El blog del periodista Txerra Cirbian

Mes: septiembre 2010 (Página 2 de 2)

L’esquerra davant ZP

Llàstima què un dels millors retrets parlamentaris a ZP des de l’esquerra tingui menys ressò de la que es mereix, perquè des de la dreta sempre li han plogut coques, però és el ciutadà d’esquerres qui li vota.
He llegit la crònica a El Periódico de Catalunya i a El País.
En el primer es titula així: «Herrera: ‘González i Aznar rectificar després de dos aturades’»
El meu company i amic Joan Vilaseró inicia la seva crònica d’aquesta forma:

«L’habitualment flegmàtic José Luis Rodríguez Zapatero, immune a les permanents crítiques del PP, va acusar el cop. En la sessió de control al Govern del Congrés, el diputat d’ICV, Joan Herrera, va emplaçar el cap de l’Executiu a rectificar arran de la vaga del dia 29 i li va recordar que així ho havien fet els expresidents Felipe González i José María Aznar al retirar les seves reformes del mercat laboral després de dues vagues massives. «Va arribar al poder enfilat en la mobilització social i ara ha d’escoltar la majoria social que està en contra d’una reforma que és una imposició, a més d’injusta i inútil», va furgar l’ecosocialista en la ferida que li fa més mal a Zapatero, la de ser acusat d’antisocial».

En el segon diari es titula així: «Zapatero reclama als defensors de la vaga respecte a la decisió del Congrés».
Reprodueixo un parell de paràgrafs:

«Esperem que vostès rectifiquin i que la vaga general sigui l’oportunitat per a la reorientació cap a l’esquerra. Vostès, l’esquerra resignada, el mascaró de proa de les retallades socials, el que han de fer és canviar i la vaga és l’oportunitat perquè canviïn «, va assegurar Joan Herrera (…)» Vostè haurà de rectificar perquè avui podem ser pocs els que diem així no en aquesta Cambra, però al carrer som majoria els que diem que la seva política d’ajust és injusta «, va afegir.

A Diario crítico hi inclouen una frase de Herrera que també subscric:

«Sigui una mica socialdemòcrata, exigeix als que més tenen».

I vosaltres: què en penseu?

La izquierda frente a ZP

Lástima qué uno de los mejores reproches parlamentarios a ZP desde la izquierda tenga menos resonancia de la que se merece, porque desde la derecha siempre le han llovido tortas, pero es el ciudadano de izquierdas quien le vota.
He leído la crónica en El Periódico de Catalunya y en El País.
En el primero se titula así: «Herrera: ‘González y Aznar rectificaron tras dos paros'»
Mi compañero y amigo Joan Vilaseró inicia su crónica de esta formaí:

El habitualmente flemático José Luis Rodríguez Zapatero, inmune a las permanenetes críticas del PP, acusó el golpe. En la sesión de control al Gobierno del Congreso, el diputado de ICV, Joan Herrera, emplazó al jefe del Ejecutivo a rectificar tras la huelga del próximo día 29 y le recordó que así lo habían hecho los expresidentes Felipe González y José María Aznar al retirar sendas reformas del mercado laboral tras dos paros masivos. «Llegó al poder encaramado en la movilización social y ahora debe escuchar a la mayoría social que está contra una reforma que es un trágala, además de injusta e inútil», hurgó el ecosocialista en la herida que más le duele a Zapatero, la de ser acusado de antisocial.

En el segundo diario se titula así: «Zapatero reclama a los defensores de la huelga respeto a la decisión del Congreso».
Reproduzco un par de párrafos:

«Esperamos que ustedes rectifiquen y que la huelga general sea la oportunidad para la reorientación hacia la izquierda. Ustedes, la izquierda resignada, el mascarón de proa de los recortes sociales, lo que tienen que hacer es cambiar y la huelga es la oportunidad para que cambien», aseguró Joan Herrera (…) «Usted tendrá que rectificar porque hoy podemos ser pocos los que decimos así no en esta Cámara, pero en la calle somos mayoría los que decimos que su política de ajuste es injusta», añadió.

En Diario crítico incluyen una frase de Herrera que también suscribo:

«Sea un poquito socialdemócrata, exiga a los que más tienen».

