El blog del periodista Txerra Cirbian

Mes: abril 2010 (Página 1 de 3)

Qui arregla què

Des que la gent del web Això només ho arreglem entre tots va posar en marxa la seva idea, han aparegut un fotimer de llocs més que copien part del missatge.
Com expliquen avui els responsables a la seva web, hi ha algunes imitacions que es fan amb gràcia (com les de l’esquerra) i altres que no tant.

Des que es va iniciar aquesta campanya, no han parat de sorgir versions, imitacions i idees variades inspirades en el seu eslògan, logotips, disseny o concepte. La creativitat original ha donat lloc a un llenguatge propi amb què juguen molts … Encara que algunes no deixen de tenir el seu sentit de l’humor, en cap cas podem admetre les que imiten o copien la nostra web per fer política, recaptar diners o sembrar discòrdies. No participem en aquest tipus d’iniciatives, ni compten amb el nostre suport, ni ens representen de cap manera.

Puc estar d’acord amb part del que diuen, sobretot a l’apartat de «recaptar diners o sembrar discòrdies», però a mi, personalment, no em sembla gens malament (i així ho vaig escriure) la contracampanya d’un grup (segurament d’alguna esquerra alternativa, tot i que no demana el vot per a ningú) que va titular la seva web Això només ho arreglem sense ells i que inclou una d’aquelles frases lapidàries a peu de pàgina, signada per Bertolt Brecht:

«És molt més greu fundar un banc que robar.»

I és que els banquers (i alguns empresaris, com el cap de la patronal, per exemple) mai han tingut bona fama, però actualment, gens.

Quién arregla qué

Desde que la gente del web Esto solo lo arreglamos entre todos puso en marcha su idea, han aparecido chiquicientos sitios más que copian parte del mensaje.
Como explican hoy los responsables en su web, hay algunas imitaciones que se hacen con gracia (como las de la izquierda) y otras que no tanto.

Desde que se inició esta campaña, no han parado de surgir versiones, imitaciones e ideas variopintas inspiradas en su eslogan, logotipos, diseño o concepto. La creatividad original ha dado lugar a un lenguaje propio con el que juegan muchos… Aunque algunas no dejan de tener su sentido del humor, en ningún caso podemos admitir las que imitan o copian nuestra web para hacer política, recaudar dinero o sembrar discordias. No participamos en este tipo de iniciativas, ni cuentan con nuestro apoyo, ni nos representan de ningún modo.

Puedo estar de acuerdo con parte de lo que dicen, sobre todo en el apartado de «recaudar dinero o sembrar discordias», pero a mí, personalmente, no me parece nada mal  (y así lo escribí) la contracampaña de un grupo (seguramente de izquierda alternativa, si bien no pide el voto para nadie) que tituló su web Esto solo lo arreglamos sin ellos y que incluye una de aquellas frases lapidarias a pie de página, firmada por Bertolt Brecht:

«Es mucho más grave fundar un banco que robarlo.»

Y es que los banqueros (y algunos empresarios, como el jefe de la patronal, por ejemplo) nunca han tenido buena fama, pero actualmente, la han perdido del todo.

OK Go

Fa uns dies, el meu amic Jordi M. em va passar aquest enllaç del grup OK Go, n del grup OK Go, nom que jo he volgut traduir com «d’acord, endavant!». Una frase molt adequada per als meus entristits amics culers: «No passa res, tranquils. D’acord, el Barça ha perdut. Però encara esteu entre els quatre millors equips europeus d’aquest any».
I si us ve de gust veure el com es va fer, punxeu aquí.
La web del grupo és Ok Go.net, i el se bloc, The will to rock.

Finalment, un telèfon 900

No tinc telèfon mòbil ni cap compte ni adsl amb l’empresa Orange. És més: no sé si funciona bé o malament, així que em tindreu que disculpar en aquest aspecte.
Però acabo de rebre una nota que indica el següent:

«Tots els clients del servei d’ADSL d’Orange comptaran, des del proper 18 de maig, amb un nombre d’atenció al client completament gratuït per a resoldre tot tipus d’incidències tècniques, fer les seves consultes, contractar nous serveis.
Els clients podran trucar al nou 900.901.300 tots els dies de l’any, durant les 24 hores del dia, de forma totalment gratuïta, tant si són trucades realitzades des d’un telèfon fix com des d’una línia mòbil, amb independència de l’operador de la mateixa ( …)
El nou servei 900 es suma al telèfon d’atenció comercial general 1414 i al nombre 470 per a les trucades d’atenció al client de mòbil, tots dos completament gratuïts.»

