Txerrad@s

El blog del periodista Txerra Cirbian

Página 48 de 169

La ‘princesa’ i el poble

Ahir a la nit vaig estar veient La princesa del poble, títol atorgat per no se sap qui a la Belén Esteban, però a glopades, perquè de cop un es pot ofegar.
A hores d’ara, és poc probable que, en aquest país, hi hagi algú que no sàpiga qui és aquesta senyora. Si hagués d’explicar-ho a un marcià, potser li diria que anés a la Wikipedia:

Nascuda a Madrid, el 9 de novembre de 1973, Belén Esteban és una presentadora i col·laboradora de diversos programes de televisió i un personatge mediàtic a Espanya. El seu salt als mitjans de comunicació es va produir després de la ruptura de la seva relació sentimental amb el torero Jesulín de Ubrique, del qual té una filla, Andrea. Les disputes públiques amb el torero i la seva família l’han mantingut constantment en primer pla: exclusives en revistes del cor i programes de televisió, romanços mediàtics i portades de la revista Interviú fonamenten des de llavors la seva presència als mitjans.

He escrit algun article sobre Belén, perquè em fascina aquest enamorament mediàtic, que jo considero una simple utilització per part d’una cadena que en quasevol moment la deixarà tirada quan els índexs d’audiència baixin.
De fet, ahir a la nit va tenir un impressionant nombre de seguidors, al voltant dels dos milions i mig de persones, encara que per sota d’Àguila Roja i Amar en tiempos revueltos, en el conjunt d’Espanya,
Anem doncs cap al terreny polític, perquè em va sorprendre l’anunci de Tele 5 que s’havia fet un estudi, realitzat per Sigma Dos, segons el qual …

«La copresentadora de Sálvame quedaria només per darrere de les dues principals forces polítiques espanyoles, PP i PSOE, i superaria a grups tan importants com Esquerra Unida. En aquest sentit, l’enquesta -realitzada a 3.200 persones-revela que el 7,9% dels entrevistats la votaria com a presidenta del Govern de cara a les pròximes eleccions generals sense tenir en compte el programa polític que presentés.»

I després? Què faria després de ser escollida?
Bé … Segons els índexs d’audiència, el programa es va enfonsar fins al 15è lloc a Catalunya, on la van veure menys de 300.000 persones. Ai! Potser Belén va tenir la poca fortuna d’expressar una manera de pensar molt centralista sobre el País Basc i Catalunya?

La ‘princesa’ y el pueblo

Anoche estuve viendo La princesa del pueblo, título otorgado por no se sabe quién a Belén Esteban, pero a sorbos, porque de golpe uno puede ahogarse.
A estas alturas, es poco probable que alguien, en este país, no sepa quién es esta señora. Si tuviera que explicárselo a un marciano, quizá le diría que acudiera a la Wikipedia:

Nacida en Madrid, el 9 de noviembre de 1973, Belén Esteban es una presentadora y colaboradora de varios programas de televisión y un personaje mediático en España. Su salto a los medios de comunicación se produjo tras la ruptura de su relación sentimental con el torero Jesulín de Ubrique, del que tiene una hija, Andrea. Las disputas públicas con el torero y su familia la han mantenido constantentemente en el candelero: exclusivas en revistas del corazón y programas de televisión, romances mediáticos y portadas de la revista Interviú fundamentaron desde entonces su presencia en los medios.

He escrito algún que otro artículo sobre Belén, porque no deja de fascinarme esta querencia mediática, que yo considero simple utilización por parte de una cadena que la dejará tirada cuando los índices de audiencia bajen.
Seguir leyendo

En movimiento

Hay momentos en que te llega una noticia que te deja parado …
En este caso, la muerte de una persona cercana, pero a la que no veía desde hacía muchos años.
He buscado imágenes en mis archivos y me he dado cuenta que no tenía muchas fotos de ella…
Pero en la búsqueda, he encontrado esta imagen.
Lo he titulado así, tal vez pensando que nada se detiene, que seguimos en movimiento.

