És per què ho faig«, que encapçala el web que encabeza el web Fer voluntariat i el vídeo que acompanya aquestes línies és una breu manera d’informar de tot això.
(via Bi0[x]iD’s WaY oF LiFe, el bloc de RaveN, un tipus genial a l’hora de difondre el WordPress)
Per cert: recordeu que demà és la festa Posa’t la gorra, l’Associació de Nens amb Càncer, al Zoo de Barcelona.

Apostes segures

M’ha arribat una nota de premsa, que us reprodueixo, de l’organització Ashoka Emprendedores Sociales, de la qual ja us he parlat en alguna altra ocasió.
Explica la posada en marxa de la web BetinLife.com «per difondre el concepte d’emprenedor social i el valor associat a la seva feina» a través d’Internet i les xarxes socials.

«El web inclou un vídeo inicial en què es llancen impactants xifres sobre problemàtiques que afecten la societat espanyola i acaba proposant tres qüestions sobre les quals apostar: Quantes mares aniran risc de mort durant el part? Quantes espècies animals s’extingiran en Espanya aquest any? Deixarà l’atur actual una generació perduda entre els nostres joves? Amb una estètica similar a la d’una web d’apostes pretenem despertar l’interès de la gent, ja que l’enfocament contrasta amb la importància dels problemes tractats «, comenta Maria Calvo, directora d’Ashoka a Espanya. «Punxant en cadascuna de les caselles podem conèixer les històries d’Emprenedors Socials que han apostat seva vida per donar solució a diferents problemàtiques socials.»

D’entrada m’ha semblat inadequada la forma de la web que Ashoka ha posat en marxa: em tirava cap enrere aquesta opció imitadora d’una màquina escurabutxaques amb música eixordadora, així com el nom, similar a la casa d’apostes Bwin.com, la de la samarreta del Real Madrid.
Després, quan he entrat en matèria, i he llegit les històries d’Andrés Martínez, Jordi Pietx i José Manuel Pérez Pèricles, m’ha semblat que l’important era el fons de la qüestió, i no tant la forma, encara que aquesta s’ha de tenir cura , i més en aquests temes.

«Andrés Martínez, per exemple, ha posat en marxa la seva estratègia de telemedicina en més de 170 centres i llocs de salut a Perú, Equador, Colòmbia i Cuba, de manera que la qualitat de l’atenció mèdica ha millorat dràsticament per més de 150.000 persones . José Manuel Pérez Pèricles ha aconseguit que gairebé 200.000 alumnes a Astúries i més de 100.000 en altres regions, passen per la seva Cadena de formació d’emprenedors, incloent l’educació emprenedora en el currículum educatiu obligatori de diverses comunitats autònomes. Per la seva banda Jordi Pietx ha promogut la signatura de més de 1.300 acords de custòdia del territori a Espanya que involucren a unes 130 organitzacions socials i de conservació de la natura. «

I vosaltres? Com ho veieu?

Drets més humans

Com potser ja sabreu, avui es celebra el Dia Internacional dels Drets Humans, que commemora i ens recorda els nostres drets bàsics.
Com us comentava ahir via Twitter, l’Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Navi Pillay, no es va tallar ni un pèl davant un tema tan delicat com les filtracions d’Wikileaks i va declarar el següent:

«Si Wikileaks va cometre actes il·legals identificables, l’assumpte s’ha de solucionar mitjançant el sistema legal i no per mitjà de pressions i intimidacions al lloc i a tercers».

I també va fer aquesta declaració institucional (podeu veure el vídeo subtitulat aquí) en ocasió de la jornada d’avui:

«Quan es tracta dels drets humans, de vegades oblidem quant devem a altres centenars de milers d’herois desconeguts, que anomenem col·lectivament com a defensors dels drets humans.
Ells han canviat la història, fent front a la injustícia i la discriminació on sigui que les han trobat.
Alguns dels seus noms són coneguts: Emmeline Pankhurst, Mahatma Ghandi, Martin Luther King, Nelson Mandela, Rigoberta Menchú.
Però la gran majoria passen inadvertits per al món en general.
Van des de princeses a polítics, dones i homes de tots els sectors de la societat. Alguns rics, d’altres pobres. Uns són intel·lectuals, altres amb prou feines saben llegir i escriure.
No cal ser un especialista graduat. Tots podem ser defensors dels drets humans i hauríem de ser-ho.
Només cal compromís i valentia.
Cada any, milers de defensors dels drets humans són objecte d’assetjament, maltractaments, empresonaments injustificats i fins i tot són assassinats. Les seves famílies en solen ser víctimes també.
Per aquesta raó, aquest any el Dia dels Drets Humans va dedicat als defensors dels drets humans i a la seva inefable batalla per posar fi a la discriminació.
Hem de defensar els seus drets perquè puguin seguir defensant els nostres.»

Regals útils

M’acaba d’arribar la revista d’Intermón-Oxfam d’aquest mes.
Entre moltes altres coses, que podeu llegir en línia al seu web, el butlletí s’acompanya d’un petit gran catàleg de regals de Nadal.
No està gens malament.
De vegades penses en un detall, en una tonteria que et sents obligat a regalar durant aquestes dates, i no se’t ocorre el què.
Mirant aquests regals, que podeu veure en aquesta direcció d’Intermón, t’adones que comprar un d’aquests objectes pot ser doblement útil: fas feliç a algú proper i l’artesà que l’ha fabricat.
Ja sabeu: comerç just.