Fins ara, un truc era buscar un fix que no fos un 901 o un 902 per fer les trucades, perquè el ADSL inclou habitualment les trucades a telèfons fixos de numeració normal. Amb aquesta decisió, Orange s’avança a altres empreses i satisfà als milions d’usuaris de ADSL.
Em pregunto a què esperen la resta d’operadores per fer el mateix, amb la pasta gansa que guanyen?

Al fin un teléfono 900

No tengo teléfono móvil ni ninguna cuenta ni el adsl con la empresa Orange. Es más: no sé si funciona bien o mal, así que me tendréis que disculpar en este aspecto. Pero acabo de recibir una nota que indica lo siguiente:

«Todos los clientes del servicio de ADSL de Orange contarán, desde el próximo 18 de mayo, con un número de atención al cliente completamente gratuito para resolver todo tipo de incidencias técnicas, hacer sus consultas, contratar nuevos servicios. Los clientes podrán llamar al nuevo 900 901 300 todos los días del año, durante las 24 horas del día, de forma totalmente gratuita, tanto si son llamadas realizadas desde un teléfono fijo como desde una línea móvil, con independencia del operador de la misma (…) El nuevo servicio 900 se suma al teléfono de atención comercial general 1414 y al número 470 para las llamadas de atención al cliente de móvil, ambos completamente gratuitos.»

Hasta ahora, un truco era buscar un fijo que no fuera un 901 o un 902 para hacer las llamadas, porque el adsl incluye habitualmente las llamadas a teléfonos fijos de numeración normal. Con esta decisión, Orange se avanza a otras empresas y satisface a los millones de usuarios de adsl. ¿Me pregunto a qué esperan el resto de operadoras para hacer lo mismo, con la pasta gansa que ganan?

Una triatleta Bàrbara

Estava fent jo una mica d’esport al gimnàs, per allò de rebaixar els quilets de més que a un se li posen al voltant del cinturó, quan em vaig fixar en una de les pantalles de televisió que ens han col.locat a la sala.
Era una retransmissió del triatló femení del passat dia 11 a Sydney, que oferia el canal Teledeporte de TVE.
Em va impressionar veure a aquelles joves nedant, en bici i corrent … però em va meravellar la progressió d’una dona chiquita que en l’últim tram aconseguia avançar unes competidores un cap més altes que ella.
Quan va travessar la i la van enfocar, vaig veure que es deia Bárbara Riveros Díaz i que era xilena.
Vaig buscar a internet fins arribar a la pàgina de la organització dels Campionats del Món de Triatló , i a l’article sobre el triomf de la corredora i al seu perfil, tot en anglès.
I després vaig descobrir que l’atleta té la seva pròpia pàgina web, i en ella, un relat de la prova que fa la mateixa noia fa i que titula d’aquesta manera: «Oh, merda, quina batalla! Disculpin-me per l’expressió. Això sí que va ser un rock and roll en una festa de por «.
Seguir leyendo

Una triatleta Bárbara

Estaba yo haciendo un poquito de deporte en el gimnasio, por aquello de rebajar los kilitos de más que a uno se le ponen en torno al cinturón, cuando me fijé en una de las pantallas de televisión que nos han colocado en la sala.
Era una retransmisión del triatlón femenino del pasado día 11 en Sidney, que ofrecía el canal Teledeporte de TVE.
Me impresionó ver a aquellas jóvenes nadando, en bici y corriendo… pero me maravilló la progresión de una mujer chiquita que en el último tramo lograba avanzar a unas competidoras una cabeza más altas que ella.
Cuando atravesó la y la enfocaron, vi que se llamaba Bárbara Riveros Díaz y que era chilena.
Busqué en internet hasta llegar a la página de la organización de los Campeonatos del Mundo de  Triatlón, y al artículo sobre el triunfo de la corredora y a su perfil, todo en inglés.
Y luego descubrí que la atleta tiene su propia página web, y en ella, el relato que la chica hace de la prueba y que titula de esta forma: «¡Oh, mierda, qué batalla! Discúlpenme por la expresión. Esto sí que fue un rock and roll en una fiesta de miedo».
Seguir leyendo

¿Ídolos juveniles?

Me llega via nota de la agencia Tinkle una información de Habbo, la conocida red social de la Corporación Sulake, que dice así:

«Los principales iconos de la moda para los jóvenes son Lady Gaga, Paris Hilton, Gisele Bündchen y Miley Cyrus. Lady Gaga resultó ser la número uno, tanto para los chicos como para las chicas, en todos los países… excepto en España. El número dos para los chicos fue Michael Jackson, mientras que para las chicas, la segunda favorita fue Miley Cirus.»