En moviment

Hi ha moments en que t’arriba una notícia que et deixa parat…
En aquest cas, la mort d’una persona propera, però a la que no veia des de feia molts i molts anys.
He fet una recerca d’imatges i m’he adonat que no tenia gaires fotografies d’ella…
Però en la cerca, n’he trobat aquesta imatge.
L’he titulat així, potser pensant que res s’atura, que seguim en moviment.

Irlanda: Glendalough

Com us avançava l’inici d’aquest relat, la nostra idea era donar una volta a Irlanda, gaudint, sobretot, del nord i oest de l’illa. La part sud i la zona est, així com Dublín, que ja coneixíem d’altres estades, quedaven excloses en aquest viatge.
Així que la idea era conduir des Cork cap a Belfast (uns 420 quilòmetres), a Irlanda del Nord, però fent un alt en un dels enclavaments més bonics de l’illa: Glendalough, situat a mig camí, a 255 quilòmetres, encara que desviant-me de la carretera principal.

Seguir leyendo

Irlanda: Glendalough

Como os avanzaba al inicio de este relato, nuestra idea era dar una vuelta a Irlanda, disfrutando, sobre todo, del norte y oeste de la isla. La parte sur y la zona este, así como Dublín, que ya conocíamos de otras estancias, quedaban excluidas en este viaje.
Así que la idea era conducir desde Cork hacia Belfast (unos 420 kilómetros), en Irlanda del Norte, pero haciendo un alto en uno de los enclaves más bonitos de la isla: Glendalough, situado a medio camino, a 255 kilómetros, aunque desviándome de la carretera principal.

Seguir leyendo

Avui voldria, Labordeta…

Esmorço llegint el diari, i a l’apartat de necrològiques apareix avui el nom de José Antonio Labordeta, el poeta, escriptor i cantautor aragonès que va donar unes quantes lliçons de honestedat en el món de la política.
Labordeta ha mort la passada matinada i per això us vull deixar aquí la lletra de la seva cançó «Hoy quisiera».

Hoy quisiera olvidarme del mar, / del mar en las ventanas, /del dígale usted a todos buenos días, / seguimos por aquí, así como siempre, / muy buenos de salud / y de agonía.
Hoy quisiera / no saber las palabras, / olvidarme los ritos, las maneras, / ser tan libre como la mano de una niña, / o el ojo de un pájaro en la niebla.
Hoy quisiera / -queremos siempre y para nada sirve- / decir palabras lentas, / melodías colgadas de la sombra, / sueños que se entrecruzan, heroicas campanas.
Pero somos de aquí, / del billete señor, / la carne va subiendo /y el hígado del viejo se estropea. / Somos de las tardes de fútbol.
Hoy quisiera / -quieres tantas cosas- / cerrar de una vez esta ventana / y descansar del ruido de allá afuera.
Pero entran el mar, / el ruido y el regusto brutal / de toda esta tierra. / Somos de ahí, / de enfrente, justo al lado / donde se ama y crea.
Somos / -y hoy yo quisiera…- / del urbano paisaje de la tierra / y aquí no hay quien se salve / de la hoguera.

Hoy quisiera, Labordeta…

Desayuno leyendo el diario, y en el apartado de necrológicas aparece hoy el nombre de José Antonio Labordeta, el poeta, escritor y cantautor aragonés que dio unas cuantas lecciones de honestidad en el mundo de la política.
Labordeta ha fallecido la pasada madrugada y por eso os quiero dejar aquí la letra de su canción «Hoy quisiera».

Hoy quisiera olvidarme del mar, / del mar en las ventanas, /del dígale usted a todos buenos días, / seguimos por aquí, así como siempre, / muy buenos de salud / y de agonía.
Hoy quisiera / no saber las palabras, / olvidarme los ritos, las maneras, / ser tan libre como la mano de una niña, / o el ojo de un pájaro en la niebla.
Hoy quisiera / -queremos siempre y para nada sirve- / decir palabras lentas, / melodías colgadas de la sombra, / sueños que se entrecruzan, heroicas campanas.
Pero somos de aquí, / del billete señor, / la carne va subiendo /y el hígado del viejo se estropea. / Somos de las tardes de fútbol.
Hoy quisiera / -quieres tantas cosas- / cerrar de una vez esta ventana / y descansar del ruido de allá afuera.
Pero entran el mar, / el ruido y el regusto brutal / de toda esta tierra. / Somos de ahí, / de enfrente, justo al lado / donde se ama y crea.
Somos / -y hoy yo quisiera…- / del urbano paisaje de la tierra / y aquí no hay quien se salve / de la hoguera.

