El blog del periodista Txerra Cirbian

Categoría: cooperació (Página 2 de 2)

Biocumbustibles

Ja fa temps que es parla dels biocumbustibles, en el sentit de la matèria orgànica utilitzable com a font d’energia.
L’ONG Ajuda en Acció acaba de fer una advertència a l’Unió Europea sobre aquest tema:

Per arribar als objectius de consum de biocombustibles que proposa l’Unió Europea seria necessari conrear un equivalent a més de la meitat d’Itàlia, terreny que deixaria d’utilitzar-se per al cultiu d’aliments bàsics en els països pobres. Tim Rice, autor de l’informe Comida o gasolina, diu que «els miracles no creixen dels arbres, ni de qualsevol altra planta. L’ús de cultius per aconseguir combustible per a cotxes augmenta la fam i no serveix per a ajudar a aturar el canvi climàtic».

Una reflexió a tenir molt en compte.

Petites coses

Aquest matí, quan he anat a La Caixa a fer una gestió, he agafat un d’aquests caramelets que posen a la taula dels gestors.
Jugant amb el paper, m’he adonat que posava el que veieu a la foto: comerç just.
Un detall, tot un detall.

Un dia per estimar

Tots els dies són bons per estimar les persones estimades… però avui, a més, és bo recordar a les nostres amigues i amics que la malaltia no ha de ser una barrera, però sí que han de prendre algunes precaucions.
Si voleu saber alguna cosa més sobre la sida, la Viquipèdia, el Ministeri de Sanitat espanyol i el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya n’informen.
Amb afecte cap als que ens van deixar: Pau, Norberto i tants d’altres …

Negra, grassa i pobre

Això de negra i grossa podria sonar a provocació o racisme. No és així.
Molts africans es moren de fam i estan famèlics; molts afroamericans estan mal alimentats, però són malaltissament grossos.
Tot això ve a conte de la protagonista d’aquesta història: una adolescent negra i grossa, pobre i gairebé analfabeta.

Seguir leyendo

Els convenis de Ginebra

Aquests dies he sentit parlar del 60è aniversari dels convenis de Ginebra, però molta gent no sap que van ser el resultat dels esforços del creador de la Creu Roja, Jean Henri Dunant.

«Estan formats per una sèrie de tractats internacionals signats a Ginebra, Suïssa, entre 1864 i 1949 amb el propòsit de minimitzar els efectes de la guerra sobre soldats i civils.»

En aquesta aquesta pàgina de Creu Roja podeu trobar el contingut dels quatre convenis bàsics de Ginebra del 12 d’agost de 1949:

Anna Ferrer

Abans d’acomiadar aquest bloc uns dies per vacances, us comento que l’Anna Ferrer, la viuda d’en Vicenç Ferrer, estarà demà a Barcelona.
Entre d’altres activitats presidirà el funeral per el seu marit a la basílica de Santa Maria del Mar, demà, dimecres, 1 de juliol, a les 19.30 hores.
Segons explica la família a la seva web:

«Les circumstàncies actuals no li permeten romandre massa temps en el nostre país, perquè ha de seguir atenent assumptes urgents a Anantapur. Per això, serà a partir del mes d’octubre quan la fundació organitzi actes d’homenatge a Vicenç Ferrer a tota Espanya».

Ajudem-los a que la seva tasca segueixi viva.

Día mundial contra el treball infantil

Avui és el dia mundial contra el treball infantil, una iniciativa de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Els nostres fills, en aquest primer món, són uns privilegiats si els comparem amb les nenes d’aquestes fotografies.
Aquest any, l’OIT dedica una especial atenció a aquest tema.

«En molts països del món es pot trobar que nenes, amb edats per sota de l’edat mínima legal d’admissió a l’ocupació, treballen a tota una varietat de sectors i serveis i, sovint, en les pitjors formes de treball infantil. Un gran nombre d’elles treballen en l’agricultura i la manufactura, sovint en condicions perilloses. Un dels primers sectors que dóna feina a nenes és el treball domèstic en llars de tercers. Aquest treball sol ser ocult, i comporta més riscos i perills. L’explotació extrema de les nenes en les pitjors formes de treball infantil inclou l’esclavitud, el treball en règim de servitud, la prostitució i la pornografia.»

Unicef ens recorda els drets de la infància i moltes organitzacions, com ara Save the Children, Aldees infantils o Educació sense fronteres, ajuden a que es compleixin, sobretot amb l’educació per bandera.

‘Silêncio da mulher’

M’explica l’Alfons Nonell-Canals (gràcies!) que Medicus Mundi Catalunya ha produït una pel·lícula, Silêncio da mulher, dirigida per Gabriel Mondlane, un realitzador moçambiquès, centrada en la història d’una jove que viu amb el seu marit i família en una zona rural del sud de Moçambic. Quan ella queda embarassada, descobreix que és seropositiva i haurà de lluitar contra les barreres i tabús que envolten aquest tema.
La projecció és gratuïta, es fa als cinemeses Verdi Park (carrer de Torrijos, 49), de Barcelona, a les 22.15 hores.
Hi haurà una presentació i debat a càrrec del propi Mondlane, i de Cristina Álvarez, metgessa i antropòloga, coordinadora de la investigació sociosanitària de la qual ha sorgit el documental.
Una iniciativa tan interessant com necessària de solidaritat.