En esta excepcionalidad que es España, resulta que la lista de celebridades –para Habbo, repito– la encabeza ¡¡¡Cristiano Ronaldo!!!

Seguir leyendo

Ídols jovenils?

M’arriba via nota de l’agència Tinkle una informació d’Habbo, la coneguda xarxa social de la Corporació Sulake, que diu així:

«Els principals icones de la moda per als joves són Lady GagaParis HiltonGisele BündchenMiley Cyrus. Lady Gaga resultar ser la número u, tant per als nois com per a les noies, en tots els països… excepte a Espanya. El número dos per als nois va ser Michael Jackson, mentre que per a les noies, la segona favorita va ser Miley Cirus.»

En aquesta excepcionalitat que és Espanya, resulta que la llista de celebritats -per Habbo, repeteixo- l’encapçala… Cristiano Ronaldo!!!

Seguir leyendo

Notodofilmfest

Los chicos del Notodofilmfest, ese festival de cine a través de internet que partió de una idea de Javier Fesser para convertirse en toda una referencia de cine alternativo, tiene ya ganador de su octava edición: Capicúa, un intencionado y apreciable minidocumental de Roger Villarroya.
Villarroya, un chaval barcelonés de 25 años, realizó un grado de Realización Audiovisual y ha trabajado como operador de cámara para algunas productoras de actualidad informativa.
Ya había sido finalista de la séptima edición del Notodofilmfest y este año había presentado otros dos cortos más: Hemisferios y No estamos solos.
Según el director del Festival, Daniel Sánchez Arévalo:

«Capicúa ha sido considerada mejor película por su estudiada sencillez, por su brillante efectividad, por su tremenda ternura exenta de efectismo, y por su hermoso homenaje a la primera y, sobre todo, tercera edad»

Seguir leyendo

Notodofilmfest

Los chicos del Notodofilmfest, aquest festival de cinema a través d’internet que va partir d’una idea de Javier Fesser per convertir-se en tota una referència de cinema alternatiu, ja té guanyador de la seva vuitena edició: : Capicúa,, un intencionat i apreciable minidocumentals de Roger Villarroya.
Villarroya, un barceloní de 25 anys, va realitzar un grau de Realització Audiovisual i ha treballat com a operador de càmera per a algunes productores d’actualitat informativa.
Ja havia estat finalista de la setena edició del Notodofilmfest i aquest any havia presentat dos curts més: Hemisferios i No estamos solos.
Segons el director del Festival, Daniel Sánchez Arévalo:

«Capicúa ha estat considerada millor pel·lícula per la seva estudiada senzillesa, per la seva brillant efectivitat, per la seva tremenda tendresa exempta de efectisme, i pel seu bonic homenatge a la primera i, sobretot, gent gran»

Seguir leyendo

Veritat, justícia, reparació

Hi ha coses que se’ns s’obliden fàcilment … o que les noves generacions potser desconeixen.
Coses que es van tancar en fals després de la transició. Francisco Franco va morir el 1975, però els seus hereus encara segueixen presents i no s’amaguen ni s’avergonyeixen.
Us cito una frase d’Amnistía Internacional:

A Espanya, més de 100.000 persones van desaparèixer durant la Guerra Civil i el règim franquista.
Gairebé 40 anys després de la fi de la dictadura, les seves famílies segueixen esperant veritat, justícia i reparació.

Un d’aquests desapareguts és, era, el meu besavi. El seu fill, el meu avi, es va lliurar de dues condemnes a mort, però va passar diversos anys a la presó. Mai va tenir una arma a les mans, però la revolta franquista li va agafar en zona nacional i va ser detingut i empresonat. El seu delicte: ser un treballador, un sindicalista, un home bo …
Avui hi ha hagut múltiples actes a favor de no deixar de banda aquest oblit, concretat en un suport a la figura del jutge Baltasar Garzón.

Amb les víctimes en el cap i les lleis internacionals a la mà, ara observem amb una enorme preocupació que el Tribunal Suprem pugui considerar delicte de prevaricació les investigacions de les desaparicions forçades durant la Guerra Civil i el franquisme.

Verdad, justicia, reparación

Hay cosas que se nos olvidan fácilmente… o que las nuevas generaciones quizá desconocen.
Cosas que se cerraron en falso tras la transición. Francisco Franco murió en 1975, pero sus herederos aún siguen presentes y no se ocultan ni avergüenzan.
Os cito una frase de Amnistía Internacional:

En España, más de 100.000 personas desaparecieron durante la Guerra Civil y el régimen franquista.
Casi 40 años después del fin de la dictadura, sus familias siguen esperando verdad, justicia y reparación.