Hotelers contra TripAdvisor

Logo del diarioCom ja sabeu, acostumo a fer servir la base de dades de TripAdvisor, la web de viatges, amb informació d’hotels i restaurants i també comentaris dels usuaris.
Un grup d’hotelers britànics sembla que no està molt d’acord amb la possibilitat que els clients puguin queixar-se de manera pública a internet, així que han decidit atacar el missatger i amenacen amb una demanda judicial.
Almenys, així ho explica aquest article del diari britànic The independent.
Com es pot llegir en el text, darrere l’assumpte n’hi ha una empresa que es dedica a netejar la reputació dels hotelers ofesos.
I què passa amb els clients molestos?
Personalment, animo a escriure el bo i el dolent que té qualsevol establiment d’hostaleria, sigui un hotel o un restaurant. Així ho estic fent de les meves vacances a Irlanda: he escrit, per ara, ressenyes de diversos B&B, i penso seguir afegint-hi comentaris que puguin ajudar a altres viatgers.

Hoteleros contra TripAdvisor

Logo del diario Como ya sabéis, suelo utilizar la base de datos de TripAdvisor, la web de viajes, con información de hoteles y restaurantes y también comentarios de los usuarios.
Un grupo de hoteleros británicos parece que no está muy de acuerdo con la posibilidad de que los clientes puedan quejarse de manera pública en internet, así que han decidido atacar al mensajero y amenazan con una demanda judicial.
Al menos, así lo explica este artículo del diario británico The independent.
Como se puede leer en el texto, detrás del asunto hay una empresa que se dedica a limpiar la reputación de los hoteleros ofendidos.
¿Y qué pasa con los clientes agraviados?
Personalmente, animo a escribir lo bueno y lo malo que tiene cualquier establecimiento de hostelería, sea un hotel o un restaurante. Así lo estoy haciendo de mis vacaciones en Irlanda: he escrito, por ahora, reseñas de varios B&B, y pienso seguir añadiendo comentarios que puedan ayudar a otros viajeros.

Alguns dels meus twitter fins el 18 de setembre

  • Tras su "desencuentro" con T-5, Arguiñano vuelve a la tele, a Antena 3 TV, y antes del informativo de Matías Prats: http://bit.ly/cmJ807 #
  • El colega Álvaro Pons reflexiona en El País sobre el futuro de los cómics en internet: http://bit.ly/bnsXZj #
  • Muere Claude Chabrol, un grande de la nouvelle vague del cine francés. En Le Monde: http://bit.ly/99r5oX y Le Figaro: http://bit.ly/bJPG4D #
  • Interesante reflexión en Barrapunto sobre iPhone y globalización: http://bit.ly/bSTecC ; el original, en Businessweek: http://bit.ly/9SzPX4 #
  • Aunque aún no hayamos visto la peli, felicidades a Álex de la Iglesia: http://bit.ly/9VpFqE / http://bit.ly/cyBg14 / http://bit.ly/btBlSg #
  • "La huelga general o la fuerza de la razón", según Ramón Górriz (CCOO), en Sin Permiso: http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=3569 #
  • Morrosko Vila-San-Juan: "Barcelona era una fiesta (undeground. 1970-1980)". A tener en cuenta: http://bit.ly/dgvIM4 / http://mysp.ac/dmM9fr #
  • @celspinol Jejeje… tu també has caigut en les mans de les infidels, comprovo 😉 http://www.tv3.cat/pprogrames/infidels/infSeccio.jsp in reply to celspinol #
  • Twitter anuncia mejoras en su plataforma de mensajes y paulatina integración de fotos y vídeos http://twitter.com/newtwitter #
  • Joan Herrera a Zapatero: en la calle somos mayoria quienes decimos que su política de ajustes es injusta. http://www.iniciativa.cat/icv/news/28551 #
  • Nacho Escolar: "Por qué iré a la huelga general". Comparto.
    http://www.escolar.net/MT/archives/2010/09/por-que-ire-a-la-huelga-general.html #
  • "Usar, estudiar, cambiar, compartir". Mañana es el Día de la Libertad de Software. http://t.co/XT1a7In #