Y vosostros: ¿cómo lo véis?

El nou Twitter

La gent de Twitter, web que permet als seus usuaris escriure, enviar i llegir missatgets de 140 caràcters (els tweets o piulades), acaba d’anunciar millores que faran més atractiva aquesta plataforma.

«Ara trobaràs @mencions, retweets, recerques i llistes per sobre la teva cronologia, creant una pestanya única i simplificada a l’esquerra de la pantalla. A la dreta, veuràs les funcions que coneixes, com la gent que recentment has seguit i els teus últims seguidors, favorits i temes del moment «, expliquen.

I afegeixen la possibilitat de veure fotos i vídeos.

«Ara és fàcil veure les fotos i els vídeos integrats directament a Twitter gràcies a la nostra col.laboració amb altres webs».

I citen a Dailybooth, DeviantArt, Etsy, Flickr, Justin.TV, kickstart, Kiva, Photozou, Plixi, Twitgoo, Twitpic, Twitvid, Ustream, Vimeo, Yfrog i YouTube. Uf…
Des que el meu fill em va animar a utilitzar el cert és que envio més suggeriments i enllaços que abans als meus lectors, deixant per quan tinc més temps fotos i articles llargs.
Aquesta idea, curiosament, ja me la va explicar mesos enrere l’amic Benjamí Villoslada, tot un activista del programari lliure i també radiofonista mallorquí. En aquell moment no li vaig fer gaire cas. Ara potser hagi de donar-li la raó.
A internet les coses van molt ràpides … encara que no sé què’n opineu vosaltres.

El nuevo Twitter

La gente de Twitter, web que permite a sus usuarios escribir, enviar y leer mensajitos de 140 caracteres (los tweets o trinos), acaba de anunciar mejoras que van a hacer más atractiva esa plataforma.

«Ahora encontrarás @menciones, retweets, búsquedas y listas arriba de tu cronología, creando una pestaña única y simplificada a la izquierda de la pantalla. A la derecha, verás las funciones que conoces, como los que recientemente has seguido y tus últimos seguidores, favoritos, y temas del momento», explican.

Y añaden la posibilidad de ver fotos y vídeos.

«Ahora es fácil ver las fotos y los vídeos integrados directamente en Twitter gracias a nuestra colaboración con otras webs».

Y citan a Dailybooth, DeviantArt, Etsy, Flickr, Justin.TV, Kickstarter, Kiva, Photozou, Plixi, Twitgoo, TwitPic, Twitvid, Ustream, Vimeo, Yfrog y YouTube. Uf…
Desde que mi hijo me animó a utilizar lo cierto es que envío más sugerencias y enlaces que antes a mis lectores, dejando para cuando tengo más tiempo fotos y artículos largos.
Esta idea, curiosamente, ya me la explicó meses atrás el amigo Benjamí Villoslada, todo un activista del software libre y también radiofonista mallorquín. En aquel momento no le hice mucho caso. Ahora quizá haya de darle la razón.
En internet las cosas van muy rápidas… aunque no sé qué opináis vosotros.

Irlanda: Cork (i 5)

És diumenge i crec que és el millor dia de la setmana per reprendre els meus guies de viatge, amb l’esperança que us puguin servir també a vosaltres.
Portava diverses entregues de la meva estada a Cork, però abans de seguir, vull reproduir unes línies de la guia Lonely Planet sobre la ciutat, abans de portar a alguns punts que al meu m’han interessat en particular.

«La segona ciutat en importància de la República d’Irlanda, amb els seus nombrosos focus d’interès turístic i la seva activa vida nocturna, sol sorprendre al visitant. El centre de la ciutat és en una illa, envoltada per dos canals del riu Lee. Al nord del riu es troba Shandon, una interessant zona històrica, encara que una mica descuidada en l’actualitat. Entre els llocs més suggestius de la zona sud, destaquen la catedral protestant de Sant Finbarr, el Museu de Cork, majoritàriament dedicat a la batalla nacionalista en què la ciutat va tenir un paper important, la presó de Cork, del segle XIX, i l’Ajuntament, així com nombroses esglésies, fàbriques de cervesa i capelles.