Un món més just

intermon_oxfam

Rebo habitualment el butlletí d’Intermón Oxfam.
La imatge i lema per a l’any que ve és tan simple com efectiu:

«Dignitat humana, coherència, justícia, solidaritat i compromís per caminar junts cap a un món més just»

Blog Action Day: Aigua

Em segueixen sorprenent les possibilitats de la xarxa a l’hora d’unir esforços al voltant d’una idea o una iniciativa comuna. El que abans ens costava dies o setmanes, ara ho podem aconseguir en minuts o hores. Com el el Blog Action Day.
La gent d’Actuable és al darrere d’aquest Día d’Acció dels Blocs al nostre país, encara que n’hi ha moltes més organitzacions implicades.
De fet, a aquestes hores (10 del matí), ja hi havia un centenar de blocs (amb més de 300.000 lectors potencials) disposats a parlar del tema d’aquest any, que tracta sobre l’aigua, o millor, sobre l’escassetat d’aigua en moltíssimes parts del món.
Seguir leyendo

Rumb a Gaza

El cooperant espanyol Manuel Tapial, membre de l’ONG Cultura, Pau i Solidaritat, que va ser retingut per Israel després de l’assalt a la denominada Flota de la Llibertat, ens ha enviat una nota en què comenta que s’està posant en marxa la iniciativa Rumb a Gaza.

Seguir leyendo

Magalasy Gospel

Aquests nens de Magalasy Gospel canten com els àngels. Us convido a anar a veure’ls, perquè et posaran la pell de gallina.
Però, a més, hi ha altres raons: és un cor de gospel de nens de Madagascar, reunits per la Fundació Agua de Coco, una ONG que treballa en aquest país africà:

«Volem lluitar contra el treball infantil i promocionar la inclusió social de menors amb discapacitat, fent-los visibles a través de les seves capacitats, i oferint a través de l’art escènic, la cultura malgaix per revaloritzar davant la pròpia població local com davant la comunitat internacional.»

A la gira que estan fent per Espanya, passaran per Vitòria, Bilbao, Oviedo, Barcelona (cantaran a la Basílica de Santa Maria del Mar, el 8 de juliol, dijous), la Seu d’Urgell, Tarragona i Santander, entre d’altres llocs.
Podeu trobar tota la llista de dates i escenaris a la seva web.
Per cert, si teniu una estoneta, aquesta pel·lícula mostra el que fan.

Tots som tots

M’ha arribat aquesta carta que potser ja haureu llegit o sentit en alguna altra part.
És una forma de petició blanca, com el sobre que demanen enviem al Govern com a forma de protesta per la situació actual.
Ignoro l’origen d’aquesta iniciativa que, en tot cas, reprodueixo a continuació… I encara que tinc els meus dubtes sobre la seva efectivitat, veient escandaloses obscenitats com Mujeres ricas (La Sexta)Casadas con Hollywood (Cuatro), penso que qualsevol forma d’expressar la nostra indignació és poca.

«Todos somos todos, pero parece que en tiempos de crisis TODOS somos los de siempre: los trabajadores.
Seguir leyendo

Llibres optimistes

La gent de Esto sólo lo arreglamos entre todos parlen avui de llibres optimistes.
Alguns els he llegit i estic d’acord amb ells: mouen a l’optimisme. Altres em semblen un frau, però no els citaré. Cada un és molt lliure de fer el que vulgui. En tot cas llegir un llibre interessant, que t’atrapi, i intentar ser optmista aquests dies és més que necessari.
Aquesta és la llista que inclouen al seu web.

Amb motiu del Dia del Llibre convidem a les més de 84.000 persones que s’han sumat a la web a recomanar un llibre optimista. Entre la muntanya de títols que hem rebut, també a través de Facebook, aquests són els més repetits:

  • La fuerza del optimismo, de Luis Rojas Marcos
  • L’alquimista, de Paulo Coelho
  • El secret, de Rhonda Byrne
  • La bona sort, d’Álex Rovira i Fernando Trías de Bes
  • El mundo amarillo, de Albert Espinosa
  • Qui s’ha endut el meu formatge?, de Spencer Jhonson
  • Curso de vuelo para constructores de sueños, de Marta Ligioz
  • El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry
  • Juan Salvador Gaviota, de Richard Bach
  • La bona vida, d’Álex Rovira
  • En aquesta página altres persones ofereixen els seus comentaris sobre aquests i molts altres llibres.

    Acció Senegal

    Fa temps que em graduo la vista i compro les ulleres a l’Òptica Marcos, just davant el Mercat de Sant Antoni de Barcelona. És una petita botiga de barri on el seu amo, l’Albert, intenta ajustar preus i no enganyar la gent amb l’últim model de la marca de moda, sinó aconsellant al client en funció de les seves necessitats.
    Dic que fa temps, perquè en els anys que li visito he vist créixer al seu fill Ermengol i l’he vist estudiar la mateixa carrera que el seu pare. Fa uns dies, a més, el noi em va sorprendre amb l’anunci d’un viatge: s’anava uns dies a l’Àfrica, al Senegal, amb una jove ONG per graduar la vista als nadius, entre els quals hi ha nombrosos nens albins. Tot això de forma altruista. L’entitat en qüestió es diu Acció Senegal.

    Seguir leyendo

    DJs per la pau

    Conec Miguel Sánchez des de fa força temps, quan va arribar al meu diari com a becari en pràctiques. És un excel lent periodista, però aquesta professió no l’ha acollit laboralment com caldria.
    Els passa a molts joves, i no només periodistes. Potser el cas més recent i conegut sigui el del Guillem Gisbert, el cantant dels Manel, que també va ser un estudiant en pràctiques sota la meva supervisió a El Periódico i que ha aconseguit l’èxit lluny d’una redacció.
    Miguel també està triomfant en el món de la música, com a DJ, al costat d’en Marc Constantí, del duo Buffet Libre, amb el que sí que tenen feina assegurada.
    Seguir leyendo

    « Entradas anteriores

    © 2024 Txerrad@s

    Tema por Anders NorenArriba ↑