Powered by Twitter Tools

Algunos de mis twitter hasta el 18 de septiembre

  • Tras su "desencuentro" con T-5, Arguiñano vuelve a la tele, a Antena 3 TV, y antes del informativo de Matías Prats: http://bit.ly/cmJ807 #
  • El colega Álvaro Pons reflexiona en El País sobre el futuro de los cómics en internet: http://bit.ly/bnsXZj #
  • Muere Claude Chabrol, un grande de la nouvelle vague del cine francés. En Le Monde: http://bit.ly/99r5oX y Le Figaro: http://bit.ly/bJPG4D #
  • Interesante reflexión en Barrapunto sobre iPhone y globalización: http://bit.ly/bSTecC ; el original, en Businessweek: http://bit.ly/9SzPX4 #
  • Aunque aún no hayamos visto la peli, felicidades a Álex de la Iglesia: http://bit.ly/9VpFqE / http://bit.ly/cyBg14 / http://bit.ly/btBlSg #
  • "La huelga general o la fuerza de la razón", según Ramón Górriz (CCOO), en Sin Permiso: http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=3569 #
  • Morrosko Vila-San-Juan: "Barcelona era una fiesta (undeground. 1970-1980)". A tener en cuenta: http://bit.ly/dgvIM4 / http://mysp.ac/dmM9fr #
  • @celspinol Jejeje… tu també has caigut en les mans de les infidels, comprovo 😉 http://www.tv3.cat/pprogrames/infidels/infSeccio.jsp in reply to celspinol #
  • Twitter anuncia mejoras en su plataforma de mensajes y paulatina integración de fotos y vídeos http://twitter.com/newtwitter #
  • Joan Herrera a Zapatero: en la calle somos mayoria quienes decimos que su política de ajustes es injusta. http://www.iniciativa.cat/icv/news/28551 #
  • Nacho Escolar: "Por qué iré a la huelga general". Comparto.
    http://www.escolar.net/MT/archives/2010/09/por-que-ire-a-la-huelga-general.html #
  • "Usar, estudiar, cambiar, compartir". Mañana es el Día de la Libertad de Software. http://t.co/XT1a7In #

Powered by Twitter Tools

Utilitzar, estudiar, canviar, compartir

Demà, 18 de setembre, es celebra a nivell mundial el Dia de la Llibertat de Programari.
Vaig a la Viquipèdia per a explicar de què va, perquè em resulta més senzill:

«És una iniciativa mundial de caràcter anual per a celebrar les virtuts del programari lliure i promocionar-ne el seu ús».

Si bé el principal patrocinador inicial va ser Canonical, la companyia que està darrere d’Ubuntu (una molt popular distribució de Linux que us recomano per la facilitat d’instal·lació i ús, semblant a qualsevol versió de Windows), en aquest moment la impulsen altres firmes, entre les quals destaca Google.
Però al marge d’aquestes últimes, us he posat aquesta samarreta, dissenyada per uns australians.
Com podeu llegir en ella, el seu lema és «use, study, change, share». En català: «utilitzar, estudiar, canviar, compartir«.
D’això va el programari lliure.

Usar, estudiar, cambiar, compartir

Mañana, 18 de septiembre, se celebra a nivel mundial el Día de la Libertad de Software.
Acudo a la Wikipedia para explicaros de qué va, porque me resulta más sencillo:

«Es una celebración anual a nivel mundial del software libre. Es un evento de educación pública, no solo para celebrar las virtudes de este tipo de software, sino para promover su uso para el beneficio del público»

Si bien el principal patrocinador inicial fue Canonical, la compañía que está detrás de Ubuntu (una muy popular distribución de Linux que os recomiendo por la facilidad de instalación y uso, similar a cualquier versión de Windows), en este momento la impulsan otras firmas, entre las que destaca Google.
Pero al margen de estas últimas, os he colocado esa camiseta, diseñada por unos australianos.
Como podéis leer en ella, su lema es «use, study, change, share«. En castellano: «usar, estudiar, cambiar, compartir«.
De esto va el software libre.