Seguir leyendo

Irlanda: Cork (y 5)

Es domingo y creo que es el mejor día de la semana para retomar mis guías de viaje, con la esperanza de que os puedan servir también a vosotros.
Llevaba varias entregas de mi estancia en Cork, pero antes de seguir, quiero reproducir unas líneas de la guía Lonely Planet sobre la ciudad, antes de llevaros a algunos puntos que a mi me han interesado en particular.

«La segunda ciudad en importancia de la República de Irlanda, con sus numerosos focos de interés turístico y su activa vida nocturna, suele sorprender al visitante. El centro de la ciudad está situado en una isla, rodeada por dos canales del río Lee. Al norte del río se encuentra Shandon, una interesante zona histórica, aunque un poco descuidada en la actualidad. Entre los lugares más sugestivos de la zona sur, destacan la catedral protestante de San Finbarr, el Museo de Cork, en su mayoría dedicado a la batalla nacionalista en la que la ciudad desempeñó un papel importante; la prisión de Cork, del siglo XIX, y el Ayuntamiento, así como numerosas iglesias, fábricas de cerveza y capillas.

Seguir leyendo

Una nova revista

En aquests temps en què el periodisme en paper pateix de certes penúries, és d’agrair l’aparició d’una nova publicació: Idees + Teletodo.
L’avantatge és que no neix òrfena, sinó sota el paraigua protector del diari El Periódico de Catalunya, on hi treballo des de fa gairebé 30 anys.
En realitat, més que néixer, creix i amplia les seves pàgines, ja que és hereva del veterà suplement d’informació televisiva del diari.
Ara hi incorpora noves seccions, com les dedicades a plans amb nens, viatges, hotels, restaurants, bars, moda, bellesa, discos i DVD, entre moltes d’altres, sense deixar de banda l’actualitat de la tele.
A més de les signatures dels col·laboradors, alguns tan coneguts com Txumari Alfaro, Ferran MonegalGaspar Hernàndez, us puc assegurar que hi ha una gran feina per part dels i les periodistes que treballem a les seves pàgines.
Tinc la sort de ser un dels membres de l’equip que coordina aquesta nova revista, que espero que llegiu a partir de demà, dissabte, el dia que arriba als quioscos.

Una nueva revista

En estos tiempos en que el periodismo en papel sufre de ciertas penurias, es de agraceder la aparición de una nueva publicación: Ideas + Teletodo.
La ventaja es que no nace huérfana, sino bajo el paraguas protector del diario El Periódico de Catalunya, en el que trabajo desde hace casi 30 años.
En realidad, más que nacer, crece y amplía sus páginas, ya que es heredera del veterano suplemento de información televisiva del diario.
Ahora incorpora nuevas secciones, como las dedicadas a planes con niños, viajes, hoteles, restaurantes, bares, moda, belleza, discos y dvd, entre otras muchas, sin dejar de lado la actualidad de la tele.
Además de las firmas de los colaboradores, algunos tan conocidos como Txumari Alfaro, Ferran Monegal o Gaspar Hernàndez, os puedo asegurar que hay un gran trabajo por parte de l@s periodistas que trabajan en en sus páginas.
Tengo la suerte de ser uno de los miembros del equipo que coordina esta nueva revista, que espero leáis a partir de mañana, sábado, el día que llega a los quioscos.

La Adèle de Tardi

Avui, després de setmanes d’inactivitat gairebé forçosa en el meu blog de còmics, TeVeo, he pogut escriure una entrada sobre Adèle Blanc-Sec, el personatge creat pel gran Jacques Tardi, l’autor de Puta guerra, entre altres magnífiques historietes.
La raó és simple: aquest divendres s’estrena als cinemes Adèle y el misterio de la momia, una pel·lícula de Luc Besson basada en la sèrie d’historietes que tenen a la Adèle com a protagonista (nou, fins ara, més dos spin-off) i amb la maca Louise Bourgoin ficada a la pell de la intrèpida escriptora i detectiu.
Si heu llegit els còmics i coneixeu a la Adèle, com veieu a la Bourgoin en el paper?