Uno de esos desaparecidos es, era, mi bisabuelo. Su hijo, mi abuelo, se libró de dos condenas a muerte, pero pasó varios años en prisión. Nunca tuvo un arma en las manos, pero la rebelión franquista le cogió en zona nacional y fue detenido y encarcelado. Su delito: ser un trabajador, un sindicalista, un hombre bueno…
Hoy ha habido múltiples actos en favor de no dejar de lado ese olvido, concretado en un apoyo a la figura del juez Baltasar Garzón.

Con las víctimas en mente y las leyes internacionales en la mano, ahora observamos con una enorme preocupación que el Tribunal Supremo considere delito de prevaricación las investigaciones de las desapariciones forzadas durante la Guerra Civil y el franquismo.

Leer está de moda

Esta iniciativa de título atrayente, Leer está de moda, me ha llegado por diversas vías.
Y, la verdad, me he reído un buen rato con el vídeo y he pensado en qué razón tiene el individuo: el Book no se cuelga ni necesita baterías o cables.
De todas formas, como casi siempre, lo importante es el contenido y no lo es tanto el continente, aunque pocas cosas hay tan perfectas como un libro.
Que disfrutéis de Sant Jordi (el Día Internacional del Libro en el resto de España) y regaléis muchos libros y rosas.
Seguir leyendo

Llegir està de moda

Aquesta iniciativa de títol atraient, Llegir està de moda, m’ha arribat per diverses vies.
I, la veritat, he rigut una bona estona amb el vídeo i he pensat en quina raó té aquest paio: el Book no es penja ni necessita bateries o cables.
De tota manera, com gairebé sempre, l’important és el contingut i no ho és tant el continent, encara que poques coses hi ha tan perfectes com un llibre.
Gaudiu de la diada de Sant Jordi i regaleu molts llibres i roses.
Seguir leyendo

La rosa de l’Afanoc

Demà és Sant Jordi i es compraran i repartiran milions de roses. L’Afanoc, l’associació de familars de nens amb càncer ha llançat la iniciativa de la Rosa dels Xuklis, de manera que si t’acostes a una floristeria que col.labora amb l’entitat, part del cost de la flor anirà a parar a aquest nens i les seves famílies.
No hi ha moltes, però podeu fer una ullada al lloc web La Casa dels Xuklis on s’explica a què es destinen aquests 50 cèntims de cada rosa.

«Participa a la campanya La Rosa dels Xuklis i ajuda’ns a acabar La Casa dels Xuklis, una casa d’acollida pels familiars dels 350 nens i nenes malalts de càncer que cada any han de deixar els amics, l’escola i la família i desplaçar-se fins a Barcelona per rebre tractament.
Això, a més d’una gran despesa, suposa un gran estrés, ja que a la dificultat d’encarar el diagnòstic, s’hi suma un problema econòmic i logístic. Per això és tan important poder oferir-los una casa d’acollida, on puguin oblidar-se, en la mida que els sigui possible, de l’hospital i de la malaltia.»

La rosa de la Afanoc

Mañana es Sant Jordi y se comprarán y repartirán millones de rosas. La Afanoc, la asociación de familares de niños con cáncer ha lanzado la iniciativa de la Rosa dels Xuklis, de forma que si te acercas a una floristería que colabora con la entidad, parte del coste de la flor irá a parar a la misma.
No hay muchas, pero podéis echar una ojeada al sitio web La Casa dels Xuklis en el que explican a qué se destinan esos 50 céntimos de cada rosa.

Apoyo a Garzón

Investigar crímenes contra la humanidad no es un delito.
Por eso, en este tema, yo también doy mi apoyo al juez Baltasar Garzón.
Podéis leer más cosas en este enlace: Jo recolzo a Garzón.
El día de Sant Jordi, a las 18.30 horas se efectuará una concentración cívica en Barcelona:

Convocatoria unitaria a partir de una iniciativa ciudadana en todo el Estado el mismo día, a la misma hora, con el lema «Investigar los crímenes contra la humanidad no es delito. Yo apoyo a Garzón».

Suport a Garzón

Investigar crims contra la humanitat no és delicte.
Per això, en aquest tema, jo també dono el meu suport al jutge Baltasar Garzón.
Podeu llegir més coses en aquest enllaç: Jo recolzo a Garzón.
El día de Sant Jordi, a les 18.30 hores es fa una concentració cívica a Barcelona:

Convocatòria unitària a partir d’una iniciativa ciutadana a tot l’Estat el mateix dia, a la mateixa hora, sota el lema d’ «Investigar els crims contra la humanitat no es delicte. Jo recolzo a Garzón.»

« Entradas anteriores

© 2026 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