L’esquerra davant ZP

Llàstima què un dels millors retrets parlamentaris a ZP des de l’esquerra tingui menys ressò de la que es mereix, perquè des de la dreta sempre li han plogut coques, però és el ciutadà d’esquerres qui li vota.
He llegit la crònica a El Periódico de Catalunya i a El País.
En el primer es titula així: «Herrera: ‘González i Aznar rectificar després de dos aturades’»
El meu company i amic Joan Vilaseró inicia la seva crònica d’aquesta forma:

«L’habitualment flegmàtic José Luis Rodríguez Zapatero, immune a les permanents crítiques del PP, va acusar el cop. En la sessió de control al Govern del Congrés, el diputat d’ICV, Joan Herrera, va emplaçar el cap de l’Executiu a rectificar arran de la vaga del dia 29 i li va recordar que així ho havien fet els expresidents Felipe González i José María Aznar al retirar les seves reformes del mercat laboral després de dues vagues massives. «Va arribar al poder enfilat en la mobilització social i ara ha d’escoltar la majoria social que està en contra d’una reforma que és una imposició, a més d’injusta i inútil», va furgar l’ecosocialista en la ferida que li fa més mal a Zapatero, la de ser acusat d’antisocial».

En el segon diari es titula així: «Zapatero reclama als defensors de la vaga respecte a la decisió del Congrés».
Reprodueixo un parell de paràgrafs:

«Esperem que vostès rectifiquin i que la vaga general sigui l’oportunitat per a la reorientació cap a l’esquerra. Vostès, l’esquerra resignada, el mascaró de proa de les retallades socials, el que han de fer és canviar i la vaga és l’oportunitat perquè canviïn «, va assegurar Joan Herrera (…)» Vostè haurà de rectificar perquè avui podem ser pocs els que diem així no en aquesta Cambra, però al carrer som majoria els que diem que la seva política d’ajust és injusta «, va afegir.

A Diario crítico hi inclouen una frase de Herrera que també subscric:

«Sigui una mica socialdemòcrata, exigeix als que més tenen».

I vosaltres: què en penseu?

La izquierda frente a ZP

Lástima qué uno de los mejores reproches parlamentarios a ZP desde la izquierda tenga menos resonancia de la que se merece, porque desde la derecha siempre le han llovido tortas, pero es el ciudadano de izquierdas quien le vota.
He leído la crónica en El Periódico de Catalunya y en El País.
En el primero se titula así: «Herrera: ‘González y Aznar rectificaron tras dos paros'»
Mi compañero y amigo Joan Vilaseró inicia su crónica de esta formaí:

El habitualmente flemático José Luis Rodríguez Zapatero, inmune a las permanenetes críticas del PP, acusó el golpe. En la sesión de control al Gobierno del Congreso, el diputado de ICV, Joan Herrera, emplazó al jefe del Ejecutivo a rectificar tras la huelga del próximo día 29 y le recordó que así lo habían hecho los expresidentes Felipe González y José María Aznar al retirar sendas reformas del mercado laboral tras dos paros masivos. «Llegó al poder encaramado en la movilización social y ahora debe escuchar a la mayoría social que está contra una reforma que es un trágala, además de injusta e inútil», hurgó el ecosocialista en la herida que más le duele a Zapatero, la de ser acusado de antisocial.

En el segundo diario se titula así: «Zapatero reclama a los defensores de la huelga respeto a la decisión del Congreso».
Reproduzco un par de párrafos:

«Esperamos que ustedes rectifiquen y que la huelga general sea la oportunidad para la reorientación hacia la izquierda. Ustedes, la izquierda resignada, el mascarón de proa de los recortes sociales, lo que tienen que hacer es cambiar y la huelga es la oportunidad para que cambien», aseguró Joan Herrera (…) «Usted tendrá que rectificar porque hoy podemos ser pocos los que decimos así no en esta Cámara, pero en la calle somos mayoría los que decimos que su política de ajuste es injusta», añadió.

En Diario crítico incluyen una frase de Herrera que también suscribo:

«Sea un poquito socialdemócrata, exiga a los que más tienen».

Y vosostros: ¿cómo lo véis?

