Quan rebo el butlletí d’algunes ONG, com ara el d’Acció contra la Fam, un calfred em recorre el cos.
Vivim en un primer món on tones de menjar acaben a les escombraries i aquí mateix, tan a prop de l’imperi nord-americà, a Guatemala, molta gent passa fam.
A la notícia de portada, la revista ho explica així:

«El 90% de la fam no està en les emergències: es diu desnutrició crònica. És la que pateixen més de la meitat dels nens a Guatemala i la que els impedirà créixer sans i forts, hipotecant des dels primers anys la resta de les seves vides. Un nen sense suficients nutrients des de la concepció fins als dos anys d’edat tindrà danys irreversibles en el seu cervell i en el seu cos. Els nens desnodrits són més propensos a caure malalts, tenen problemes per concentrar-se en l’escola i sovint guanyen menys quan són adults. T’ho expliquen un centenar de guatemalencs en aquest vídeo amb música de El Tambor de la Tribu«.

Però tampoc ens cal allunyar-nos d’Espanya: hi tenim quatre milions d’aturats, i moltes, moltíssimes famílies no arriben a final de mes.