La Adèle de Tardi

Hoy, después de semanas de inactividad casi forzosa en mi blog de cómics, TeVeo, he podido escribir una entrada sobre Adèle Blanc-Sec, el personaje creado por el gran Jacques Tardi, el autor de Puta guerra, entre otras grandes obras de la historieta.
La razón es simple: este viernes se estrena en los cines Adèle y el misterio de la momia, una película de Luc Besson basada en la serie de historietas que tienen a Adèle como protagonista (nueve, hasta ahora, más dos spin-off) y con la guapa Louise Bourgoin metida en la piel de la intrépida escritora y detective.
Si habéis leído los cómics y conocéis a Adèle, ¿cómo véis a la Bourgoin en el papel?

Alguns dels meus twitter…

En el meu twitter he publicat aquestes breus notícies i alguns enllaços que crec us poden interessar.

Un saludo.

Algunos de mis twitter…

En mi twitter he publicado estas breves noticias y algunos enlaces que creo os pueden interesar.

Un saludo.

Internet no és país per a vells

Permeteu utilitzar aquesta expressió tan políticament incorrecta: internet no és per vells.
La frase l’aplico al gràfic que acompanya les meves paraules, extret de l’Informe sobre l’estat de la blogosfera hispana realitzat per Bitácoras.com.
Aquesta web, com altres anys, lliura avui els seus premis, que tampoc guanyaré mai, igual que els Premis Blocs Catalunya.
Com diu el meu fill, això que escric jo potser només m’interessa a mi i a unes poques persones que passen per aquí.
Què hi farem!
I precisament a vosaltres, els lectors que passeu per aquest blog, m’agradaria saber si esteu d’acord amb la frase del títol, si internet està vedat a la gent gran o si cada vegada hi ha més persones majors de 50 anys que trastegen a la xarxa.
Els comentaris són benvinguts 🙂

Internet no es país para viejos

Permitidme usar esta expresión tan políticamente incorrecta: internet no es para viejos.
La frase la aplico al gráfico que acompaña mis palabras, extraído del Informe sobre el estado de la blogosfera hispana realizado por Bitácoras.com.
Esta web, como otros años, entrega hoy sus premios, que tampoco ganaré nunca, al igual que los Premis Blocs Catalunya.
Como dice mi hijo, esto que escribo yo quizá solo me interesa a mí y a unas pocas personas que pasan por aquí.
¡Qué se le va a hacer!
Y precisamente a vosotros, los lectores que pasáis por este blog, me gustaría saber si estáis de acuerdo con la frase del título, si internet está vedado a la gente mayor o si cada vez hay más personas mayores de 50 años que trastean en la red.
Los comentarios son bienvenidos 🙂

El BlogDay… amb un dia de retard

Ahir a la nit, quan vaig arribar a casa meva després d’una dura jornada de treball, em vaig trobar un missatget del meu col·lega gadità Santi Pérez, periodista que ha passat per diaris locals, RTVE i l’agència Efe, abans de recalar en el gabinet de premsa de la Junta d’Andalusia.
Santi és l’autor d’una bitàcola que acostumo a llegir sovint, Diario de hoy, i que moltes vegades m’obre els ulls a altres fonts, a altres notícies, a altres mons. Per exemple, fa uns dies simplement afegia aquesta frase de John Hersey:

«El periodisme permet als lectors ser testimonis de la història, la literatura els dóna una oportunitat de viure-la.»

Seguir leyendo

El BlogDay… con un día de retraso

Anoche, cuando llegué a mi casa después de una dura jornada de trabajo, me encontré un mensajito de mi colega gaditano Santi Pérez, veterano periodista que ha pasado por diarios locales, RTVE y la agencia Efe, antes de recalar en el gabinete de prensa de la Junta de Andalucía.
Santi es el autor de una bitácora que suelo leer a menudo, Diario de hoy, y que muchas veces me abre los ojos a otras fuentes, a otras noticias, a otros mundos. Por ejemplo, hace unos días simplemente añadía esta frase de John Hersey:

«El periodismo permite a los lectores ser testigos de la historia; la literatura les da una oportunidad de vivirla.»

Seguir leyendo

Entradas siguientes »

© 2026 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