Un llibre per afrontar l’atur

Laia Fàbregas és una economista i diplomada en empresarials una mica atípica. Té un postgrau en inserció laboral i va crear una oficina d’ocupació. Però, a més, és la directora de l’Acadèmia del Cinema Català i ha dirigit els documentals 501 (2009), Oficis tradicionals (2005) i Masies catalanes dels segles XVI, XVII i XVIII (2004). També ha escrit I ara, què faig?, un llibre amb el qual pretén ajudar a qui estan en atur. Com diu el pròleg, escrit per l’economista Joaquim Rabaseda:

«L’interès d’aquest llibre va més enllà dels moments actuals, per ajudar a trobar sortida per a totes aquelles persones que, pel motiu que sigui, es veuen afectades per un estat d’inquietud per la incertesa que comporten situacions d’aquest tipus. Més de donar solucions, constitueix una guia per encarar millor els problemes.»

Aquesta tarda, Fàbregas acudeix al Can Fabra de Barcelona, per a presentar el llibre i projectar el documental 501, que li servirà com a fil conductor. El proper dilluns repetirà presentació, però a la llibreria Catalonia.
Aquest film documenta la situació de les gairebé 300 persones, la majoria dones de mitjana edat, que es van quedar a l’atur i van d’haver de reorientar la seva vida després del tancament de la planta tèxtil que una coneguda multinacional tenia a Bonmatí (Girona).
Com és possible que vostè, amable lector, no pugui anar-hi, almenys li deixo l’enllaç de la pel·lícula, que va emetre fa una setmana el canal 33 de Televisió de Catalunya.

Vicente Ferrer

Vicente Ferrer

Què es pot dir de Vicente Ferrer que no s’hagi dit ja?
És un home bo, amb una salut trencadissa en aquests moments.
El Periódico de Catalunya li acaba de concedir el premi Català de l’Any, encara que es mereix ser el Català del Segle.
El vaig conèixer en unes circumstàncies també adverses per a la seva salut…
Era el mes d’octubre de 1995 i el meu diari em va enviar a entrevistar-lo. Llavors era un desconegut per a mi. S’estava recuperant d’una operació en un centre sanitari de Barcelona.
Vaig llegir alguns apunts biogràfics –no existia aleshores una cosa com Google ni la Vikipèdia— que em van facilitar en el servei de Documentació i vaig agafar un taxi fins a l’hospital.
Aquell home gran i prim, físicament feble però fibrós i amb un vigor moral a prova de bales, em va deixar sorprès: amb el seu parlar pausat assegurava que el que més desitjava era recuperar-se per tornar a treballar en una de les regions més depauperadas de l’Índia. Encara avui en dia el recordo així: amb una voluntat de ferro.
Podeu llegir més coses sobre Vicente Ferrer a la Viquipèdia, a la web de la seva Fundació i a la Fundación Príncipe de Asturias.
També us deixo el text íntegre d’aquella entrevista, que llavors vaig titular «Un missioner laic i combatiu».

Seguir leyendo

Cinema solidari

Aquest dimarts, dia 24, els proposo que surtin de casa i vagin al cinema a veure Slumdog Millionaire, no només pel plaer de veure una bona pel·lícula, que segur que els agradarà, sinó perquè a més a més faran una bona obra, perquè la recaptació que facin un grapat de cinemes (vegeu la llista) i la distribuïdora Filmax anirà a parar a dues ONG que treballen amb els nens del carrer a l’Índia: SSonrisas de Bombay i Paremos la pobreza infantil (Plan), encara que segur que n’hi ha més amb les que podeu col·laborar, encara que no sigui aquell dia ni anant al cinema, és clar.

Seguir leyendo

L’hora del planeta

El proper dissabte, dia 28, just dins d’una setmaneta, a les 8.30 de la nit, milions de persones de tot el món apagaran els llums de les seves cases i empreses durant una hora per cridar l’atenció sobre els efectes de l’escalfament global i exigir els líders polítics que es comprometin de veritat en la reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera.
És tan simple com fer clic i gaudir de la foscor de la nit.

Vuit anys de Vikipèdia

Molts lectors potser no sàpiguen què és la Wikipedia.
Es tracta d’una enciclopèdia lliure i gratuïta, accessible des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet, i que qualsevol pot editar.
El seu cofundador, Jimmy Wales, l’ha descrit així:

«És un esforç per crear i distribuir una enciclopèdia multilingüe lliure de la més alta qualitat possible per a cada persona del planeta, sigui quin sigui el seu idioma.»

Però, a més, des d’ahir, la Wikipedia en llengua catalana, la Viquipèdia, compleix vuit anys: va ser creada el 16 de març i històricament és la tercera del món, després de la versió anglesa i poc desprès de l’alemanya. Actualment la Viquipèdia en català té més de 163.000 articles.
D’altra banda, la Wikipedia en castellà (que va néixer al maig del 2001) és, des del passat dia 13 de març, la segona en assolir el milió d’usuaris. Actualment, té més de 450.000 articles.
Una eina meravellosa en la que tots podem col· laborar.

Entradas siguientes »

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