El nou Twitter

La gent de Twitter, web que permet als seus usuaris escriure, enviar i llegir missatgets de 140 caràcters (els tweets o piulades), acaba d’anunciar millores que faran més atractiva aquesta plataforma.

«Ara trobaràs @mencions, retweets, recerques i llistes per sobre la teva cronologia, creant una pestanya única i simplificada a l’esquerra de la pantalla. A la dreta, veuràs les funcions que coneixes, com la gent que recentment has seguit i els teus últims seguidors, favorits i temes del moment «, expliquen.

I afegeixen la possibilitat de veure fotos i vídeos.

«Ara és fàcil veure les fotos i els vídeos integrats directament a Twitter gràcies a la nostra col.laboració amb altres webs».

I citen a Dailybooth, DeviantArt, Etsy, Flickr, Justin.TV, kickstart, Kiva, Photozou, Plixi, Twitgoo, Twitpic, Twitvid, Ustream, Vimeo, Yfrog i YouTube. Uf…
Des que el meu fill em va animar a utilitzar el cert és que envio més suggeriments i enllaços que abans als meus lectors, deixant per quan tinc més temps fotos i articles llargs.
Aquesta idea, curiosament, ja me la va explicar mesos enrere l’amic Benjamí Villoslada, tot un activista del programari lliure i també radiofonista mallorquí. En aquell moment no li vaig fer gaire cas. Ara potser hagi de donar-li la raó.
A internet les coses van molt ràpides … encara que no sé què’n opineu vosaltres.

El nuevo Twitter

La gente de Twitter, web que permite a sus usuarios escribir, enviar y leer mensajitos de 140 caracteres (los tweets o trinos), acaba de anunciar mejoras que van a hacer más atractiva esa plataforma.

«Ahora encontrarás @menciones, retweets, búsquedas y listas arriba de tu cronología, creando una pestaña única y simplificada a la izquierda de la pantalla. A la derecha, verás las funciones que conoces, como los que recientemente has seguido y tus últimos seguidores, favoritos, y temas del momento», explican.

Y añaden la posibilidad de ver fotos y vídeos.

«Ahora es fácil ver las fotos y los vídeos integrados directamente en Twitter gracias a nuestra colaboración con otras webs».

Y citan a Dailybooth, DeviantArt, Etsy, Flickr, Justin.TV, Kickstarter, Kiva, Photozou, Plixi, Twitgoo, TwitPic, Twitvid, Ustream, Vimeo, Yfrog y YouTube. Uf…
Desde que mi hijo me animó a utilizar lo cierto es que envío más sugerencias y enlaces que antes a mis lectores, dejando para cuando tengo más tiempo fotos y artículos largos.
Esta idea, curiosamente, ya me la explicó meses atrás el amigo Benjamí Villoslada, todo un activista del software libre y también radiofonista mallorquín. En aquel momento no le hice mucho caso. Ahora quizá haya de darle la razón.
En internet las cosas van muy rápidas… aunque no sé qué opináis vosotros.

Irlanda: Cork (i 5)

És diumenge i crec que és el millor dia de la setmana per reprendre els meus guies de viatge, amb l’esperança que us puguin servir també a vosaltres.
Portava diverses entregues de la meva estada a Cork, però abans de seguir, vull reproduir unes línies de la guia Lonely Planet sobre la ciutat, abans de portar a alguns punts que al meu m’han interessat en particular.

«La segona ciutat en importància de la República d’Irlanda, amb els seus nombrosos focus d’interès turístic i la seva activa vida nocturna, sol sorprendre al visitant. El centre de la ciutat és en una illa, envoltada per dos canals del riu Lee. Al nord del riu es troba Shandon, una interessant zona històrica, encara que una mica descuidada en l’actualitat. Entre els llocs més suggestius de la zona sud, destaquen la catedral protestant de Sant Finbarr, el Museu de Cork, majoritàriament dedicat a la batalla nacionalista en què la ciutat va tenir un paper important, la presó de Cork, del segle XIX, i l’Ajuntament, així com nombroses esglésies, fàbriques de cervesa i capelles.

Seguir leyendo

« Entradas anteriores Entradas siguientes »

© 2026 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